L’espècie paradigmàtica del gènere és Valeriana officinalis L. Es distingeix dins el gènere per tenir les fulles radicals de formes variables i les caulinars pinnatisectes, i les bractèoles linear-lanceolades i l’estigma trífid, a més de tenir totes les flors hermafrodites, i tenir la tija normalment de més de 30 cm i fer molta olor les arrels. Microscòpicament a les arrels s’hi poden veure, a més del parènquima i vasos conductors, grans de midó, cèl·lules resinoses brunes i cèl·lules pètries rectangulars. La pols mde la rel/rizoma de la Valeriana officinalis es pot distingir al microscopi òptic per un seguit de trets, seguint l’ “Atlas of Microscopy of Medicinal Plants” de Betty P. Jackson & Dereck W. Snowdon (Belhaven Press, London, 1990). A) Grànuls de midó abundants, compostos la majoria pr 2-3-4 components, amb les agregacions normalment trencades i aleshores visualitztats aïllats, i la majoria amb un hílium radiat, o fes, poc marcat. B) Parènquima abundant del còrtex i la medul·la, ple de grànuls de midó; amb cèl·lules ben grans, de secció transversal rodona, i allargades i rectangulars en secció longitudinal; amb parets engruixides. C) Esclereides ocasionals del rizoma i la base de les tiges. Les del rizoma amb cèl·lules petites de paret gruixuda, amb un lumen estret, ramificat, i nombrosos forats. Les de la tija amb dues capes, amb les cèl·lules individuals més grans que les del rizoma, sub-rectangulars, amb parets només lleugerament engruixides i nombrosos forats. D) Capa pilífera de les arrels composta de cèl·lules de paret fina, en superfície allargades i, ocasionalment, amb pèls radicals unicel·lulars. Es poden veure les cicatrius d’on surten. Alguns pèls esgarriats es poden trobar aïllats dins el boll de la part radical de la planta. La hipodermis està normalment associada a la capa pilífera i les seves cèl·lules en superfície són allargades amb parets lleugerament engruixides. E) Vasos en petits grups o individuals lignifictas, força grans, i, normalment reticulats. Els de la base de la tija tenen ocasionalment petits forats amb marges. Associat al s vaso es pot trobar un parènquima del xilema lignificat de parets fines. F) Teixit tegumentari del rizoma comport per una o dues capes de cèl·lules grans amb laps de material granular maró; amb parets liginficades i moderadament engruixides. G) Fragments d’enodermis del rizoma o la rel composta de cè·lules allargades amb parets tangencials sinuoses. H) Fibres molt ocasionals de la base de la tija, amb parets moderadament engruixides, lignificades amb forats simples.



VARIETATS

  • officinalis (=genuina = pratensis). Fulles de 11-15 segments oblong- lanceolats, essent el terminal més ample i dentat; tiges de 40-80 cm, solitàries i amb estolons. Comuna al trerç Nord i al terç de llevant de Catalunya. Hi ha diversos quimiotipus: Select, etc.
  • sambucifolia (=excelsa =latifolia) 2n = 14, 56. Fulles amb menys de 11 segments, netament dentats. Estolons epigeos, que donen una roseta terminal de 2-4 fulles amb 3-5 segments ovals. Flors en corimbes laxes. Planta de 1-2 m. D’Andorra i la Val d’Aran. Redeueix els nivells de colesterol sèric (total i LDL), albúmina i creatinina, TGF-beta, col·lagen IV als ronyons. És nefroprotectora. Emprada contra ansietat, cucs intestinals, enverinaments, estrès, gasos digestius, mal de ventre, nervis al cor, neuràlgies. Les arrels contenen volvalerina-A (un bi- sesquiterpenoid); volvalerenal F; volvalerenal G; àcid volvalenèric A, B, C; volverelactona A, B. A més, uns quants iridoides acilats:
  • (5S,7S,8S,9S)-7-hidroxi-8-iso-valeroïl-oxi-Δ4,11-dihiro-nepeta-lactona;
  • (5S,7S,8S,9S)-7-hidroxi-10-iso-valeroïl-oxi-Δ4,11-dihiro-nepeta-lactona;
  • (5S,8S,9S)-10-iso-valeroïl-oxi-Δ4,11-dihidro-nepeta-lactona;
  • (5S,6S,8S,9R)-6-iso-valeroïl-oxi-Δ4,11-1,3-diol;
  • (5S,6S,8S,9R)-1,3-iso-valeroxi-Δ4,11-1,3-diol;
  • (5S,6S,8S,9R)-3-iso-valeroxi-6-iso-valeroïl-oxi-Δ4,11-1,3-diol.
  • tenuifolia (= angustifolia = collina =minor) 2n = 14, 28. Tots els 13-21 segments de les fulles linear-lanceolats enters o, els inferiors, laxament dentats, i el terminal similar als laterals. Planta com a màxim de 0.6 m. No es fa a la zona climàtica mediterània. De les capçaleres del Ter i el Freser i del massís de Sant Llorenç del Munt.

