La ssp. nana (=alpina=sibirica) té les fulles molt properes, quasi imbricades, una mica recurvades, mucronades, i és una mata molt densa ajaguda. Es a l’estatge alpí dels Pirineus (arriba al Montseny), als vessants assolellats, de 1000 a 3000 m snm. Es regenera bé després dels incendis. La ssp. communis té les fulles separades, acuminades, de 1.4 mm d’amplada i fa una mata alta menys densa. De 1000 a 1700 m snm. Hi ha formes intermèdies entre la var. nana i la communis als prats subalpins on la var. nana sol preferir cotes més altes. La ssp. hemispherica fa una mata ajaguda força densa, amb fulles de 1.5-2 mm d’amplada. S’ha citat a Catalunya als Ports de Tortosa, a La Molina i al Montseny, per sobre els 1000 m snm.



DETALLS MICROSPÒPICS

La coberta de les llavors està formada per 2-3 capes de cèl·lules de parets fines, cobertes per fora per una cutícula fina. Més cap endins hi ha cèl·lules esclerenquimatoses poligonals de parets gruixudes. L'endosperma i l’embrió no es diferencien. La capa exterior del gàlbul mostra 3-4 cèl·lules grans cúbiques o tabulars amb parets gruixudes marrons poroses. El sarcocarpi està format per cèl·lules laxament unides, grans, el·líptiques, de parets fines i que contenen cristalls prismàtics d’oxalat càlcic i gotetes d’oli essencial. La fusta del tronc forma una mena de nano-formigó amb nanofibril·les de cel·lulosa de 20-50 nm i estructures globulars de lignina de 5-60 nm.

HISTÒRIA

Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el Juniper té moltes virtuts. Els ginebrons són calents en tercer grau i secs en primer grau, actuen contra verins i pestilències (epidèmies) i són molt eficaces contra estrangúries i disúries (dificultat per orinar). Els ginebrons són bons per trencar els càlculs, fer venir la gana als anorèxics i contra l’epilèpsia i les paràlisis. Menjar una dotzena de ginebrons en dejú és molt bo contra la tos, dispnea i la caquèxia, mal de panxa, hèrnies, rampes i convulsions. Ajuden a tenir més memòria, reforcen la vista i es nervi òptic i van bé contra les febres, la gota la ciàtica i la debilitat a les cames o braços. L’oli essencial expel·leix l’aire i va bé pel mateix que els ginebrons, en especial contra inflamacions de les vies urinàries. La cendra, dissolta en aigua, és un bon remei contra la hidropesia, fa venir la regla i ajuda a la mare durant les contraccions abans del part. Fregades les genives atacades per l’escorbut amb la cendra del ginebre es curen. La cendra posada al bany general cura les picors, les crostes i la mateixa lepra.

ESOTERISME

Per als celtes, el ginebre cura tant el cos com l’ànima. Dur una rama de ginebre diuen que protegeix de les picades d’escurçons. Cremant els ginebrons amb encens foragita els mals esperits que s’han fet amos de persones o cases. Els ginebrons s’empren com amulet protector (dins una bosseta) d’accidents, maleficis, desgràcies, atacs d’animals, robatoris, etc. També les rames o la bosseta amb ginebrons, posades a la paret de la casa, protegeixen (esotèricament) de les forces malignes. Per a curar les hemorroides caldria posar 9 ginebrons enterrats entre dues pedres perquè mentre es vagin assecant els ginebrons es vagin curant les hemorroides.

LITERATURA


«Davant els ulls, davant el pensament,
en algun lloc enllà de tot saber,
a l'altra banda de turons i planes,
damunt l'indret del llamp constant,
crema la mata de ginebra, certa,
verda, crispada i flonja, i persevera.
Persevera el matoll i crema,
i pengen lents els ginebrons
envesprits entre branca i branca,
i reposen, arxipèlags de l'aire,
mentre crema el matoll de la distància». (LLUÍS SOLÀ, 2003)

PREPARATS

  • aigua d’ordi + ginebrons + mel (beguda refrescant)
  • Alcohol pels cops: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajolida (Satureja montana) + Hipèric (Hypericum perforatum) + grana de Ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’ANTONI PICOLA I PUJOL, d’Ogassa. 2007.
  • aperitiu Braulio: Achillea moschata + ginebrons + Artemisia absinthium + Gentiana alpina (rels) + etanol 21o.
  • bafs
  • brea
  • cendra
  • confitura de ginebrons
  • estelles de la fusta
  • fumigacions de rames
  • ginebra (licor de ginebrons): elaborada almenys des del segle XIII. Al principi es venia com a remei contra el lumbago, els còlics biliars i renals, i la gota. Es dona contra les males digestions, la tos, els refredats i els dolors articulars.
  • liniment amb alcohol + ginebrons
  • mel cuita amb ginebrons
  • oli essencial
  • pyx liquida
  • ratafies
  • resina
  • tintura de Maria TREBEN contra tremolors a braços i cames: 1L d’aiguardent de 40o 15 dies en maceració a sol i serena o prop de la cuina amb 40 g Hypericum perforatum + 20 g Orchis (rel) + 20 g Primula veris rel + 10 g ginebrons. Cal prendre’n 15 gotes cada hora durant el dia.
  • ungüent de bullir 5 minuts les branques en oli d’oliva, contra carn-esqueixats —ungüent contra la ronya del bestiar: llard + ginebrons + rel de Bryonia
  • ungüent per l’espatllat: greix, cera verge, oli, i moltes herbes (que hi posa la Maria de les Llosses) i oli de Ginebre (que fa molta pudor). Per cops a les costelles, va molt bé, i es recuperar la respiració sense dolor. Ho diu la ROSA GALLART de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll. Maig de 2005. —vi amb cendra (diürètic)
  • vi amb rel de genciana (Gentiana lutea) + ginebrons + canyella + fulles de llorer (Laurus nobilis)
  • vinagre dels quatre lladregots*
  • whisky

