Inflorescències de 2-6.5 1-2 cm, cilíndriques, denses, amb bràctees hialines de 2 3 mm, lanceolades. Pedicels de fins a 6 mm, filiformes. Periant de 3-4 mm, de color de rosa més o menys clar. Estils 3 lliures sobresortints. Aquenis de 4-5 × 2-3 mm, negres, brillants. HI ha una varietat de cultiu anomenada «superba» de flors majors. MALURES: Apelenchoides fragariae, Pseuddeustrotia canidula



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en prats humits amb megafòrbies a l’estatge subalpí o més avall (800-2800 m snm) sobre sòls molt argilosos rics en matèria orgànica, negrosos. Es fa a Europa, Alaska i la Xina. A la península hispànica als Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sistema Central oriental.

ESOTERISME

Planta de l’element Terra. Ajuda a tenir més poders psíquics, cremant la rel amb encens. Dins una bosseta de franel·la groga, penjada del coll, a ajuda a ser més ric, atrau la salut, la bona sort i els diners, i promou la fertilitat. Ruixant els voltants de la casa amb la infusió de la planta es foragiten els fantasmes.

USOS CULINARIS

Les fulles es poden menjar bullides com si fossin espinacs. O, les més tendres, es poden menjar crues en amanides. La rel, ben remullada en aigua i cuita a la brasa, es menja també. El «dock pudding» és una menja típica del Calder Valley (West Yorkshire). Es prepara amb fulles de bistorta, civada, ortigues, ceba i sal o algunes espècies. Es cou a la paella amb pernil.

HISTÒRIA

Figura, com a «dragantea» a la llista del «capitullare de villis vel curtis imperii» de CARLEMANY. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) tenia la bistorta per freda i seca en tercer grau, i astringent. Prenent-ne cada dia 2 grams fa resistir les malalties contagioses i els verins, i ajuda a curar les hèrnies i masegades, atura la leucorrea, els vòmits i l’excés de menstruació, desinflama la boca, colla les dents que belluguen (rostida i bullida en vi blanc).

PROPIETATS MEDICINALS

  • antidiarreica
  • antídot (hidrolat)
  • antiinflamatòria
  • astringent
  • carminativa
  • cicatritzant
  • diürètica
  • febrífuga
  • hemostàtica FUL
  • immunoestimulant
  • preventiu de malalties contagioses
  • reforçant dels pulmons
  • tònica
  • tonificant dels teixits
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • aftes
  • amenaça d’avortament (+ muda de serp)
  • arterioesclerosis
  • càncer de fetge
  • càncer de llavi
  • càncer de pulmó de Lewis
  • carboncle
  • catarro
  • cistitis
  • còlera
  • còlon irritable
  • complicacions de la diabetis
  • cremades
  • degeneració de la retina
  • dentició debilitada
  • dermatitis
  • diarrees
  • disenteria
  • epilèpsia
  • epistaxis
  • escròfules
  • espasmes arterials
  • estomatitis (boca)
  • faringitis
  • febre
  • ferides petites
  • fissures anals (pomada)
  • flatulències
  • gingivitis
  • hemoptisis
  • hemorràgies
  • hemorroides (supositori 1 g extracte tou + 5 g mantega de cacau)
  • hèrnies
  • infeccions víriques
  • interferó baix
  • intoxicacions
  • leucèmia HL60
  • leucorrea
  • limfadenopatia
  • mal de coll
  • malària
  • malària
  • menorràgia
  • metrorràgia
  • mossegades de serps
  • periodontitis
  • picades de mosquits
  • Pseudomonas aeruginosa
  • rampes a les cames o braços
  • talls
  • tètanus
  • tuberculosis
  • úlcera d’estómac
  • úlceres bucals
  • úlceres internes
  • uretritis
  • vòmits

PREPARATS

  • COM FLOR DE BACH: contra la desorientació, per augmentar el sentit de l’orientació.
  • DECOCCIÓ: cal bullir la rel uns 5 minuts i prendre l’aigua ben calenta. També cal vigilar que la rel no estigui podrida o contaminada per fongs. En aquest cas, o si es pren l’aigua ja refredada, pot provocar diarrea i vòmit enlloc d’aturar-los.
  • VI: primer macerar (remenant-ho de tant en tant) 24 hores 125 g de rel de bistorta trossejada en 250 mL d’alcohol rebaixat a 45o. Després, afegir la quantitat suficient per a arribar a 1 L de vi de Bordeus , macerar 4 dies i colar. El Dr. LECLERC recomanava aquest vi per als tuberculosos, a dosi de 50-150 g/dia a fi de reforçar els pulmons.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document