NOMS POPULARS

  • Alemany: Bladrianwurzel/ Katzenwurzel/ Balderbrackenwurzel/Echter arznei- baldrian Echter baldrian/ Arznei-baldrian / Balderbrackenwurzel / Balderjahn / Baldrian / Gebräuchlicher baldrian / Gemeiner baldrian / Gewöhnlicher baldrian / Grosser baldrian / Hexenkraut / Katzenkraut / Katzenwurzel / Waldspeik / Wiesenbaldrian
  • Anglès: Valerian, All-Heal, English Valerian, German Valerian, Setwall, Vandal Root, Vermont Valerian, Wild Valerian, All heal, Baker's hartshorn, Baldrian, Belgian valerian, Common valerian, European valerian, Fragrant valerian, Garden heliotrop, Garden valerian, Garden-heliotrope, Phu, Setwall, Setwell, Tobacco root.
  • Castellà: hierba de los gatos, alfeñique, balenziana, valeriana, valeriana común, valeriana de las boticas, valeriana mayor, valeriana medicinal, valeriana oficinal, valeriana silvestre, balenziana, baleriana.
  • Català: valeriana, herba gatera, valderiana, valedriana, valeriana oficinal, valeriana vera, vallderiana, valleriana, vatlleriana, herba de moix.
  • Francès: Herbe aux Chats, Herbe de la Meurtrie, Herbe de Saint Georges, Valérian sauvage, Valériane à petites feuilles, Valériane des collines
  • Gallec: berberiana, birbiriana, brizos, herba bendita, herba benta, herba dos gatos, muruxos, valeriana, valreana, valriana, verberiana, verliana, virviriana. Italià: Valeriana
  • Portuguès: erva-dos-gatos, herva benedicta, herva-benedicta, valeriana, valeriana ordinaria, valeriana silvestre, valeriana-selvagem, erva dos ensalmos Rus: Valieriana Liecarstviennaia.
  • Vasc/Euskera: velar bedeinkatu, pufabelar, ardi-belarri, bedeicatuba, belar, belar bedeicatua, belar bedeicatuba, belar bedeinkatua, belar pufabelarr.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

En prats i boscos ombrívols o humits, talusos, replans i recons humits amb poca vegetació, desde la baixa muntanya fins altures de 2000 als Pirineus, sempre sobre sols molt poc compactes. Oriünda d’Europa i Àsia, s’ha naturalitzat a Nord-Amèrica. Els principals cultius están a Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, Europa de l’Est, Japó i EEUU.

