Floravia

Centaurea calcitrapa L. [1753, Sp. Pl. : 917] 2n = 20

ETIMOLOGIA

Del centaure Quiron, déu de la mitologia grega, mig home mig cavall, que enseyà a Esculapi l’art de la medecina. «Caltrops» era una bola de ferro amb pues emprada com a arma de guerra.

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La floravia és una composta de la subfamília de les Cinarocèfales. És a dir, és una planta punxosa que no té flors ligulades, totes són tubuloses, i amb una mena de nus a la part subapical de l’estil. També pertany a la tribu de les Cinàries. És a dir, té l’estil gairebé enter o amb dues rames molt curtes, i les flors isomorfes i homògames. I dins la tribu, el gènere Centaurea (amb unes 250 espècies «majors») es caracteritza per tenir un involucre comú a unes quantes flors; els filaments estaminals lliures entre si, i el receptacle amb escames apendiculades. Centaurea calcitrapa es caracteritza per les espines (a les bràctees) desiguals segons la zona, de més de 15-30 mm, i les flors rosades, els aquenis de 2.4-2.8 x 1.3-1.6 mm llisos (blancs amb aigües negroses, sense vil·là o amb restes de palletes, glabres), oblongs ovoides, una mica comprimits; i per les fulles estretes, algunes pinnatífides. Fa una mata baixa (30-70 cm), segurament biannual, densament ramificada, amb rames divaricades, amb fulles 2-pinnatipartides ―ja pansides al florir la planta―, amb 4-7 parelles de lòbuls laterals a la zona de baix de la mata; i a les zones més perifèriques fulles 2-pinnatisectes amb 3-4 lòbuls laterals linear-lanceolats de marge enter o somerament serrat i amb una espina finíssima a la punta.

Les fulles caulinars superiors, linear-lanceolades, enteres, o dentades, o pinnatífides, no decurrents, acabades amb una punta molt fina. Capítols poc grans, no agupats densament, uns a la bifurcació de la tija, els altres a la punta de la rama, estrets (de menys d’1 cm d’ample), envoltats de fulles florals formant panícula, amb fines punxetes sota l’espina principal. Bràctees involucrals amb un voraviu translúcid. Involucre de 12-19 x 5-8 mm, subcilíndric, amb bràctees disposades densament en 3-4 sèries, de color palla clar, amb la punxa apical llarga (fins a 33 mm) no decurrent. La rel és blanca però fa una pela negrosa. Bona part de la planta té tricomes pluricel·lulars uniseriasts, rígids o encrespasts. Fulles de fins a 25 x 9 cm. Les basals i les del mig peciolades, les altres sèssils, disminuint molt de mida cap als extrems de les rames. Cara abaxial amb abundants glàndules puntiformes i amb tricomes eglandulars pluricel·lulars curts, rígids o encrespats (com una teranyina), més abundants a les fulles joves. Corol·la papil·losa amb moltes glàndules sèssils, a vegades blanca, normalment rosada, amb 4-5 lòbuls lanceolats no exactament iguals. Estams amb filament papil·lós. Anteres de 6.5- 7.5 mm, rosades o blanquinoses, amb el connectiu apical més fosc i amb apèndix basal de fins a 0.5 mm. Nectari de 0.1-0.2 mm, cilíndric.

VARIETATS

Se n’han descrit unes quantes subespècies o varietats:

angusticeps (H.Lindb.) Meikle: de Xipre.
brevicaulis DC.: d’Egipte.
cilicica (Boiss. % Balansa) Wagenitz: de Turquia.
rosella Maire: d’Argèlia

També se n’han descrit uns quants HÍBRIDS amb altres espècies del mateix gènere:

x broteroana (calcitrapa x costae var. maluquerii)
x confusa (calcitrapa x aspera): amb espina curta erecta amb 2-3 espinetes als costats erectes
x mirabilis (calcitrapa x pullata)
x noguerensis (calcitrapa x cephalariipholia)
x numantoina (calcitrapa x langei)
x pouzinii (calcitrapa x aspera): capítols majors que els de C- aspera, i algunes espines llargues; aquenis de 4 x 1.8 mm amb vil·là i setes desiguals de 2 mm.
x sennenii (calcitrapa x emporitana): espina a la bràtea però en general com C. emportiana
x sudreii (calcitrapa x jacea spp. angustifolia)
x vernuii (calcitrapa x paniculata)

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Sol fer colònies nombroses als marges de camins o de camps per on passa el bestiar, particularment les ovelles. És una espècie tìpciament europea, sobre tot de la conca mediterània, i que arriba al Mitjà Orient i fins a Pèrsia. Però també es fa (introduïda el segle XIX) a d’altres ambients temperats com ara el Sud d’Amèrica, o d’Àfrica, o d’Austràlia, i unes miques per les zones properes al mar d’Amèrica del Nord.

