MALURES: Dickeya solani, Liberibacter solanacearum, Phytophtora infestans, Ralstonia solanacearum.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Viu vora de camins, clarianes de bosc i fondalades humides amb mitja ombra sobre sòls neutres o bàsics. Es troba principalment per Europa, Àsia i Àfrica del Nord.

ESOTERISME

Dur una mena de collaret fet amb la planta ajuda a superar les agonies d’un amor menyspreat.

VETERINÀRIA

S’empra contra la parotiditis equina causada pel Streptococcus equii als cavalls. En homeopatia contra èczemes que llagrimegen i contra reuma muscular. Per fora, per guarir ferides i nafres. També contra càncer de mama en gosses. A les ovelles per desinfectar ferides se’ls renta la zona amb aigua de farigola i després s’aplica oli del macerar els fruits. Els tords són immunes al verí dels fruits i ajuden a dispersar les llavors després de menjar-los.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava coure la rel en aigua i beure-la amb uns 50 mL d evi al que se li hagi afegit aigua de mar. Això serà una bona purga dels humors aquosos i convé als que pateixen d’hidropesia. Els fruits lleven les taques a la pell degudes al sol. Els brots tendres es poden menjar preparats amb vinagre i sal. PLINI EL VELL (segle I) recomanava la planta xafada amb mel per aplicar a les ferides que piquin, ja sigui a les persones o als animals. GALÈ (segle II) la recomanava contra tumors. LAGUNA (segle XVI) dei que al seu temps els fruits es conservaven a l’hivern a casa per usar-los com a cosmètics per donar color a la cara. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) reconeix que la planta tenia aleshores molts noms: «amara dulcis, bitter-sweet, woody nigth-shade, felon-wort». La considera planta de Mercuri. I molt útil per a desfer maleficis tant en persones com en animals. Als gats se’ls pot posar una mena de collaret fet amb la planta. Contra el vertigen o mareig a les persones caldria lligar al voltant del coll la planta també com si fos un collaret. Contra el voltadits aplicar els fruits una matxucats. Per usos interns es posa la planta (400 g) en un pot amb vi (1.5 L) escalfant-ho durant 12 hores. Un cop colat i refredat és molt bon remei contra les obstruccions del fetge o la melsa, l’ofec, les contusions per caigudes o els trombes, la icterícia, la hidropesia i per netejar les dones després de la primera penetració. Es pot beure 125 mL cada matí. És una mica laxant. CAROLUS LINNAEUS (segle XVIII) recomanava la planta contra la febre, la sífilis, el reuma i la gota.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • anticancerosa
  • antifúngica
  • antiinflamatòria
  • antireumàtica
  • antisèptica bucal
  • antisèptica UE
  • antitrombòtica
  • depiladora REL FRU(?)
  • depurativa de la pell UI
  • diürètica
  • febrífuga
  • fluïdificant sanguínia
  • hepàtica
  • immunoestimulant
  • mucolítica
  • narcòtica
  • refrigerant
  • sedant
  • sudorífica
  • vomitiva

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • àcid úric
  • acne de la pubertat
  • afonia (TIJ-mel)
  • aftes bucals
  • al·lèrgies
  • artritis
  • asma
  • berrugues
  • blefaritis
  • bronquitis
  • butllofes
  • càlculs urinaris
  • calfreds
  • càncer de mama
  • càncer de pròstata
  • catarro
  • cel·lulitis
  • colitis ulcerosa
  • conjuntivitis
  • contractures musculars
  • contusions
  • crosta de llet
  • dermatitis crònica
  • diabetis FRU
  • dispnea
  • dolors d’ossos
  • èczemes
  • edemes ESC
  • erupcions a la pell
  • Escherichia coli
  • faringitis (TIJ + mel) UI
  • febre
  • ferides FRU + etanol
  • fetge embussat
  • fongs
  • furóncols
  • ganglis inflats REL UE
  • gangrena (FRU + oli)
  • gastroenteritis TIJ (UI en dejú 1 hora després)
  • gota
  • hemorroides FRU + oli UE
  • herpes
  • hidropesia
  • hipertensió (+ llet)
  • icterícia
  • infeccions TIJ
  • insomni
  • lepra
  • mal de ventre fort
  • mareig
  • melsa embussada
  • miàlgies
  • mussols als ulls
  • obesitat amb retenció de líquids
  • oligúria
  • picades de vespes FRU UE
  • picors
  • plètora
  • pleuresia
  • psoriasis UE
  • refredats
  • restrenyiment
  • reuma ESC UI/ UE (FRU+ etanol)
  • rinitis
  • sarcoma S-180 (p.p beta-solamarina)
  • sífilis
  • Staphylococcus aureus
  • Staphylococcus epidermidis
  • Sterptococcus pyogenes
  • taques a la pell
  • tètanus (FRU + oli)
  • tos
  • tos-ferina
  • úlceres
  • úlceres canceroses (FRU + vinagre UE)
  • urèmia
  • uretritis
  • urticària
  • varius UE
  • vertigen
  • voltadits FUL

