Corol·la de 9 mm, bilabiada, – amb llavi superior una mica corbat, enter; i llavi inferior amb 3 lòbuls, el mitjà només una mica major –, peluda-llanosa per fora, el doble d’alta que el calze, amb el tub que no el soprepassa, estret, i amb un anell de pèls interior oblic. Carpels truncats i híspids a l’àpex, trígons, amb angles aguts. Estams, 4, acostats, paral·lels, ascendents, sobresortints, els 2 exteriors una mica més llargs que els centrals. Anteres acostades per 2, amb compartiments oposats, amb obertura comuna.

Se n’han descrit algunes subespècies, com ara la ssp. villosus, amb fulles basals lobulades no tant feses, i tota ella més peludeta. Del mateix gènere hi ha unes 25 espècies més al món (80 si considerem sinònims). http://www.theplantlist.org/tpl1.1/search?q=+leonurus

Hi ha 3 seccions i 5 subseccions, segons Krestovskaja. Destaquen per llurs usos medicinals: L. japonicus, L. macranthus, L. lanatus, L. persicus, L. quinquelobatus, L. sibiricus, L. turkestanicus. Segurament les diferències arran de l’efecte medicinal no han de ser molt grans. El leonúrid manca a L. cardiaca i a L. sibiricus. Al L. japonicus hi manquen el verbascòsid, l’acetil-harpàgid i l’ajugòsid. L’hiperòsid abunda a L. japonicus però no n’hi ha a L. cardiaca, on en canvi sí que hi ha isoquercitirna. Els àcids clorogènic i cafeic abunden a L. cardiaca, però són molt escassos a L. japonicus. Més diferències s’especifiquen a la llista de principis actius. Del gènere, tradicionalment s’ha emprat a Europa només Leonurus cardiaca. Té les dents del calze com agulles negres, tan llargues com el tub del calze, i punxen. Fan força mal al prémer amb la ma un grapat de planta triturada. La taula següent resumeix alguns trets diferencials entre les 3 espècies més emprades ara a Europa.



Leonurus cardiaca

L. japonicus

L. sibirica
Pèls adaxials (micres) 300-500 80-120 60-160 (densos)
Pèls abaxials (micres) 250-600 (densos) 120-220 (densos) 50-100
Altura corol·la (cm) 8 12 16
Pèls llavi superior de la corol·la (micres) 15 cèl·lules
1300-1800		 2 cèl·lules
220-320		 7 cèl·lules
750-1100
Pèls anell interior tub corol·la (micres) 400-550 400-800 220-320
Pèls ovaris (micres) 2-4 cèl·lules
320-280		 sense 1-2 cèl·lules
150-280


Leonurus cardiaca és originària de la conca septentrional del Mar Negre i de l’Àsia temperada freda. Es troba als herbassars nitròfils sobre sòls una mica humits, rics en nutrients però sense salinitat i sense un excés de matèria orgànica, argilosos, bàsics, ben il·luminats. La podem trobar a gran part de França (molt abundant al voltant de Clermont-Ferrand), i al centre d’Europa. A la Xina s’hi poden trobar 13 espècies, essent la més abundant L. japonicus (=heterophyllus). Es pot trobar molt escadussera a la zona de més al Nord de la península hispànica. Arriba, naturalitzada, al Nord d’Àfrica i al Nord d’Amèrica. A Catalunya es pot trobar, probablement com a testimoni d’antics cultius, a la muntanya mitjana, a la Vall d’Aran, la Cerdanya, Les Alberes, Olot, Besalú i a Montserrat. La del jardí botànic de Gombrèn prové del viver de la Dolça Revolució de Josep Pàmies (Balaguer).



NOMS POPULARS (Leonurus cardiaca L.)