CULTIU

Es sembra a la tardor o al començar la primavera; i es trasplanta al terreny definitiu al començar l'estiu. Pot multiplicar-se per esqueixos dels estolons. Necessita terres molt soltes que no s’aterrossin. Resisteix més la sequera que la competència d'altres herbes. Li agraden els sòls abonats amb Potassi. Es pot abonar el terrenys especialment amb superfosfats per aconseguir més quantitat de massa en les arrels. Mil llavors pesen una mica menys de 0.5 grams. És preferible usar llavors de l’any ben conservades. El poder germinatiu és del 65% en càmera climàtica a 20o C durant 20 dies, a les fosques. La germinació reeixeix més amb un pretractament de 72 h amb àcid giberèl·lic i 24 h de temperatures prpperes als 0 o C. I el desenvolupamnet de les tiges a partir de callositats, in vitro, s’accelera amb MS (Murashige & Skoog) amb 1 mg/L de BAP (benzil-amino-purimna) i 0.1 mg/L d IAA (àcid indol-acètic). És preferible eliminar les varietats anuals, per a donar temps a les bianuals a desenvolupar les arrels. La divisió de peus pes pot fer al final del primer any, sempre a la tardor, en el terreny; i així pot multiplicar-se per 10 el nombre de plantes. El metil-jasmonat estimula la producció de sequiterpens. Un sòl molt alacalí afavoreix qu ella planta assimili més Coure i Manganès i més Zinc. La presència/inoculació de focomicets endomicorrízics vesículo-arbusculars millora el contingut en àcid hidroxi-valerènic. El cultiu in vitro de teixit radical de la var. sambucifolia infectatts amb Agrobacterium rhizogenes arriba a produir un 10% sobre pes sec en valepotriats, si es fa en un medi de mitja potèncuia Murishige & Skoog amb 2% de sacarsoa afegida. Al cap de 50 dies els pèls produeix 44 mg/g de valepotriats. Els qui treballen posant a assecar grans quantitats de rels de Valeriana estan exposats a microbis: Aspergillus fumigatus, Bacillus sp., Pantoea agglomerans, Pseudomonas chlororaphis, Pseudomonas fluorescens, Saccharopolyspora rectivirgula, Stenotrophomonas maltophila.

LITERATURA

―“Si vols tenir la dona bona i sana, dóna-li arrel de Valeriana”―. Planta regida por Mercuri i Saturn. Collida en la conjunció de Mart amb Júpìter és un bon amulet contra accidents i robatoris, penjada dins una bosseta de seda negra darrere la porta del pis. Penjada la planta als estables allunya els mals epserits i protegeix el bestiar. A Suècia es barrejava dins la roba del nuvi per tal d’evitar l’enveja malsana dels elfs. Per protegir la cas dels llamps, posar feixos de la rel prop de les finestres. L’explicació de la denominació francesa Herbe de Saint Georges és força imaginativa. Les mossegades del drac es noten en la fulla retallada. El drac (o l’aranya) serien les arrels, que tembé podrien simbolitzar el cap de la Medusa que Perseu va tallar. La princesa estaria a la tija, encadenada, a la part baixa, prop de les arrels o del drac. Les flors serien els escuts que Minerva donà a Perseu per protegir-se dels enemics, que si s’apropaven es convertien en pedres. Perseu o Sant Jordi, com que estan protegits pel casc que els donà Minerva, són del tot invisibles. Etimologia del nom científic: del llatí “valere” “estar bé”. O en sentit més remot, planta dedicada al déu de l’Orient Mitjà, Baal, o al déu més bondadós dels víkings, Balder. Segurament la totalitat de les espècies catalogades com a “officinalis” varen ser decrites per Linné, bon coneixedor de les plantes medicinals que es venien a les oficines de farmàcia.

