Les beines, de 5-8 mm, són escarioses i lacerades al cim, amb uns 6 nervis. Les flors solen ser blanques verdoses, rarament rosades, disposades en grups de 1-4 a l’aixella de les fulles. El periant sol fer 2.5-3 mm, el seu tub 1 mm, i els lòbuls tenen nervis, i s’imbriquen al fructificar la planta. Els fruits menors fan 2-3 mm, són trígons, amb les 3 cares còncaves, negroses, i finament estriats, una mica brillants, ultrapassant poc o gens la punta del periant.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És espècie cosmopolita arvense i ruderal, des de terra baixa fins l’estatge subalpí.

ESOTERISME

Duent la planta sempre a sobre la vista millorarà. Mantenir-la una estona a la ma ajuda a llevar les preocupacions, i més si després es crema la planta sobre la qual s’han projectat les preocupacions i desgràcies. Duta entre la planta dels peus i els mitjons atura la diarrea. Posada a la butxaca cura les hemorroides.

HISTÒRIA

Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «knotgrass» és planta regida per Saturn. La planta estronca la sang si s’aplica a les narius. Refreda el cap o l’estómac, atura l’hemorràgia uterina o renal. És molt diürètica i ajuda a expulsar arenilla i pedres dels ronyons o la bufeta de l’orina, en especial si es prenen 4 de la planta en pols amb vi durant uns quants dies. Contra el verí de les bestioles que ens hagin mossegat, va bé veure vi on s’hagi bullit la planta. També això ajuda a eliminar els cus intestinals i va bé contra la icterícia. L’aigua destil·lada o hidrolat de la planta és un remei excel·lent contra tota inflamació, i contra gangrenes, fístules o úlceres infectades, aplicant-ho. El suc posat dins l’orella la neteja i desinflama. La planta també és eficaç per curar les articulacions desencaixades i les hèrnies.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antifúngic (excepte per a Candida)
  • antihelmíntic
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • astringent
  • bactericida (extracte amb cloroform)
  • colagog
  • colerètic
  • contraceptiu(?)
  • cosmètic anti-aging
  • depuratiu
  • diürètic
  • expectorant
  • febrífug
  • inhibidor de l’elastasa
  • inhibidor de la fibrosis
  • inhibidor de la lipasa pancreàtica
  • inhibidor de la senescència cel·lular (p.p. quercetina3-O-beta-D- glucurònid)
  • litotríptica
  • mucolític
  • tònic cardíac
  • vasoconstrictor
  • vermífug
  • vomitiu (LLA)
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • albuminúria
  • amigdalitis
  • asma
  • Aspergillus flavus
  • Aspergillus fumigatus
  • Aspergillus niger
  • ateroesclerosis
  • Bacillus subtilis
  • bacteris Gram+ & Gram―
  • bronquitis
  • càlculs biliars o renals
  • càncer de fetge HepG-2 (+ doxorubicina)
  • càncer de mama MCF-7
  • càncer de pulmó (p.p. juglanina)
  • cansament
  • catarro
  • cistitis
  • cucs intestinals
  • diabetis
  • diarrea UI
  • disenteria
  • disúria
  • èczemes plorosos
  • edemes
  • epistaxis
  • Escherichia coli
  • estomatitis
  • febre
  • ferides sagnants
  • fístules
  • fongs
  • gangrena
  • gastritis
  • gingivitis
  • gonorrea
  • gota
  • hematèmesis
  • hematúria
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hepatitis
  • icterícia
  • intoxicació per paracetamol leucorrea
  • mala circulació malària menorràgia nafres
  • nefritis
  • nervis inflamats
  • obesitat
  • otitis
  • paràsits a la pell
  • Parkinson
  • picades d’insectes
  • picades de serps
  • picors anals
  • Proteus mirabilis Pseudomonas aeruginosa pulmonia
  • reuma
  • ronquera
  • ronyó gandul
  • Salmonella paratyphi Salmonella typhi
  • set excessiva en diabètics
  • Shigella flexneri
  • Staphylococcus aureus
  • Streptococcus pyogenes
  • talls
  • tos
  • tuberculosis intestinals
  • tuberculosis pulmonar
  • tuberculosis renal
  • úlceres cronificades infectades
  • úlceres verdes
  • vaginitis
  • varius (tintura UE)

ALTRES USOS

Es pot menjar bullida com els espinacs, o afegida a galetes, pastissos, etc. La planta dona un tint blau o verd segons el mordent. A les gallines els agrada molt picar la planta i menjar-se’n les llavors.

POSSIBLE TOXICITAT

La planta pot estar contaminada per fems o pixums. Cal netejar-la bé i bullir-la. Crua pot provocar reaccions als oxalats i reaccions de fotosensibilitat. En tot cas, els qui pateixin de gota o d’excés d’àcid úric haurien de llençar l’aigua d’una primers ebullició i prendre l’aigua de la segona bullida.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document