  • Alemany: Echtes Herzgespann, Herzheil, Echter Löwenschwanz, Herzgespann, Herzgold, Herzkräutl, Herzspannkraut, Lövenschwanz, Wolfskrau.
  • Anglès: Common Motherwort, Lion's Ear, Lion's Tail,Throw-Wort.
  • Búlgar: Стрък от дяволска уста
  • Castellà: Agripalma, Cardíaca, Cola de León, Corazón Duro, Corazón Real, Mano de Santa María.
  • Català: Herba del Mal de Cor, Mà de Santa Maria, Herba del Mal Color.
  • Danès: Hjertespand
  • Eslovac: Vňať srdcovníka obyčajného
  • Eslovè: Deljenolistna srčnica
  • Estonià: Lääne-südamerohu ürt
  • Euskera: Bihotz-Belar.
  • Finlandès: Nukula
  • Francès: Agripaume
  • Gallec: Cardea, Man de Santa María.
  • Grec: Λεoντόνουρος o καρδιακός
  • Holandès: Hartgespan, Hartkruid
  • Hungarès: Szúrós gyöngyajak virágos hajtás (szu'ro's gyo¨ngyajak)
  • Italià: Cardiaca comune
  • Japonès: Yakumoso
  • Letó: Sirds māteres laksts
  • Lituà: Sukatžolių žolė
  • Maltès: Kardiaka komuni
  • Norueg: Hjerteurt
  • Polac: Ziele serdecznika
  • Portuguès: Agripalma, Cardíaca.
  • Romanès: Iarbă de talpa gâştei
  • Rus: Пустырник сердечный, Пусты́рник обыкнове́нный
  • Suec: Hjärtstilla ört
  • Vietnamita: Ich-Mao-Thao
  • Xec: Srdečníková nať
  • Xinès: Yi-Mu-Cao, Chong-Wei-Zi (fruits)


HISTÒRIA

Molt tòxica no deu ser, si fem cas de la llegenda xinesa, i no als advertiments d’alguns entesos espanyols. Diuen a la Xina que es va condemnar un home a cadena perpètua i se’l va recloure en una vall inaccessible. Dins la vall passava un rierol; i ell bevia d’aquella aigua que quedava impregnada, a través de les arrels, de la Ma de Santa Maria. El resultat diuen que va ser que va viure 300 anys. P. A. Mattioli (segle XVI) tenia al Leonurus cardiaca per molt útil contra palpitacions, espasmes, paràlisis, mucositats massa espesses, falta d’orina, falta de menstruació, i per a evacuar les pedres de les vies urinàries. Segons Nicholas Culpepper (segle XVII), és planta de Leo, regida per Venus. Ell assegurava que no hi ha planta millor per a llevar la tristesa del cor. En l’actualitat podríem assegurar que Leonurus cardiaca és una planta cordial fins i tot millor que el Crataegus monogyna (Arç Blanc), i ansiolítica, millor que la Valeriana officinalis.



PROPIETATS

  • analgèsica
  • antiarrítmica III
  • antibacteriana (contra Staphilococcus aureus)
  • anticancerígena
  • antiespasmòdica (tub digestiu, matriu, vasos sanguinis)
  • antifúngica: Aspergillus niger
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antiplasmòdica (Plasmodium falciparum)
  • antitrombòtica
  • antivírica (virus de l’encefalitis)
  • astringent
  • bradicarditzant
  • calmant
  • cardioprotectora
  • cardiotònica
  • carminativa
  • cicatritzant
  • cronotròpica negativa
  • diürètica
  • ecbòlica (accelera el part)
  • emmenagoga
  • expectorant
  • galactagoga
  • inotròpica negativa
  • laxant suau
  • litotrítica
  • miorelaxant
  • mucolítica
  • oftàlmica (augmenta la visió dels colors)
  • sedant
  • sudorífica
  • tònica
  • tònica uterina [stachydrina]
  • vasodilatadora de vasos sanguinis
  • vulnerària