HISTÒRIA

Vora els llocs de culte de l’Edat de ferro solen trobar-s’hi fins l’actualitat plantes de Valeriana officinalis. Hipòcarates (segle V/IV a.C.) i Galè (segle II) la recomanaven contra l’insomni, la falta d’orina i els gasos i trastorns digestius. Dioscòrides (segle I) posava de manifest que la vlaeriana és una planta que escalfa i que, assecada la seva arrel i presa en infusió, provoca l’orina i ajuda a desbloquejar l’estrangúria. També, que provoca la regla a les dones i que lleva els dolors dels costats. I que s’empra com antídot. Per altra banda, Plini el Vell (segle I) afirmava que la pols de la rel seca, posada a bullir en aigua, desbloqueja qualsevol estrangulació o bloqueig al cos. Fabio Colonna (segle XVI) assegurava haver-se curat ell mateix l’epilèpsia amb la rel (en pols) d’aquesta valeriana. Nicholas Culpeper (segle XVII) explicava que la combinació de l’anís verd amb penses i rels de valeriana i regalèssia ajuda a respirar millor. Bullida la rel de valeriana en vi ajuda a desintoxicar el cos de verins d’animalons que ens hagin picat/mossegat. Fins i tot, olorada la rel i també pres aquest vi, ens prevé de contagiar-nos de malalties contagioses, i ajuda a expulsar els gasos del ventre. La planta sencera matuxcada, aplicada al cap, lleva dolors punxents. Bullida en vi i instil·lat aquest vi als ulls els neteja de catacractes i opacitats; i millora la vista. Per a úlceres internes o externes és també un bon remei, com per llevar punxes clavades a la pell o a la carn.

USOS AGRICOLES I VETERINARIS

  • Ruixant les plantes amb la infusió de la rel les protegim de les gelades tardanes.
  • No només els gats se senten atrets per l’olor de la rel de la valeriana, que sembla que els posa en estat d’èxtasis, sinó també els lleons i els tigres.
  • Cavalls: enteritis per paràsits intestinals (ènemes/lavatives).
  • Gats: és un potent vasodilatador dels vasos sangunis dels pulmons.
  • Gossos: per problemes d’hipertròfia cardíaca a,b dispnea. Eclàmpisa engosses o simple mal de panxa.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaca
  • anodina
  • anticancerígena
  • antiespasmòdica
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant (especialment del GABA)
  • antiverí (amb donzell)
  • bactericida
  • desintoxicant
  • diürètica
  • emmenagoga
  • espasmolítica
  • estimulant de l’adiponectina
  • estimulant de la neurogènesis
  • estomacal
  • GABAnèrgica
  • hipnòtica (bafs)
  • inhibidora de l’acetil-colinestarasa
  • inhibidora del citocrom P450 CYP3A4 -insecticida
  • millora la diferenciació dels neuroblasts
  • millora la intel·ligència espaial
  • narcòtica
  • nervina
  • neuroprotectora dels efectes de la galactosa
  • neurotròfica [àcid valerènic] NGF↑↑
  • normalitzadora de l’amígdala i l’hippocamp
  • redueix corticosterona sèrica
  • relaxant muscular
  • sedant (redueix la facilitació intracortical)
  • sudorífica
  • timoléptica
  • tranquilitzant preoperatori
  • vasodilatadora

TOXICITAT

Pot crear hàbit, produint, a més de l’addicció, dolors d’estómac i náusees. A grans dosi, pot desencadenar símptomes de tumor al cerebel. L’estat soporífer en que algunes persones poden quedar després de prendre la rel, no és compatible amb la màxima capacitat per a conduir vehicles o fer anar màquines perilloses. De tota manera, a algunes poques persones els produeix insomni enlloc de somnolència. Presa durant l’embaràs fa reduir el contingut de Zinc al cervell del fetus.

