Tricomes peltats i capitats a Betonica officinalis (fulles i inflorescències). [cf. Claudia Giuliani et al. - més info.2] El gènere Betonica es diferencia del gènere Stachys per les cel·les de les anteres, que són paral·leles en Betonica i oposades per l’àpex a Stachys. Però, amb tot, la tendència recent és a enquibir ambdós en un sol gènere: Stachys. Aleshores, dins aquest gènere l’espècie es distingiria per tenir les bractèoles de la inflorescència (espiciforme) tan llargues com el tub del calze, i la corol·la rosada (rarament blanca), amb el llavi superior enter i el tub exert.



NOMS POPULARS de BETONICA OFFICINALIS

  • Català: betònica, bretónica, bretónica de la grossa, brotònica, brutònica,sàlvia, sàuvia, vetònica.
  • Castellà: albutrónica, beltrónica, betonica, betrónica, betónica,betónicao, bretoña, bretónica, salima fina, salvia, savia, selima fina,vetónica.
  • Eslovè: Betonika lekárska.
  • Aragonés: betrónica, betónica.
  • Bable: ortiga buena.
  • Gallec: bertonia, betónica, bretonia, bretoña, bretónica, britonia, cestro,cha-da-europa, erva-sacra, salva, salva-da-catalunha, sarxa, vertonia,xarxa.
  • Portuguès: Betônica/ betonicão, bretonia, bretoña, bretónica, burtónica,butónica, cestro, cha-da-europa, erva-sacra, salva, salva-da-catalunha,sarxa, xarxa.
  • Euskera:  betuna, othondo, othondoko, otonbedarr, otonbelarr,otondo, otondo-belar, otondo-belarra, sasibedarr, sobe, sugeri, sugeria,sugueria..
  • Francès: Epiaire officinale/ Betoine officinale / Betonie / Épiaire officinal / Épiare à feuilles minces.
  • Anglès: Purple betony/ Betony / Bidney / Bishop's wort / Bishopswort /Common hedge-nettle / Hedge nettle / Red betony / Spiked betony / Wild hop / Wood / Wood betony / Woundwort.
  • Alemany: Heil- ziest/ Betonie / Betonienziest / Betonika / Echte betonie / Echter ziest / Flohblume / Gebräuchliche betonie / Gemeine betonie / Gemeiner ziest / Gewöhnliche betonie / Heil-batunge /Pfaffenblume / Rote betonie / Zahnkraut / Zehrkraut / Ziest / Zist/
  • Finès: Rohtopähkämö.
  • Àrab:سنبلهای آفیسینالیس
  • Gaèlic: Lus beatha
  • Danès: Læge-betonie/ Betonie/ Lægegaltetand.
  • Japonès:かっこうちょろぎ
  • Norueg: Legebetonie/ Legesvinerot / Betonie.
  • Galès: Cribau san ffraid/ Cribau st.ffraid / Danhogen / Dwyfog / Llysdwyfog / Meddyges lwyd
  • Polonès: Bukwica zwyczajna /Bukwica lekarska / Czyściec lekarski.
  • Rus: Буквица лекарственная
  • Suec: Humlesyska / Läkebetonika / Humlesuga.
  • Holandès: Betonie/ Bosandoorn.
  • Xinès: 药水苏

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És molt comuna a les clarianes amb prats grassos de pinedes de Pinus sylvestris i menys comuna a les de Pinus uncinata i a prats ja una mica alpins (fins a 2100 m snm) sobre sòls poc calcaris. Absent de les planures de Lleida i Tarragona, i l’Empordà, però present amb més o menys quantitat a la resta de terreny muntanyós de Catalunya. Es fa a Europa. Al Sud de la península hispànica es fa més grossa (var. algeriense). A les serres de Cazorla i Nevada les plantes tenen indument glandulós groc a la inflorescència i pèls ramificats a sota les bractèoles.

MALALTIES

la planta pot ser atacada per Phoma strasseri.

LITERATURA

A Itàlia diuen « ven el teu abric i compra betònica». A Espanya també diuen d’algú molt virtuós: «Té tantes virtuts com la betònica».

HISTÒRIA

Els romans l’empraven sobre tot contra malalties del fetge, però també com a panacea. Antoni Musa, metge de l’emperador Cèsar August, (segle I a.C.) assegurava que la planta prevé malalties epidèmiques, malalties contagioses del fetge, i que protegeix dels efectes nocius de la bruixeria. Que ajuda quan l’estómac està dèbil, i no pot digerir la carn, i origina eructes agres, i això ja sigui la planta tendra, la rel, les flors, en caldo, beguda o acompanyant la carn, o feta en conserva, xarop, aigua, pols, electuari. Que ajuda contra la icterícia, epilèpsia, paràlisi, convulsions, tendinitis, gota, hidropesia, mal de cap, deliris. Que la pols amb mel va bé contra la tos, refredats, asma, flegmes fines dels pulmons (tuberculosis). Amb hidromel i poliol és bona contra febres periòdiques i també la pèrdua de visió per problemes circulatoris. El vi cuit amb la planta elimina les cucs intestinals, desbloqueja el fetge i la melsa, calma els dolors punxents als costats i a l’esquena, el mal de ventre i els còlics. Barrejat amb mel aquest vi purga el ventre, ajuda a fer venir la regla a les dones i agilitza el part. Ajuda a alliberar la bufeta i els ronyons de càlculs (pedres). El vi cuit amb la planta en gargarismes calma el mal de queixal. Actua contra el verí se serps, gossos rabiosos, en ús extern i intern. Pels que es troben cansats del viatge, presa amb vinagre i mel els refresca. Atura les hemorràgies del nas, boca, pulmons, estómac. I actua com a resolutiva en hèrnies i masegades. El suc de la planta aplicat a les úlceres externes o internes, fins i tot les verdes, les tanca de seguida. També ajunta ossos, tendons, o venes quan s’han fraccionat. També fa alliberar la carn d’estelles o punxes que s’hi hagin clavat. Actua com a resolutiva en úlceres inveterades i en fístules i abscessos, i més encara si s’hi afegeix una mica de sal i greix de porc. Els bafs dirigits amb un embut a l’orella alleugen el dolor a l’oïda. També el suc de la planta posat dins l’orella cura la inflamació. La rel és desagradable a l’estómac i de mal gust, mentre que les fulles i les flors conforten i són de bon gust.


Per seguir llegint sobre història,les propietats medicinals, la etnoveterinària, els principis actius descarrega't el document