USOS

  • acne
  • amenorrea
  • anèmia
  • angina de pit (homeopatia: herba leonuri cardiaca 5 CH)
  • ansietat
  • ansietat dels alcohòlics per l’abstinència
  • arrítmies
  • artitis reumatoide
  • asma
  • aterosclerosi (ateromes)
  • avortament incomplet
  • càncer: estómac, leucèmia limfocítica, mama, matriu, pròsatata, pulmó.
  • ciàtica
  • cirrosi hepàtica
  • colesterol alt
  • còlon irritable
  • convulsions
  • cor debilitat *
  • cor gros [stachydrina]
  • cor nerviós
  • coronaritis
  • debilitat
  • desmais
  • diabetis-II
  • diarrea
  • disgustos
  • dolor articular (per mala circulació)
  • dolor a la bufeta del fel
  • dolor de la regla (rel)
  • dolors
  • endocarditis
  • endometritis
  • espasmes
  • esquizofrènia
  • extrasístoles
  • febre
  • ferides
  • fetge gras
  • fibril·lació auricular
  • fibrosi renal
  • flemes als pulmons
  • fòbies (atacs de pànic)
  • fogots de la menopausa (rel)
  • gasos intestinals
  • gliomes cerebrals (rels de L. sibiricus)
  • goll
  • hemorroides
  • herpes zòster
  • hiperacidesa estomacal
  • hiperlipidèmia
  • hiperplàsia (estomacal, mamària)
  • hipertensió
  • hipertiroidisme
  • hiposistòlia
  • hipotiroidisme
  • histèria
  • humor canviant en excés
  • ictus
  • indigestió
  • insomni
  • irritabilitat
  • isquèmia cerebral
  • leucorrea
  • llet escassa
  • lumbago
  • mal de cap
  • mal d’estómac
  • mal de panxa
  • mala circulació
  • manca de regla (rel)
  • mastitis
  • migranya
  • nefritis
  • nàusees
  • ovari poliquístic
  • palpitacions
  • Pàrkinson
  • part
  • pelvis inflamada
  • picors
  • pre-eclàmpsia (hipertensió en embarassades)
  • pròstata inflamada
  • puerperi (post-part)
  • rampes (espasmes musculars)
  • respiració dificultosa
  • retenció de líquids
  • reuma
  • salpingitis
  • sorra a les vies urinàries
  • taquicàrdia
  • tensió descompensada (homeopatia: herba leonuri cardiaca 5 CH)
  • tensió premenstrual
  • triglicèrids elevats
  • tristesa
  • tuberculosi pulmonar (suc de la planta tendra)
  • urticària
  • úter infantil
  • vaginitis
  • vertigen
  • vista cansada
  • vòmits
* Fa minvar el corrent de repolarització, allarga el temps AP, allarga el temps d’activació I(f), no altera la propagació ventricular, disminueix la pressió, i enlenteix la freqüència cardíaca.


PRINCIPIS ACTIUS (PPAA)/ Leonurus

En conté fins a 259, dels quals 147 (52%) són diterpens del tipus labdà ‒ en resta molt per investigar sobre llurs activitats fisiològiques ‒. Un 10%, flavonoides. Un 9%, esterols. Un 8%, fenil-propanoides o glicòsids fenòlics. Un 6%, triterpenoides. Un 5%, iridoides. Un 3%, ciclopèptids.

  • 3-octanol
  • àcid ascòrbic
  • àcid cafeic
  • àcid cítric
  • àcid clorogènic
  • àcid màlic
  • àcid oleanòlic
  • àcdi rosmarínic
  • àcid tartàric
  • àcid ursòlic
  • àcids fenòlics
  • agujol
  • ajugòsid
  • alcaloides pirrolicidínics quaternaris: stachydrina (0.5-1.5%), betonicina =4-hidroxi-stachydrina
  • alfa-humulè
  • alfa-pinè
  • apigenina
  • astragalina
  • benzaldehid
  • beta-pinè
  • betaïna
  • betonicina
  • cariofil·lè
  • catequina
  • ciclopèptids [fruits L. japonicus]: ciclo-leonurinina, ciclo-leonuripèptid A-F, LJAMP1, LJAMP2
  • citròsid A [L. japonicus]
  • clorur potàssic
  • colina
  • esterols [L. cardiaca]: glicòsids esteroides. [L. japonicus]: beta-sitosterol, stigmasterol, beta-sitosterona, beta-sitosterol-gluco-piranòsid, ergosterols, syringoesterones, beta-sitosteril-azelat, ciatisterona, demetil-incisterol A3. [L. japonicus fruits]: leonuròsids A-D (=derivats de la glucosamina)
  • fenil-propanoides [L. cardiaca]: 4-rutinòsid de l’àcid cafeic. [L. japonicus]: osthol, auraptenol, meransinhidart, imperatorina, (+)-sesamina, (-)-gomisina K1, dimetil-gomisina J. [L. japonicus]: leonurísid A, leonurísid B, leonòsid E, leonòsid F, cistanòsid E.
  • flavonoides ***
  • glucòsids amargants iridoides (acetil harpagid, ajugol=leonúrid, ajugòsid, galiriòsid, stegiòsid I)
  • glucòsid cardíac
  • humulè
  • lavandulifoliòsid (1%)
  • leocardina
  • leojaponona A [L. japonicus]
  • leojaponona B [L. japonicus]
  • leonurina (a L. japonicus >0.05%) (alcaloide guanidínic)
  • linalool
  • llimonè
  • marrubina
  • megastigman-glucòsids [L. japonicus]
  • monoterpenoides
  • oli essencial : sesquiterpèns (germacrè D, beta-cariofil·lè, alfa-humulè)
  • resina
  • saponines
  • stachydrina (0.6-1.5% a L. cardiaca/ 0.2-1% a L. japonicus)
  • stachyòsid
  • stafilionòsid E [L. japonicus]
  • tannins
  • terpèns (monoterpenoides, diterpenoides **, triterpenoides ****)
  • trigonelina
  • turicina
  • verbascòsid

