Estructures reproductives («inflorescències») agrupades a les aixelles de fulles esquamoses als braquiblasts. Cons pol·línics pèndols, grocs, amb nombrosos estams al voltant d’un eix, disposats helicoïdalment. Apareixen abans que les fulles i tenen una vida molt curta. Grans de pol·len que poden volar més de 400 m i que donen lloc, al cap de 4 mesos d’haver pres contacte amb la goteta segregada pel porus de l’òvul, a dos espermatozous pluriflagel·lats. https://planthumor.files.wordpress.com/2017/07/ginkgo.gif?w=656 Normalment aquests grans de pol·len són fusiformes o naviculars, i tenen una obertura monocolpada, monosulcada i anacolpada. Però si s’inflen, especialment després de l’acetolisis, es mostren esfèrics i amb una obertura germinal gran rodona. Al voraviu s’hi poden veure projeccions auriculars o protuberàncies alades. La secció axial d’aquest voraviu mostra aquestes projeccions auriculars de la nexina lamel·lada. L’ornamentació de la cara proximal apareix de subreticulada a verrucosa o d’espinosa a granulada, o fins i tot foveolada (després d’acetolisis). Tota la superfície està coberta d’arrugues, crestes i reticles irregulars. Després de tractar-lo amb lleixiu, el gra de pol·len mostra l’exina amb projeccions linears dèbils, amb porus diminuts i irregulars que apareixen com fòvees. L’ornamentació de l’obertura germinal dels grans no tractats amb àcid acètic consisteix en una sèrie de projeccions verrucoides o espínules o grànuls. A més, la capa interna de l’exina a l’obertura germinal mostra un reticle ben clar. Òvuls (2-3 mm) agrupats en llargs peduncles, en grups de 2-3 a la punta de les tiges rectes. Sense periant, biovulades. Anormalment (a la varietat epiphylla) els òvuls surten al mig del limbe d’algunes fulles. Per ser fecundats els òvuls els cal un medi aquós, i això pot passar mesos després de caure a terra el «fruit». Però un cop fecundades comencen a germinar, sense període de repòs. Normalment només un òvul arriba a la maduresa en cada grup. «Fruits» el·líptics, estretament ovoides, obovoides o subgloboses, de 2.0-3.0 cm per 1.6- 2.4 cm, de color groc o glauc groguenc, amb olor una mica desagradable quan maduren, tous, de sabor acre. De fet, com que és una gimnosperma, en sentit estricte no es podria parlar de fuit, ni de drupa, sinó de llavors amb dos embolcalls, un carnós (sarcotesta) i l’altre dur (esclerotesta), intern, de 19-30 x 11-14 mm. L’olor al madurar l’originen els àcids butíric, hexanoic i valèric, principalment. Les arrels estan endomicorritzades almenys amb Glomus caledonium, Glomus epigaeum, Glomus mossae, Glomus tenuis, Gigaspora margarita, que mostren una penetració inter-cel·lular (típica de les angiospermes). Però pot haver-hi altres fongs endofítics com ara Alternaria, Aspergillus, Bartheletia paradoxa (fòssil), Chaetomium globosum, Nodulisporium, Penicillium sp., Pestalotiopsis uvicola, Phomopsis, Pseudochaetosphaeronema ginkgonis, Streptomyces ginkgonis, Xylaria. Una alga verda microscòpica (10 x 5 micres) endofítica: Coccomyxa. I les bactèries endofítiques: Arthrobacter ginkgonis, Bacillus amyloliquefaciens, Hymenobacter ginkgonis, Nicardioides ginkgobilobae. I a la rizosfera Bradyrhizobium, Rhizobium, Shingomonas, Streptomyces, Nitrospira.



NOMS POPULARS

  • Anglès: Maiden-Hair Tree, Kew Tree
  • Àrab: جنكو
  • Danès: Tempeltrae
  • Estonià: Hõlmikpuu
  • Finlandès: Neidonhiuspuut
  • Francès: Arbres aux mille écus, Noyer du Japon
  • Grec: Γκίγκο το δίλοβο
  • Hebreu: גינקגו דו-אונתי / גינקו בילובה עלים
  • Japonés: イチョウ / いちょう (Icho, Ityo, Ginkyo; Jin-nan [“fruit”])
  • Norueg: Tempeltre
  • Polonès: Miłorząb dwuklapowy
  • Turc: Mabet ağacı
  • Xinès: 銀杏 / 白果 / 银杏 / 银杏叶 (FRU: Yin xìng / Bai guo/ Pai kuo/ Yin kuo/ Kung- sun shu/ Fei-o-shieh/ Fu chi-chia/ Ya-chiao-pan// FUL: Yingxingye/ Ling-yen/ Yah chio)

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Aquesta mena d’arbres poblava la terra ja al Devonià superior, si bé el seu màxim esplendor va ser després del Carbonífer, durant el Pèrmic, el Triàsic i el Juràssic. Els altres gèneres de la família d’aquesta gimnosperma només es poden veure en fòssils (Arctobaiera, Bairea, Eretmophyllum Ginkgoites, Sphenobaiera, Windwardia) L’espècie és la única relíquia arbòria de l'era Mesozoica present en l’actualitat. Fa 100 milions d’anys Ginkgo biloba s'estenia per l’Extrem Orient, Amèrica del Nord, Groenlàndia i el que seria Europa (sobre tot del Nord). En canvi, fa només 40 milions d’anys la seva àrea de distribució es va moure cap el Sud ocupant Europa central i meridional i deixant Groenlàndia. La densitat d’estomes a les fulles del Ginkgo o gèneres similars és proporcional a la quantitat de CO2 atmosfèric. Així s’indueix que durant l’era Secundària (250-65 milions d’anys enrere) va estar entre 1000 i 2000 ppm (amb algun episodi de més concentració). I que entre 1 i 8 milions d’anys enrere va estar per sota les 1000 ppm, com també ho va estar al Pèrmic Inferior (275-290 milions d’anys enrere). A Catalunya es troben fòssils de Ginkgo a la pedrera de calcària litogràfica de Santa Maria de Meià (Montsec de Rúbies), junt amb fòssils de granotes, peixos, cocodrils, ocells/dinosaures, i insectes, del Cretàcic inferior (Barremià lacustre = 127 milions d’anys enrere). L’arbre ha estat i és àmpliament conreat a Àsia i posteriorment a tot el món. Se’n coneix una possible població natural, al nord-oest de Zhejiang (reserva de Tian Mu Shan), a la Xina 119o 25’ E; 30o 20’ N a 1500 m snm. Allí de mitjana hi cauen 1700 mm de pluja anualment i les temperatures més fredes mitjanes del mes de gener són del voltant dels 3 o C, mentre que les del més més càlid (juliol) són de voltant dels 21o C. Dels poc més de dos-cents arbres que hi ha allí, criden l’atenció els que resisteixen al marge del cim d’un gran espadat. Una altra zona relictual és a la “Dalou mountian”, al Nord de Guizhou, al SW de la Xina (28o o15’ 19’’ N; 107 o p6’ 27’’ E, 1000 m snm). Exemplars de més de 3000 anys es poden veure al temple de Dinlisi (Fulaishan, Juxian, Shandong) o a Panhu (Baoyacun, Naxi, Dongkouxian, Hunan). A la Xina es poden trobar més d’un centenar de ginkgos mil·lenaris prop temples budistes. El Ginkgo és un arbre relictual dels boscos que eren més comuns fa uns 180 milions d’anys (Juràssic inferior) en les zones temperades de la Terra. En aquells temps hom especula que l’espècie era Ginkgo yimaensis, amb fulles 2-8 feses, i òvuls menors en peduncles ramificats. Els Ginkgo varen desaparèixer d’Europa al final del Pliocè (1.8 milions d’anys enrere), degut a la sequera estival i a les gelades molt fortes hivernals. A més de als boscos de l’Extrem Orient, viu (cultivat) als grans jardins de bona part del planeta. Als temples budistes orientals se’l considera un arbre sagrat. Per anàlisis genètica sembla clar que l’arbre es va plantar al costat del temple, i no el temple al costat de l’arbre. El Ginkgo resisteix bé la contaminació, el foc, i la radioactivitat (bomba d’Hiroshima), però no resisteix les gelades molt fortes ni la pluja àcida. Al llarg de la prehistòria sembla ser que els dinosaures carronyers, i després molts rosegadors i alguns carnívors hagin dispersat involuntàriament les llavors, un cop expulsada la part dura amb la femta, i promogut la dispersió de l’espècie. Aquesta propagació és facilitada després per temperatures suaus, ja que l’embrió es desenvolupa lentament i una gelada molt forta l’aniquilaria. L’ àcid 2-hidroxi-6-(10-hidroxi-pentadec-11-enil)benzoic que segreguen les fulles al caure al terra inhibeix el creixement de crucíferes, compostes, i gramínies. Aquest efecte al·lelopàtic, l’ha facilitat de reproduir-se vegetativament o per llavors, i l’haver quedat relictual en algunes zones, i tot això pot haver ajudat l’espècie a sobreviure tants milions d’anys.

