NOMS POPULARS

  • ANGLÈS: Alant, Elecampane, Elfdock, Elfwort, Horse elder, Horse-heal, Scabwort,
  • Velvet dock, Yellow Starwort
  • ALEMANY: Alant, Helenkraut
  • ÀRAB: رذج نسارنسارلا / ليبجنز يماش / طسق يماش
  • AragonÈs: Enliacampana.
  • CASTELLÀ: Astabaca, Helenio, Hierba del ala, Hierba del moro, Ala, Alaní, Campana,
  • El-ala, Énula, Énula campana, Helenio, Hierba campana, Hierba de la campana, Hierba
  • del ala, Hierba del moro, Raíz del moro, Yerba campana, Yerba del moro, Énula
  • campanula, Ínula.
  • CATALÀ: Herba de l’ala, Ala, Ala de corb, Alada, Àrnica, Arrel de campana, Campana,
  • Ènola, Herba campana, Herba de l'ala, Ènula, Ènula campana, Ínula.
  • Euskera: Kristo-lora, Alaní, Egorri, Kristo-lora, Usteltxa.
  • FRANCÈS: Grande aunée, Inule aunée, Inule hélénie, Oeil-de-cheval
  • LLATÍ: (folia, radix, rhizoma) helenii
  • Mallorquí : Ènula campana.
  • Portugués : Énula-campana, Ínula-campana.
  • RUS: Девясил высокий, Астра лекарственная / Девясил
  • Valencià: Herba campana.
  • XINÈS: Tumuxiang


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És una planta herbàcia, vivaç, que en condicions bones, sobre terra molt adobada, arriba a fer 2.5 m d’alçada i tenir fulles de fins a 4 m de longitud, per uns 40 cm d’amplada, o més. Almenys així era als horts de Sant Romà de la Clusa (1978). És de la família de les Compostes i a la subfamília de les Corimbíferes o Asteroidees, que es caracteritzen per ser plantes que no punxen i per tenir, als capítols, flors ligulades (a la perifèria) i flors tubuloses (al centre). I és de la tribu de les Inúlees, que es caracteritza per tenir l’estil no inflat, indivís o amb dues rames filiformes, però obtuses a la punta. Dins la tribu, el gènere Inula es caracteritza per tenir les flors heteromorfes i heterògames, essent les flors perifèriques ligulades radiants (a vegades molt curtes) uniseriades, femenines, trífides; les flors centrals tubuloses, 5-dentades, hermafrodites; i les bràctees del capítol (hemisfèric) amb folíols/bràctees imbricats apendiculats a la base; i el vil·là senzill, no doble (com a Pulicària). Les anteres són apendiculades. El receptacles és pla i nu. Els aquenis són cilíndrics o subtetràgons, rossos, glabres, i coronats per un vil·là rossenc de setes capil·lars (en un sol rengle). Dins el gènere, l’espècie dedicada a Helena (Inula helenium) es caracteritza per tenir l’involucre del capítol (6-7 cm de diàmetre) amb folíols inferiors oblongs, escariosos, obtusos, de 10-13 x 4-9 mm; i els exteriors amplament ovals i tomentosos, herbacis; els aquenis subtetràgons, més que cilíndrics, amb costelles, no rostrats, de 3-5 mm, amb vil·là de pèls pestanyosos aspres uniseriats; i sobre tot, per tenir les fulles molt grans. Tota la planta és una mica pubescent. Està ramificada al capdamunt en corimbe. La tija pren un color marró violaci al capdamunt. Les fulles són alternes, denticulades, i més pubescents i blanquinoses per sota, el·líptiques- oblongues, decurrents, molt peciolades, les superiors oval-lanceolades, sèssils, i una mica abraçant. Folíols interiors de l’involucre escariosos, oblongs obtusos; els exteriors herbacis, amples, ovals, tomentosos. Flors d’un groc daurat intens. Rel aromàtica, gruixuda, bifurcada i amb moltes ramificacions fines, mucilaginosa, amargant, camforada, que ha de contenir almenys un 15% d’aigua per mantenir-se viva. És planta del centre i Nord d’Europa, o de la meitat Nord de la península hispànica, llevat del terç més occidental, si bé hom la considera originària de Turquia o del centre d'Àsia. Actualment se la pot trobar a la part d’Àsia més occidental, a l’Himàlaia, al Japó i NordAmèrica, i fins i tot a Nova Zelanda.

