HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

L’ Herba Tora més típica és la de flor de color blau fosc (Aconitum napellus). Pot arribar a fer-se molt abundant en marges de carreteres vora pastures, o als marges de bosc (herbassars de megafòrbies). Hom hi distingeix almenys tres subespècies. La ssp. vulgare té la inflorescència simple, sense ramificacions. Les dues subespècies d’ A. napellus d’inflorescència ramificada es distingeixen perquè la ssp. lusitanicum (=lobelianum, =neomontanum) té els segments foliars de menys de 4 mm, acuminats; i el nectari amb esperó globular, no recorbat; i bractèoles de menys de 5 mm. Es fa des dels Pirineus al centre de Portugal. A Andorra es troba a la Vall de Madriu i al coll de la Botella. En canvi, la ssp. castellanum té els segments foliars de més de 4 mm d’ample, el nectari amb esperó fortament recorbat, i bractèoles de més de 5 mm. Es fa a les serres del centre d’Espanya.

USOS MEDICINALS

Dels usos dels Acònits del món, destacaria els d’ Aconitum cordatum, que s’empra com a afrodisíac i contra la malària i tumors abdominals. A. ferox s’empra contra la lepra, i A. deinorhizum s’empra contra la malària.

  • Malgrat ser l’ HERBA TORA (Aconitum) una planta molt verinosa, hom la pot emprar amb cura com a medicinal. Primer s’emprava per a enverinar les puntes de les fletxes, per a caçar, per exemple, ossos o persones. A. ferox, A. luridum, A. napellus, A. palmatum han estat en aquest sentit les espècies més emprades, sobre tot pel suc de la rel. Aconitum napellus era un dels verins preferits de l’emperadriu LÍVIA, muller de CÉSAR AUGUST. Però hi ha hagut casos d’enverinament (assassinat o suïcidi) ben recents també. Hi ha una llegenda o història real d’uns pastors que a sobre Setcases varen fer servir les tiges de l’Herba Tora per empalar la carn que rostien, però es varen enverinar tots i varen morir. Hom diu que per a recollir la planta en grans quantitats cal posar-se guants, ja que el verí podria penetrar perla pell de les mans. Per altra banda, els isards, i en menor grau les mules, semblen immunes al verí de la planta que brostegen de tant en tant.
  • La rel d’Aconitum napellus s’ha de preparar per tal que pugui ser medicinal. Es remulla en aigua neta durant una setmana (cal anar-la canviant). En acabat, es barreja amb una mica de rel de gingebre tendra (4%) i una mica de rel de regalèssia (2%). I aleshores es deixa en remull 2 dies més amb poca aigua (just per cobrir). En acabat es bull la barreja, es trosseja i es separa i s’assequen els trossets. La rel així preparada s’empra a raó de 0,4 g per got en decocció.
  • En medicina ayurvèdica hom creu que vigoritza el Pitta. En medecina tradicional xinesa hom creu que vigoritza el Yang quan hi ha refredat i/o debilitat, amb febre i mal de cap. També s’empra contra apendicitis (amb Coix lachryma-jobis i Patrinia scabiosaefolia). Hom considera que allibera els gasos i la humitat, dispersa el fred, alleuja el dolor i promou la sudoració i la diüresi. La recomanen contra febre per refredament, pleuresia, bronquitis, tos convulsiva, espasmes a mans i peus, paraplegia, hèrnia, mal de ventre per refredament, càncer de matriu, artritis, ciàtica, gota, cataracta negra, insomni, excitació nerviosa, trastorns cardíacs.
  • L’efecte principal de l’aconitina (o de la pseudo-aconitina) és el de estimular, i després paralitzar, els nervis sensitius. Al final afecta la medul·la oblonga i paralitza així la respiració i els batecs del cor.
  • A Sibèria preparen un liniment antiartrític amb 120 g de rels fresques i 250 mL de vodka fort. Es mantenen les arrels en remull en el vodka durant 4 dies a temperatura tèbia (vora la llar de foc). Després, es cola el líquid i es llencen les arrels en un lloc que no estigui a l’abast del bestiar ni les criatures. Amb una cullerada sopera com a màxim del líquid, es fan fregues en una zona adolorida i/o inflada reduïda, fins que s’assequi la pell. Si s’abusa, poden aparèixer palpitacions. És un remei que té fama de recuperar la mobilitat al cap d’un mes d’aplicar-lo a persones paralitzades per artritis. A Canàries (illes occidentals) enlloc de vodka fan servir rom de canya. A l’ Aragó també es prepara amb flors o arrels un ungüent amb oli (fred) per a fregues contra el reuma (sempre que no hi hagi talls a la pell).
  • L’extracte líquid d’Acònit seria molt tòxic si se’n prengués. La primera senyal d’intoxicació són les palpitacions. Només està acceptat prendre Acònit en dosi homeopàtiques, o bé en petites dosi (quan està ja depurat).