** Diterpèns del tipus labdà:

  • seco-labdans [L.japonicus] : leoheteronia, leojaponina, villenol; nor-diterpenoides: àcid leojapònic A, àcid leojapònic B
  • furano-labdans [L. sibiricus]: leosibirina, iso-leosibirina, leonotinina, leonotina, dubiïna, nepetaefuran. [L. japonicus]: leoheterina, hispanolona, galeopsina, heteronona A, heteronona B, leojaponina.
  • lactona-labdans [L. sibiricus]: sibiricinona A, sibiricinona C, isosibiricinona B. [L. japonicus]: leoheteronina A, leoheteronina C, leoheteronina E, leojaponina C.
  • spiro-labdans [L. sibiricus]: leosibiricina, sibiricinona D, sibiricinona E, 15-epi-sibiricinona D, 15-epi-sibiricinona E, 3-alfa-acetoxi-leoheteronona C, 3-alfa-acetoxi-leoheteronona E, leosibirinona A, leosibirinona B, 3-alfa-hidroxi-leoheteronona A; 3-alfa-acetoxi-15-epi-leoheteronona E.
  • [L. cardiaca]: leocardina, 15-O-etil-leopersina C, 15-O-metil-leopersina C, alfa-15-epi-O-metil-leopersina C. [L. japonicus]: prehispanolona, preleoheterina, leoheteronona A, leoheteronona E, 15-epi-leoheteronona B, 15-epi-leoheteronona D, 15-epi-leoheteronona E, epi-preleoheterina, iso-preleoheterina:

També diterpèns clordànics: isoleopajonina, leonuketal.

*** Flavonoides:

  • 2’’-syringilrutina
  • 4’-O-p-cumaril-apigenina-7-O-glucòsid
  • 5-7-,3’,4’,5’-pentametoxi-flavona
  • apigenina
  • apigenina-7-O-beta-glucopiranòsid
  • astragalina
  • daïdzeïna
  • genkwanina
  • heteronòsid
  • hiperòsid 0.2%
  • hispanona
  • isomacrantina
  • isoquercitrina
  • isorhamnetina-3-O-rutinòsid
  • isovitexina
  • kaempferol
  • leojaponina
  • leonurusoides A-E
  • luteolina
  • miricetina
  • quercetina
  • quercitrina
  • rutina
  • tiliròsid
  • vitexina
  • wogonina

**** Triterpèns [L. cardiaca]: àcid corosòlic, àcid euscàfic, àcid oleanòlic, àcid ursòlic, ileafitol D. [L. japonicus]: leonurus-oleanòlid A-J, phlomistetraol B.

L’acció anticancerígena és deguda a: leonurina, phlomistetraol, LS1.

L’acció antidiabètica és deguda a: leonurina, quercetina, stachydrina.

L’acció antihemorràgica és deguda a: 15,16-dinorlabdà (diterpenoide), leojaponina A.

L’acció antiinflamatòria és deguda a: àcid ursòlic, isomacrantina, lavandulofiolòsid, leojaponina, isomacrantina.

L’acció antimicrobiana és deguda a: àcid ursòlic, leucoscepòsid A, LJAMP1, LJAMP2.

L’acció antiosteoporòsica és deguda a: leonurina.

L’acció antioxidant és deguda a: hiperòsid, kaempferol, leonurisidina A, luteolina, myricetina, quercetina, kaempferol, rutina.

L’acció antiplaquetària és deguda a: prehispanolona.

L’acció cardiovascular és deguda a: lavandulofoliòsid, leonurina, stachydrina.

L’acció ginecològica és deguda a: leonurina, stachydrina .

L’acció hepatoprotectora és deguda a: cistanòsid E, leonòsids E,F, verbascòsid.

L’acció hipolipidèmica és deguda a: leonuròsids A-E.

L’acció immunomoduladora ****** és deguda als polifenols.

L’acció neuromoduladora és deguda a: leonurina.