ESPÈCIES SIMILARS. Del centenar d’espècies d’aquest gènere, n’hi ha unes 16 que s’empren com a medicinals. D’entre elles, a més de la Inula helenium, destaquen: I. britannica, I. cappa, I. japonica, I. racemosa, I. viscosa. D’elles se n’han aïllat en total uns 90 principis actius.



PROPIETATS DE L’HERBA DE L’ALA

  • afrodisíaca
  • amargant
  • antibiòtica (especialment contra bacteris resistents)
  • antifúngica (1 mg/mL contra Aspergilus niger)
  • antioxidant
  • anti-vomitiva
  • antihelmíntica (Ascaris lumbricoides, Chlonorchis, etc.)
  • antipruriginosa
  • antisèptica
  • antitussígena
  • astringent
  • carminativa
  • cicatritzant
  • colagoga
  • colerètica
  • cosmètica (hidrolat)
  • depurativa
  • desintoxicant
  • detersiva
  • digestiva
  • diürètica (de clorurs i d’urea)
  • emmenagoga
  • emol·lient
  • estimulant
  • estomacal
  • expectorant
  • immunostimulant
  • inhibidora de l’acetil-colinesterasa
  • larvicida (Aedes aegypti) [IC50 iso-alantolactona 10 micrograms/mL]
  • laxant suau
  • mucolítica (assecant de vies respiratòries)
  • pro-oxidant
  • sedant
  • sudorífica
  • tònica
  • vermífuga
  • vulnerària


INDICACIONS DE L’HERBA DE L’ALA

  • acetonèmia
  • amenorrea (manca de la regla)
  • amigdalitis (angines)
  • anèmia
  • angiocolitis
  • anorèxia
  • anúria
  • artritis
  • artritis reumàtica
  • asma
  • atonia digestiva
  • bota
  • bronquitis (homeopatia)
  • bronquitis crònica
  • càlculs biliars
  • càncer (cervell, còlon, esòfag, estómac, fetge, leucèmia limfoblàstica aguda, leucèmia mielògena, leucèmia mieloide crònica, mama, matriu, pàncrees)
  • cansament
  • caspa
  • ciàtica
  • cistitis
  • colecistitis
  • còlics nefrítics
  • convulsions
  • crostes
  • cucs intestinals
  • debilitat (nens, ancians)
  • dents que es mouen
  • dermatitis atòpica
  • diabetis
  • diarrea
  • dismenorrea
  • dispèpsia
  • dolor de la regla
  • èczemes
  • enteritis
  • esplenitis (melsa inflamada)
  • esplenomegàlia
  • febre
  • ferides
  • ferides supuratives
  • gastritis
  • gastroenteritis
  • gingivitis
  • gota
  • grip
  • hemorroides
  • hèrnies
  • herpes
  • hipertensió
  • hipòxia
  • icterícia
  • indigestió
  • infeccions urinàries
  • leucorrea
  • mal de queixal
  • menopausa
  • mossegades de gossos
  • mossegades de serps
  • MRSA
  • nàusees
  • nefritis/pielonefritis
  • neuritis
  • paràsits intestinals
  • part
  • picors
  • picors anals
  • pigues
  • pneumonitis
  • ràbia
  • rampes
  • refredat
  • ronya
  • sarna
  • singlot
  • talls
  • tos
  • tos ferina
  • traqueïtis
  • tuberculosi
  • úlcera estomacal
  • úlceres pútrides
  • úlceres varicoses
  • verí de serps
  • vista debilitada (cervesa amb fulles)