ESPÈCIES SIMILARS

Centaurea hyalolepis Boiss. - de flors grogues, amb poques o cap espina colateral a les bràctgees, filament estaminal pelut tot ell, anteres de 5-5.5 mm, grogues; aquenis de 2.5-2.7 mm, amb vil·là. Es fa per Alacant.
Centaurea bofilliana Sennen ex Devesa & E. López (= C. pouzinii var. macrocephala Rouy)– de flors rosades, capítols de 17-22 x 8-11 mm, amplament ovoides ja abans de la plena floració, amb espina similar a totes les bràctees; aquenis de 3.2-4 x 1.4-2 mm, amb vil·là de 1.3-3 mm. Es fa el NE i SE de la península hispànica.

LITERATURA

«La floravia es troba tant de nit com de dia»― . I qui se n’hagi punxat ho recordarà.
«Caderneretes del món que voltau la floravia, la seva flor no toqueu, que és coronada d’espines. Ma flor d’amor, si volant l‘haguéssiu vista, ma flor d’amor. Si voleu venir ab mi, un esqueix vos daria, nascut al Cor de Jesús, florit al Cor de Maria»― . MOSSÈN CINTO VERDAGUER: Floravia (flor de sang).

PROPIETATS MEDICINALS

antihemolítica
antiinflamatòria
antioxidant
antisèptica
aperitiva
citotòxica (HeLa, Vero)
colagoga
depurativa
digestivascolerètica
diürètica
emmenagoga
estimulant
febrífuga
hepatoprotectora
hipoglucemiant
inhibidora de l’alfa-glucosidasa
qualla la llet (flor)
protectora estomacal
sudorífica
tònica
vulnerària

VETERINÀRIA

Cavalls: no els convé menajar-ne perquè els pot produir encefalomalàcia nigripalidans.
Porcs. Per netejar per dins les truges després del part, se’ls donava la barreja de carabassa, ceba, malves (Malva sylvestris) i rel de floravia (Centaurea calcitrapa). Ho diuen la CARME CORTACANS, en TON CORTINA i el JOSEP CORTINA de Gombrèn.
Vaques: A) Infusió per rentar ferides. O bé l’aigua de fer bullir les rames florides, o bé l’oli fregit dp’elles uns 3 minuts. B) Remei contra l’humor del braguer, quan ja no raja llet. Arròs de paret (Sedum dasyphyllum) + boixets de jardí (Calendula) + arrel de floravia (Centaurea calcitrapa) + arrel de carbassina (Bryonia dioica) + arrel de malví (Althaea officinalis) + pega negra + cera nova + oli + greix de gallina + 3 grans d’all. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.

ALTRES USOS

Les floretes s’empren com el brasó per quatllar la llet. Les tiges tendres es bullen i es fregeixen per menjar-les. Contra fitopatogens com ara Agrobacterium tumefaciens, Erwinia amylovora, Pseudomoonas syringae, Xanthomonas campestris.

PREPARATS

Aiguardent: amb rames florides de floravia dins, es pos a abullir fins que es redueixi a la meitat. Molt bo per beure contra la pulmonia, i també contra el mal de ventre.
Pomada: floravia amb poncelles + oli d’oliva + cera d’abella nova. Es bull uns 20 minuts.
Ungüent A) pels carnots i mals lletjos, com ara tendrums o bonys sobre els ossos. Arrel de cicuta (Conium maculatum), arrel de julivert (Petroselinum hotense), arrel de floravia (Centaurea calcitrapa), sucre candi, greix blanc, oli d’oliva, arrel de carbassina (Bryonia dioica), rovell d’ou. Bullir-ho tot uns 5 minuts. Colat, es posa sobre el mal i es posa un drap calent a sobre. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.
Ungüent B) per les cabraies als pits (esquerdes als mugrons). Un gra d’all, boixets (Calendula) de jardí, greix de gallina, arròs de paret (Sedum dasyphyllum), arrel de floravia (Centaurea calcitrapa), falzia (Ceterach offiicinarum), nou moscada (Myristica fragrans) ratllada, cera nova, greix de conill mascle, greix de porc dolç, clavell mascle (que acaba en punta)(Dianthus sp.). Es fa bullir 5-10 minuts. És bo, tant per les metes de les vaques, com pels pits de les persones. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.

Per llegir més sobre la floravia, descarrega't el document

Descarrega't el document

FLORAVIA