CULTIU

Les llavors germinen fàcilment. Les plàntules, un cop crescudes al planter, es trasplanten a una terra àcida o neutra, poc compacta, llimosa, humida, i millor a ple sol. El creixement és molt lent. Prefereix ambients humits. Hi ha almenys dues vintenes de varietats de jardí. Els esqueixos solen agafar bé si es planten pel juliol. Les plantes que creixen a partir de tiges tendres a l’estiu, tiges dures a l’hivern, empelts de mametons colgants i radicants al final de l’hivern, o borrons al final de l’estiu, no solen tenir un tronc principal ben definit, però si són femelles, fructifiquen ja als 6 anys. Els mascles de la varietat “fastigiata” és la més comuna als vivers. Les femelles “fructifiquen” al cap de 25 anys. Se’n fan bonsais força bonics d’un sexe o l’altre. A la ciutat comtal n’hi ha gairebé 200 plantats pels jardins públics. Els de l’edifici històric de la UB varen ser plantats cap el 1904. Al jardí de la universitat de Santiago de Compostela, varen plantar- ne dos el 1880. A la universitat de Montpeller n’hi ha un plantat el segle XVIII. Els dels volts de l’edifici de l’institut botànic de Torino, plantats cap a 1830, produeixen moltes llavors o ”fruits” —segurament els anys senars— i germinen, almenys a l’interior, fàcilment. Alguns creuen que l’arbre suporta gelades de fins a 30 o sota zero, i altres que no, almenys quan és jove. L'arbre es cultiva a la Xina sobre tot per collir-ne els fruits. Les fulles s’hi empraven també ja des del segle XVI. Hom calcula que hi ha al país de la Xina uns 750.00 arbres que produeixen 7000 tones de fruits cada any. Tant a França (Saint-Jean d’Illac) com als Estats Units (Carolina del Sud) a partir de 1980 s’han cultivat unes 1500 Ha amb 25000 plantes/Ha, dedicades a produir fulles per fer-ne extractes medicinals. La plantació s'esporga cada any mecànicament. A la Xina es fan servir sobre tot els “fruits” i només recentment les fulles (2000 Ha a partir de 1990). Les plantacions allí almenys són a les províncies de Shandong i de Jiangsu. Una estimació econòmica mundial calibra la venda de productes al llarg d’aquests darrers 25 anys de Ginkgo biloba en 100.000.000 $/any.

ETIMOLOGIA

Del japonès “Yin Kyo” (albercoc argentat), pels “fruits”, i per les fulles a la tardor; i del llatí “bi-loba” (amb dos lòbuls), per la major part de les fulles. [Curiosament, “jainko” significa “diví” en basc; i en anglès “jingoism” és un deler per defendre la pàtria].

HISTÒRIA

El Pen Tsao Ching, del primer mil·lenni abans de Crist, reconeix que el Ginkgo és bo per al cor i els pulmons. I al Shi Wu Ben Cao, i al Yong Ben Cao del segle XIV d. C. (dinastia Yuan) és citat també igualment. El 1505, però, ja es mencionen les virtuts de les fulles (Ben Cao Pin Hue Jing Yaor). Sembla ser que ENGELBERT KAEMPFER, el 1690, va anotar malament el nom japonès i enlloc de Ginkio va posar Ginkgo. El 1730 es va plantar al jardí botànic d’Utrecht. I el 1754 al Kew Garden de Londres. El 1784, a Filadèlfia (USA). El 1788 a Montpeller. Un jardiner de París (PETIGNY) va pagar el 1870, per cinc arbres que va comprar a Londres, 40 escuts per cadascun. I d’aquí li ve el nom popular d’ “arbre dels 40 escuts” (en alguns idiomes). A poc més d’1 Km d’on va caure la bomba atòmica d’Hiroshima, un Ginkgo biloba va començar a rebrotar el 1946. Era davant el temple de Hosei-ji, que havia quedat del tot destruït. Ara fa més de 15 m d’alçària. https://kwanten.home.xs4all.nl/hiroshima.htm Se n’han regalat molts esqueixos a sengles autoritats mundials com a símbol de pau. https://www.dailymotion.com/video/x6ofj7# Actualment el Ginkgo biloba és la planta medicinal (principalment en forma d’extractes) més venguda a França i Alemanya. La Willmar Schwabe Company segurament va ser la primera empresa europea a elaborar extractes medicinals de Ginkgo biloba industrialment, el 1965 a Karlsruhe (Alemanya). Primer l’extracte es venia amb el nom de Tebonin, però a partir de 1973 es vengué la barreja de l’extracte amb troxerutín i heptaminal com a Tanakan. A partir de 1980 l’extracte es ven sobre tot amb el nom de EGb761. S’obté amb aigua i acetona i té la proporció 35-67:1 entre fulles seques i extracte final, amb un contingut estàndard de glucòsids de flavonoides, ginkgòlids A, B, C i J, bilobàlid i o antocianidines; i menys de 5 ppm d’àcid ginkgòlid.

LITERATURA

Un dels noms xinesos (traduït) de l’arbre és “arbre de l’avi i el net”. I és que com que els xinesos aprofiten els mal anomenats fruits (òvuls), si un home en sembra un, serà el seu net qui podrà recollir-ne. Un altre nom és el d’”arbre de les papallones”. La similitud de les fulles, siguin verdes o daurades (a la tardor), amb les papallones és força evident. Però la llegenda explica l’origen d’aquesta similitud en l’agraïment dels insectes envers la planta, que va quedar despullada de fulles durant un gran huracà. Va passar quan els arbres podien traslladar-se lliurament d’un indret a un altre. El Ginkgo era un arbre de fulles com els pins i va anar a socórrer per dur-les dins una cova les papallones que el vent s’havia endut dels arbres de fulles grans. Va aconseguir el que es proposava, però va quedar sense una fulla. Al calmar-se l’huracà, les papallones varen sortir de la cova acompanyant l’arbre, que va començar a arrelar, com tots els altres. I es varen quedar a les branques del qui les havia salvat. Per altra banda és l’emblema de la ciutat de Tòquio en agraïment a que el 1923 les flames d’un gran incendi no varen consumir un temple budista gràcies a que estava rodejat de ginkgos. Per això també se’l coneix amb el nom d’”arbre de les pagodes”. A la Xina, Korea i al Japó, a la tardor és tota una atracció turística anar a veure el terra de sota les avingudes amb ginkgos cobertes de les fulles daurades recent caigudes dels arbres. És un espectacle poètic, i gairebé religiós, que cal contemplar per Tots Sants.