DOSI

  • Decocció de 10-20 g de rel per 1 L d’aigua. Se’n pren una tassa abans de cada àpat.
  • Extracte fluid: 5-10 g al dia.
  • Inhalacions/bafs: 1 culleradeta de la tintura en un bol d’aigua bullint, contra la traqueïtis.
  • Poció antituberculosa: extracte tou de la rel 2 g + tintura de badiana 1 g + xarop de Falzia de Pou (Adiantum) 80 g + aigua 200 mL. Cal prendre’n un una cullerada cada 2 hores.
  • Pols: 2-10 g barrejada en aigua o qualsevol líquid alimentari. 9 g barrejada en vi, contra esplenomegàlia.
  • Tintura: 15-20 gotes x 4-5 cops al dia.
  • Tintura mixta: 50 mL tintura de la rel + 50 mL tintura de Fraigola (Thymus).
    Prendre’n 1 culleradeta 3 cops al dia contra la bronquitis.
  • Vi: rel triturada 40 g + aigua de vida 1/2 L + vi blanc 1 L. Macerar 15 dies. Colar.
    Prendre’n 3 gotets al dia com a diürètic, tònic, bèquic.


ALTRES USOS

  • Comestible: Les fulles tot i ser amargant, s’empraven com a verdura, en temps dels romans (emperadriu Lívia Drusila). La rel bullida amb sucre (probiòtica).
  • Condiment: en begudes alcohòliques (absenta). Pinço per a pollastres (millora pes, rendiment, flora intestinal, antioxidants).
  • Cosmètica. A la vegada actua com a preservativa contra fongs i antipruriginosa, i combina bé amb quitosan.
  • Perfum: oli essencial.
  • Repel·lent de mosquits i puces.
  • Tint: rel amb cendra i nabius, macerant-ho dona un tint blavós.


