Lavandula angustifolia: Fulles oblongo-linears de 2-6 cm, grises. Mata molt aromàtica, llenyosa a la base, perenne, amb llargues tiges floríferes simples de 20-30- (40) cm, primes i tibants, herbàcies, de secció quadrada, escamoses i finament pubescents, que porten les flors a la punta, amb 1-3 entrenusos intraflorals, en espigues compactes barrejades amb bràctees més amples que llargues, acuminades, romboïdals pedades, membranàcies, marronoses, nervades, acompanyades algunes vegades de bractèoles escarioses. Calze gris blavós, de 5-6 mm de llarg per 1.5 d'ample, amb 13-15 nervadures, amb 5 dents apicals, un d'ells amb una mena de caputxa. Corol·la d'un blau anyil, poc més gran que el calze, caduca, amb 3 lòbuls al llavi inferior i 2 en el superior, més amples, poc dividits. Estams 4 tancats al tub de la corol·la. Ovari súper. Carpels oblongs. Flors que fàcilment s'arrenquen. Fulles oposades subsèssils, linear-lanceolades, de color verd blavós tirant a verd fosc amb el temps, no molt grans, de 2-3 mm d'ample,  primerament molt pubescents i després ja gairebé res; les estèrils més estretes. Les diferències entre la subespècie típica angustifolia i la subespècie pyrenaica són només quantitatives i referides al grau d’esclerificació i lignificació i la mida dels feixos vasculars. L’eix de la inflorescència té una secció quadrada amb 4 ribets reforçant les cantonades. A l’epidermis d’aquest eix floral hi ha estomes, tricomes i pèls secretors. Els tricomes són pluricel·lulars en ramificats en T. Els pèls secretors tenen un curt pedicel i un caparró uni- o bi-cel·lular.

Lavandula latifolia: Mata semblant amb olor més acre o camforat o no tan fi, però amb tiges floríferes ramificats en comptes de senzills, i més llargues, de fins a 1 m, amb 3-6 entrenusos intraflorals. Bràctees florals estretes, lanceolades, no membranoses, verdoses, acompanyades per diminutes bractèoles linears persistents. Flors de color blau molt clar, en espigues més laxes difícils d'arrencar. Carpels oblongs. Fulles blavoses grisos, grans, de 5-8 mm d'ample, no tan estretament linears, amb marges revoluts, les inferiors agrupades, espatulat-lanceolades, més estretes a partir del terç distal; les estèrils més amples.

Lavandula intermedia: Mata de 60 a 150 cm, amb fulles de linear-lanceolades a espatulades, sovint tomentoses. Tija floral ramificada, i flors amb corol·la amb simetria bilateral, de color porpra-lila a blanc. Floreix de juny a juliol. És l’híbrid entre angustifolia x latifoia i és el més emprat en perfumeria: sabons, detergents, cosmètics, perfums, colònies, i fins i tot com saboritzant de gelats, formatges, o de pa, o d’anxoves (a la Provença).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Lavandula angustifolia: en terrenys pedregosos o rocosos dels Prepirineus o muntanyes similars calcàries argiloses, en la franja dels (700)-900-1200-(1600) m s.n.m.
Lavandula latifolia: en terrenys àrids calcaris, airejats, disgregats, amb sòl abundant encara que sigui pedregós, en clarianes de boscoses poc densos d’alzines o roures o pins, per sota els 900 (1000) m s.n.m.

A través dels majoristes ens arriba de diverses zones d’ Espanya, Països Balcànics, Bulgària, França i d’alguns altres països de la conca mediterrània. Els híbrids es cultiven en molts països, i entre ells els Estats Units (USA), Nova Zelanda, Japó.