USOS NO MEDICINALS

La fusta s’empra a la Xina i al Japó per a fer tauletes i estris de prendre el te (i alguns altres estris), ja que no és atacada pels corcs. Els “fruits” triturats s’empraven com a sabó per rentar la roba. Els “fruits” es bullen o es rosteixen fins que la part exterior s’esquerda. La part dura interior es pot llevar aleshores i es bull apart amb almívar, o es rosteix. En tot cas, degut al contingut en àcid cianhídric recomanen no menjar-ne gaires, no més de 5. És el mateix que passa amb les ametlles amargues. Els falsos fruits triturats tenen efecte mata-cargols i larvicida de mosquits. Les fulles es posen entre les pàgines dels llibres per deixar el punt de lectura i per evitar que s’hi criïn insectes en el futur. Les que cauen al terra es poden recollir i emprar per fer un compost fertilitzant i insectífug. Antigament (segle XVII) s’afegia a un regal una mena de targeta d’agraïment que no era altra cosa que una fulla gran de Ginkgo, amb algun escrit curt, clar. La fusta s’ha emprat per fer pasta de paper japonès, o directament tubs per beure el sake i molts altres estris més o menys religiosos. Al mullar-la no es fa pas malbé. S’ha afegit extracte de fulles al filtre de cigarrets (tabac) per disminuir l’efecte tòxic. 0.8 mg disminueixen la toxicitat un 30%. També s’ha afegit l’extracte a begudes, aliments, i cosmètics. L’extracte etanòlic dels fruits es pot emprar contra el fitopatogen que sol podrir les arrels de les verdures, el fong Aphanomyces cochlioide. I del fong endofític Nodulisporium se'n extreu l’esporotriòlid efectiu contra Rhizoctonia solani, Sclerotinia sclerotiorum, Magnaporthae oryzae. Cultivant els Phomopsis de les fulles es pot obtenir taxol. L’extracte pot emprar-se amb èxit com a larvicida contra larves d’Anopheles stephensi. Afegint 4 g/Kg al pinso dels pollastres d’engreix fa que tinguin millors digestions i un sistema antioxidant més potent.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • El bilobol injectat a la cuixa provoca edema per alliberament d’histamina.
  • La bilobetina i la iso-ginkgetina tenen efecte contra el càncer de mama. Aturen a les cèl·lules HeLa el cicle cel·lular a G2/M, hi indueixen apoptosis, hi activen la proteïna proapoptòtica Bax i afavoreixen l’activitat de la caspasa-3. La bilobetina inhibeix la proteïna antiapoptòtica Bcl-2. L’extracte de fulles gorgues (caigudes de l’arbre) incrementen en cèl·lules de melanoma, l’expressió de les caspases 3 i 9; i la del p53. En càncer d’estómac, l’extracte EGb761 atura el cicle cel·lular a G0/G1, i hi incrementa la caspasa 3 i el p53, a la vegada que hi disminueix el gen anti-apoptòtic Bcl-2.
  • La ginkgetina inhibeix la STAT5 i bloqueja la diferenciació de pre-adipòcits en adipòcits. A les cèl·lules 3T3-L1 abaixa l’expressió del PPAR i del C/EBPalfa. Amb tot això s’evita la formació als teixits adiposos de greix blanc de nous adipòcits amb gotes de lípids. La ginkgetina inhibeix la sialidasa dels influenzavirus. Els conjugats d’àcid siàlic amb ginkgetina ajuden a sobreviure a la infecció amb influenzavirus.
  • La ginkgotoxina primer activa el cor, però després el paralitza.
  • L’extracte aquós dels “fruits” suprimeix l’activitat de la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, de la malat-deshidrogenasa, i de la iso-citrat deshidrogenasa. A dosis de 100 mg/Kg p.o. fa abaixar els nivells plasmàtics d’ACTH, corticosterona, nor-epinefrina, epinefrina i de CTRH (corticotrophin-realising hormone).
  • L’extracte hidroalcohòlic de les fulles actua com a neuroprotector. Actua com a carronyaire de radicals lliures. Reverteix les pèrdues per envelliment en receptors alfa-1- adrenèrgics, 5-HT1A i muscarínics; protegeix en condicions d’isquèmia les neurones, preserva la funcionalitat de l’hipocamp (sistema fibrós, captació de colina,) i el preserva de la frenada en els receptors de glucocorticoides; estimula la plasticitat neuronal; i contraresta el dèficit cognitiu que segueix a l’estrès o al traumatisme. Regula l’ús de glucosa pel cervell, protegeix la respiració a les mitocòndries evitant el desacoblament de la fosforilació oxidativa, incrementant-hi els ATP i augmentant l’expressió de la subunitat de la citocrom-oxidasa COX III (codificada per l’ADN). També (p.p. ginkgòlid) frena l’expressió del receptor perifèric per ala benzodiazepina a l’escorça suprarenal i per tant redueix l’estrès nerviós. Regula l'homeòstasis del Coure al cervell. També ajuda a normalitzar les membranes neuronals afectades per Alumini. Inhibeix l’agregació del beta-amiloide i en suprimeix la toxicitat. Incrementa la producció d’apolipoproteïna E. Inhibeix el factor de transcripció de l’ AP-1. Protegeix l’ADN del nucli i el de la mitocòndria i incrementa la transcripció mitocondrial. Incrementa el potencial de membrana a la mitocòndria, i el nivell intracel·lular de calcions a les cèl·lules SH-SY5Y. També hi augmenta l’expressió d’Opa1 i hi disminueix la de Drp1. Els flavonoides, el bilobàlid i els ginkgòlids B i J protegeixen les mitocòndries que començaven a estar afectades per Alzheimer. Preserva ATP dins la mitocòndria en cas d’hipòxia. Regula l’expressió del receptor perifèric de benzodiazepina. Inhibeix la poteïna-kinasa-C. Protegeix la regió de l’hipocamp en individus vells, promovent que hi hagi més densitat de rames a les dendrites apicals de les cèl·lules piramidals del cornu ammonis-3 i al cornu ammnonis-1. Estimula la citocrom-C-oxidasa, inhibeix la MAO i la COMT. Inhibeix els efectes dels glucocorticosteroides. Estimula la plasticitat neuronal. Estimula la proteïna kinasa A i la fosfolipasa D. Inhibeix la PAF i la fosfolipasa A2. Incrementa la reabsorció d'àcid araquidònic. Protegeix de les alteracions de l’ATPasa K i Na. Disminueix la clastogènesis. Evita la pèrdua de receptors de neurotransmissors (receptors muscarínics, alfa-2, 5-TH) en individus vells. Inhibeix la pèrdua de colina-receptors muscarinèrgics i d’alfa-adrenoceptors, i estimula la captació de colina a l’hipocamp. Inhibeix la degeneració de les neurones dopaminèrgiques a l'estriàtum. Preserva el piruvat i apuja el nivell d’ascorbat. Evita el progrés de l’Alzheimer i del Parkinson. L’extracte afecta més a algunes regions cerebrals com el còrtex insular, l’amígdala, el nucleus acumbens i el gir dentat. L’extracte de Ginkgo biloba actua com a antioxidant tot reduint l’estrès oxidatiu i l’apoptosis que se’n derivaria a les neurones (de neuroblastoma in vitro). Els radicals H2O2· afavoreixen l’acetilació de la p53-lisina 382, redueixen el potencial de membrana de les mitocòndries i fan que s’incrementi la ràtio Bax/Bcl-2, i que s’incrementi com a conseqüència d’això la fragmentació de la PARP (ADP-ribose polymerase). Però tot això queda bloquejat per l’extracte evitant l'apoptosis D’aquí que hom pensi que protegeix de la neurodegeneració, ja que en edat adulta les neurones humanes pràcticament no es reprodueixen. El ginkgòlid B facilita l’exocitosis del glutamat dels terminals neuronals a l’hipocamp. L’extracte és noradrenèrgic dels receptors beta i incrementa receptors muscarínics a l’hipocamp. Els ginkgòlids A, B, C a 1, 3, 10 mg/Kg i.v. indueixen l’heme-oxigenasa i amb això disminueix el dèficit neuronal al cervell infartat després de ser obstruït el rec sanguini per uns minuts. L’ EGb761 a 100 mg/Kg p.o. durant 7 dies preventivament (4- 24 hores abans de l’oclusió de l’artèria medial) redueix també el volum infartat al còrtex cerebral i promou la proliferació neuronal gràcies a la sobre-expressió de l’heme-oxigenasa. En cas d’oclusió d’ambdues caròtides, també protegeix l’hipocamp. El ginkgòlid B, a 1-50 microM o a 10 mg/Kg i.p., prevé el dany per cisplatí a les cèl·lules HEI-OC1 (auditòries), també a través de la inducció de la heme-oxigenasa. Per tal que tingui més efecte neuroprotector, l’extracte acomplexat amb fosfatidil-colina. Així augmenta més la CAT, SOD, GSH (al cervell). L’EGb761 estimula la proliferació de cèl·lules mare neuronals a la zona sub-ventricular i al gir dentat, i així pot millorar la capacitat d’aprenentatge i la memòria amb (rates) individuus afectats per demència vascular. L’extracte augmenta l’expressió dels canals de l’àcid alfa-amino-3-hidroxi-5-metil-4-isoxazol-propiònic, del Calci i del Clor, de la prolactina, de la hormona de creixement. També a l’hipocamp augmenta l’ARNm de la transtirentina. L’extracte protegeix de la neurotoxicitat dopaminèrgica de l’ 1-metil-4- fenil-peridinium. Les catequines i les procianidines de les fulles del Ginkgo biloba inhibeixen l’agregació del beta-amiloide A-beta-42 i pot així desestabilitzar les fibril·les. L’extracte disminueix la neuroinflamació i l’astrogliosis, per la via LCN2-JAK2/STAT3. L’extracte EGb761 protegeix de l’efecte de les radiacions electromagnètiques a l’hipocamp. Hi disminueix el Bax i l’Acas-3 i hi incrementa el Bcl-2; i hi disminueix el nombre de cèl·lules apoptòtiques reactives al TUNEL. És a dir, hi augmenta la viabilitat cel·lular que les radiacions electromagnètiques fan minvar. L’extracte fa que disminueixi l’expressió de l’ARNm, la