PREPARATS I BARREGES

  • alcoholatur
  • bany general
  • comprimits amb extracte sec
  • extracte hidroalcohòlic fluid
  • lavatives
  • maceració en aigua freda
  • Mixtract C2 Bio-Erba Calm Passiflora incarnata + Crataegus + Valeriana officinalis + Citrus auranthium + Humulus lupulus. Sobre tot serveix en cas d’insomni, ja que és molt fàcil de prendre en gotes i no cal preparar res a mitja nit quan l’insomni devetlla. També durant el dia alleuja la hipertensió i l’estrès.
  • suc estandaritzat
  • teríaca: són molts els ingredients i variada la fórmula, però la Valeriana entrava en moltes de les fórmules per elaborar-la.
  • tintura
  • vi
  • [Valeriana + Regalèsia + Anís + pansaes]. Decuit per a poder respirar millor. —[Anís Verd, Anís Estrellat, Tripó, Comí de Prat, Hisop, Menta, Ceba, Canyamons, Ailant (escorça), Valeriana]. Tisana contra mal de panxa/budells. —[Passiflora + Arç Blanc + Valeriana + Menta]: tisana contra l’angoixa o ansietat.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte fet amb metanol de les arrels de Valeriana officinalis L. micrgramns/mL) als adipòcits 3T3-L1 promociona la diferenciació amb acumulació de lípids. També incrementa els nivells d’ARNm de gens associats amb la diferenciació dels adipòcits, incloent el receptor gamma-PPAR, el CCAAT/proteïna-alfa unicifant, i la proteïna d’adipòcit-2. També estimula l’adiponectina a nivell prtoeic i genètic. L’extracte, segurament degut a l’àcid valerènic, indueix la secreció d’adiponectina.

L’extracte de les arrels (100 mh/Kg/o.5ml) p.o. en ratolins fa que es normalitzin (abaixin) els nivells que l’estrès ha fet pujar a l’amígdala i a l’hipocamp de 3- metoxi-4-hidroxi-fenil-etilèn-glicol sulfat; o d’àcid 5-hidroxi-indolacètic; nor- epinefrina; serotonina (5-HT).

D’entre les flavones de la Valeriana officinalis, la 6-metil-apigenina té fecte ansiolític. La hesperidina 2S-glucòsid té efetce sedant i somnífer. La linarina també té efecte sedant i somnífer. L’extracte fet amb èter de petroli o el fet amb dicloro-metà tenen molta afinitat amb el recpetor 5-HT(5a), però poca amb el 2b i amb el transportador de serotonina. L’extracte fet amb èter de petroli inhibeix la unió del LSD al receptor 5a en un 86% amb només 50 micrograms/mL. I l’extracte fet amb dicloro-metà ho inhibeix en un 50%. L’extracte de valeriana, doncs, o l’àcid valerènic són agonistes del recpetor 5-HT(5a). L’activació dels recpetors GABA(A) i de l’adenosina A(1) té lloc per diversos components i vies. L’extracte amb metanol inhibeix molt a les cèl·lules piramidals del còrtex zingulat a 0.1-15 mg/mL els potencials post-sinàptics. En canvi, l’extracte fet amb etanol a 1-10 mg/mL no te ́cap influèmncia sobre el potencial post- sinàptic. Els inhibidors del receptor de l’adenosina A1 paralitzen aquest efecte. L’extracte fet amb etil-acetat a 10 mg/mL indueix un increment del potencial post-sinàptic, i aquest efecte queda bloquejat per antagonistes del receptor GABA(A).

El pinorsenil 4,4’-di-O-beta-D-glucòsid de les arrels de la valeriana estimula la mobilització del Calci i la migració quimiotàctica als fibroblasts embrionaris (de ratolins). I ho fa a través de l’activació del receptor de l’àcid liso-fosfatídic. Amb 10 microM s’estimula ja molt la migració amb una EC50 de només 2 microM. La migració s’indueix per l’activació del recepeotr G(i)-aparellat. També intervé l’activació de la via de senyals PI3K/Akt pel que fa a l’activació de la migració.

Els polisacàrids (pèctics i de midó) hidrosolubles de la valeriana tenen activitat immunoestimulant en tests amb timòcits mitogènics i co-mitogènics. La valeriana interactua amb els receptors de GABA o de benzodiazepines. (a 1-100 L’increment de la unió del flunitrazepam passa a inhibició a concentracions altes (IC50 4.8 / 0.1 mg/mL. La valeriana potenica l’alliberament de radioactivitat estimulat per K+ o veratridina a l’hipocamp precarregat amb GABA [3H]. La valerina inhibeix la recaptació de GABA[3H] sinaptosòmica. I aquesta inhibició també té un capteniment bifàsic a l’interactuiar amb guvacina.


Per llegir més sobre la valeriana, descarrega't el document