Segons la primera descripció de l’espècie per LINNÉ era aquesta: «Sideritis foliis lancaolatis subdentatis, bracteis cordatis dentato-spinosis, calycibus aequalibus. Sideritis foliis hirsutis profonde crenatis». La subespècie emporitana Cad. té la corol·la amb el llavi superior també d’un groc pàl·lid i el calze major, de 9-12 mm (enlloc de 5-9 mm). Sideritis hirsuta pot fer entre 10 i 70 mm. Les tiges solen estar molt ramificades a la base però no hi ha estolons. Solen tenir moltes fulles i els pèls blancs i una mica rígids de la zona superior fan 1-3 mm, o sigui que són més llargs que el diàmetre de la mateixa tija. La pilositat sol ser més densa a la cara oposada entre dues fulles. Les fulles fan 11-28 × 4.5-9 mm; són oposades, obovades, el·líptiques o amplament lanceolades, amb unes 5 dents a cada costat força marcats, una mica antrorses i una mica rígides, que poden ser obtuses però sempre mucronades. Els nervis estan ben marcats i acaben a la comissura de les dents. La pilositat de la fulla és antrorsa, és a dir, dirigida cap a la base i més densa pel revers o cara abaxial. El pecíol sol ser molt curt i la base de la fulla ampla. La inflorescència, de 8-26 × 1.2-2.2 cm està formada per 3-13 verticil·lastres amb 4-8 flors cadascun, força separats entre ells en general, però més propers (i menors) a la zona del cim. Al fructificar es fan més esfèrics. Bràctees de 6-11 × 9-15 mm, orbiculars, piloses, amb 5-9 dents arquejats. El lòbul central sol ser ample i tots els lòbuls són mucronats. Calze de 6.5-9 mm, pilós, amb anell de pèls a la gola (carpostegi), té 5 dents de 2-4.5 mm una mica espinosos, iguals. Corol·la de 8-14 mm, de dos colors (blanc a dalt i groc molt clar abaix), amb els llavis sobresortint del calze i el tub de 5-6.5 mm; el llavi superior fa 3-9 mm i sol estar emarginat, dret, i el llavi inferior, de 2.5-5 mm sol estar recorbat enrere i tenir el sublòbul central gran i els 2 laterals aguts. Núcules (llavors) de 2.3-2.7 × 1.6-2 mm, subtrígones, putejades, de color castany uniforme o rivetejat.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en marges de camins assolellats, talussos, marges de prats secs, pedregars, sempre en sòls secs i assolellats, més aviat argilosos i calcaris. Des de la costa lígur fins el Nord del Marroc. A la península hispànica manca força a l’Oest, per ser terreny silícic. Es fa des de terra baixa a la zona subalpina.

SUBESPÈCIES, VARIETATS

    Se n’han descrit unes quantes varietats, subespècies o espècies menors: aculeata, altilabra, angustifolia, augustinii, bolosiana, bracteosa, bubanii, calduchii, catalaunica, degenii, emporitana, endressii, gouanii, granatensis, gypsicola, hirtula, laxisspicata, littoralis, maritima, maritima, maroccana, monsterratiana, navasii, nivalis, oscitans, paulii, pinnatifida, rotundifolia, tomentosa, viridifolia.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antibacteriana
  • anticancerosa
  • anticariogènica (preventiva de càries dental)
  • antiedematosa
  • antiinflamatòria
  • antiulcerogènica
  • antivírica
  • aperitiva
  • astringent
  • carminativa
  • cicatritzant
  • cosmètica
  • depurativa
  • digestiva
  • diürètica
  • hipotensora
  • tranquil·litzant
  • vasotònica
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • acne
  • anorèxia
  • artritis UE (+ Sanguisorba minor + Plantago sempervirens)
  • asma (+ romaní + farigola + olivarda)
  • astènia (+ farigola + caps-d’ase)
  • bronquitis
  • cabell que cau (+ noguera FUL)
  • càncer
  • catarro
  • cistitis
  • colesterol alt
  • conjuntivitis
  • contusions UE
  • cremades
  • diabetis
  • diarrea
  • dismenorrea
  • durícies
  • èczemes
  • faringitis
  • febre
  • ferides infectades
  • fetge inflamat (+ camamilla + rementerola + llimona)
  • furóncols axil·lars (+ farigola)
  • furóncols inguinals (+ farigola)
  • gangrena
  • gastritis
  • grans infectats
  • hemorroides
  • herpes labial
  • hipertensió arterial
  • indigestions
  • lumbago
  • mal de cap
  • mal de panxa
  • mal de queixal
  • mala circulació
  • melenes (sang a la femta)
  • nafres
  • peus adolorits UE
  • peus inflats (+ sal)
  • picors UI
  • pulmonia
  • pupes a la boca
  • refredats
  • reuma UE
  • sida
  • talls
  • úlcera d’estómac
  • ulls amb lleganyes
  • vaginitis UE

VETERINÀRIA

Indigestions amb restrenyiment, contusions, ferides infectades, grans, sarna, èczemes. . Contra la coixera (+ Digitalis obscura + Mercurialis tomentosa + Sambucus nigra + Pinus pinaster ESC), en compreses canviant-les durant 15 dies.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document