PRINCIPIS ACTIUS DE LA INULA HELENIUM

  • (1(10)E)-5beta-hidroxigermacra-1(10),4(15),11-triè-8, 12-òlid
  • 1-beta, 10 alfa-epoxi-1,10-H-cis-inunòlid
  • 1-deoxi-8-epi-invangustina
  • 2beta, 11alfa-dihidroxi-eudesm-5-èn-8beta,12-òlid
  • 2-oxo-alantolactona
  • 3alfa-hidroxi-11betaH-eudesm-5-èn-8beta,12-òlid
  • 3-metil-2-alcanones (24 mg/100 g)
  • 3-metil-quercetina
  • 4-alfa-H-confertina
  • 4-beta-5,alfa-epoxi-4,5-cis-inulòlid
  • 4beta,5alfa-epoxi-1(10),11(13)-germacradièn-8,12-òlid
  • 4-epi-iso-inuviscòlid
  • 4-oxo-5(6),11-eudesmadiè-8,12-òlid
  • 4-oxo-11-eudesmaè-8,12-òlid
  • 5-alfa-epoxi-alantolactona
  • 5-epoxi-alantolactona
  • 7S,1(10)Z-4,5-seco-guaia-1(10),11-dièn4,5-dioxo
  • 8-epi-tometosina
  • 10-isobutiril-oxi-8,9-epoxi-timol isobutirat
  • 10-isobutiril-oxi-6-metoxi-8,9-epoxi-timol isobutirat
  • 11alfa,13-dihidroalantolactona
  • 11-alfa-H-13-dihidro-iso-alantolactona
  • 11-beta-hidroxi-13-clor-eudesm-5-en-12,8-òlid
  • 15-hidroxi-11betaH-eudesm-4-èn-8beta,12-òlid
  • Al
  • alantacàmfora
  • alantolactona (antihelmíntica al 1 per mil, immunostimulant, antiinflamatòria)
  • al·lo-alantolactona
  • amargants
  • aplotaxè (a l’oli essencial)[= (8Z, 11Z, 14Z)-heptadeca-1, 8, 11, 14-tetraene ]
  • azulè
  • B-carotè
  • beta-humulè
  • beta-pinè
  • beta-sitosterol
  • bi-alantolactona
  • Ca
  • campesterol
  • carabrona
  • cera
  • Co
  • costunòlid
  • Cr
  • Cu
  • dammaradienol (saponina triterpènica)
  • dammaradienil-acetat
  • daucasterol
  • dihidro-alantolactona
  • dihidro-iso-alantolactona
  • diplofil·lina
  • escopoletina
  • esterols
  • estigmasterol
  • Fe
  • fenols: àcid cafeic, àcid clorogènic, àcid ferúlic, àcid-p-cumàric, àcid rosmarínic, àcid
  • nàpic
  • fibra
  • flavonoides (18 mg/g): catequina, kaempferol, quercetina
  • friedelina
  • fructòsid
  • gamma-sitosterol
  • germacrè D
  • germacrè D-lactona
  • grasses
  • helenalina
  • helenina
  • igalan
  • inulenina (punt de fusió 110 º C)
  • inulina (40%)
  • iso-alantolactona
  • iso-costunòlid
  • iso-heleprolina
  • K
  • Mg
  • Mo
  • mucílag
  • Na
  • Ni
  • niacina
  • nonacosà
  • oli essencial (4%): aplotaxè, alantolactona, iso-alantolactona, diplofil·lina
  • P
  • pectina
  • poliacetilèns
  • quercetina
  • resina
  • saponina
  • Se
  • Si
  • sinantrina
  • Sr
  • tomentosina
  • trans-cariofil·lè
  • trideca-12-èn-2,4,6,8,10 pentaí
  • tri-nor-alantolactona
  • umbel·liferona
  • vitamina B1
  • vitamina B2
  • vitamina B12 (11 micrograms/100 g d’arrel)
  • Zn


FISIOLOGIA

L’alantolactona és una lactona sesquiterpènica que té acció antitumoral envers diversos càncers. Per exemple contra les cèl·lules d’HepG2. Inhibeix la proliferació cel·lular, indueix l’atura del cicle a G2/M i l’apoptosi. L’aturada del cicle cel·lular té lloc per l’estimulació del p21, la inhibició de la ciclina A1 i B1. La promoció de l’apoptosi té lloc per l’increment de l’expressió de la PARP i la caspasa-3 i la producció de ROS (que suprimeix la via AKT i inhibeix la mitofàgia mediada pel PINK-1).

L’alantolactona té efectes contra les cèl·lules B de la leucèmia limfoblàstica aguda. Tant in vitro com in vivo hi promou la producció de ROS i el dany a l’ ADN conseqüent. L’alantolactona hi inhibeix la reductasa.

L’alantolactona inhibeix la proliferació i indueix l’apoptosi en cèl·lules de càncer d’estómac. Indueix la formació de ROS (espècies reactives d’oxigen), i això mitjançant la inhibició de l’activitat de la TrxR1. I això provoca l’activació de la MAPK (p38 mitogen-activated protein kinase) i l’apoptosi en aquestes cèl·lules gàstriques. L’alantolactona actua amb sinergia amb l’erastina contra el càncer d’estómac, per la inhibició del TrxR1 i del GSH.

L’alantolactona provoca l’acumulació d’autofagosomes degut a la fallada de la llur degradació. Inhibeix l’activitat i l’expressió de les proteïnes CTSB/CTSD. Aquestes, quan s’esgoten provoquen una disfunció dels lisosomes. L’alantolactona inhibeix la proliferació de cèl·lules del càncer de pàncrees in vitro i in vivo, i estimula la sensibilitat a la quimioteràpia (oxaliplatí). L’alantolactona els provoca la mort cel·lular malgrat reduir els nivells de TFEB.