    • USOS HOMEOPATIA

    • Afonia
    • Alegria excessiva
    • Amenorrea (per ensurt)
    • Amigdalitis
    • Ansietat, per por
    • Apendicitis
    • Apoplexia
    • Asma
    • Aversió a la lectura
    • Aversió al moviment
    • Boca seca
    • Calfreds
    • Calor al cap
    • Calor dins el pit
    • Campaneta irritada
    • Cara a zones calenta i freda
    • Crup
    • Deliris nocturns (sobresalts, bellugueig)
    • Dispnea
    • Dolor al defecar (al mig de l’abdomen i del tòrax)
    • Dolors desesperants
    • Edema cerebral
    • Endocarditis
    • Epistaxi
    • Excitació nerviosa violenta
    • Febre
    • Febre alta (amb molta set i que puja a la nit)
    • Formigueig a lumbars, mans, peus
    • Fotofòbia
    • Fred al cos (pell de gallina)
    • Gastritis
    • Icterícia en nounats
    • Indiferència respecte als éssers estimats
    • Insolació (amb mal de cap a la nuca)
    • Insomni
    • Lligaments fluixos (amb tendència a torçades)
    • Púrpura
    • Refredats
    • Retenció d’orina (en nadons)
    • Reuma artrític (que empitjora de
    • Mal als ronyons
    • Mal de cap
    • Mala circulació nit)
    • Malestar en ambient calent
    • Mareig al canviar de posició
    • Memòria a curt termini deficient
    • Menorràgia
    • Nàusees
    • Neuràlgia facial
    • Opressió al pit
    • Palpitacions
    • Pell inflada i vermella
    • Pensaments repetitius sobre la mort
    • Pericarditis
    • Peritonitis
    • Plors per la febre
    • Poca resistència al fred o a la calor
    • Por a la foscor
    • Por a la mort
    • Por a les multituds
    • Por al futur
    • Pulmonia
    • Rubèola
    • Sensibilitat dental al fred
    • Sensibilitat excessiva (a la llum, als sorolls, a les olors)
    • Sequedat vaginal
    • Set
    • Taquicàrdia
    • Tenesme anal
    • Tos (per fred i sequera)
    • Tos seca
    • Trigemin inflamat
    • Úlceres inflamades
    • Uretritis
    • Urgència per orinar
    • Visió enfosquida
    • Vòmits de sang
    • Xarampió
    • Xoc posttraumàtic

    POSSIBLE TRACTAMENT CONTRA LA INTOXICACIÓ

    Quan la ingestió del tòxic és recent, es fa una descontaminació digestiva: rentat d'estómac i administració de carbó actiu. L'eventual deshidratació i el desordre electrolític es corregeixen amb les aportacions necessàries. La disrítmia ventricular imposa vigilància contínua durant les primeres 24 hores. En absència d'antídot específic, l'única terapèutica eventual a aplicar és l'administració d'antiarrítmics al costat de la lidocaïna. Com a primera mesura caldria utilitzar l'amiodarona i la flecaïnida. També s'utilitzen bretílium, procaïnamida, difenil-hidantoïna.


    Per llegir sobre els principis actius i les diferents espècies de tora, descarrega't el document