CULTIU

Normalment es cultiva l’híbrid. És fàcilment mecanitzable, per la qual cosa arriba a fer- se intensiu, especialment a la zona de confluència de les províncies de Terol i Conca i a la Provença. Prefereix terrenys no molt rics, airejats i assolellats. Tolera bé una mica de salinitat (25 mM NaCl), sobre tot quan es ruixa amb adob foliar amb Potassi. Es reprodueix bé per esqueixos posats en solcs profunds perquè no els toqui massa el sol. O millor encara per cultiu in vitro en càmera climàtica. Reproduint-lo per llavors es pot Lavandula latifolia Medik al món, segons GBIF Lavandula angustifolia Mill al món, segons "Plants of the world" perdre el quimiotipus o sigui l'aroma escollida. A França la producció d'oli essencial és de 75.000-150.000 Kg/any. Les arrels poden infectar-se del nematode Melodogyne arenaira. O pel beneficiós (antibacterià per a Gram-positius i Gram-negatius i antifúngic) Streptomyces tunisialbus. Els bacteris endofítics Proteobacteria, Actinobacteria, Formicutes tenen un bon paper ja que estimulen la planta des de les arrels a produir principis actius aromàtics. I a més ajuden les endomicrorizes vessículo-arbusculars a mantenir-se a la rizosfera i dins les arrels. I Glomus mossae i Glomus intraradices ajuden la planta a suportar millor l’estrès de la sequera. Bacillus thuringensis promou el creixement de Lavandula anagustifolia i la seva resistència a la sequera; i ho fa per la via d’incorporar més Potassi, disminuir la conductibilitat dels estomes i controlar l’acumulació de prolina i àcid indol-acètic a les tiges. I això és concomitant amb una davallada de la glutatió-reductasa i de l’ascorbat-peroxidasa. I això repercuteix amb un menor índex de danys cel·lulars per oxidació. L’addició d’àcid jasmònic al medi de cultiu (1.5 mg/dm3), en càmera climàtica, fa que l’oli essencial sigui més ric en delta-cadinè (30%); borneol (17%); cariofil·lè-òxid (14%); tau- cadinol (9%); beta-cariofil·lè (6%); 1-8, cineol (6%); beta-pinè (3%); geranil-acetat (2%); mirtenal (2%). Lavandula intermedia pot ser atacat per l’insecte Dysmicoccus lavandulae. O pel virus del mosaic de la userda o pel virus del mosaic del cogombre. Malauradament la planta pot ser atacada pels fongs Fusarium sporotrichioides, Phytophtora citrophthora, Phytophtora palmivora, Phytophtora pelgrandis.

HISTÒRIA

Alguns afirmen que els antics egipcis feien servir l’espígol en rituals funeraris, però també com a medicinal, contra dolors de la regla, insomni i migranyes. Més cert és que els antics grecs l’empraven com a perfum i per les virtuts cosmètiques. I les romans sembla que a més l’empraven en rituals religiosos. I els celtes irlandesos l’empraven en rituals dirigits a la deessa Aine, reina de les fades i promotora de la fertilitat, i filla del déu del mar. Resaven sobre tot per aconseguir millorar la capacitat intel·lectual i l’aspecte físic. Durant el regnat d’ ENRIC VIII a Anglaterra era emprat pels nobles, per perfumar la roba. Durant el regnat de la reina VICTÒRIA ja l’ús de l’espígol es va popularitzar del to, especialment entre les dones. La reina ELISABETH I en prenia en infusió contra el mal de cap. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) considerava l’espígol planta netament regida per Mercuri. I un bon remei contra les afeccions cerebrals degudes al fred: apoplexia, mal de cap, convulsions, tremolors, desmais, epilèpsia, espasmes. Segons ell, l’espígol reforça l’estómac i allibera d’obstruccions el fetge i la melsa; provoca la regla i ajuda a expel·lir la criatura morta en un mal embaràs. Les flors macerades en vi alleugen els còlics aplicant- ho. Contra epilèpsia i vertigen, la decocció de la barreja següent: canyella + rel d'esparreguera + fonoll + espígol + malrubí (Marrubium vulgare). Glopejar l’aigua de coure espígol alleuja el mal de queixal. El destil·lat (hidrolat) de les flors combat l’afonia (2 cullerades),i presa, aplicada i olorada és útil per corregir les fibril·lacions cardíaques, desmais. De l’oli essencial només se’n poden prendre unes poques gotes, perquè és molt fort, i millor diluït. Si hi ha una planta paradigmàtica de la Provença aquesta és l’espígol. Hi ha rutes turístiques, adients sobre tot entre Sant Joan i la Marededéu d’Agost. https://www.la- provenza.es/la-ruta-de-la-lavanda. El museu de l’espígol es pot visitar a Saint-Remséze, al Sud d’Ardache. Hom calcula que a la Provença el cultiu i la indústria de l’espígol mou uns 30 milions d’euros l’any i dona feina directament a 10000 persones i indirectament a 20.000 més. A més, el turisme atret entre altres motius per la visita als camps d’espígol mou al voltant de 1500 milions d’euros. Malgrat tot això, algun científic català s’ha arruïnat en el negoci del cultiu de l’espígol.

