Evònim

Euonymus europaeus L. [1753, Sp. Pl. : 197] 2n = 64

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És un arbust alt de fins a 5 metres, amb branques joves prismàtiques, amb 4 cares, fulles oposades, amplament lanceolades, de limbe agut, finament dentat. Fa flors tetràmeres d’un blanc verdós, pedunculades. Fruit en càpsula carnosa d’un vermell entre rosat i taronja molt viu. Euonymus europaeus és un arbust gran que pertany a la família de les Celastràcies. Es distingeix per no tenir espines (com Maytenus) i tenir les fulles totes oposades no diminutes. Els 4 estams alternen amb els 4 pètals, sense esperó. Calze amb 4 sèpals. Flors actinomorfes, dialipètales, amb ovari súper. Carpels soldats almenys per la base. Peduncles florals no sembre naixent a la base dels pecíols foliars. És caducifoli, glabrescent, una mica aromàtic, molt ramificat, d’escorça llisa grisa, amb rames joves tetràgones verdoses. Borrons de 2-4 mm ovoides. Fulles de 6-11 × 1.5-2.5 cm, oval-lanceolades, oposades, finament pubescents sobre els nervis al revers. Les fulles més inferiors a vegades obtuses, les altres agudes. De marge finament dentat, atenuades a la base. De color verd mat, més pàl·lid al revers. Pecíol de 2-6 mm, canaliculat. Inflorescències amb 3-7 flors reunides en cimes bípares o trípares. A vegades la flors central la tenen avortada.

Peduncle floral de 17-25 mm. Flors de 10-12 mm de diàmetre, tetràmeres, amb pedicel de 5-8 mm. Disc nectarífer tetralobulat d’un verd intens. Calze amb 4 lòbuls de 1.5 × 2-2.5 mm, ovals, obtusos. Pètals de 2.5-3.5 × 1.5-2 mm, oval- espatulats, còncaus, finament denticulats a la punta, de color blanc-verdós. Estams 4 igualant la longitud dels pètals. Anteres amb 2 teques. Fruit de 8-12 × 9-15 mm, obpiramidal, vermell al madurar, solcat formant 4 lòbuls erectes, obtusos, comprimits lateralment, llisos (o arrugats a l’assecar-se), amb quilla obtusa. Llavors de 5-6.5 × 3.5- 4.5 mm, una mica comprimides lateralment, obovoidees, brillants, de color castany, cobertes del tot per l’aril de color vermell-taronja intens.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a la muntanya mitjana a les rouredes molt humides i boscos de ribera com vernedes, alberedes, omedes, salzedes i bardisses. És típic de França i Catalunya.

PROPIETATS MEDICINALS

antifúngic ESC (p.p. polipèptid)
antiparasitari
colagog (ESC REL)
colerètic (ESC REL)
diürètic ESC
expectorant ESC
hepàtic (ESC REL)
laxant ESC
purgant LLA
repel·lent d’insectes
tònic cardíac (ESC REL)
tòxic
vomitiu LLA
vulnerari

USOS MEDICINALS

anorèxia
atonia cardíaca
Bacillus subtilis
càncer
dispèpsia
Enterococcus faecalis
febres hepàtiques
ferides
grip A
malària
Micrococcus luteus
paparres FUL FRU
paràsits externs
polls als cabells FUL FRUI
polls al pubis FUL FRU
Proteus mirabilis
pulmonia
ràbia
restrenyiment
sarna FUL
Serratia marcescens

PREPARATS

Polpes de: Prunus spinosa + Crataegus monogyna + Sorbus aucuparia + Euonymus europaeus. La barreja té efecte contra línies cel·lulars de càncer (HeLa de càncer de matriu, T98G de glioblastoma). Frena la migració, l’adhesió i la proliferació dels tumors i frena l’expressió de ABCB1, el gen que codifica la glucoproteïna P. A més, actua fent més sensibles a l’adriamicina els tumors.
Extracte hidroalcohòlic sec: 20-50 mg/dia.

ALTRES USOS

De les arrels se’n pot treure una mena de gutaperxa. La fusta s’empre en ebenisteria. De les llavors se’n pot extreure un tint groc. De l’aril un tint entre vermell i taronja, que amb alum es torna verd. Però tots aquests tints són poc duradors. De l’arbust se’n pot extreure un oli volàtil útil per a fer sabons. El carbonet de la fusta s’empra per a dibuixar. De les tiges se’n poden fer escuradents, agulles de teixir, fusos, broquetes i altres petits estris.

TOXICITAT

Pot arribar a paralitzar el cor. També ja, a petites dosis, pot irritar els budells.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

EVÒNIM