infiltració de neutròfils, i els nivells d’ICAM-1 a la zona entre el còrtex normal i el necròtic. L’extracte de fulles fermentades amb Aspergillus niger protegeix les neurones (del cervell de rates) dels efectes dels raigs gamma; almenys reverteix l’augment de MDA, catecolamines, epinefrina, nor-epinefrina, dopamina, IL- 1beta, TNF-alfa (expressió genètica); i la baixada de GSH, SOD, i la fragmentació de l’ ADN. El Ginkgo en voluntaris sans fa que disminueixin les ones theta i beta a la regió frontal amb els ulls tancats. A les neurones hNT, 250 ppm de l’extracte EGb761 durant 24 hores fan que augmenti el NF-kappaB/p65 i també els ARNm de la Zinc finger protein 91. Però que disminueixin els transcrits de c-myc. Augmenten els ARNm de CuZn SOD; i disminueixen els de la glutatió-reductasa i la glutatió-S-transferasa pi. Augmenta els transcrits de HSP70. L’acció dels enzims del glutatió disminueix; però també la de la SOD CuZn, malgrat l’augment dels ARNm. L’activitat de la SOD-Mn no varia. L’extracte modula la formació de la memòria de la por associada a nivell genètic i proteic al CREB-1 a l’hipocamp dorsal. Això afecta a la remodelació del cito-esquelet, i a l’estabilitat, mida i forma de les espines dendrítiques i a la formació de la beina de mielina, això com a la composició de les proteïnes de la membrana als compartiments del cos de les dendrites i de l’axó. Queden afectades almenys 32 proteïnes. I amb això es pot millorar la memòria a llarg termini també. L’extracte de Ginkgo combinat amb àcid alfa-lipoic evita l’apoptosis ocasionada per nanopartícules de Plata a les neurones del cervell o del cerebel. El ginkgòlid B (10-20 mg/Kg una hora abans) protegeix del dany per la isquèmia cerebral i ho fa tot inhibint la excitotoxicitat mitjançant la modulació del desequilibri en aminoàcids excitatoris. O sigui, abaixant glutamat, àcid aspàrtic, glicina; i apujant el GABA a l'estriàtum. En ratolins, un tractament de 3 mg/Kg/dia durant 40 dies amb bilobàlid fa que a l’hipocamp s’apugin els nivells de glutamat, aspartat, glicina i GABA. El nivell de glicina també s’apuja a l'estriàtum. Al còrtex s'apuja el nivell de GABA, i s’abaixa el d’aspartat. L’extracte EGb761 inhibeixen la proliferació del glioma U-87 (i altres línies cel·lulars canceroses) i ho fa disminuint l’expressió de l’ARNm del receptor perifèric de benzodiazepines. Però aquest efecte no és permanent després d’interrompre’s. L’extracte a 3 ppm atenua l’increment de calcions intracel·lulars provocat pel kaïnat a les neurones del cerebel. A 10-30 ppm la inhibició és ja total. L’influx de calcions pels porus de KCl no queda afectat però pels que depenen del voltatge dels calcions directament sí i molt. Però també afecta el receptor del kaïnat que és un subtipus del de glutamat. Els ginkgòlids A, B, C inhibeixen l’acció directa del GABA. Són antagonistes dels receptors alfa-1,beta-2, gamma-2L GABA-A. A 50 mg/Kg durant 14 dies l’extracte EGb761 protegeix de la dessensibilització del receptor 5-HT1A induïda per estrès/fred. L’extracte es comporta com un agonista/estimulant d’aquest receptor 5-HT1A. El ginkgòlid B promou la diferenciació neuronal a través de la via Wnt/ beta-catenina, a les cèl·lules mare neurals a la zona subventricular, en mamífers acabats de néixer. El bilobàlid a 2.5-10 mg/Kg dia abaixa l’ansietat i incrementa l’activitat motora en ratolins. També apuja l’expressió del receptor de glucocorticoides a l’hipocamp. Estimula la intel·ligència espaial i la memòria. El bilobàlid frena l’alliberament de colina lliure a l’hipocamp (per hipòxia) amb una EC50 de 0.38 microM in vitro. In vivo a dosis de 20 mg/Kg p.o. també evita l’alliberament de colina per hipòxia amb una ED50 de bilobàlid de 56 mg/Kg, o amb 200 mg/Kg de l’extracte EGb761 (amb un 3% de bilobàlid). Per tant l’extracte ha d’evitar el mal causat per la hipòxia. Per altra banda, a les neurones del cerebel, el dany causat per 3 mM de H2O2 és evitat en gran part per una administració prèvia de 10 ppm de l’extracte de Ginkgo. L’efecte, administrat immediatament, o després d’una hora, és força menor. El nucli baso-lateral de l’amígdala del cervell és on més afinitat hi ha per a l’extracte de Ginkgo. Així una sola dosis augmenta la memòria de successos alarmants, sense potenciar l’ansietat. En ratolins alimentats amb sacarosa, a l’hipocamp el quocient Bax/Bcl-2 és del voltant de 20, mentre que en ratolins alimentats amb extracte afegit de Ginkgo el quocient baixa fins a 12. El Ginkgo, doncs, protegeix l'hipocamp de l’envelliment. L’extracte de Ginkgo evita que a les cèl·lules PC12 la producció de radicals lliures associada al beta-amiloide A, l’augment de la captació de glucosa i l’apoptosis i mort cel·lular que se’n deriva. L’extracte GBE50 a 10 mg/L com a pretractament inhibeix l’expressió de lipopolisacàrids inflamatoris (100 micrograms/L x 12 hores), i la proteïna associada als corpúsculs de la micròglia induïts per ATP (5 mM x 30 minuts), l’agregació dels corpúsculs inflamatoris NLRP3, i l’alliberament de factors inflamatoris com IL-6, TNF-alfa. O sigui, que l’extracte redueix la inflamació a la micròglia que provoquen els lipopolisacàrids. En rates, després de lesionar-les el còrtex entorínic l’extracte EGb761 estimula l’activació de la micròglia després de 3-14 dies a la capa molecular i a l'hílum del gyrus dentatus. També mostren activació de la micròglia algunes regions del corpus callosum. A la micròglia activada hi ha més astròcits, en especial al corpus callosum de l’hemisferi lesionat. L‘extracte (100 mg/Kg/dia x 2 setmanes) corregeix els nivells lipídics que l’electroxoc altera. L’extracte aleshores redueix la reserva d’àcids grassos lliures un 33% i incrementa la de diacil- glicerols un 36% a l’hipocamp. L’extracte EGb761 a 4-16 micrograms/mL prevé o evita la davallada de l’activitat sinapto-sòmica de recaptació de serotonina, 5-hidroxi-triptamina i dopamina (que els ions ferrosos frenen). I això ho fa gràcies a la seva activitat carronyaire de radicals lliures. La miricetina i la quercetina són els flavonoides del Ginkgo biloba que més redueixen el metabolisme oxidatiu a les neurones cerebrals ja estiguin en repòs o carregades amb calcions. El bilobàlid de les fulles de Ginkgo por reduir l’edema cerebral causat per trietiltín, i disminuir la zona infartada al còrtex cerebral. Preserva la síntesis de l’ATP mitocondrial i l’expressió da la subunitat ND1 de la deshidrogenasa de l’ NADH, i l’ADN mitocondrial del COX III (subunitat de la citocrom-C-oxidasa); inhibeix el dany per apoptosis (causat per medi lliure de sèrum), i frena la deterioració de la membrana mitocondrial. Aquestes són algunes accions neuroprotectores del bilobàlid que ajuden a evitar la neurodegeneració. Les convulsions epilèptiques provocades per Liti i pilocarpina queden reduïdes per l’extracte de Ginkgo. L’extracte redueix l’agressivitat i l’ansietat. I hofa gràcies a inhibir la via de hiperactivació mTOR (relacionada amb les convulsions recurrents). La iso-rhamnetina del Ginkgo indueix la diferenciació neuronal a les cèl·lules PC12. Potencia l’efecte del factor de creixement neuronal. L’extracte, a més de tenir efecte antioxidant, angiogènic i neuritogènic, ajuda a reparar i regenerar les neurones després d’un ictus. Activa la via p-GSK-3alfa/beta activada per la heme-oxigenasa, la CRMP-2 (collapsin response mediator protein 2), la semaforina 3A i la Wnt, tot i estimulant així la proliferació, diferenciació i migració de les neurones progenitores (cèl·lules mare). El biginkgòsid F a 1 microM té un efecte neuroprotector important (35%) respecte a la viabilitat cel·lular contra l’efecte de l’ Abeta-25-35 (en cèl·lules SH-SY5Y). El bilobàlid i el ginkgòlid A protegeixen les neurones de l’exotoxicitat induïda per NMDA (àcid N-metil- aspàrtic). L’extracte pot inhibir els efectes de l’A-beta-1-42, com ara l’influx de calcions per la via dels receptors del NMDA estimulat per la PKC o l’augment del glutamat extracel·lular o dels calcions al citosol. L’extracte redueix o inhibeix tant la PAF com la formació de H2O2 i així evita la progressió de la neurodegeneració. L’extracte EGb761 en pre-tractament fa que pugin els nivells de l’expressió proteica de Nrf2, HO1, GAPDH, beta-actina, CRMP2, histona H3. Tot això durant l’estrès oxidatiu provocat per butil- hidroperòxid terciari. L’extracte inhibeix l’activació pel glutamat de l’activador del plasminogen tissular i ho fa tot inhibint la translocació del c-Fos a les neurones corticals primàries (en rates). Entre 10 i 100 ppm l'extracte EGb761 estimula la regeneració neuronal. Això es fa palès al sembrar cèl·lules de Schwann en un medi de cultiu amb àcid làctic/glicòlic. Hi ha més adhesió entre les cèl·lules, més supervivència, menys LDH i més MTT. Implantant-les en un nervi ciàtic lesionat cada cop hi ha menys fibril·lació però al cap d’un mes apareix el potencial d’acció unitària motora (MUAP); després va augmentant i els axons es van mielinitzant. L’extracte protegeix del Parkinson i això és concomitant amb evitar que la concentració de Coure