Fulletes dels pleocasis espinoses en grups de 3. Capítols de 8-15 cm, sub-esfèrics, el central amb peduncle de 2-5 cm, amb moltes flors en pleocasis (o dicasis). Bràctees (4-8) no espinoses, de 15-30 × 1.5-5 mm el doble de llargues que el capítol, patents, rígides, linear-lanceolades, sense espinetes laterals o amb 1-2 i a la base amb o sense elles. Bractèoles de 7-10 mm, una per cada flor, cuspidades, glabres. Sèpals de 3-4.5 mm, linear-lanceolats, cuspidats, rígids, sense voraviu membranaci clar. Mericarps de 2.5 × 2 mm, densament coberts d’esquames lanceolades de fins a 1 mm.



NOMS POPULARS

  • Català: Espunyidella groga/Quallallet/ Herba colera/Herba de la mel/ Herba del mató/ Herba de Sant Joan/ Herba dels talls/ Herba mosquera/ Herba nuada
  • Castellà: Cuajaleche/Cuajaleches / Galio / Hierba sanjuanera / Presera / Sanjuanera/agana/ flor de San Juan/ Hierba cuajadera/ Yerba de la grana
  • Gallec: agana, agano, callaleite, coalha-leite, erva-coalheira, erva-do-coalho, espunidella groga, espuñidera groga, herba d'o rodesno, herba d'o rodicio, herba da agana, herba do agano, herba do rodesno, herba do rodicio, herba dos aganos, herva col, herva colera, herva de mato, preseira, presoira, presoiro, rodesno.
  • Portuguès: Coalha-leite / Erva-coalheira / Erva-do-coalho / Galião/ Erva coalhadeira / Erva-coalheira
  • Euskera: legarr-bedarr, ziabelar hori, ziabelar horia, ziabelar-horia, ziabelarr.
  • Francès: Caille-lait jaune/Gaillet jaune / Gaillet jaune caille-lait jaune / Gaillet vrai
  • Anglès: Lady's bedstraw/Cheese-rennet / Cheese-running / Lady’s bedstraw / Lady's / Maid's-hair / Our lady's bedstraw / Petty mugget / True bedstraw / Yellow bedstraw / Yellow lady's bedstraw / Yellow spring bedstraw
  • Alemany: Echtes labkraut/Echte labkraut / Gelbes labkraut / Käse-labkraut / Labkraut / Liebfrauenstroh / Liebkraut / Mundfäulkraut / Sternkraut / Wahre labkraut / Wegekraut
  • Danès: Jomfru marias sengehalm/Gul snerre
  • Japonès:せいようかわらまつば
  • Norueg: Frøyagress / Jomfru marias sengehalm / Marifegra / Melkeyste / Modra / Ystegress / Gul maure
  • Persa-Farsi:شیر پنیه
  • Polonès: Przytulia właściwa
  • Rus: Подмаренник настоящий
  • Suec: Honungsgräs / Jungfru marie sänghalm / Trätogräs / Gulmåra
  • Turc: Hakiki yoğurtotu / Sarı yoğurtotu / Yoğurtotu
  • Xinès: 蓬子菜/ 篷子菜

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa sobre sòls calcaris argilosos profunds en guarets, marges plans de camins. Pots associar-se a Pleurotus eryngii, un dels bolets bons més saborosos. Poden acompanyar- lo altres plantes de prats secs com ara Achillea odorata, Dactylis glomerata. Daucus carota, Hieracium pilosella, Leontodon saxatilis, Medicago lupulina, Sanguisorba minor, Teucrium chamaedrys. Puja gairebé fins l’estatge subalpí on és substituït i es pot hibridar amb/per Eryngium bourgatii. És planta típicament europea i de l’Oest asiàtic.

ESPÈCIES SIMILARS

Eryngium campestre és l’espècie més comuna del gènere a la muntanya mitjana catalana. Hi ha una espècie típica de platges vora el mar (Eryngium maritimum) l’arrel del qual és més diürètica. I hi ha una altra espècie força comuna a l’estatge subalpí (Eryngium bourgatii) fàcil de reconèixer pel seu color blau. Però a la península, a més a més d’aquestes 3 espècies hi ha: aquifolium, corniculatum , dilatatum, duriaei, galioides, glaciale, grosii, huteri, ilicifolium, pandanifolium, tenue, tricuspidatum , viviparumn. I als Alps destaca un Eryngium alpinum, gran, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles basals no espinoses de fins a 15 × 5 cm i part superior blavosa molt dividida, de prats ufanosos. Al món el gènere compta amb fins a 300 espècies, 200 d’elles americanes.

HISTÒRIA

Planta coneguda pels clàssics del segle I PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES, que l’empraven com contraverí, contra-irritant i antisèptica de feridees.

LITERATURA

«Si tens mal de queixal, rosega rel de panical».

ESOTERISME

Posant una arrel collida la Nit de Sant Joan penjada a la quadra fa que el bestiar no emmalalteixi aquell any. Sobre tot que els cavalls, mules o ases no es clavin punxes i no tinguin còlics intestinals. Duta una tija o un arrel sobre el barret fa que no s’irriti la pell amb la suor i no es produeixin nafres al treballar als prats o al caminar. Si es talla el panical on s’ha anat a punxar un llangardaix que està lluitant contra una serp, aleshores el llangardaix morirà. La Nit de Sant Joan per burlar-se d’un anoia alguns nois castellans penjaven espinacals de les finestres d’elles, per fora.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac
  • analgèsic
  • antídot del lletimó
  • antídot verí de serps
  • antiespasmòdic
  • antigalactagog
  • antioxidant
  • antisèptic bucal i urinari
  • antiulcerogènic
  • cicatritzant
  • contra-irritant
  • depuratiu
  • diürètic (clorurs, oxalats, àcid úric, urea)
  • emmenagog
  • estimulant
  • evita efectes secundaris de la quimioteràpia (ronxes, úlceres, nàusees, etc.)
  • expectorant
  • hepatoprotector
  • hipolipemiant
  • laxant
  • mucolític
  • preventiu de cansament
  • preventiu de nafres als peus per caminar molt
  • repel·lent d’insectes
  • resolutiu
  • sinèrgic amb quimioteràpia i radioteràpia
  • sudorífic
  • vasotònic
  • vulnerari

PREPARATS

  • Bafs contra paràlisis parcial (perlesia): Eryngium campestre + Tamarix sp. + Teucrium chamaedrys + Dictamnus hipsanicus + Rosmarinus officinalis + Lavandula latifolia + Salvia officinalis + Mentha pulegium + Lavandula stoechas + Globularia vulgaris + Thymus sp. + Agrimonia eupatoria + Achillea millefolium + Cytisus scoparius + 4 cantis d’aigua + 1 canti de vi.
  • Banys calents parcials contra contusions: grama (Cynodon dactylon) + panical (Eryngium campestre) + rel d’esparraguera (Asparagus acutifolius) + fulles de peònia (Peonia sp.) + rel de Cyperus rotundus.
  • Tisana antireumàtica: panical + grama
  • Ungüent antireumàtic: panical (summitatas florides) + cicuta + sofre cremat + oli
  • Ungüent vulnerari: contra ferides infectades al rostre de les vaques: oli d’escalfar rel de julivert + rel de cicuta + rel de panical.

Per llegir els principis actius, els noms populars i més, descarrega't el document