Tèpals de 7-10 × 2.5-8 mm, força iguals entre ells i arribant com a molt als 2/3 de la longitud del tub, ovals o bé obovals, patents, essent els exteriors apiculats i els interiors obtusos. Corona de 3-5.4 × 7-17 mm) obcònica, finament crenada, de 1/3 a 3/4 la longitud de les divisions dels tèpals. Estams desiguals amb el filament recte, blanquinós; els inferiors inclosos adnats en bon apart i els superiors una mica exserts. Anteres de 1.5-5.4 × 0.5-1.1 mm, grogues. Ovari de 4-11 1.8-6.3 mm, verd. Estil de 7-25 mm podent superar una mica les anteres superiors en algunes flors. Càpsula oval de 7.4-11.8 × 5-6.6 mm. Llavors de 1.8-2.4 1.2-1.9 mm, ovoides, negres, brillants. La família de les Amaryllidaceae J. St. Hil es distingeix per ser plantes amb bulb amb flors dialipètales inferovàriques diplostèmones. Dins la família, el gènere Narcissus (T.) L. es distingeix per tenir la inserció dels estams per sota la corona i la inflorescència amb una sola bràctea. Dins el gènere, aquesta espècie es diferencia per florir a la primavera, tenir la corona de la flor de més de 4 mm, més curta que els tèpals, ser els tèpals i la corona d’un groc daurat uniforme, tenir el tub del periant 17-20 mm, recte, i els tèpals divaricats, i les fulles semicilíndriques sense quilles.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Pendents pedregosos assolellats dels Pirineus i Prepirineus, al Nord i al Sud, i també a bona part de les zones calcàries del NE de la península i del SE de França.

HISTÒRIA i ESOTERISME

La mitologia clàssica parla d’un jove molt atractiu que morí prematurament per emmirallar-se sobre la superfície de l’aigua on al final caigué i s’ofegà per haver-se enamorat de la seva pròpia imatge i haver refusat abans l’amor d’amics, amigues i nimfes. Aquesta espècie, però, es fa a marges de codineres o roquissars; i en aquest cas el qui pot morir és qui se la mira sense parar compte on posa els peus. Regalar narcisos grocs pot recordar la brevetat de la vida. Dur-ne secs sota la roba pot atraure a la persona de la qual pretenem amistat envers nosaltres.

TOXICITAT

Totes les parts de la planta són tòxiques. Produeixen, si s’ingereixen, nàusees, mal de cap, vòmits, tremolors, diarrea, convulsions, hipotensió, paràlisis i fins aturada cardíaca. Per ús intern hom recomana prendre’n a dosi homeopàtiques, per exemple, a la 9CH. Uns 15 grams de bulb poden matar un gos si s’ho menja. En canvi, els ocells semblen immunes. Si manipulem moltes flors de narcís més val dur guants si som propensos a tenir reaccions al·lèrgiques.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

  • abscessos BUL UE
  • afrodisíac FLO BUL UI
  • Alzheimer FLO UI
  • analgèsic BUL UE
  • antiinflamatori FLO BUL UE
  • asma FLO BUL UI
  • augmenta el semen (destil·lat del BUL) UI
  • cabell que cau (UE BUL bullit en vinagre)
  • càncer de mama BUL UE
  • convulsions FLO UI
  • cremades (BUL + mel UE)
  • diarrea UI BUL UE BUL
  • disenteria UI
  • diürètic
  • emol·lient UE
  • epilèpsia UI
  • esclerosis de matriu BUL UI
  • espasmes UI
  • espines clavades BUL UE + farina de raigràs + oli de roses + mel
  • insolació BUL UE + vinagre + LLA ortiga
  • insomni UE FLO (a l’habitació)
  • mal de cap UE
  • malària
  • mamelles caigudes (UE hidrolat BUL)
  • mastitis UE
  • nervis seccionats BUL UE
  • sida UI
  • tos-ferina UI (tintura FLO 200-300 mg/dia)
  • tos nerviosa (1 g FLO/tassa infusió)
  • tòxic (excepte en homeopatia)
  • tumors a l’oïda UE
  • úlceres BUL + mel + erbs (Vicia ervilia)
  • vomitiu (BUL UI)

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document