HERBA DE SANT ANTONI
Sideritis hirsuta L. [1753, Sp. Pl. : 575] 2n = 28, 56
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les labiades es distingeix per les flors gamopètales superovàriques anisostèmones, i pel fruit en tetraqueni i l’estilet ginobàsic. Dins la família de les Labiades, el gènere Sideritis es distingeix per tenir la corol·la netament bilabiada, 4 estams didínams, inclosos dins el tub de la corol·la, calze amb 10 nervis amb 5 dents ben marcades, dretes, espinescents, tan llargues com el tub, corol·la blanca i o groga, amb el tub inclòs dins el calze, verticil·lastres sense bractèoles, estil amb el lòbul inferior ample i curt i abraçant la base del superior, i per les fulles amb els nervis ben marcats. Dins el gènere, que compta als Països Catalans amb unes 10 espècies, a la península hispànica amb unes 34, i al món amb unes 150, Sideritis hirsuta es distingeix per ser planta perenne, de més de 30 cm, sense estolons, tija no densament llanosa, fulles amplament oblanceolades dentades no espinoses, de més de 3 mm d’amplada, calze de menys de 9 mm i corol·la de dos colors: blanc (llavi superior i groc clar (llavi inferior); inflorescència interrompuda amb els verticil·lastres força distants entre ells.
Segons la primera descripció de l’espècie per LINNÉ era aquesta: «Sideritis foliis lancaolatis subdentatis, bracteis cordatis dentato-spinosis, calycibus aequalibus. Sideritis foliis hirsutis profonde crenatis». La subespècie emporitana Cad. té la corol·la amb el llavi superior també d’un groc pàl·lid i el calze major, de 9-12 mm (enlloc de 5-9 mm).
Sideritis hirsuta pot fer entre 10 i 70 mm. Les tiges solen estar molt ramificades a la base però no hi ha estolons. Solen tenir moltes fulles i els pèls blancs i una mica rígids de la zona superior fan 1-3 mm, o sigui que són més llargs que el diàmetre de la mateixa tija. La pilositat sol ser més densa a la cara oposada entre dues fulles. Les fulles fan 11-28 × 4.5-9 mm; són oposades, obovades, el·líptiques o amplament lanceolades, amb unes 5 dents a cada costat força marcats, una mica antrorses i una mica rígides, que poden ser obtuses però sempre mucronades. Els nervis estan ben marcats i acaben a la comissura de les dents. La pilositat de la fulla és antrorsa, és a dir, dirigida cap a la base i més densa pel revers o cara abaxial. El pecíol sol ser molt curt i la base de la fulla ampla. La inflorescència, de 8-26 × 1.2-2.2 cm està formada per 3-13 verticil·lastres amb 4-8 flors cadascun, força separats entre ells en general, però més propers (i menors) a la zona del cim. Al fructificar es fan més esfèrics. Bràctees de 6-11 × 9-15 mm, orbiculars, piloses, amb 5-9 dents arquejats. El lòbul central sol ser ample i tots els lòbuls són mucronats. Calze de 6.5-9 mm, pilós, amb anell de pèls a la gola (carpostegi), té 5 dents de 2-4.5 mm una mica espinosos, iguals. Corol·la de 8-14 mm, de dos colors (blanc a dalt i groc molt clar abaix), amb els llavis sobresortint del calze i el tub de 5-6.5 mm; el llavi superior fa 3-9 mm i sol estar emarginat, dret, i el llavi inferior, de 2.5-5 mm sol estar recorbat enrere i tenir el sublòbul central gran i els 2 laterals aguts. Núcules (llavors) de 2.3-2.7 × 1.6-2 mm, subtrígones, putejades, de color castany uniforme o rivetejat.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en marges de camins assolellats, talussos, marges de prats secs, pedregars, sempre en sòls secs i assolellats, més aviat argilosos i calcaris. Des de la costa lígur fins el Nord del Marroc. A la península hispànica manca força a l’Oest, per ser terreny silícic. Es fa des de terra baixa a la zona subalpina.
SUBESPÈCIES, VARIETATS
Se n’han descrit unes quantes varietats, subespècies o espècies menors:
aculeata, altilabra, angustifolia, augustinii, bolosiana, bracteosa, bubanii, calduchii, catalaunica, degenii, emporitana,
endressii, gouanii, granatensis, gypsicola, hirtula, laxisspicata, littoralis, maritima, maritima, maroccana, monsterratiana,
navasii, nivalis, oscitans, paulii, pinnatifida, rotundifolia, tomentosa, viridifolia.
PROPIETATS MEDICINALS
- analgèsica
- antibacteriana
- anticancerosa
- anticariogènica (preventiva de càries dental)
- antiedematosa
- antiinflamatòria
- antiulcerogènica
- antivírica
- aperitiva
- astringent
- carminativa
- cicatritzant
- cosmètica
- depurativa
- digestiva
- diürètica
- hipotensora
- tranquil·litzant
- vasotònica
- vulnerària
USOS MEDICINALS
- acne
- anorèxia
- artritis UE (+ Sanguisorba minor + Plantago sempervirens)
- asma (+ romaní + farigola + olivarda)
- astènia (+ farigola + caps-d’ase)
- bronquitis
- cabell que cau (+ noguera FUL)
- càncer
- catarro
- cistitis
- colesterol alt
- conjuntivitis
- contusions UE
- cremades
- diabetis
- diarrea
- dismenorrea
- durícies
- èczemes
- faringitis
- febre
- ferides infectades
- fetge inflamat (+ camamilla + rementerola + llimona)
- furóncols axil·lars (+ farigola)
- furóncols inguinals (+ farigola)
- gangrena
- gastritis
- grans infectats
- hemorroides
- herpes labial
- hipertensió arterial
- indigestions
- lumbago
- mal de cap
- mal de panxa
- mal de queixal
- mala circulació
- melenes (sang a la femta)
- nafres
- peus adolorits UE
- peus inflats (+ sal)
- picors UI
- pulmonia
- pupes a la boca
- refredats
- reuma UE
- sida
- talls
- úlcera d’estómac
- ulls amb lleganyes
- vaginitis UE
VETERINÀRIA
Indigestions amb restrenyiment, contusions, ferides infectades, grans, sarna, èczemes. . Contra la coixera (+ Digitalis obscura + Mercurialis tomentosa + Sambucus nigra + Pinus pinaster ESC), en compreses canviant-les durant 15 dies.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document