L’alantolactona indueix l’apoptosi a les cèl·lules MDA-MB-231 de càncer de mama. Indueix la via mitocondrial de els caspases (3, 9), incrementant la ratio Bax/Bcl-2, disminuint la MMP, fent alliberar Citocrom C de les mitocòndries al citoplasma, fent clivelles al PARP, fent que es produeixin ROS, modulant les activitats dels MAPKs, i fent minvar l’expressió de p-NF-kappaB, p65 i pSTAT3; a la vegada, incrementant el p-c-Jun. En tumors MDA-MB-231 implantats en rates frena molt l’angiogènesi.

L’alantolactona inhibeix la proliferació, la motilitat, la migració i la formació de tubs a les cèl·lules endotelials de la vena umbilical. Per altra banda, fa minvar molt l’angiogènesi a la membrana de l’ al·lantocòrion d’embrió de pollastre. En general suprimeix la fosforilació a l’ EGFR-2 i a les proteïnes subsegüents PLC-gamma-1, FAK, Src, Akt. És pee tant, antiangiogènica.

L’alantolactona inhibeix la proliferació i provoca producció de ROS en cèl·lules d’adenocarcinoma de pulmó A549. Suprimeix l’activació del STAT3, inhibeix la seva translocació al nucli i disminueix el seu lligam amb l’ADN. A la vegada, fa augmentar l’acció de la doxorubicina i evita la resistència cap a ella, fent que s’acumuli més a l’interior de les cèl·lules.

L’alantolactona reverteix la intolerància a la glucosa i la resistència a la insulina provocades per una exposició prolongada a la IL-6. D’aquesta manera també reverteix la inflamació a la musculatura esquelètica desencadenada pel TRL4. L’alantolactona activa la fosforilació de l’ AKT (alpha serine/threonine-protein kinase) i així millora la captació de glucosa per les cèl·lules musculars. L’alantolactona, per altra banda, atenua la fosforilació del STAT-3 (signal transducer and activator of transcription 3), que la IL-6 estimula. La IL-6 estimula la TLR4 (toll-like receptor 4), un receptor de reconeixement de patògens; i l’alantolactona ho reverteix.

L’alantolactona reverteix la intolerància a la glucosa típica de la obesitat i desencadenada pel palmitat i la inflamació típica de la obesitat. El palmitat activa la fosforilació de les JNK (c-Jun N-terminal kinases) i la cinasa IKKbeta/alfa, i incrementa els nivells de citocines proinflamatòries (TNF-afa, IL-6) i quimiocines com la MCP-1 (monocyte chemoattractant protein-1). Però l’alantolactona redueix la via de la proteïna-.cinasa mitògen-activada associada a les JNK. Això no obstant, l’alantolactona no afecta la via del NF-kappaB als adipòcits. Ara, fa minvar l’expressió genètica de les JNK i del TLR4 i redueix la inflamació associada a la IL-6 i MCP-1 ARNm, tant als adipòcits com als macròfags infiltrats.

L’alantolactona inhibeix la TrxR (tioredoxina-reductasa) recombinant o l’enzim mateix dins la cèl·lula. A les cèl·lules HeLa (càncer de matriu) la tioredoxina oxidada puja molt amb el tractament amb alantolactona. També provoca acumulació de ROS i apoptosi.

L‘alantolactona té un efecte inhibidor sobre el citocrom P450 /CYP3A4. Per tant, pot contrarestar l’activitat de molts medicaments:

  • barbitúrics
  • cafestol
  • carbamazepina
  • dexametasona
  • felbamat
  • fenitoïna
  • glucocorticoides
  • griseofulvina
  • hiperforina
  • inhibidors de la transcriptasa inversa no nucleòtids
  • modafinil
  • piolgitazona
  • primidona
  • rifabutina
  • rifampicina
  • topiramat
  • troglitazona


Per a veure més informació de la planta, descarrega't el document escrit pel soci i biòleg Alexis Rossell.