I n’hi ha dues més de molt piloses: canescens (de corol·la d’un blau intens, de més de 10 mm, i calze fortament trinervat) dels matollars secs prepirinencs i perifèria d’Osona i la Segarra; i cinereus (de corol·la d’un blau molt pàl·lid, de menys de 8 mm, i dents del calze poc nervades), del territori de les serres interiors de Castelló de la Plana. Resumint, a la zona prepirinenca tenim Hyssopus officinalis ssp. pilifer (poc pelut) i Hyssopus officinalis ssp. canescens (molt pelut o blanquinós). El primer (pilifer) es pot trobar en territori pirinenc francès a l’Alt Pirineu, a l’Alta Garona, i als Pirineus Orientals; i en territori pirinenc espanyol, a la zona prepirinenca de Lleida, Barcelona i Girona. És de la conca ponentina mediterrània i del centre europeu. El segon (canescens) es pot trobar en territori francès als Pirineus Orientals (Vallespir, Conflent), als contraforts meridionals dels Pirineus (Camporrells, Camarassa, Artesa de Segre), als Montsecs, (Vilanova de Meià, Abella i Benavent de la Conca), al Pirineu lleidatà (Espot, Rialp, Llavorsí, Alins, Civís), al pre-Pirineu barceloní (Castellar d’en Hug, Guardiola de Berguedà), i al pre-Pirineu gironí (Vall de Bianya, Sant Aniol d’Aguja, Talaixà, Bassagoda, Comanegra, collada de Tosses). És de la part ponentina i meridional europea. Finalment hi ha una varietat descrita per Frère Sennen el 1933 a Santa Cecília de Voltregà: Hyssopus torresii.

Encara no està clar a què corresponen les altres varietats que es troben a la zona prepirinenca, de fulla estreta, fent mates ajagudes, i amb flors petites.

Al món Hyssopus officinalis es capté com una espècie principalment eurosiberiana. Es pot trobar a Armènia, Azerjaidjan, Daguestan, Rússia (SW), Àustria, Txèquia, Hungria, Suïssa, Ucraïna, Albània, Bulgària, Croàcia, França, Espanya (NE i SE), Itàlia, Algèria, Marroc, Iran i Turquia.

Als Alps hi ha Hyssopus decumbens Jord. & Fourr. [Brev. Pl. Nov. 1: 46 (1866)] de tiges ajagudes, fulles i flors petites, tub del calze llarg de 3 mm, dents d’ 1 mm, sobrepassades de 2-3 mm per la corol·la.

I també hi ha una altra varietat: Hyssopus montanus (Jord. & Fourr.) Briq. [1893, Lab. Alp. Marit., 386], de 20-40 cm, glabra o glabrescent, verda, aromàtica, de tija llenyosa a la base, de rames redressades, glabres o puberulentes; fulles lanceolades o linears, agudes o subobtuses, glabres o glabrescents; flors d'un blau viu, força petites, en espigues força curtes; bràctees mútiques; calze glabre, amb tub llarg de 4-5 mm, amb dents simplement triangulars-agudes, no mucronades, llargues d' 1 mm aproximadament; i corol·la depassant de 3 mm les dents calicinals. És del centre i regió sud-llevantina europea, fins a la Rússia europea.

NOMS POPULARS

  • Català: asperge (2), herba d'Alcanà, herbeta d'Alcanà, hisop (14), isop (2), saborija borda, sajolida borda.
  • Mallorquí : asperge (2), hisop.
  • Valencià: hisop (3), isop, saboricha borda.
  • Iranià: Zufa.
  • Turc: Arıotu / Kutsalot / Zufaotu / Zulfaotu.
  • Acadi: zupu
  • Àrab: زوفا طبية / أشنان داود / جسمي / حسل / زوفا
  • Hebreu: אֵזוֹב
  • Alemany: Bienenkraut, Eisop, Eisewig, Eisenkraut, Hysop, Hizopf, Ibsche, Ipsenkraut, Isop, Isump, Josefskraut, Kirchenysop, Klosterysop, Söpli, Weinespe, Ysop.

LA BIBLIA

L’hisop de l’evangeli de Sant Joan, 19, segons Jim Duke, era una rama de Sorghum bicolor. Altres (Ramon Morales) opinen que podria ser Majorana syriaca. L’evangeli de Sant Joan, 19 diu això:
28 Després d'això, Jesús, sabent que tot s'havia realitzat, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
--Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
--Tot s'ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.

A l’Antic Testament l’Hisop és citat en una dotzena d’ocasions. Per exemple a Números 19:18.
Després, un home en estat de puresa ritual prendrà hisop, el mullarà en aquesta aigua i aspergirà la tenda on hi hagi un mort, amb tots els objectes i persones que s'hi trobin, o aspergirà amb aquella aigua el qui hagi tocat algun os humà o una persona assassinada, o morta de mort natural, o una sepultura.

Aquí segurament es deu referir a Majorana aegyptiaca (o a Majorana syriaca).

Toxicitat: l’oli essencial de la varietat francesa pot provocar atacs epilèptics, o mal de cap. No és una planta (i menys l’oli essencial) recomanable en grans quantitats per a embarassades, ni tampoc per a nens petits. L’oli essencial està molt desaconsellat en ús intern; sobre tot, pels abusos que se n’han fet, i potser també per les adulteracions.

Preparats medicinals: infusió, xarop, tintura, oli essencial (OE), destil·lat aquós.

Ús culinari: es pot emprar (tendra) per aromatitzar formatges, embotits, bolets, estofats, sopes i amanides, licors o ratafies. La mel d’Hisop és molt aromàtica.

Altres usos: bossetes de roba amb la planta seca dins espanten els mosquits. També s’empren per aromatitzar la roba i donar-li un matís blavós.

Ús veterinari: epidèmies: fumigacions d’ estables (Hisop + Ginebrons + Encens + All), durant una setmana –// bronquitis en gossos —// diarrees –// catarro.


Per a més informació descarrega't el document.