L’acció neuroprotectora ***** és deguda a: leonurina, leonurusoleanòlid A.

L’acció renoprotectora és degua a: leonurina, stachydrina.

L’acció vasorelaxant aòrtica és deguda a: leonuketal (diterpenoide espiroquè), ciclo-leonuripèptids E, F.

*****

  • leonurina [L. japonicus] en ictus per oclusió arterial cerebral actúa com antioxidant i antiapoptòtica: ↓ mieloperosidasa, ↓ nitrat/nitrit (NO), ↓ apoptosi fibra nerviosa, ↓ contingut aqüós cerebral, ↓ volum infartat, ↓ Bax, ↓ malondialdehid, ↑ SOD, ↑ catalasa, ↑ UCP4, ↑ Bcl-2, ↓ glutamat, ↓H2O2 , ↓autofàgia, ↓ JNK.
  • stachydrina [L. cardiaca] millora l’estat de l’hipocamp, desinflama, ↓ ICAM-1, ↓ TNF-alfa, ↓NSE, ↓MPO, ↓histona-deacetilasa.
  • nor-triterpenoides (leonurusoleanòlids A, B, C, D) [L. japonicus]: ↑NGF (creixement axons)
  • [L. sibiricus, glucòsid de beta-sitosterol, leojaponina]: ↓prolil-oligo-peptidasa
****** ↑ NO, ↓PAF, ↓TNF-alfa, ↓IL-6 , ↓IL-8, ↓ vía de senyals NF-kappa-beta

PREPARATS I BARREGES

  • Extracte en glicerina 6-12 mL /dia (6% stachydrina, 0.1 % rutòsid, 0.2% verbascòsid, 0.3% lavandulifoliòsid).
  • Extracte fluid 1:1 etanol al 25%: 2-4 mL repartits en 3 cops al dia. Per a bebès: 0.1 g al dia (en grànuls) repartits en 5 dosis al dia.
  • Homeopatia
  • Infusió planta: 3-10 g /dia
  • Suc planta tendra: 1 culleradeta al dia en dejú.
  • Tintura (amb alcohol de boca, o amb vodka): 1.5-4 g /dia
  • Xarop
  • Barreja (infusió) per al cor (5 g al dia):
    • Adonis vernalis 1 g
    • Canvallaria majalis 2 g
    • Crataegus monogyna 10 g
    • Eschscholzia californica (fruits) 2 g
    • Lavandula latifolia 5 g
    • Leonurus cardiaca 10 g
    • Mentha piperita 5 g
    • Salvia lavandulifolia 5 g
    • Viscum album 10 g


TOXICITAT

No la recomanen per a les dones embarassades, ja que podria provocar avortament. Tampoc quan la menstruació és ja de per sí molt abundant. Tampoc recomnanen prendre’n si després s’estarà exposat a la llum del sòl amb molta intensitat, ja que algunes persones desenvolupen al·lèrgia cutània a la planta, especialment aleshores. No es recomana que en prenguin els nens petits, menors de 12 anys, excepte en dosis ínfimes (0.1 g al dia). Normalment es ven com a Leonurus cardiaca (=Agripalma)(=herba leonuri) una altra labiada, a determinar, amb dents del calze agudes, molt més amples a la base, i toves, grogues, i sense el sabor amargant metàl·lic de la Ma de Santa Maria. Per això caldria esbrinar si la gran set, les diarrees, el mal d’estómac, les nàusees i hemorràgies que se li atribueixen són degudes a ella o a la planta que l’ha substituïda, amb l’aquiescència de les suposades autoritats sanitàries europees. La combinació d’alguna espècie de Leonurus amb benzodiazepines pot provocar mareig, sedació i fins estat de coma. Alguns no la recomanen quan hi ha la pressió arterial molt baixa, o si es prenen fluidifcicants o anticoagulants sanguinis. Tampoc, 2 setmanes abans d’una operació quirúrgica (pels efectes creuats amb l’anestèsia); o si s’està prenent ibuprofè o naproxè, aspirina, sintrom; o quan es vulgui conduir i s’estiguin prenent, a més, benzodiazepines, alcohol, codeïna o antidepressius; o, en general, quan s’estigui prenen alguna medicació forta, com ara immunosupressors, o tònics cardíacs tipus digoxina o espironolactona. Els fruits de L. heterophyllus= japonicus, a dosis de més de 60 g/dia, poden donar debilitat de cames, opressió al pit i prostració, sense fer perdre, però, la lucidesa.