SERPOLL
Thymus serpyllum L. [1753, Sp. Pl. : 590] 2n = 24
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Les Labiades tenen les flors gamopètales, superovàriques i anisostèmones, el fruit en tetraqueni i un estil ginobàsic (que neix d’un costat de la base de l’ovari).
Dins les Labiades, el gènere Thymus es distingeix per tenir el calze bilabiat i la corol·la marcadament bilabiada, amb 4 estams didínams, exserts, essent els anteriors més llargs, rectes i divergents.
El serpol és una planta vivaç amb fulles planes, ciliades, mata molt prostrada o herbàcia, tiges piloses sols als angles, bràctees molt semblants a les fulles normals. Pot tenir una extensió de fins a 50 cm. És una mica aromàtica. Te la soca gruixuda i d’ella en surten moltes tiges primes en moltes direccions, arrapades més o menys al sòl. Les fulles són obovals o linear-oblongues, de 4-6 mm de llarg, atenuades i ciliades a la base, glabres sobre les dues cares, amb nervis prominents. La inflorescència fa caparrons globulosos allargats. El calze és pelut o no. És un espècie de la que se n’han descrit moltes subespècies o varietats. És una espècie molt polimorfa del Pre-Pirineu, i que habita sobre
roques o a pastures més o menys seques.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en prats més o menys secs. Es troba a Europa, Àfrica del Nord i Àsia occidental i central. NOTA: l’híbrid entre les subespècies nervosus × polytrichus va ser batejada per SENNEN i PAU com a Thymus × nuriensis. Es troba a les gorges de Coma d’Eina, a les pastures escarpades sobre Núria a uns 2500 m snm (camí al Coll de Finestrelles). També a la Collada de Toses entre 1700 i 1900 m snm.
SUBESPÈCIES
Destaquen les subespècies: • alpestris •bracteatus •carniolicus •caroli •citriodorus (=T.praecox x T.vulgaris) •dalmaticus •decipiens •fontqueri •jacquetianus •leptophyllus* •nervosus* •polytrichus* •praecox •pulegioides* = chamaedrys
- La subsp. pulegioides chamaedrys ()= Thymus pulegioides L.) no fa tiges estoloníferes estèrils sinó que la majoria de tiges són ascendents i produeixen flors; les fulles són obovades de 5-12 mm i totes similars; el calze té cilis. Es fa a les pastures preferentment sobre sòl silícic entre 400 i 2100 m snm És molt abundant al Ripollès des dels prats amb Bromus erectus fins a les landes amb Calluna i els prats alpins amb Nardus stricta.
- La subsp. nervosus (= Thymus nervosus J. Gay ex Willk.)fa les fulles linears-espatulades de 2-6 × 1-2 mm, coriàcies, amb les nervis secundaris gairebé paral·lels; i fa tiges floríferes densament folioses amb els entrenusos més curts que les fulles i tiges reptants cespitoses sense flors. Es fa a pastures seques i esquerdes de roques i roquissars entre 1400 i 2900 sm snm als Pirineus. Es pot trobar,. Per exemple, al Puigllançada, i als cims de l’Olla de Núria.
- La subsp. polytrichus (=Thymus praecox Opiz ssp. polytrichus (A. Kern. Ex Borbás)Jalas in Veröff) fa tiges floríferes de 2-7 cm sense roseta basal; les fulles són lanceolades- ovals, de 4-10 mm, amb els nervis laterals reunits a l’àpex que engruixeixen; la inflorescència és laxa a la base. Es fa a pastures entre 1600 i 2500 m snm als Pirineus. Es pot trobar, per exmeple, sobre Montgrony, a la Collada de Tosses, a la Creu de Maians.
HISTÒRIA
Santa HILDEGARDA VON BÎNGEN (segle XII) l’emprava contra la lepra, la paràlisis i malalties nervioses.
PER A NICHOLAS CUKLPEPER (segle XVII) el «wild thyme» és planta que queda sota la dominació de Venus i el signe d’Àries. Per tant, és adient per a malalties del cap. Augmenta l’orina i fa venir la regla. Calma el mal de ventre, les rampes, les hèrnies i la inflamació del fetge. Contra el mal de cap va molt bé untar-lo amb vinagre de la planta. Va bé tant contra la letargia com contra l’excitació. Ajuda a desfer els càlculs, a expulsar l’aire, la sang, els vòmits i les flegmes. Reconforta i reforça el cap, l’estómac, els ronyons, i la matriu.
MARIA TREBEN el recomanava contra l'alcoholisme (però amb efectes revulsius molt forts), esclerosis múltiple; i epilèpsia ja sigui en infusió, en banys, en tintura, oli/ungüent, cataplasmes o en xarop.
ESOTERISME
La infusió del serpol amb algunes de les herbes de vora els gorgs ens facilitat de visionar les dones d’aigua, sense enamorar-nos-en. Posat a la coixinera evita els malsons.
