
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Tèpals de 7-10 × 2.5-8 mm, força iguals entre ells i arribant com a molt als 2/3 de la longitud del tub, ovals o bé obovals, patents, essent els exteriors apiculats i els interiors obtusos. Corona de 3-5.4 × 7-17 mm) obcònica, finament crenada, de 1/3 a 3/4 la longitud de les divisions dels tèpals. Estams desiguals amb el filament recte, blanquinós; els inferiors inclosos adnats en bon apart i els superiors una mica exserts. Anteres de 1.5-5.4 × 0.5-1.1 mm, grogues. Ovari de 4-11 1.8-6.3 mm, verd. Estil de 7-25 mm podent superar una mica les anteres superiors en algunes flors. Càpsula oval de 7.4-11.8 × 5-6.6 mm. Llavors de 1.8-2.4 1.2-1.9 mm, ovoides, negres, brillants. La família de les Amaryllidaceae J. St. Hil es distingeix per ser plantes amb bulb amb flors dialipètales inferovàriques diplostèmones. Dins la família, el gènere Narcissus (T.) L. es distingeix per tenir la inserció dels estams per sota la corona i la inflorescència amb una sola bràctea. Dins el gènere, aquesta espècie es diferencia per florir a la primavera, tenir la corona de la flor de més de 4 mm, més curta que els tèpals, ser els tèpals i la corona d’un groc daurat uniforme, tenir el tub del periant 17-20 mm, recte, i els tèpals divaricats, i les fulles semicilíndriques sense quilles.
Pendents pedregosos assolellats dels Pirineus i Prepirineus, al Nord i al Sud, i també a bona part de les zones calcàries del NE de la península i del SE de França.
La mitologia clàssica parla d’un jove molt atractiu que morí prematurament per emmirallar-se sobre la superfície de l’aigua on al final caigué i s’ofegà per haver-se enamorat de la seva pròpia imatge i haver refusat abans l’amor d’amics, amigues i nimfes. Aquesta espècie, però, es fa a marges de codineres o roquissars; i en aquest cas el qui pot morir és qui se la mira sense parar compte on posa els peus. Regalar narcisos grocs pot recordar la brevetat de la vida. Dur-ne secs sota la roba pot atraure a la persona de la qual pretenem amistat envers nosaltres.
Totes les parts de la planta són tòxiques. Produeixen, si s’ingereixen, nàusees, mal de cap, vòmits, tremolors, diarrea, convulsions, hipotensió, paràlisis i fins aturada cardíaca. Per ús intern hom recomana prendre’n a dosi homeopàtiques, per exemple, a la 9CH. Uns 15 grams de bulb poden matar un gos si s’ho menja. En canvi, els ocells semblen immunes. Si manipulem moltes flors de narcís més val dur guants si som propensos a tenir reaccions al·lèrgiques.