La lígula té 5 dentetes. Les bràctees que suporten el capítol són molt desiguals, i estretes, lanceolades. Les fulles de les rames de la inflorescència són molt menudes, curtes i amples, amb un apèndix a cada costat, aplicat a la tija. Els fruits són comprimits, negres, una mica vermellosos, amb marges aspres prop de l’àpex, del qual ix l’eix que suporta el vil·là. El vil·là està format per pèls blancs molt fins, denticulats, no plomosos. Tota la planta segrega un làtex blanc per les ferides, de sabor amargant.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta principalment europea. A Catalunya es fa a la terra baixa i muntanya mitjana (200-1600 m snm). Sol torbar se a clarianes de boscos i de bardisses, marges de camps de conreu en terrenys no massa secs.

HISTÒRIA

Als papirs d’Ebers de l’Antic Egipte (segle XVI a.C.) hi consta com a medicinal, sedant, contra l’insomni i els dolors. DIOSCÒRIDES (segle I) la recomanava per a l’estómac, contra l’insomni i per estovar el ventre. Uns 2 grams del làtex beguts amb vinagre aigualit purguen i a més purifiquen les taques i opacitats a l’ull. Aquest làtex, barrejat amb llet de dona, cura les cremades. El làtex fa adormir i calma els dolors. Fa venir la regla i és un antídot contra el verí dels escorpins i les aranyes. Les llavors frenen els somnis eròtics i el desig sexual. CARLEMANY (segle IX) la considerava essencial i obligava a cultivar-la als horts monacals del seu imperi, segons consta al «Capitulare de villis vel curtis imperi». Els dervixos de l’antiga Turquia en comunien junt a la marihuana per tal de tenir visions religioses. Sembla ser que l’arquitecte GAUDÍ consumia també lactucari.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac (làtex)
  • anafrodisíac (LLA)
  • analgèsic
  • antiespasmòdic
  • diürètic
  • euforitzant (els primers moments)
  • galactagog
  • hipnòtic
  • laxant
  • mucolític
  • oníric (provoca somnis vívids)
  • rubefaent
  • sedant
  • tònic (primerament)

USOS MEDICINALS

  • artritis
  • asma
  • berrugues (làtex)
  • cremades (+ llet de dona)
  • depressió nerviosa
  • diarrea
  • dolors del càncer
  • dolor de la regla
  • dolors
  • dolors del reuma
  • dolors musculars
  • edemes
  • espasmes de la bufeta del fel
  • espermatorrea
  • gota
  • hiperglucèmia
  • indigestions
  • insomni
  • irritabilitat
  • mal de ventre
  • picades d’escorpins
  • restrenyiment
  • taques als ulls UI
  • tifus
  • tos-ferina
  • tos seca (REL)

ALTRES USOS

Les fulles més joves, de la roseta basal, es mengen en amanida.

HOMEOPATIA

  • bronquitis
  • catarro cronificat
  • dolors
  • flatulència
  • hepatomegàlia
  • inflamació del tracte urinari
  • insomni
  • tos

DOSIFICACIÓ I PREPARATS

El lactucari (làtex assecat) és un bon substitut de l’opi. Se’n recomanen prendre un s300 mg fins a 3 cops al dia. De infusió de la planta (FUL, REL) se’n recomana prendre menys de 4 g al dia.

TOXICITAT

S’han reportat casos d’intoxicació de diabètics a a més de prendre el làtex de la planta han abusat del vi i d’un àpat abundós i per tot plegat han mort. Intoxicacions menys greus provoquen mal de cap, agitació, i entumiment. Per altra banda hi ha persones al·lèrgiques al làtex d’aquest enciam silvestre. En tot cas és una planta que debilita i no convé als qui estan delicats dels pulmons.

EFECTES FISIOLÒGICS

La lactucina és un agonista del receptor de l’adenosina. La lactucopicrina inhibeix l’acetil-colinesterasa.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document