NOMS POPULARS

  • Alemany: Kriechender günsel/ Kriech-günsel / Krischender günsel
  • Anglès: Blue bugle / Bugleherb / Bugleweed / Carpet bugle / Carpet bugleweed / Carpetweed / Common bugle / Creeping bugleweed / Saint Lawrenc plant/
  • Àrab: عجوقة زاحفة
  • Basc/Euskera: girtangorri, girtangorria (4), kirtagorri.
  • Castellà: búgula, consuelda media, esquiva, buguera, corocha, silbote, hierba de las balsas.
  • Català: búgula
  • Danès: Krybende læbeløs
  • Eslovè: Plazeči skrečnik / Skrečnik plazeči
  • Estonià: Roomav akakapsas
  • Finlandès: Rönsyinen akankaali / Suikertava akankaali
  • Francès: Bugle rampant
  • Gaèlic: Glasair choille
  • Galès: Glesyn y coed/ Bual / Corn glas / Glesyn y mynydd / Golchenid /Golchenid cyffredin / Llys mair
  • Gallec: bugula, búgula, consolda media, consolda mitjana, corocha, herba corocha, herba de San Lourenzo, herba férrea, verónica, vorónica.
  • Holandès: Kruipend zenegroen/Zenegroen
  • Hongarès: Indás infű
  • Islandès: Dvergavör
  • Italià: bugola, bugula, consolida, iva comune
  • Japonès: せいようじゅうにひとえ
  • Norueg: Krypjonsokkoll
  • Occità: Erbo de carboun Carpenter’s herb/ Middle comfrey / Middel confound/ Sicklewort/
  • Persa/Farsi: لبدیسی خزنده
  • Polonès: Dabrowka rozlogowa
  • Portuguès: Ajuga-rasteira / Bugula / Bugula-reptante / Cansolda-média / Consolda-média / Consolda-mediana / Erva-carocha / Erva-corocha / Erva-de- são-Lorenço / Erva-de-são-Lourenço / Erva-férrea / Língua-de-boi / Viuvinha
  • Rus: Живучка ползучая
  • Suec: Revsuga
  • Turc: Dağ mayasıl otu
  • Txec: Zběhovec plazivý
  • Ucraïnès: Горлянка повзуча
  • Xinès: 匍筋骨草 / 匍匐筋骨草

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A la península hispànica pràcticament només es troba a la franja de més al Nord. A Catalunya es fa a la Serrala Transversal, a bona part de les comarques gironines, i a la zona pirinenca, en especial a l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. En general es fa al sotabosc humit de fagedes i rouredes ombrívoles, però també als marges de bosc o de prats assolellats. Al món es troba a Europa, unes miques al Nord d’Argèlia i de Túbez, a Àsia occidental i (introduïda) a Amèrica del Nord. També, introduïda al SE d’Austràlia (i Nova Zelanda), Japó i Amèrica del Sud. Hi ha força cultivars de jardí. Alguns la planten perquè és molt visitada pels insectes, en especial per les abelles i les papallones.

HISTÒRIA

Abunda a la zona de Tavèrnoles, al voltant dels poblaments prehistòrics. És de suposar que l’empraven allí els pobladors prehistòrics. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «bugle» és planta de Venus que val la pena emprar tant per fora com per dins (en xarop). Beure el vi cuit amb les flors i fulles de la planta fa que es dissolguin el coàguls que s’hagin format a conseqüència d’una caiguda, i fa bé als qui tinguin el fetge gros i úlceres internes. Contra les fístules, o fins i tot la gangres, cal masegar les fulles i aplicar-hi els suc. Contra les aftes a la boca i úlceres a les genives o als genitals aplicar-hi el suc amb alum i mel. Presa i aplicada per fora va bé per ajudar a curar els ossos esquerdats o articulacions dislocades. Per a qualsevol ferida al cos va molt bé la pomada elaborada amb llard i búgula blava, escabiosa i sanícula. Un parell de cullerades del xarop aturen les al·lucinacions de l’alcoholisme, malatia relacioanda, per cert, no amb Venus sinó amb Saturn, enemic de Venus.

LITERATURA

―«Qui a la bougle et la sanicle, au chirurgien fait la nique!»―. [Qui tingui la búgula i la sanícula, al cirurgià fotrà]

USOS MEDICINALS

  • acne juvenil
  • aftes (homeopatia)
  • alcoholisme
  • al·lèrgies
  • amigdalitis (homeopatia)
  • artritis
  • bronquitis
  • càncer de matriu HeLa
  • càncer de pulmó A549
  • Candida albicans
  • colitis (p.p. teupoliòsid)
  • contusions
  • cor debilitat
  • dolors
  • èczema
  • edemes
  • estomatitis (mucosa bucal)
  • faringitis
  • febre
  • ferides
  • fístules
  • gangrena
  • gasos digestius
  • gingivitis
  • gota
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hepatitis
  • hepatomegàlia
  • hipertensió
  • icterícia
  • indigestions
  • infeccions
  • insomni
  • mal de coll
  • mal de panxa
  • melanoma A375
  • nafres als genitals
  • ossos trencats
  • penellons
  • pirosis (coragre)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • ressaca
  • reuma
  • Staphylococcus aureus
  • taques fosques a la pell
  • taquicàrdia
  • tos
  • tuberculosis
  • úlcera d’estómac
  • úlceres

PREPARATS

  • Amanida amb les fulles tendres
  • Extracte sec encpasulat, amb prolina i hidroxi-etil-cel·lulosa
  • Loció de CULPEPER: Ajuga reptans (suc) + alum + mel: comntra ferides, aftes i úlveres a la boca.
  • Pastilles: extracte sec 500 mg + estearat magnèsic + cera blanca + cel·lulosa microcristal·lina + carboxi-metil-amida + gelatina + hidroxi-propil-cel·lulosa +laurilsulfat spidc + òxid de Ferro groc + diòxid de Titiani
  • Pomada de CULPEPER : llard de porc + Ajuga reptans + Sanicula europaea + Scabiosa columbaria. S’escalfa la barreja fins que le sherbes quedin ben deshidratades. Contratota mena de ferides i contusions.
  • Vi (on s’ha cuit la planta): contra hematomes, hepatomegàlia, úlceres internes.

OLI ESSENCIAL (0,5%)

A les flors (FLO) l’oli essencial (OE) conté terpenoides 8%, i no-terpenoides 89%. A les fulles, terpenoides 9% i no-terpenoides 87%. A la planta (PLA) els hidrocarburs alifàtics representen el 74%, els alcohols el 43%, els àcids grasos el 16.5%, els terpenoides el m16.5%, els alcans el 13%, , els hidrocarburs aromàtics el 55, i els aldehids l’1%.


Per llegir més sobre la búgula, descarrega't el document