ESOTERISME

  • Es crema per tal de foragitar els mals esperits i mentrestant es va recitant, si es vol: “Alhucema, Romero, Romerito, quita el mal de este sitio”.
  • A la zona de Tortosa es crema romaní, espígol, sàlvia i bocins de oell de taronja amarga per a foragitar els mals esperits, en especial després de la mort d’algú a la casa.
  • Hom diu que aspergit sobre el cap procura una ment casta i sincera.
  • Planta regida por Mercuri.
  • La Nit de Reis s’encenen a Moià, vora les cases, unes petites torxes fetes amb espígol collit el dia de la Marededéu d’Agost per auspiciar bons regals per part dels reis mags.
  • Regalar un ram d’espígol significa desitjar pau i sort, amb puresa i devoció.
  • Els rituals màgics amb espígol solen dedicar-se a demanar salut física i mental, paciència, espiritualitat, calma malgrat les circumstàncies difícils, obrir la consciència a nivells superiors, amor, joventut i puresa de l’aura.
  • L’espígol és la flor nacional de Portugal.
  • Somniar amb l’espígol pot significar que a la vida real el qui ho sonia no hauria de ser tant exigent amb si mateix quan no s’acompleixen les expectatives. També pot significar que cal evitar situacions conflictives. O que ets admirat per algunes persones. Però si la planta no té flors i està pansida, això pot significar que vindrà un període de desgràcies. Si el somni és d’un gran camp ple de mates florides d’espígol, això és senyal de que necessites pau interior i reconciliar-te amb tu mateix.

ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC

Del llatí “lavandus” (ser rentat), perquè probablement s’usava en els banys com additiu de l’aigua. “angustifolia” i “latifolia” concorden amb les fulles estretes o amples. “spica” es refereix a l’espiga i “officinalis” a que és d’ús medicinal o a que es ven o es venia a les oficines de farmàcia.

PROPIETATS MEDICINALS DE L'ESPÍGOL

[Ambdues espècies (a, l) i l’híbrid (i) tenen aproximadament les mateixes virtuts i usos]

  • abortiu
  • analgèsic
  • ansiolític
  • anti-arnes
  • antibiòtic (Staphiloccocus aureus)
  • anticancerigen
  • anticoagulant suau
  • antihelmíntic
  • antiinflamatori (fulles) -antipútrid
  • antireumàtic
  • antisèptic
  • antitussigen
  • anti-verí
  • aperitiu
  • bactericida
  • calmant de l’excitabilitat cerebral- espinal
  • cardio-protector (preventiu d’infart)
  • carminatiu
  • cicatritzant
  • colagog
  • colerètic
  • conservant productes cosmètics i alimentaris (carn de vedella, oli de soja)
  • cordial
  • depuratiu
  • desinfectant
  • digestiu
  • diürètic (aigua, Na)
  • ecbòlic
  • emmenagog
  • espasmolític
  • estimulant
  • estomacal
  • estomacal
  • excitant (a dosis petites)
  • fluïdificant
  • fumigant
  • hipotensor
  • insecticida OE
  • millora la intel·ligència espaial
  • neuro-protector
  • perfumant
  • protector solar (amb pròpolis)
  • relaxant musculatura fibra llisa (tràquea)
  • repel·lent d’insectes (mosquits) i de rates
  • sedant suau ( a dosis fortes)
  • sudorífic
  • tònic
  • vermífug
  • vulnerari

OLI ESSENCIAL D'ESPÍGOL

(a= angustifolia/ l= latifolia/ i= intermedia)

RENÉ-MAURICE GATTEFOSSÉ (1881-1950), va encunyar a Lió, per primera vegada, el terme «aromateràpia». Al submergir la mà en un pot gran contenint oli essencial d’espígol, ell es va curar ràpidament de la cremada que acabava de patir accidentalment al laboratori. Després, no li va quedar cap marca de la cremada. Arran d'aquell accident, es va interessar pel que ell va denominar aromateràpia. Això va ocórrer a principis de segle XX. Curiosament, la seva família està lligada a Saint-Rémy-en-Provence, el poble que va veure néixer a NOSTRADAMUS.