pugi al mesencèfal i a l’hipocamp o que baixi al corpus striatum. El bilobàlid a 2.3 microM inhibeix l’activació de la fosfolipasa A2 induïda per N-metil-D-aspartat (NMDA) a l’hipocamp. D’aquesta manera pot inhibir les convulsions que el MNDA provocaria per si sol. El bilobàlid inhibeix la ruptura de la membrana per efecte del glutamat i evita que s’alliberi colina lliure. En cas de encèfal-mielitis autoimmune, la combinació de l’extracte amb cèl·lules mare mesenquimàtiques derivades del moll de l’os pot ser un bon remei per protegir les neurones, llurs axons i la capa de mielina, inhibint a la vegada la secreció de citokines proinflamatòries. L’efecte dels radicals lliures HO· sobre les cèl·lules granulars del cerebel queda atenuat per l’extracte de Ginkgo. Així no puja tan l’expressió del Fos ni la del Jun.; ni baixa tan la del Bcl-2; i no hi ha tanta peroxidació lipídica. L’extracte ajuda els ancians a superar estats depressius, i ho fa gràcies a inhibir l’expressió de S100B, un marcador de dany cerebral. A més, pot actuar amb sinergia amb medicaments contra la depressió. L’extracte té un efecte bifàsic sobre la nor-metanefrina a l’escorça cerebral. Primer, després de 3⁄4 h el fa abaixar, i després el fa pujar, almenys al cap de 14 dies. El tractament crònic (1-2 mesos), abaixa la densitat del 3H-dihidro-alprenolol i l’activitat de l’adenilat-ciclasa estimulada per l’iso-protenerol. En resum, l’extracte actua com a terapèutic al sistema beta-adrenèrgic. En rates embarassades dosi de 100 mg/Kg/dia d’extracte alteren 187 gens a l’hipocamp dels fetus masculins i 160 als femenins. Entre altres canvis que efectua —IGF II (insulin growth factor II),, IGFBP 2 (insulin growth factor binding protein 2), TRPM 2 (testosterone repressed prostate message-2), GDDR (glutathione-dependent dehydroascorbate reductase), LPL (lipoprotein lipase), GC (guanylate cyclase) , DBP Brn-2 (DNA binding protein Brn-2)—, està el desenvolupament de l’hipocamp, que millora. La propil-endopeptidasa hidrolitza els neuropèptids que contenen prolina (vasopressina, substància P, TRH) i participa en el procés d’aprenentatge i de la memòria. El Ginkgo té efecte antiamnèsic i inhibeix la propil- endopeptidasa, almenys gràcies al contingut en àcid 6-(8'Z-pentadecenil) salicílic i en àcid 6-(10'Z-heptadecenil) salicílic.
  • L’extracte també protegeix el cor. I ho fa tot activant la via colinèrgica de senyals. Un tractament amb 100 mg/Kg/dia durant 8 dies fa que es recuperi el cor de l’estimulació dels receptors beta-adrenèrgics. Aquest tractament prevé l’augment de l’activació dels receptors muscarínics M2 i la inhibició del receptor beta-adrenèrgic B1 deguda a l’iso- protenerol. L’extracte també prevé la disfunció de la NOS endotelial al cor. I millora l’electrocardiograma, i la contractilitat del ventricle esquerra. A la llarga, doncs, evita la hipertròfia cardíaca i ho fa tot activant la via M2/NO. També estimula l’EDRF (endothelium-derived relaxing factor). L’extracte pot inhibir l’activació del sistema renina-angiotensina i ho pot fer a l’inhibir l’activació de la via de senyals TLR4/NF- kappaB. Això localment pot prevenir les afectacions del miocardi. L’extracte contraresta l'efecte de l’endotelina-1, disminuint així el dany per isquèmia. L’extracte a 3 mg/mL inhibeix la fase lenta de contracció de l’artèria aorta i incrementa la relaxació que segueix a la contracció de fase ràpida. L’extracte prevé l’infart de miocardi o almenys en redueix l’afectació. També incrementa els nivells sèrics d’histamina i disminueix l'activitat de la creatina-kinasa MB i abaixa els nivells de IL-6, IL-1beta, casapsa 3, caspasa-9; i suprimeix l’expressió proteínica de MMP-9, p38, TGF-beta, MAPK, NF-kappaB; i promou l’expressió de la Bcl-2. A les mitocòndries del miocardi l’extracte etanòlic estimula la respiració State 2 depenent del piruvat + malat, però abaixa una mica el potencial de la membrana La respiració State 3 també és estimulada per l’extracte, però en menor grau. Ara que el complex IV no queda pas inhibit. I la generació de H2O2 queda atenuada ja a baixes concentracions de l’extracte. L’extracte millora la circulació al promoure l’expressió de la trombomodulina i la secreció de t-PA (tissue type plasminogen activator). A l’endoteli arterial. L’extracte a 0.01-0.1% inhibeix de manera significativa el corrent de Na (I) i el de Ca (L) i el corrent de transició de K (Ito) als cardiomiòcits ventriculars. Però ni els ginkgòlis A, B ni el bilobàlid a 0.1 mM tenen cap efecte sobre aquest canals de corrent. En general l’extracte prolonga la durada del potencial d’acció; però el bilobàlid l’escurça. El bilobàlid també incrementa el corrent de Ca (I) i de K (I). Per altra banda, l’extracte GBE50 abaixa la K(I) proporcionalment a la seva concentració i pot alleugerir la heterogeneïtat electrofisiològica del miocardi i prevenir així isquèmia i arítmies. L’extracte té un efecte crono-tròpic negatiu i provoca vasodilatació (per la inhibició de l’influx de calcions i l’activació d’alliberament de NO a l’endoteli i als músculs aòrtics de fibra llisa). L’extracte a 240 mg/dia no interfereix per res l’efecte de la digoxina. L’extracte fa apujar els nivells d’apelina al cor i del respectiu ARNm. Després de provocar la contracció de l’anell aòrtic amb nor-adrenalina, l'extracte de Ginkgo reverteix aquest efecte i el relaxa. La quercetina també té un efecte similar a l’extracte total. Ambdós incrementen la concentració de calcions dins les cèl·lules endotelials. Aquest increment en la concentració de Ca++ queda abolit quan prèviament s’han eliminat els calcions extracel·lulars. La quercetina activa la síntesis i alliberament de NO. L’extracte pot inhibir la via de senyals CaN/NFAT a les cèl·lules cardíaques i ho fa reduint l’expressió de la proteïna TRPC6. D’aquesta manera pot protegir el cor d’una hipertròfia del ventricle dret (que es pot provocar, per exemple, amb mococrotalina). Concentracions molt baixes d’extracte (5 ppm) incrementen els corrents hERG (human ether-a-go-go-related gene). Per altra banda, nivells de 50-250 ppm les redueixen. El ginkgòlid (des de 5 a 250 ppm) redueix els corrents. L’extracte accelera l’activació dels canals hERG sense alterar la corba d’inactivació, i reduint, això sí, el temps d’inactivació. Tant l’extracte com el ginkgòlid escurcen la durada del potencial d’acció, inhibeixen els corrents Ica-L i frenen el [Ca++]i en miòcits ventriculars aïllats. Resumint, tant l’extracte com el ginkgòlid poden prevenir l'arítmia per isquèmia i tenen efecte antiarítmic per la via de la inhibició dels corrents KIr i CaI-La. A dosi baixes de menys de 100 ppm l’extracte no afecta l’electrocardiograma, només incremente el flux per les coronàries. Concentracions majors (200-300 ppm) redueixen el ritme cardíac, disminueixen el flux coronari i tendeixen a potenciar els paràmetres de l’electrocardiograma. I hi ha menys NADH a les mitocòndries dels cardiomiòcits. Les mitocòndries aïllades de cors pretractats amb 50 ppm d'extracte durant 20 minuts abans de la interrupció de l’oxigenació mostren índexs respiratoris més elevats (amb piruvat/malat 2/3), i menor generació de H2O2. Concentracions majors (400 ppm) no tenen efecte sobre la generació de H2O2 i no prevenen la oxidació 3, ans l’amplifiquen. En reperfusions sense isquèmia l’extracte no altera aquests paràmetres. L’extracte inhibeix la proliferació de les cèl·lules de fibra muscular llises aòrtiques provocada pels lipopolisacàrids de bactèries Gram-negatives. I ho fa abaixant l’expressió del TLR4 (toll-like receptor-4) i inhibint l’activació de l’oxidasa del NADPH induïda pels lipopolisacàrids, l’ARNm i la via de senyals MAPK. El ginkgòlid B a 4-9 microM fa abaixar la concentració del corrent de calcions induïda per de serotonina També fa abaixar moderadament (14-45%) l’eficàcia màxima de pressió de la serotonina a les cèl·lules musculars de fibra llisa vascular. En rates l’extracte a 100-1000 micrograms/mL incrementa el ritme cardíac i la força de contracció. El ginkgòlid B aminora la força de contracció. La quercetina la potencia a només 30 micrograms/mL. L’amentoflavona incrementa molt el ritme cardíac. La catequina i la epi-gal·lo-catequina- gal·lat tenen efecte inotròpic (augmenten la força però no el ritme). El bilobàlid a 0.3 microM redueix un 28% el corrent (K)I sinoatrial. L’extracte té un efecte desacoblador a la fosforilació oxidativa de les mitocòndries cardíaques; inhibeix l’oxidació del succinat a 1 mg/mL gairebé del tot. Aquest efecte es deu a l’increment de permeabilitat dels hidrogenions i K+ a la membrana interna de la mitocòndria. L’extracte aminora el S3 de la respiració amb piruvat i malat i succinat, però no el complex IV. L’extracte també redueix ràpidament el citocrom C pur. Tot això a més de la reducció de H2O2 fa bé als cardiomiòcits ja que prevé l’apoptosis i protegeix les funcions cel·lulars de possibles situacions patològiques. L'extracte produeix a 86 micrograms/mL contraccions a la vena cava. També atenua l’expressió anormal de l’intercanviador Na+/ Ca++, i