
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
A la península hispànica pràcticament només es troba a la franja de més al Nord. A Catalunya es fa a la Serrala Transversal, a bona part de les comarques gironines, i a la zona pirinenca, en especial a l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. En general es fa al sotabosc humit de fagedes i rouredes ombrívoles, però també als marges de bosc o de prats assolellats. Al món es troba a Europa, unes miques al Nord d’Argèlia i de Túbez, a Àsia occidental i (introduïda) a Amèrica del Nord. També, introduïda al SE d’Austràlia (i Nova Zelanda), Japó i Amèrica del Sud. Hi ha força cultivars de jardí. Alguns la planten perquè és molt visitada pels insectes, en especial per les abelles i les papallones.
Abunda a la zona de Tavèrnoles, al voltant dels poblaments prehistòrics. És de suposar que l’empraven allí els pobladors prehistòrics. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «bugle» és planta de Venus que val la pena emprar tant per fora com per dins (en xarop). Beure el vi cuit amb les flors i fulles de la planta fa que es dissolguin el coàguls que s’hagin format a conseqüència d’una caiguda, i fa bé als qui tinguin el fetge gros i úlceres internes. Contra les fístules, o fins i tot la gangres, cal masegar les fulles i aplicar-hi els suc. Contra les aftes a la boca i úlceres a les genives o als genitals aplicar-hi el suc amb alum i mel. Presa i aplicada per fora va bé per ajudar a curar els ossos esquerdats o articulacions dislocades. Per a qualsevol ferida al cos va molt bé la pomada elaborada amb llard i búgula blava, escabiosa i sanícula. Un parell de cullerades del xarop aturen les al·lucinacions de l’alcoholisme, malatia relacioanda, per cert, no amb Venus sinó amb Saturn, enemic de Venus.
―«Qui a la bougle et la sanicle, au chirurgien fait la nique!»―. [Qui tingui la búgula i la sanícula, al cirurgià fotrà]
A les flors (FLO) l’oli essencial (OE) conté terpenoides 8%, i no-terpenoides 89%. A les fulles, terpenoides 9% i no-terpenoides 87%. A la planta (PLA) els hidrocarburs alifàtics representen el 74%, els alcohols el 43%, els àcids grasos el 16.5%, els terpenoides el m16.5%, els alcans el 13%, , els hidrocarburs aromàtics el 55, i els aldehids l’1%.