
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es fa en marges ombrívols. Mai sembla que sigui abundant, però es pot trobar gairebé a tota la península hispànica, fins la cota 1700. Al món és espècie típicament europea, introduïda, amés a l’Amèrica del Nord, Sud-Amèrica, Sud-Àfrica i SE d’Austràlia i Nova Zelanda.
Si les flors femenines estan ben desenvolupades això serà senyal de bona collita de patates. Si les masculines també ho estan, senyal de bona collita de blat de moro. I si les flors estèrils per sota i per sobre les masculines ho estan, senyal de bona collita de faves. O això creien a Astúries (Piloña).
DIOSCÒRIDES (segle I) aplicava la rel (rizoma/tubercle) a les zones adolorides per la gota, fent-ne una pasta barrejada amb tifa de vaca. Malgrat ser coneguda com a «herba d’Aaron» o «trompeta d’Aaron», a Palestina el que hi ha força és una altra espècie d’espata morada per dins (Arum palaestinum Boiss.)
La toxicitat del tubercle es pot suprimir si es va bullint diverses vegades i se li va canviant l’aigua. A l’illa de la Gomera se’l menjaven així amb llet o amb farina de falguera. El millor en ús intern és prendre-la en microdosis. Sobre les cremades s’aplica la part de baix de la fulla sobre les cremades superficials i, la de sobre, sobre les profundes (MERCÈ PALOU, MATILDE CANAL TORRENTÓ).
Les fulles bullides canviant-hi l’aigua també són comestibles (per a les gallines). Els porcs i els porcs senglars es deleixen per menjar-ne els rizomes.
Del tubercle se n’extreia midó per planxar/emmidonar la roba. El tubercle es posava a remullar en aigua 3 setmanes, canviant-li l’aigua cada dia i al final es deixava assecar el residu. El proves de laboratori la planta ha demostrat tenir una bona capacitat com algicida.
La planta tendra (part aèria) és vesicant, en especial afecta a la boca. L’angioedema es pot tractar amb adrenalina i hidrocortisona.