disminueix respecte al control sense tractament la ATPasa-2 del reticle sarcoplàsmic (SERCA-2), la LTCC i el receptor de rianodina-2 al miocardi, i així millora la diàstole després d’un infart, redueix la zona infartada i millora la funció de contracció del cor. L’extracte protegeix el miocardi i ho fa mitjançant la regulació de la via de senyals Akt/Nrf2. Així aconsegueix que es redueix la zona infartada (per isquèmia), i que s’abaixin les nivells de CK-MB, LDH, TnT, TNF-alfa, IL-6, IL-1beta, MDA; i que s’apugin els de SOD i GSH-Px; i que s’abaixi l’expressió de la caspasa-3 i del Bax; i que s’apugi la del Bcl-2, p-Akt, HO-1, Nrf2. En resum, actuant com antioxidant i antiinflamatori. L’extracte inhibeix la remodelació miocàrdica que donaria lloc a fibril·lacions i arítmies típica de després d'un infart i ho fa mitjançant la reducció de la transcripció dels gens TGF-beta1, MMP-2, MMP-9 i la reducció de l’expressió proteica del col·lagen-tipus-1 i de la MMP-2 i la MMP- 9 a les cèl·lules del miocardi. El ginkgòlid B anul·la la prolongació en el temps fins a una relaxació del 90% en la contracció del cardiomiòcit induïda per hiperglucèmia. Però el ginkgòlid B deprimeix l’escurçament del pic de velocitat màxima de la contracció/relaxació, i escurça el temps fins a l’escurçament del pic tant en condicions de hiperglucèmia com en condicions de normoglucèmia. El ginkgòlis B també prolonga el temps de relaxació del 90% en cardiomiòcits en condicions normals de glucèmia. A 25.5 mM de glucosa (hiperglucèmia) s’apuja l’expressió del SERCA2a i s’abaixa la del PLB, sense que s’alteri la del intercanviador NCX i sense afectar el fosfolamdà. L’extracte redueix la producció de MMP-1 a la fibra llisa de les coronàries al suprimir l’activació del receptor beta PDGF (pletelet-derived growth factor receptor beta) induïda per LDL oxidat.
  • En càncer de fetge hepatocel·lular (en rates) l’extracte reverteix els valors alterats de diversos indicadors. El càncer fa que s’abaixi el nivell de ING-3 i que s’apugin els de Foxp-1, alfa-FP, CEA, glipican-3. L’extracte de Ginkgo reverteix totes aquestes alteracions i fa que hi hagi menys anaplàsia. Els flavonoides de l’extracte indueixen l’expressió de la UDP-glucuronil-transferasa a!a i del CYP1A2 a les cèl·lules HepG2 (però no ho fan en hepatòcits humans primaris). Els flavonoides junt amb altres principis actius activen el pregnà X i els receptors d'aril-hidrocarbons i androstà. Un tractament prolongat sembla que fa que incrementi la massa hepàtica, però que s’abaixin els nivells de ALA i fosfatasa alcalina, així com el de sals biliars; i que s’incrementi la proteïna total i l’albúmina en particular (als mascles). Als hepatòcits, a 100 ppm l’extracte incrementa els nivells d’ARNm de CYP2B1 i CYP3A23. El bilobàlid a 2.8 ppm fa apujar el nivell d’ARNm de CYP2B1 per 8 aproximadament (igual que l’extracte a aquella dosis). El ginkgòlid a 1.1 ppm fa apujar l’expressió de l’ARNm del CYP3A2., per 3, mentre que l’extracte ho fa per 6. El ginkgòlid A a 5 ppm fa apujar l’expressió de l’ARNm del CYP2B1 i del CYP3A18. El bilobàlid entre 1 i 5 ppm fa apujar l’ARNm del CYP3A2 i del CYP2B1, però no el del CYP3A23 ni la testosterona-6-beta-hidroxilació. El ginkgòlid A fa apujar l’ARNm del CYP3A23 i la testosterona-6-beta-hidroxilació, però no l’ARNm del CYP2B1 o del BROD. La combinació d’extracte de Ginkgo, Panax ginseng i Schizandra chinensis protegeix el fetge de l’acció del tatraclorur de Carboni, gràcies a l’efecte antioxidant que manté o apuja els nivells de CAT, SOD, GSH. El TGF-beta-1 (hepatic transforming growth factor beta-1) s’abaixa molt amb la combinació d’extractes. L’extracte pot reduir la incidència del càncer hepatocel·lular concomitant amb virus de la hepatitis B. L’extracte hi redueix l’expressió proteica del HBx, p53, Bcl-2. Unes dosi de 100-1000 ppm d’extracte o 10-30 ppm de bilobàlid durant 4 dies fan que pugi l’activitat de la glutatió-S- transferasa al fetge. També el ginkgòlid A a 30 ppm la fa pujar, però no els ginkgòlid B ni el C. Tant l’extracte com el bilobàlid fan pujar l’activitat de la DT-diaforasa i el contingut en glutatió al fetge. L’efecte cancerigen de l’extracte (qui sap si lliure o no d’aflatoxines) sobre el fetge es palesa al cap de dos anys en ratolins B6C3F1 per alteracions en el H-ras i el Ctnnb1, per desregulació de la via WNT i per l’expressió de gens oncogènics en general. Així es pot desenvolupar un carcinoma hepatocel·lular. L’estimulació aparent de la metàstasis ha de ser deguda a l’estimulació, també, de les vies del MAPK. L’extracte reverteix l'esteatosis hepàtica deguda a la ingesta d’alcohol etílic i millora les unions entre els hepatòcits; frena l’expressió al fetge del TNF-alfa, de la LBP (lipopolysaccharide binding protein), del CD14 i del TLR4. El reforça de la unió entre les cèl·lules per las tigth- juntions es palesa per una increment de la ZO-1, de l’ocludina i de la claudina-1.
  • Als pulmons el Ginkgo pot corregir la tos i l’asma ja que la ginkgetina té una gran afinitat per l’elastasa dels leucòcits (i la inactiva). La ginkgetina suprimeix molt l’expressió anormal de la via Akt/p38 a les cèl·lules A549 estimulades per l’elastasa humana de neutròfils. Aquesta i altres bioflavones del Ginkgo també hi abaixen els nivells d’expressió de l’ARNm de MUC5AC. Els nivells de neutròfils infiltrats i de IL-8 també s’abaixen. En resum, el Ginkgo té un efecte antiinflamatori als pulmons. El kaempferol i la quercetina suprimeixen l’expressió genètica de MUC5AC induïda per la IL-1beta i per la via ERK/p38 MAPK. L’extracte també té aquest efecte antiinflamatori dels epitelis de les vies respiratòries. L’extracte atenua la fibrosis pulmonar provocada per bleomicina i ho fa regulant la relació entre macròfags M1 i M2 i regulant l’apoptosis mediada pel NF-kappaB. L’extracte suprimeix la crescuda d’alfa-SMA i TGF-beta induïts per la bleomicina. Per altra banda, la bleomicina apuja l’expressió proteica i genètica del NF-kappaB/p65 fosforilat, caspasa-3, i caspasa-9; però abaixa les del Bax i Bcl-2. I l’extracta contraresta totes aquestes alteracions, excepte la de la caspasa-9. La ginkgetina millora l’efecte terapèutic del cisplatí en el tractament del càncer de pulmó que no sigui de cèl·lula petita amb EGFR de tipus salvatge. I ho fa mitjançant la interrupció mediada per la ferroptosis del eix Nrf2/HO-1. L’extracte abaixa l’activació del PKC-alfa a les cèl·lules inflamatòries i així abaixa el nivell de IL-5 a l'esput dels asmàtics. Per això pot ser un bon complement al tractament amb glucocorticosteroides.
  • La protecció de l’estómac prevé l’úlcera per consum etílic, té lloc mitjançant la inhibició de la reducció del moc de la paret gàstrica, la inhibició de la peroxidació lipídica, el bloqueig de l’apoptosis i la preservació de NP-SH. (sulfurs no proteics).
  • Al còlon, l’extracte actua com antiinflamatori en cas de colitis ulcerosa autoimmune. Millora l’estat histològic, apuja l’activitat de la SOD i hi redueix el contingut en MDA, hi inhibeix l’expressió proteica i genètica del TNF-alfa, del NF-kappaB-p65 i de la IL-6. Experimentalment això es palesa fent la prova amb 2,4,6-trinitro-benzè-àcid sulfònic. L’extracte apuja el LincARN-p21 i així inhibeix la metàstasis del càncer colo-rectal, associada a EZH2. L’extracte, de passada, inhibeix l’expressió de fibronectina.
  • L’extracte (100 mg/mL)/Kg p.o.) protegeix els ronyons de l’efecte del cisplatí. El cisplatí fa que pugin els nivells de BUN, creatinina, proteïnes totals micronitzades, xantina oxidasa, l’adenosina deaminasa, MDA, NO, MPO. L'adenosina deaminasa baixa amb el tractament amb l’extracte de Ginkgo. La vitamina E ajudaria l'extracte a abaixar els nivells de proteïnes, creatinina, MDA, NO, MPO.
  • Pel que fa a la immunitat, als monòcits THP-1 els lipopolisacàrids hi indueixen la MIP-1 (monocyte chemotactic protein-1), el TNF-alfa, el SCDF-1 (stromal cell-derived factor-1) i MIP-1 alfa. Doncs. Tot això queda reprimit per l’extracte de Ginkgo, gràcies a que bloqueja el TLR4 (monocytes expressing toll-like receptor-4). Aquesta inhibició està associada amb l’activació de la MAPK (mitogen activated protein kinase) i a mb la producció de NO. L’extracte abaixa l'estabilitat de l'ARN del TLR4 a les cèl·lules. L’extracte indueix dins elles l’expressió del tristetraprolín. L’extracte fa de mediador de l’activació del tristetraprolín intra-cel·lular i incrementa la seva interacció amb la regió 3’ de l’ARNm del TLR4,regulant així la producció de NO. En resum, l’extracte por abaixar al sensibilitat dels monòcits envers els polisacàrids i controlant l’expressió del TLR4 pot abaixa la inflamació sistèmica típica de les malalties immunitàries. A les cèl·lules T de la sang perifèrica, l’extracte de Ginkgo frena la via de senyals c-Jun N-terminal kinase-AP-1 (activator protein-1). De passada l’extracte abaixa els nivells de TNF-alfa, IL-2, IL-4 i gamma-IFN i l’AP-1, però no l’activitat del NF-kappa-B d’unió a l’ADN ni l’activitat de la ESRPK (extracellular signal regulated protein kinase).

