De les espècies properes com Viola alba, Viola odorata se’n distingeix perquè té les estípules oval-lanceolades (i no lanceolades-linears), breument ciliades (i no laciniades), les fulles arrodonides o amplament ovals ( i no agudes), amb l’àpex obtús (i no agut), i el marge finament festonejat (i no grosserament festonejat), i són poc piloses (i no recobertes d’indument pilós; fa estolons llargs i fins (i no curts i gruixuts), radicants que no floreixen fins el segon any (i no ja el primer); i les flors són de color violeta fosc i molt oloroses (i no flors al terç inferior blanques i poc oloroses).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A la península hispànica, a la meitat Nord i al SE. A Catalunya, als Ports, a Osona, Serralada Transversal fins el Montseny, Collserola, Montserrat, La Mola, i Maresme, al Montsec, i Pirineus des de l’Albera fins la Vall d’Aran. Al Ripollès abunda a la verneda del Segadell, entre Ribes i Pardines.

LITERATURA

  • «Un dia al verger Maria s’esqueia, lo sol a l’eixir; i al veure-la prop, cada flor li deia: veniu-me a collir. Quina flor trià? Trià la viola, sa flaire sentir, perquè no li ha dit encara ella sola: veniu-me a collir.» [MOSSÈN CINTO VERDAGUER]
  • «La primera violeta ha florit, vergonyosa, sota el verd de les fulles perlejades de rou. És la veu que sap dir «primavera» amb paraules d’aroma, en un cant sempre nou». [JOANA RASPALL]
  • «Fes com la violeta que s’amaga en l’herbei, modesta i pura,. No siguis com la osa, que d’elogis i honors només té cura» [Anònim].
  • «Un cielo cosè puro, un vento così leggero, non so più dove sono, dove ero. O gaggìa nuda, bruna violetta, che nel calore fugace appassisci in fretta. Giorno che te ne vai e non sai nulla di me e della violetta che tanto amo e del ramo nudo della gaggìa, giorno, non andar via».[ATTILIO BERTOLUCCI DE SIRIO]

