Xirivia

Pastinaca sativa L. [1753, Sp. Pl. : 262] 2n=22 ssp. sylvestris (Miller) Rouy & E.G. Camus in Rouy [1901, Fl. Fr.,7: 372]

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Dins la família de les Umbel·líferes, el gènere Pastinaca es distingeix per ser de plantes no espinoses, fulles pinnatisectes disposades a molts nivells de la tija, fruit amb 2 mericarpis, amb bec més curt que el cos, sense agullons, no esponjós, una mica alats, flors groguenques, sense bràctees involucrals, fruit comprimit pel dors, amb 2 ales, herba robusta, pilosa, amb pèls simples. La xirivia silvestre és una herba bianual que pot arribar a fer 2 m d’alçària. És d’un verd fosc intens, llevat de per la pilositat grisosa curta. Les tiges són erectes, una mica anguloses i solcades. Les fulles fan 10-30 3.5-20 cm i són 1 (2) pinnatisectes, de contorn el·líptic, ovat o triangular, amb 5-11 segments oblongs o ovats, sovint lobulats i amb marge irregularment creant-dentat, essent el terminal trilobulat. Les umbel·les són semiesfèriques quan fructifiquen, tenen 5-20 radis desiguals, pilosos. Les bràctees i bractèoles solen faltar. Pètals d’un groc molt clar verdós, subglabres, amb la punta doblegada.

Mericarpis de 4-7 3-5 mm, el·líptics, retusos, una mica cordiformes a la base, amb 4 vites dorsals i 2 comissurals, sobrepassant totes la meitat del mericarpi però sense arribar a la base. La subespècie sylvestris es distingeix per la pilositat que dona les tiges un to grisenc.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en herbassars humits, vora rierols o zones humides. Eurosiberiana però actualment cosmopolita. A Amèrica es va començar a cultivar intensivament a partir del 1800. La subespècie sativa es cultiva a bona part de l’hemisferi Nord. La subespècie urens i la subespècie sylvestris és de bona part d’Europa. La subespècie latifolia és endèmica de l’illa de Córcega.

PROPIETATS MEDICINALS

afrodisíaca
analgèsica
anti-angiogènica
antiespasmòdica
antifúngica
antiinflamatòria
antimutagènica
astringent estomacal
carminativa
depurativa
desintoxicant
digestiva
diürètica
emmenagoga
galactagoga FRU
laxant (pell de la REL)
litotríptica
sedant
tònica hepàtica
tònica uterina
vasodilatadora

USOS MEDICINALS

Alzheimer
angina de pit
angiocolitis
anorèxia
antitrombòtica
ascites
bronquitis
cabell debilitat
càlculs renals
càncer: mama, còlon, estómac, pulmó, pròstata, matriu, laringe; rabdomiosarcoma; leucèmia C81166/J45
cistitis
conjuntivitis
depressió nerviosa
dermatitis (sense que hi toqui la llum del sol)
dismenorrea
edemes
esclerosis múltiple
estomatitis
febre
fongs
gota
hepatitis
infertilitat femenina
insomni
lepra
llet escassa FRU
mal de cap
mal d’estómac
mal de ventre
mala circulació
melsa inflamada
Parkinson
penellons
pielonefritis
psoriasis
reuma
semen escàs
tos
vitiligo

HISTÒRIA

AVICENNA (segles X-XI) recomanava la xirivia contra el mal de cap, l’estomatitis, oftàlmies, dermatitis i la febre. La xirivia s’empra pel caldo ara i, sobre tot, abans de la introducció a Europa de la patata americana.

USOS CULINARIS

Sopes, pastissos, púdings, muffins, halves, pickles, vins. Recomanen no prendre més de 600 g de rel cuita, o 50 g de gelea de la rel o 8 g de fruits/llavors al dia. La sopa de xirivia + ceba + porro convé als obesos i a les obeses.