DOSIFICACIÓ

    Usos interns:
  • Decocció de 10 g/L de tiges. Bullir 2 minuts i reposar 10 abans de colar. Prendre’n 2 tassetes entre els àpats. Començar amb menys dosis (5 g) i progressivament anar augmentant fins a 20 g, si és que no es produeixen desmais.
  • Extracte aquós: 1-5 g/dia.
    • Usos externs:
  • Compreses: un grapat de tiges per 1 L, bullir-ho 10 minuts.
  • Cataplasmes: 4 grapats de fulles matxucades + 120 g de farina de llinosa + llard . Tot es cou junt i remenant-ho. Contra tumors d’aparició recent o com a resolutiu en contusions. Fulles tendres matxucades aplicades sobre contusions o abscessos a les mames.

TOXICITAT

Dosi «normals» provoquen nàusees, vòmits, diarrees i fan que les ninetes es dilatin. També pot provocar irritació als testicles. La calistegina A3 augmenta el nombre de cèl·lules granulades als sinusoides hepàtics. Una dieta amb solanidina (2.4 mM fa més probable que es produeixin avortamnents. Una sobredosis de la planta provoca paràlisis del sistema nerviós central, abaixa el ritme del cor i de la respiració, provoca hipotèrmia, vertigen, deliris, convulsions; i, finalment, pot provocar la mort. Hauria de ser evident que les embarassades cal se s’abstinguin de prendre aquesta planta tòxica. A algunes persones els fruits o la planta els poden provocar al·lèrgies cutànies de contacte. Dosi orals de solanina de 3 mg/Kg en humans produeixen dispnea, mareig i hiperestèsia.Dosi de 20-35 mg/Kg són letals per a rates i conills. Però dosi de 225 mg/Kg no són pas letals per a les ovelles. S’han documentat intoxicacions en gossos, cavalls, nens, vedells. La intoxicació en cadells es tracta amb maropitant 1 mg/Kg, Oxigen, gota-a-gota IV de solució lactada de Ringer, propofol 20 mg IV, metocarbamol 100 mg/Kg IV, fenobarbital 4 mg/Kg IV; ènema de 60 mL /Kg al recte d’aigua calenta, etc. Més informació a https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmEn nens la fisostigmina pot ser suficient per tractar l’enverinament. També es podria provar la prednisona (10 mg) combinada amEls vòmits es poden tractar amb metoclopramida o ondansetron. La diarrea si s’allarga, amb loperamida.

ALGUNS EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte amb etanol estimula la fagocitosis contra Escherichia coli. L’extracte aquós inhibeix l’agregació plaquetària. L’extracte amb etanol inhibeix la producció de PGE2 per la COX-1 i la COX-2, però no té efecte sobre el LTB4 per la COX-5. L’extracte aquós inhibeix Staphylococcus epidermidis, Streptococcus aureus, Streptococcus pyogenes. L’alfa-solanina i l’alfa-chaconina inhibeixen l’acetil-colinesterasa a 100 microM. La tomatina és poc potent però la solanidina, la tomatidina i la solasodina ho són més. Augmenten la força del miocardi un 50% en 3 minuts: la tomatina a 1.5 ppm, l’alfa- chaconina a 3.1 ppm, l’alfa-solanina a 4.5 ppm, la beta-chaconina a 16-8 ppm, i la solanidina a 11 ppm, Tenen un efecte inotròpic positiu. La solanina inhibeix la degradació dels barbitúrics i a 10 mg/Kg i.p. allarga el la dormida produïda pel pentobarbital.


Per llegir sobre els principis actius, els seus usos en homeopatia i els noms populars, descarrega't el document