ESOTERISME

No és gaire difícil imaginar que aquesta flor de tan bona flaire simbolitzi la bellesa interior i la lleialtat. Una llegenda assegura que aquestes flors varen néixer de les llàgrimes d’Adam al ser expulsat del paradís. Una altra afirma que aquests flors les va crear Zeus per alimentar la nimfa convertida en vaca de la qual s’havia enamorat. I encara una tercera llegenda explica que Apol·lo s’enamorà d’una nimfa que vigilava el bestiar, però ella el refusà espantada i un cop amagada dins el bosc invocà Diana, la deessa de la caça, qui in extremis pogué convertir la nimfa en violeta, flor que simbolitza també la puresa, humilitat, modèstia, devoció, lleialtat i castedat. Sempre s’ha cregut que les violetes espanten els mals esperits. Dur una bosseta amb flors de violeta com amulet protegeix de la maldat aliena i estimula al canvi de sort, promou la tranquil·litat i va bé contra l’insomni. Una bosseta verda amb fulles de la planta prevenen úlceres o almenys eviten que empitjorin. Un bany amb flors de violeta i d’espígol estimula la passió sexual. Somniar amb violetes sol significar nostàlgia del passat, o felicitat discreta (oferir-les o prendre-les), o també relaxació moral (contemplar-les). En la santeria cubana les flors de violeta s’associen a Oggun, o a les persones dinàmiques, combatives, apassionades, aventureres, desafiants. La planta, doncs, hauria de protegir, com Oggun, de ferides per objectes metàl·lics i de la febre, o de complicacions després d’una operació quirúrgica.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava un emplastre fet amb les fulles, soles o amb farina d’ordi, per alleujar la inflamació. Les violetes curen l’ardor d’estómac, alleugen la dels ulls i corregeixen el prolapse anal. La flor beguda amb aigua va bé contra l’amigdalitis i també l’epilèpsia en nens. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les «violets» són plantes regides per Venus. Refresquen i humidifiquen mentre són tendres i s’empren per calmar l’excés de calor, les inflamacions als ulls, a la matriu o al cul. Serveix beure la infusió de les fulles i les flors afegint-hi vi o aplicant la planta directament als mals. Alleuja el mal de cap per poques hores de son. També es pot aplicar amb oli de roses. Les fulles (4 g) purguen la bilis. Les fulles assecades i triturades en pols ajuden contra l’epilèpsia infantil, almenys si s’agafa al començament. Les violetes blanques ajuden a madurar i dissoldre els bonys inflamats. Les flors també van bé contra la pleuresia i altres malalties pulmonars, la ronquera, la uretritis, el dolor a la ronyonada i a la bufeta de l’orina. Van bé contra la icterícia, les febres agudes, la set exagerada. Un bon remei és la barreja del xarop de violetes amb licor, suc o xarop de llimona, unes gotes d’àcid sulfúric. Les violetes són cordials. Les fulles s’empren en emplastres contra inflamacions i bonys, dolors, mal de cap, hemorroides (fregides amb rovell d’ou). NAPOLEÓ I tenia una especial devoció per les violetes, que acabaren sent el símbol del seu (efímer) retorn al tron de Paris. Al rei ALFONS XIII es delia pels caramels de violeta que comprava a la pastisseria «La Violeta» de la plaça de Canalejas a Madrid.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antiasmàtica
  • antibacteriana (p.p. ciclo-violacina O2)
  • anticancerosa
  • anticonvulsiva
  • antiespasmòdica
  • antifúngica
  • antifúngica
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antiinflamatòria
  • antimuscarínica
  • antioxidant
  • antireumàtica
  • aperitiva
  • bronquial
  • cordial
  • cosmètica
  • depurativa
  • emol·lient
  • febrífuga
  • hepatoprotectora
  • hipotensora
  • inhibidora de la lipasa (p.p. endòfits)
  • inhibidora de la tirosinasa
  • laxant suau
  • mucolítica
  • neuroprotectora
  • pectoral
  • protectora vasos sanguinis
  • sedant pre-anestèsia
  • sudorífica
  • vomitiva (p.p. alcaloide violina) (només a grans dosi) REL

PREPARATS

  • Absolut:
  • Caramels:
  • Crema vaginal: violeta FLO + Mentha piperita + Eucalyptus camaldunesis .Contra Trichomonas vaginalis
  • Decocció de la rel: 10 de rel tendre/ 300 mL d’aigua es bullen fins reducció a 1/3: és un vomitiu segur.
  • Infusió contra prostatitis: violeta FLO + Echium amoenum FLO + Physalis alkekengi
  • Melat : barreja amb mel de la planta amb flors molt triturada). En UI per afeccions respiratòries
  • Oli (d’ametlles) de maceració: per posar al nas, al llambric, a l’anus, etc.
  • Oli essencial:
  • Oli sedant contra insomni: violeta FLO + safrà + LLA enciam. S’introdueix al nas.
  • Xarop: flors 10 g + aigua bullint 100 mL, infusionar 12 hores tapat, colar i afegir-hi 180 de sucre blanc.

ALTRES USOS

De les flors se’n fa una confitura, tenint molt en compte de no destapar la barreja perquè no se’n vagi l’aroma quan es va bullint. Les fulles joves es mengen en amanida o cuites, com les flors. Posades a les sopes les fan més espesses. Alguns pastissos (vegans) venen adornats amb flors de violetes a finals d’hivern, que és quan floreixen. L’extracte s’afegeix a caramels, pastissos o gelats. L’oli essencial s’empra en perfumeria i en elixirs bucals. Una tona pot produir una lliure d’absolut. El tint de les flors s’empra com el tornassol com indicador de pH; es torna vermell en àcids i verd en bases. H. Els ciclòtids de la violeta (ciclco- violacina O1) tenen efecte contra el caragol poma (Pomacea canaliculata).


Per llegir molt més sobre les violes, descarrega't el document