TRÈFOLA
Trifolium pratense L. [1753, Sp. Pl. : 768] 2n = 14, (28,56)
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La gran família de les Lleguminoses es caracteritza per tenir les flors dialipètales amb peces diferents entre elles (quilla, ales, estendard), superovàriques, diplostèmones, i el fruit en llegum. Dins la família, el gènere Trifolium es distingeix per tenir els estams diadelfs (9+1), els llegums típiques (ni toruloses ni moniliformes), les fulles trifoliolades amb folíols denticulats, la corol·la persistent i el llegum inclòs dins la resta de calze o corol·la. I dins el gènere, Trifolium pratense es distingeix per ser planta vivaç de flors rosades, amb calze no vesiculós (inflat), pilós. Trifolium pratense és una herba vivaç de 10-110 cm, lleugerament pilosa, amb pèls adpresos i pèls patents, dreta o ascendent, de soca dreta. Pot arribar a viure uns 7 anys, si bé només produirà el màxim durant 4 anys. Rel principal pivotant poc desenvolupada, i nombroses rels adventícies que formen una mena de corona al voltant del lluc. Fulles trifoliades separades, les superiors subsèssils i oposades. Les inferiors llargament peciolades. Pecíol normalment de 1-4 cm però excepcionalment, a les fulles de la base, de fins a 35 cm. Folíols normalment de 1-3 × 0.8-1.5 cm, però que poden ser de fins a 5 × 3 cm, ovals o el·líptics, tous, obtusos, una mica marcats pels nervis, denticulats quasi enters.
Estípules amb la part lliure amplament triangular i bruscament acabada en un apunta setàcia aplicada. Flors de color rosat fosc (rarament blanquinoses), de 10-15 mm, dretes, agrupades en caparrons subglobulosos subsèssils, terminals de 17-40 × 16-39 mm, acompanyats a la base per les estípules de les fulles superiors. Calze amb el tub de 2-3.8 mm, pilós i amb 10 nervis, i gorja glabra però amb una anell callós, i amb dents setàcies, ciliades, desigual; l’inferior (2.4-8 mm) un cop més llarga que el tub, els superiors menors (1-4.5 mm). Corol·la amb les peces una mica soldades a la base i al tub dels estams. Estendard de 8.5-21 mm. Corol·la rarament grogosa (ssp. baetica) amb l’estendard de 15-21 mm i la quilla de 10-13.5 mm Fruit assentat inclòs dis el calze, indehiscent, amb el pericarpi membranós, i amb una sola llavor de 1.3-2.1 mm, llisa, groguenca (o porpra), cordiforme.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en prats força humits o amb molta saó sobre sòls ric, francs-argilosos, quasi neutres, amb força àcid húmics, i profunds. No tolera temperatures superiors als 32 oC. No tolera ni la sequera ni estar entollada. A finals de la primavera és quan requereix més humitat. Agraeix aportacions de Fòsfor i Potassi. És d’Europa, Àsia occidental i central, i NW d’Àfrica, i illes macaronèsiques; però s’ha introduït a bona part del món pel seu valor com a farratge, des del segle XVII. A Catalunya abunda més a la meitat NE, però es troba arreu, fins 2400 msnm. A la península hispànica escasseja a la part central- occidental. Es conrea amb més profusió al NE de la Meseta Nord i Nord d’Aragó. Abunda també a la zona cantàbrica. El seu cultiu pot arriba r aproduir 20 Tn den pes sec/Ha/any.
VARIETATS
Americanum •Astred •Barfiola •Colenso •Enterprise •Essex •frigidum •Gollum •Grasslands •Kedland •Marcom •maritimum •Midland •nivale •parviflorum •Quinequeli •Redquin •Rotra •sativum (= baeticum) •Tetri •villosum •Viola
HISTÒRIA I ESOTERISME
És la flor nacional de Dinamarca i el símbol estatal de Vermont (USA). Sempre s’ha considerat senyal de bona sort trobar un trèvol de 4 fulles. Les tres fulles (folíols) s’han assimilat a la divina Trinitat. Diuen que el mateix Sant Patrici, patró d’Irlanda, ensenyava el trèvol per convèncer la seva audiència de la veracitat de la Santíssima Trinitat. Somniar amb trèvols diuen que és auguri de sort, felicitat i riquesa.
PROPIETATS MEDICINALS
- antiangiogènic
- anticoagulant
- antiespasmòdic
- antiinflamatori
- antioxidant
- depuratiu
- detergent
- diürètic
- estimulants dels osteoblasts
- estrogènica
- expectorant
- hipoglucemiant
- inhibidor de l’aromatasa (p.p. biochanina A)
- inhibidor dels citocroms P450 1A1 i 1B1
- laxant suau
- protector del pàncreas
- protector dels UVs
- re-epitelitzant
- sedant
- tònic
USOS MEDICINALS
- abscessos
- acne
- anèmia
- anorèxia
- asma
- blennorràgia
- bronquitis
- cabell debilitat
- càncer
- càncer de còlon
- càncer d’ovaris
- càncer de mama UE (+ doxorubicina)
- cataractes (?)
- catarro
- colesterol HDL baix
- colesterol LDL-alt
- colesterol total alt
- convalescència
- cremades
- diarrea
- dispèpsia
- durícies
- èczema
- escròfula
- espasmes
- estomatitis (boca)
- ferides
- fetge inflamat
- fogots de la menopausa
- gastritis
- gingivitis
- glioblastoma multiforme
- gota
- hepatitis
- hipertensió pulmonar
- leucèmia
- llúpies
- melanoma
- metàstasis a pulmó i cervell (+ doxorubicina)
- osteoporosis
- Parkinson
- proteïna C reactiva alta
- psoriasis
- quists mamaris
- restrenyiment
- reuma
- sida (p.p. eslaframina)
- síndrome metabòlica
- tabaquisme
- tos
- tos-ferina
- triglicèrids alts
PREPARATS
«Essiac tea»: bardana REL + Rheum palmatum REL + Rumex acetosella + Ulmus rubra (slippery elm) ESC
VETERINÀRIA
És un aliment excel·lent per al bestiar, en especial per a les vaques, ja sigui tendra, ja sigui ensitjada (quan comença a florir). Però la planta no ha d’estar malalta. Amb tot, no convé si han de quedar prenyades ja que és una mica contraceptiu. La planta pot inhibir la fermentació d’aminoàcids al rumen per Clostridium sticklandii.
ALTRES USOS
Tota la planta (sana) és comestible crua o cuita, sencera, dessecada (en pols), etc. en sopes, pastissos, verdures, arròs, etc. Un cop seca pot donar olor a les habitacions, ben empaquetada. De les flors se’n pot extreure un tint groc. És planta nitrificant del sòl i que atrau nombrosos insectes (papallones)
POSSIBLES EFECTES NOCIUS
Les llavors contenen un inhibidor de las tripsina. Degut als eu potencial estrogènic, podria provocar problemes a les embarassades o a les dones que alletin. Pot provocar erupcions cutànies, dolors musculars, mal de cap, nàusees, hemorràgia vaginal i coàguls de formació lenta. Malgrat la gran fama de l’ «Essiac Tea», aquest remei pot accelerar el càncer de mama, si no es dona junt amb adriamicina. La planta (sola) està contraindicada si hi ha càncer de mama, endometriosis, càncer d’ovaris, càncer de matriu, fibromes uterins. Degut al seu contingut en cumarina no hauria de prendre’s junt amb altres anticoagulants.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document