* VINAGRE DELS QUATRE LLADREGOTS. A Tolosa de Llenguadoc, entre 1628 i 1631, durant una epidèmia de pesta, quatre bandolers entraven dins les cases, estrangulaven els malalts agonitzants i els prenien tot allò que trobaven de valor. Quan els detingueren in fraganti els condemnaren a morir cremats a la foguera. Només al donar a conèixer llur secret, que els permetia no contagiar-se, se’ls commutà la pena de ser cremats per la de ser penjats a la forca. La fórmula sembla ser que consistia en la barreja de:

  • 1,5 L de vinagre de vi (fort)
  • Artemisia absinthium, Filipendula ulmaria, Juniperus communis (ginebrons),Origanum majorana, Salvia officinalis (un grapadet de cada)
  • claus d’espècie 50
  • Inula helenium (rel), Angelica archangelica (rel), Rosmarinus officinalis, Marrubium vulgare (60 grams de cada)
  • càmfora 3g

    • La part més emprada de la planta són els ginebrons, ja sigui menjats, ja sigui en decocció (barrejats amb altres plantes o amb la col fermentada). El whisky i la ginebra són begudes alcohòliques obtingudes per destil·lació i que s’aromatitzen amb ginebrons. L’oli essencial (OE) dels ginebrons de la var. nana s’empra com a antibiòtic segur de vies urinàries i per a altres usos. L’oli essencial pot irritar els ronyons (albuminúria amb hematúria), l’estómac i els budells. També fàcilment pot donar lloc a un estat d’embriaguesa. Pot accelerar el part. Aplicat a la pell, com gairebé tots els olis essencials, pot irritar-la. L’oli essencial aplicat amb precaució potencia el Pitta i inhibeix el Kapha i el Vata. En aquest sentit, va bé contra el reuma muscular. És adient també per a obrir el sisè xacra (del front) i evitar així la manca de connexió amb allò que es percep instant a instant. Això és útil per prevenir caigudes, mareigs, i problemes d’atenció visual o d’oïda. Amb les rames del ginebre es fa un ungüent bullint-les en oli d’oliva durant 5 minuts exactes. L’oli es conserva filtrat i s’aplica als carn-esqueixats posant-hi després una làmina de plàstic o film porós.
    Preparat com a flor de BACH, s’empra contra l’excés d’autocompassió i de sentiment de culpabilitat o victimisme; i la manca d’autoestima, la falta de compromís i/o de motivació, la hipersensibilitat, la impaciència, la ment enterbolida, la mandra, la propensió als accidents i als oblits per pèrdua de connexió amb la realitat immediata, por, falta de vigor.

    ALTRES USOS

    Per fer un bastó es pot fer pelant una tija i aprofitant un petit tram d’una rama com a mànec, o bé posant el tronc al forn de pa gran, traient-lo un cop el pal calent, i lligant amb un cordill una ampolla de vidre a la punta per fer el mànec corbat, i deixant-lo refredar així fins que agafi la forma sense deformar-se. Les estelles del tronc s’han emprat com escuradents. Almenys en conills s’han implantat bastons de la fusta de ginebre per substituir ossos trencats. Aquestes pròtesis s’han tolerat bé i han funcionat com era d’esperar almenys durant 3 anys després de l'implant. La goma o resina d’alguns exemplars grans s’emprava cremant-la com a verdader encens en algunes esglésies aragoneses. La ginebra, com totes les begudes alcohòliques concentrades, ajuden els joves rossos d’ambdós sexes a desinhibir-se sexualment.

    TOXICITAT

    L’OE és fort i no convé ni als nens molt petits ni a les embarassades. Com moltes vegades és millor aplicar-lo sobre la pell vora alguna vena, més que no pas prendre’l. Amb tot, a algunes persones els pot desencadenar una dermatitis bul·losa al·lèrgica. La brea és encara més forta, i, fins i tot per fora, només és prudent aplicar-ne una sola gota. La pyx liquida es fa servir per a fer pomades, ben barrejada amb altres ingredients. Tan la brea com la pyx liquida aplicades en excés donarien mareig i embotiment. Les persones al·lèrgiques al pol·len del xiprer també ho són al del ginebre. Que la ginebra emborratxe no és secret per a ningú. D’alguna manera les mates que contenen en especial delta-3-carè no són pas brostejades per les ovelles.

    EFECTES FISIOLÒGICS

    • L’àcid imbricatòlic aïllat de l’extracte dels ginebrons tendres i madurs prevé la progressió del cicle cel·lular de les cèl·lules de l’adenocarcinoma de pulmó CaLu-6. I ho fa estimulant els inhibidors de les kinases depenent de les ciclines i la llur acumulació a la fase G1. I també ho fa frenant les ciclines A, D1 i E1. Però sembla no tenir cap efecte apoptòtic.
    • La podofil·litoxina és citotòxica per a les línies cel·lulars J45.01 i CEM/C1 de leucèmia, amb IC50 de 0.004 i 0.029 ppm. L’extracte dels ginebrons és citotòxic amb valors de 3 i 24 ppm envers les J45.01 i U-266B1.
    • El terpinèn-4-ol té efecte diürètic, i segurament és el principi actiu del ginebre que més té aquest efecte.

    Per llegir sobre el ginebre, descarrega't el document