Aplicat al sisè xacra (front)i al tercer xacra (plexe solar). Alleuja el dosha pitta (i el vata) Per meditar millor. Associat a Àries, i al cap. Sempre és millor aplicar-ne una gota a l'avant-braç sobra alguna vena, que no pas prendre’l per la boca. En aquest cas, millor diluït en llet que no pas en aigua o en un terrós de sucre. I per fora, per massatges, millor diluir-lo al 2% en un oli (cànem, ricí, sèsam) o cold-cream.

La proporció de càmfora i de borneol haurien de ser mínimes per tal de valorar més al mercat l’oli essencial. Durant la destil·lació, que assoleix el seu punt òptim de màxim rendiment als 60 minuts, als 1.5 minuts apareix el màxim pic de 1,8-cineol i fenchol. Entre el minut 7.5 i el 15 hi ha el màxim pic de càmfora. Al minut 30 apareix el màxim pic de linalool.

Lavandula intermedia var. reydovan es considera viricida, fungicida, neurotònic, bronquial, i a usar contra la astènia, rinofaringitis enterocolitis infecciosa, catarro.

Lavandula intermedia var. super és especialment hipotensor, antiàlgic, cicatritzant, fluïdificant, antipruriginós, antiespasmòdic a donar en rampes, hipertensió, picors.