PROPIETATS MEDICINALS
- afrodisíac
- antibacterià
- anticancerigen
- anticonvulsiu
- antídot verí de serps
- antiespasmòdic
- antifúngic
- antihelmíntic
- antihemorràgic
- antiinflamatori
- antioxidant
- antiparasitari
- antisèptic
- antitumoral
- aperitiu
- balsàmic
- carminatiu
- cordial
- cosmètic
- depuratiu
- desodorant
- digestiu
- diürètic
- emol·lient
- estomacal
- hepatoprotector
- hipnòtic OE
- hipolipemiant
- immunoestimulant (leucòcits)
- larvicida (mosca) OE
- millora la intel·ligència
- mucolític
- refrigerant
- repel·lent d’insectes OE
- sedant
- sudorífic
- tònic
- vasotònic
- vulnerari
USOS MEDICINALS
- abscessos
- afeccions/infeccions de la pell
- aftes bucals: desinfectant de la boca i astringent en cas d’aftes i úlceres bucals
- agulletes (cruiximent)
- alcoholisme (com revulsiu)
- amenorrea
- amigdalitis
- anèmia
- anorèxia (amb melissa i til·la)
- ansietat
- apendicitis
- artritis
- asma
- Aspergillus carbonarius OE
- Aspergillus niger OE
- Aspergillus ochraceus OE
- astènia
- Bacillus subtilis OE
- bronquitis
- cabell debilitat
- calvície
- càncer de còlon HCT-116
- càncer de fetge HepG2
- càncer de mama MCF-7, MDA-MB-231
- càncer de pròstata PC3
- càncer de pulmó A549
- cansament
- carn-esqueixats
- catarro
- ciàtica
- cistitis
- colesterol alt
- conjuntivitis
- convalescència
- cops de calor
- crisis de nervis
- cucs intestinals
- debilitat (física, mental, sexual)
- desmais
- diabetis
- diarrea
- digestiu
- dislocacions
- dismenorrea
- dispèpsia
- dolors de la grip
- èczema
- edemes
- enteritis
- epilèpsia i espasmes nerviosos
- epistaxis (sang pel nas)
- erisipela
- Escherichia coli OE
- esclerosis múltiple
- espasmofília
- estomatitis
- estrenyiment
- faringitis (+ brots d’esbarzer)
- ferides
- fetge inflamat
- flatulència
- fongs
- furóncols
- gasos
- gastritis
- gingivitis
- gota
- grip
- halitosis
- hemorràgies
- hèrnies
- herpes zòster
- hipertensió
- hipotensió OE
- indigestions
- infeccions bucals
- infeccions intestinals
- infeccions OE
- insomni
- lepra
- leucorrea
- lipotímies
- lumbago
- luxacions
- mal de cap (+ vinagre UE)
- mal de coll
- mal de panxa
- mal de queixal
- mal de ventre
- mala circulació
- malària
- menopausa
- Micrococus luteus OE
- migranya
- nafres
- nàusees
- neuràlgia del trigemin (amb camamilla i milfulles, aplicant-ho calent a la cara)
- paràsits intestinals
- Penicillium crustorum OE
- picades de serps
- pirosis (cor-agre)
- polls als cabells OE
- Pseudomonas aeruginosa OE
- pulmonia
- rampes
- refredat
- reuma
- rinitis líquida
- ronquera
- Salmonella enteriditis OE
- Salmonella typhi OE
- sarna
- semen escàs
- Shigella ferarie OE
- sinusitis
- Staphylococcus aureus OE
- Streptococcus beta-hemolyticus
- sudorífic
- tifus (bany general)
- tos
- tos-ferina
- traqueïtis
- tuberculosis i altres malalties pulmonars (amb Plantago lanceolata);
- tumors
- úlcera d’estómac
- úlceres
- vertígens
- úlceres supurants
- Vibrio cholera OE
VETERINÀRIA
Contra la coccidiosis (Eimeria acervulina, E. tenella, E. maxima) de les gallines es pot fer servir la barreja de: Allium sativum, Urtica dioica, Inula helenium, Glycyrrhiza glabra, Rosmarinus officinalis, Chelidonium majus, Thymus serpyllum, Tanacetum vulgare, Coriandrum sativum.
Es pot fer un xampú amb OE de Thymus serpyllum + OE Origanum vulgare + OE Rosmarinus officinalis per eliminar Microsporum canis del pèls de gats i gossos.
Contra la mastitis a les vaques també es pot aplicar un ungüent amb serpoll.
ALTRES USOS
A la cuina s’empra per aromatitzar carn, peix, formatges, licors. L’OE es pot emprar com a conservant, antifúngic i antibacterià en alimentació. La mel de muntanya de flors de serpoll és molt antioxidant.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document