TOXICITAT

Té un efecte laxant, ja sigui pels propis principis actius o pel dels plaguicides afegits. S’ha descrit abastament l’efecte fotosensibilitzador. Cal prendre precaucions i no exposar-se als raigs UV quan s’ha pres molta xirivia o s’ha aplicat externament. Pot desencadenar ́-se dermatitis de contacte amb aparició de butllofes doloroses.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’heracleaol i l’oxi-peucedanina-hidrat tenen un efecte suau estimulador de la melanogènesis a la pell, sense afectar a la capacitat de proliferació dels queratinòcits. Això no obstant, a dosi molt elevades tenen un efecte invers. La biacanagelicina inhibeix la melanogènesis. El psoralè incrementa l’activitat de la tirosina-kinasa i augmenta ,la densitat melanosòmica. La combinació de psoralè o xantotoxina amb llum PUVA es fa servir per tractar vitiligo, micosis fungoides i psoriasis. Aquest tractament, però, pot desencadenar eritema, hiperpigmentació, hiperplàsia i fins i tot melanoma o carcinoma de cèl·lula esquamosa.
La imperatorina (en ratolins) té un efecte inhibidor de les convulsions i protegeix les neurones de l’efecte de l’escopolamina o de la nicotina. La imperatorina té efecte inhibidor sobre les cèl·lules del rabdomiosarcoma y les de càncer de laringe de cèl·lula esquamosa. I ho fa aturant el cicle cel·lular i canviant l’expressió del CDKN1A.
La biacangelicina, el psoralè i la iso-pimpenil·lina inhibeixen l’acetil-colinesterasa.
El biacangelicol inhibeix la P-glicoproteïna a l’epiteli intestinal, inhibint així la resistència a a quimioteràpia.
La xantotoxina, el bergaptè i l’angelicina tenen activitat antifúngica contra Alternaria, Biopolaris, Fusarium.
El bergaptè combinat amb la xantotoxina fa créixer el cabell i és bo contra la psoriasis i el vitiligo.
La xantotoxina a més de ser antioxidant i antiproliferativa inhibeix als hepatòcits la 7- etoxi-resorufina-O-de-etilasa; té també efecte anticonvulsiu, IMAO, inhibidor de l’ACE i de la butiril-colinesterasa. Aquest efecte anticonvulsiu té que veure amb l’equilibri Na/Ca als canals neuronals. La xantotoxina protegeix dels efectes de l’escopolamina i de la nicotina.
L’angelicina i l’esfondina tenen efectes antiinflamatori i febrífug. L’angelicina inhibeix també la 7-etoxi-resorufina-O-de-etilasa als hepatòcits i té acció citotòxica envers la línia cel·lular KB. L’angelicina combinada amb el psoralè té efecte antibiòtic contra Staphylococcus aureus. L’angelicina té efecte antifúngic contra Candida albicans, Cryptococcus neoformans i Cladosporium cucumerinum.
El xantotoxol, la iso-pimipnel·lina, el bergaptè, la xantotoxina i la imperatorina tenen efecte antiproliferatiu contra les cèl·lules HeLaS3 de càncer de matriu.
Les furanocumarines de la xirtivia tenen efecte antidepressiu i poden apaivagar l’esclerosis múltiple, gràcies a l’efecte de bloqueig vdels canals de Potassi. També tenen efecte vasodilatador sobre les coronàries, antiespasmòdic sobre els bronquis, antiespasmpodic sobre els budells, urèters, conductes biliars, i sedant.
El falcarinol, que es perd en un 70% al bullir més de 15 minuts la rel de xirivia, pot creuar la barrera hematoencefàlica i interactua amb els receptors GABA. També té efecte antifúngic, sobre tot, evitant la germinació de els espores dels fongs. També té efecte contra el dolor i el càncer (estómac, còlon), i l’agregació plaquetària. Inhibeix la LOX i altera el catabolisme de les prostaglandines. El falcarinaol també té efecte contra micoplasmes i alguns bacteris.
Les cumarines (ostol, umbel·liferona, 4-hidroxi-cumarina) a 5 ppm tenen efecte antiproliferatiu contra les cèl·lules de càncer de coll de matriu HeLaS3. La umbel·liferona i la 4-hidroxi-cumarina inhibeixen la mitosis. La cumarina i la umbel·liferona actuen contra el càncer de pròstata, el melanoma maligne i el carcinoma renal.

L’oli essencial de xirivia actua com antibiòtic contra: Bacillus cereus ,Candida albicans ,Escherichia coli ,Listeria monocytogenes, Pseudomonas aeruginosa, Salmonella enteritidis ,Staphylococcus aureus

Per llegir més sobre la xirivia, descarrega't el document

Descarrega't el document

XIRIVIA