POSSIBLE TOXICITAT

  • És una planta que s’ha posat de moda. Malgrat l’extensa literatura científica i els protocols teòrics de control de qualitat, i degut a l’ingent volum de la seva comercialització, cal no confiar cegament en els seus efectes beneficiosos, per més que ens l’hagi receptada un metge. A algunes persones els pot anar molt bé i a d’altres els pot ser molt perjudicial. I això serà segurament degut a llurs receptors. I cal tenir a més molt de compte amb la toxicitat deguda al combinar-lo amb medicaments. Per altra banda, no és rigorós associar demència i trastorns neurològics a l’ús de la planta quan aquests trastorns han estat la causa de començar a prendre Ginkgo. Els ginkgòlids i el bilobàlid s’adhereixen als receptors GABA dels invertebrats com ho faria la picrotoxina. Aquests receptors tenen alanina en posició 2’, mentre que als vertebrats l’alanina és substituïda per valina, i així els ginkgòlids o el bilobàlid ja resulten 10000 vegades menys tòxics. Finalment, tampoc cal sobreestimat el poder desintoxicant del Ginkgo, ja que pel cap mas ajuda en la desintoxicació, però mai cal esperar que tingui un efecte radical. En tot cas, sempre és millor prendre els extractes estandarditzats que no pas la infusió, i això encara menys que les fulles o els falsos fruits en cru. Sobre l’efecte anticancerós no hi ha una opinió unívoca, i fins i tot alguns opinen que el Ginkgo pot accentuar els càncers de fetge, mama o de còlon. Tampoc hi ha una versió única sobre l’efecte anti-isquèmic, ja que alguns opinen que el Ginkgo pot afavorir que hi hagi hemorràgies internes (subdurals, retrobulbars, etc.). Fins i tot respecte a la protecció contra els acúfens hi ha diversitat de parers. Uns opinen i demostren que el Ginkgo els pot corregir, els altres que no fa re,s i uns pocs que és contraproduent (ototòxic). I també hi ha opinions oposades respecte a la capacitat de protegir de l’efecte hepatotòxic del paracetamol (=acetaminofèn). La majoria creuen que el Ginkgo pot desintoxicar el fetge del paracetamol, però una minoria molt minsa creu que el Ginkgo exacerba la toxicitat del paracetamol al fetge. Segurament, d’entre les plantes més emprades, aquesta sigui la més perillosa, essent la dosificació adient molt diferent d’una persona a l’altra. Per a ella s’escau molt l’avís que a molts pròlegs de llibre sobre plantes medicinals posen, que els autors no es fan responsables dels efectes que puguin tenir les plantes, a les dosi i amb els usos citats. Les dosi emprades en experiments amb rates o ratolins són difícils d’extrapolar a les adients en humans (de raça caucàsica), expressades també en mg/Kg de massa corporal. En tot cas han de ser proporcionalment molt menors.
  • El pol·len pot desencadenar reaccions al·lèrgiques. A Korea del Sud, on el 40% dels arbres d’ombra són Ginkgos, el 5% dels al·lèrgics tenen reacció positiva a la pell a aquest pol·len.
  • La fulles poden provocar també al·lèrgies (pels urushiols) en forma de exantema pustulós. I mal de cap, boca seca, calfreds, i granellades. A més, a la llarga, o per sobre- dosis, poden desencadenar palpitacions, taquicàrdia, hemorràgies internes (oculars, cerebrals, pulmonars, estomacals, etc.), i irritabilitat/paranoia. Però alguns d’aquests efectes podrien ser deguts als productes afegits a la planta durant el cultiu, el transport o l’envasament/esterilització, com per exemple, a les aflatoxines. També s’han donat casos d’adulteració amb altres plantes. De tota manera, dosi experimentals massives en animals provoquen salivació exagerada, vòmits, anorèxia, diarrea, esclerosis local, i trombosis localitzada. Possiblement sigui contraceptiu o pugui ocasionar danys als cromosomes dels òvuls i a la llarga també pot disminuir la fertilitat dels òvuls. Però sí que disminueix una mica l’expressió del gen IGFBP3 a les cèl·lules THLE-2. Si es pateix epilèpsia la planta està contraindicada perquè facilita que hi hagi més atacs i més sovint. En tot cas és prudent no prendre més d’un mes seguit l’extracte de la planta, ja sigui a la dosis recomanada universalment (120 mg) o a la reduïda (20 mg). Caldria descansar una setmana abans de reprendre el tractament. D’entre les més de 4 milions de persones que en prenen als Estats Units, almenys s’han donat una dotzena de morts suposadament degudes a la planta, per sobredosis. En rates, amb 1g/Kg els hepatòcits incrementen llur mida un 150%, sobre tot pel que fa al citoplasma. I s’hi formen vacúols amb grassa. També amb aquestes dosi massives prolongades (3 mesos amb 500-1000-2000 mg/Kg/dia) apareix una tendència a formar-se càncer de tiroides (adenoma fol·licular) i de nas (metaplàsia, atròfia, hiperpigmentació de la mucosa de les fosses nassals), el fetge es fa més gros i més gras, els ronyons perden massa per nefropaties, la menstruació s’allarga, apareix hiperplàsia als conductes biliars i a l’epiteli respiratori, i fibrosis a la submucosa; i hi ha propensió major de l’estadísticament normal a la leucèmia i a l’hepatoblastoma i a l’adenoma hepatocel·lular (càncer de fetge). Per altra banda les rates femelles amb dosi de 600 mg/Kg viuen més que les que no reben l’extracte, però amb dosi de 2000 mg ja viuen menys. L’àcid ginkgòlic resulta immunotòxic quan és injectat (2 mg) a la vora els nòduls limfàtics del peu o el genoll. En rates velles, a la llarga l’extracte de Ginkgo fa que el fetge augmenti de massa, que el cor bategi més apoc a poc i que empitjori la circulació a la cua. El mateix prospecte del «tanakene» adverteix que una sobredosis, a més dels efectes de l’etanol, pot provocar nàusees, vòmits, mal d’estómac, diarrea, mal de cap, vertigen, hipotensió i poliúria. Malgrat l’efecte protector sobre els glòbuls rojos a dosi moderades, l’extracte a dosi altes els incrementa la fragilitat, canvia la morfologia i hi indueix molt consum de glutatió i fa que s’hi formi metahemoglobina. Aquest efecte dual o d’hormesis, com sempre, és difícil de calibrar. En algun cas l’extracte afegit al tractament amb fluoxetina ha promogut un estat d’hipomania (eufòria amb poca capacitat de concentració).
  • Els “fruits” poden fer mal al fetge i ronyons en animals petits (conillets d’Índies); i, en humans, almenys poden provocar dermatitis de contacte intensa. Es podria evitar amb una capa protectora (untant-se) de carboxi-metil-beta-1,3-glucà. Els principis actius que poden desencadenar al·lèrgies per part dels «fruits» són el resorcinol, l’àcid ginkgòlic, el ginkgol i el bilobol. Tradicionalment s’ha menjat la part central dura, rostida; fins a 5 “llavors” en una menjada al dia. La part tova és tòxica, fins i tot rostida. Provoca diarrea, vòmits, convulsions (degudes a la seva proteïna), i pèrdua del sentit (coma). L’àcid ginkgòlic i la ginkgotoxina dels “fruits” tenen acció hemolítica. L’àcid ginkgòlic indueix apoptosis a les cèl·lules renals MDCK, danyant les mitocòndries i els lisosomes. I té efecte al·lergènic, citotòxic i mutagènic. A més, la ginkgotoxina paralitza el SNC, almenys en granotes. Primer provoca una pujada de la pressió arterial i desparés una baixada forta, dispnea, i convulsions (0.2 g/Kg conill i.v.). La llavor o fals fruit (6 mg/Kg s.c.) en ratolins també provoca convulsions i la mort. Les llavors/”fruits” contenen 4’-O-metil- piridoxina —que al sèrum pot arribar a 360 ppm—, que esgota la reserva de vitamina B6 i de GABA, i provoca convulsions. Però, torrant les llavors, gairebé desapareix. Si algun nen en menja, aleshores normalment té convulsions, febre, vòmits, diarrea, canvis asimètrics a la nineta (sense reacció a la llum). Caldria rentat gàstric, sedants i diürètics, sèrum glucosat intravenós; donar-li fosfat de piridoxal (2 mg/Kg) i mantenir-lo amb escalfor.
  • En tot cas, no s’aconsella pas aquesta planta (extracte de fulles) a nens petits, persones que prenguin anticoagulants i/o que tinguin un marcapàs implantat. Tampoc a embarassades, ja que el fetus creixeria menys i amb dosis de 100 ppm (en ratolins) el fetus podria desenvolupar ulls molt rodons, sindactília i malformacions a mandíbules, orelles i nas. O a dones que donin el pit, i persones epilèptiques, esquizofrèniques, hipertenses, diabètiques, o que tinguin úlcera estomacal. Caldria abstenir-se de prendre’n uns 15 (quinze) dies abans de qualsevol operació quirúrgica, per tal d'evitar hemorràgies excessives durant la intervenció.
  • INTERFERÈNCIA AMB MEDICAMENTS. Sobre tot, no prendre mai amb l’ansiolític trazodona, ja que pot desencadenar coma. Combinat amb haloperidol pot agreujar la catalèpsia. I cal ser molt vigilant per les possibles interaccions (additives o substractives) amb anticoagulants (aspirina, warfarina, acenocumarol), corticoides, ibuprofè, i amb medicaments com ara: àcid valproic, aripiprazol, bupropion, ciclosporina, chlorzoxazone, depakote, dilantin, diltiazem, efavirenz, fexofenadine, immuno-supressors (ciclosporina, tacrolimus, sirolimus, micofenolat de mofetil), midazolam, nicardipina, nifedipina, omeprazole, paclitaxel, propanolol, risperidona, S-mephenytoin, talinolol, theophylline, tolbutamide, trazodone. Si s’està prenent Ginkgo i immuno-supressors, cal anar abandonant la presa de Ginkgo a poc a poc, no sobtadament. Els medicaments psicotròpics o antipsicòtics poden interferir més amb el Ginkgo quan a més a més s'està prenent altres plantes com ara ginseng, Rhodiola, Sylibum marianum, Bacopa.
  • La injecció endovenosa d’extracte de Ginkgo biloba pot desencadenar efectes molt perillosos: hipotensió, desmai, xoc, arítmia, fibril·lació, febre alta, anèmia hemolítica (per deficiència de la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa). La DL50 en ratolins o en rates és de 1 g/Kg. En tots els casos, la vitamina B6 contrarestaria els efectes nocius, si s’hi és a temps —millor en injecció endovenosa—. En casos lleus, també el bilobàlid (20 mg/Kg/dia) durant 4 dies, reverteix els efectes de la 4-O-metil-piridoxina.
  • En canvi, no és més insegur prendre Ginkgo pel fet d’estar prenent medicaments compatibles o sinèrgics com ara: 5-fluoro-uracil, àcid fòlic, alprazolam, cilostazol, cimetidina, clopidogrel, clozapina, dextrametorfà, diazepam, digoxina, donezepil, efavoirenz, fexofenadine, flurbiprofèn, haloperidol, lopinavir, metformina, olanzapina, oxiracetam, renexin, ritonavir, selegiline, sorafenib, tamoxifen.