  • acaricida: Rhipicephalus (Boophilus) annulatus; Hyaloma marginatum rufipes, Ixodes ricinus (amb 1,2- propanediol)
  • àcid úric
  • Acinetobacter bohemicus (i)
  • al·lèrgies
  • amaurosi
  • analgèsic (a)
  • anòsmia (pèrdua d’olfacte)
  • anticoagulant suau
  • antimutagènic
  • antisèptic ambiental
  • antisèptic
  • artrosi
  • asma
  • astènia (i)
  • aterosclerosis
  • bacteris provinents de les tortugues:
  • Aeromonas caviae
  • Aeromonas dhakensis,
  • Aeromonas hydrophila,
  • Citrobacter freundii,
  • Proteus mirabilis
  • Pseudomonas aeruginosa
  • Salmonella enterica
  • blefaritis
  • bronquitis vírica (i)
  • Burkholderia resistent al ciprofloxacino
  • cabell escàs i debilitat
  • calmant en situacions d’estrès
  • càncer (coll de matriu, fetge, estómac, pròstata)
  • Candida albicans
  • cansament mental
  • cardiotònic
  • carminatiu
  • carn-esqueixats
  • caspa
  • catarro (i)
  • cel·lulitis
  • cervicals adolorides
  • cicatritzant
  • cistitis
  • colitis
  • contractures musculars
  • contraresta mala olor bossa de femta en colostomitzats
  • fongs: Aspergillus niger, Botrytis cinerea, Candida albicans, Rhizopus stolonifer, Trichophyton rubrum
  • contusions
  • cor nerviós
  • cosmètic
  • cremades
  • cremades
  • cruiximent (agulletes)
  • couperosi
  • debilitat infantil
  • debilitat mental
  • depressió nerviosa (petites dosis)
  • dermatitis al·lèrgica
  • diarrea
  • digestions lentes
  • dismenorrea (dolors menstruals)
  • dispèpsia
  • distonia neuro-vegetativa
  • diürètic
  • dolors
  • dolors cardíacs
  • dolors postquirúrgics
  • drogoaddicció
  • èczema sec
  • emmenagog
  • enterocolitis infecciosa (i)
  • epilèpsia
  • erupcions
  • Escherichia coli (i)(a: resistent a piperacil·lina)
  • esclerosis
  • escròfules (tuberculosis)
  • espasmes
  • espasmes digestius
  • espermatorrea
  • esquerdes a la pell
  • estimulant en situacions de calma
  • estómac gandul
  • estreptococs beta-hemolítics
  • excitació nerviosa (grans dosis)
  • febre
  • febres eruptives
  • fístules
  • flebitis
  • fongs
  • frigidesa
  • gasos intestinals
  • genoll adolorit per artritis UE
  • Giardia duodenalis (a)
  • gonorrea
  • grans
  • grip
  • Haemonchus contortus (ovelles)
  • herpes
  • hiperalgèsia (a, i)
  • hipertensió sistòlica (a, i)
  • hipnòtic
  • hirsutisme
  • histèria
  • infeccions urinàries
  • inhibidor de l’acetil-colinesterasa i de la butiril-colinesterasa
  • insecticida: corcs, mosques, mosquits, polls, puces
  • insolació
  • insomni (a)
  • Kochuria marina (i)
  • lesió medul·lar (a) + cèl·lules mare de la gelatina de Wharton [https:// www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles /PMC5319241/]
  • Leishmania major (a)
  • Listeria monocytogenes (i, a)
  • mal d’esquena (lumbars)
  • mal de cap
  • mal de queixal
  • mala circulació
  • mala circulació cerebral
  • mala olor de cotxe nou
  • melatonina-gènic (a)
  • menopausa
  • migranyes
  • mossegades de serps
  • nàusees de la quimioteràpia
  • neuràlgies (i)
  • NO-supressor al cervell
  • obesitat
  • Parkinson
  • part (dolors)
  • penellons
  • picades d’insectes
  • picors (a)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • Pseudomonas fluorescens (i) • psoriasis
  • pulmonia
  • rampes (a, I)
  • regla irregular
  • rinitis (i)
  • Salmonella enterica (i)
  • sarna
  • Scodoptera littoralis (mata les erugues)
  • somnolència al conduir
  • Staphylococcus aureus (a) i MRSA (emulsionada amb rhamnolípids de Pseudomonas aeruginosa)
  • talls
  • taquicàrdia
  • testicles congestionats
  • tònic cardíac
  • torçades
  • tos (i)
  • Trichomonas vaginalis (a)
  • trombosis (i)
  • úlcera estomacal (gastro-duodenal)
  • úlceres varicoses
  • urticària
  • vasodilatador coronari
  • vertigen
  • virus (i)
  • voltadits
  • xarampió

MEL D'ESPÍGOL

Té fama de convenir contra afeccions respiratòries (tos). És tònica, antiespasmòdica. Contra faringitis, nerviosisme, estrès. Conté, entre esl compostos volàtils, hexan-1-ol,; hexanal; àcid acètic; hotrienol; 2-fenil-acetaldehid; butan-1,3-diol; butan-2,3-diol; àcid benzoic; cumarina; àcid-2-fenil-acètic.

POSSIBLE TOXICITAT

L'oli essencial pot portar additius irritants per a les mucoses. No és aconsellable en ús intern per la falta de garanties de la seva qualitat. Tot i essent pur, donat el cas, a grans dosi resultaria excitant i narcotitzant. Un oli essencial de Lavandula angustifolia testat a Londres donà citotoxicitat envers fibroblasts i cèl·lules endotelials de la pell humana. La infusió de la planta a grans dosis en lloc de resultar carminativa, augmenta els gasos, i congestiona el fetge. En general recomanen que no en preguin les embarassades. Alguns adolescents que abusen dels perfums a base d’espígol desenvolupen un creixement anòmal de les mamelles, tot i essent mascles. En principi l’espígol té un efecte anti- muscarínic i bloqueja les canals de Ca++ i de Na+. Per tant tot i estar indicats contra el mareig al viatjar, i la úlcera gastro-duodenal, poden donar sequedat de boca i retenció d’orina. Un extracte d’espígol amb acetona causà una intoxicació greu a un nen de 18 mesos. Tenia depressió del sistema nerviós i confusió mental. I l’electroencefalograma mostrava alteracions de ritme ràpid típiques d’intoxicació.


Per llegir molt més sobre l'espígol, descarrega't el document