HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

En general l’espècie es fa als prats secs (Xero-Bromion, Aphyllantion) i brolles seques (Rosmarino-Ericion) de la conca mediterrània septentrional.

SUBESPÈCIES

  • appressum (Caballero) Rivas Mart.: rara, de les muntanyes d’Alacant, molt llenyosa, en forma de coixí.
  • milletii (Senn. Et Barrau) (=salsoloides Cadevall/= L. ortegae Sennen): molt comuna als PPCC, llenyosa a la base, herbàcia i laxa a la resta. És la que es troba al Ripollès. Fulles més grans de les tiges floríferes de 5.5-15 × 0.4-1.3 mm, planes almenys a la meitat apical, de quasi linears a estretament lanceolades, piloses per ambdues cares. Al revers pèls hialins petits una mica ganxuts i tirats cap enrere a gran part de la superfície (molt rarament sense pèls) ; pètals de 10-20 × 5-9 mm, 2-3 cops la longitud dels sèpals i amb una taca basal de 4-7 mm a la cara de fora de l’ungla, de color morat (groga a la poncella), i nervis més o menys acolorits al llarg de la llur longitud. Flors amb dos tipus d’estils, uns força drets i junts que sobrepassen les anteres, i els altres divergents-convergents que no les sobrepassen. Sèpals sobtadament contrets a la punta, amb voraviu escariós ample a la zona basal, ciliat-glandulífer a la zona del mig i amb petits pèls hialins ganxuts antrorsos a la zona de la punta; amb la cara externa glabra i la interna, a la zona del mig, amb pèls hialins aplicats. La va descriure FRÈRE SENEN d’una mostra arreplegada a Vilalleons pel germà GONZALO el juny DEL 1925. La varen dedicar al savi compositor LLUÍS MILLET PAGÈS (1867-1941), director i fundador de l’Orfeó Català. LLUÍS MILLET PAGÈS Posà música, per exemple, a l poema de JOAN MARAGALL El Cant de la Senyera. La nota a «Plantes d’Espagne» 5458 posa: «soca gruixuda-tortuosa-llenyosa, així com les parts velles de la tija, molt variables en longitud, així com les tiges fructíferes de l’any, enterament i densament encrespades, així com les fulles linear- revolutes - crassinèrvies cada cop menys denses, les bràctees allargades; rebrots estèrils densament fullats-curts amb el cim sovint engruixit imbricat; cimes ramificades - densimultiflores; calzes glabres- glandulosos, igualant 1/3 dels pètals rosa-blancs, violetes a l’ungla, recorreguts per estries brunes-ramificades; càpsula jove gruixuda-curta-angulosa-solcada».
  • salsoloides (Lam.) Rouy: rara a les muntanyes d’Alacant, fulles de 2 mm densament imbricades.
  • suffruticosum (L.) Litard.: molt comuna a Catalunya, a terra baixa i interior, mata de més de 40 cm, pètals de 30 mm.
  • tenuifolium: rara als prats secs dels Pirineus, poc lignificada a la base, pètals de 15 mm, fulles planes poc rasposes. Estils molt divergents. Sèpals gradualment estretits.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

Segurament les indicacions que figuren recentment a obres sobre etnobotànica es deguin a en MARTÍ TUBAU ARNAU, nat a Castell de l’Areny (Cal Pernet). Ell cultivava salsufragi (Silene saxifraga) al seu hort de Sant Romà de La Clusa (Berguedà). Havia corregut la fama pels pobles de voltant que ell en cultivava; així que un home que li preguntà com era la planta en va collir tot seguint la descripció oral, se la va prendre i li va anar bé per desfer-se de pedres als ronyons. La sorpresa després per a en MARTÍ va ser que s’adonà que l’home aquell havia pres maleïda enlloc de salsufragi. I segurament no ha estat l’únic a confondre aquestes dues espècies. L’experiència després ha corroborat aquestes utilitats per a la maleïda: • càlculs renals • diürètica


Descarrega't el document