PREPARATS

  • Càpsules «Ginkor Fort»: extracte de Ginkgo + troxerutina + clorhidrat d’heptaminol. Contra trastorna de la circulació venosa (cames pesades, dolors al gitar-se, hemorroides). — Dimetil-amino-etil-ginkgòlid B. Preparat de semi-síntesis més biodisponible que el natural (ginkgòlid B).
  • EGb50/fosfolípids: amb 20 mg/mL i fosfolípids 1:1, preparat a 30 o C amb tetrahidro- furà com a dissolvent
  • EGb761 (extracte estandarditzat). Dosis diària que recomanem: 20 mg. (En bibliografia: 120-240 mg/dia). Conté 24% de glucòsids de flavonoides, 6% de lactones terpèniques i 5 ppm d’àcids ginkgòlics.
  • «Gibidyl Forte». Xampú danès per enfortir el cabell
  • «Ginkor Fort»: extracte de Ginkgo biloba + troxerutine + heptaminol (medicament venotònic, antiadherent de macròfags a la paret venosa)
  • Niosomes: Tween 80, Span 80, colesterol (141 nm) (dispersió/ homogeneïtzació/ assecatge per congelació o per espraiat). Arriba més als teixits difícils com ara el cervell. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23378764/
  • Pastilles efervescents: extracte + àcid cítric 12.5% + bicarbonat sòdic 20%.
  • Pomades cosmètiques anti-arrugues: A) 2% d’extractes de fruits de Ginkgo + Punica granatum + Ficus carica + Morus alba; B) Thea sinensis + Aspalathus linearis + Glycina soja
  • «Sailuotong»: Ginkgo + Panax ginseng + Crocus sativus. Extracte per millorar la memòria.
  • «Shuxuening»: injectable a base d’extracte de Ginkgo, per millorar la circulació cerebral, per exemple, en cas d’atac de feridura. Però pot donar reaccions pseudoal·lèrgiques gràcies a que activa la via de l mTOR.
  • «Tanakene» (40 mg/mL). Dosis diària prudent/segura: 0.5 mL/dia (=20 mg). (En bibliografia: 3-4 mL = 120-160 mg). Segons el prospecte, va bé contra insuficiència circulatòria cerebral manifestada en vertígens, cefalees, pèrdua de memòria, davallada de les facultats intel·lectuals, trastorns de la motilitat, pertorbacions afectives i del caràcter; seqüeles d’accidents vasculars cerebrals i de traumatismes crànio-encefàlics; trastorns vasculars perifèrics manifestats en arteriopaties de cames, trastorns vasomotors distals, afectacions de la microcirculació (Reynaud, acroparestèsia, acroeritrocianosis, fragilitat capil·lar); trastorns neurosensorials de causa vascular en otorinolaringologia i oftalmologia. I per corregir efectes de sobredosis, prendre cafè o te, i analgèsics/ antiinflamatoris contra el mal de cap.
  • Tintura per la circulació: Ginkgo biloba + Crataegus monogyna (fruits) + Leonurus cardiaca
  • Tisana antiasmàtica MTX (contra bronquitis, asma, tos): Ginkgo biloba llavors + Ephedra + Pînellia ternata rizoma + Tussilago farfara flors + escorça de Morus nigra + Perilla frutescens fruits + pinyols d’albercoc + rel de Scutellaria baikalensis.
  • Tisana pel colesterol: Ginkgo biloba + Crataegus monogyna + Rosmarinus officinalis + Centella asiatica + Salvia officinalis + Sideritis angustifolia
  • Vinagre dels «fruits». Es preparar per fermentació de la coberta carnosa, i no fa mala olor. Hom en pren per aprimar-se.

Per llegir molt més sobre el ginkgo, descarrega't el document