Els 8 pètals estan soldats al cim i a la base. Els 5 estams, de 1.5-3 mm, estan inserits sobre el disc hipogin glandulós, oposats als pètals. Són més drets i llargs els de les flors unisexuades masculines. Les anteres fan 0.7-1 mm, són de color crema llevat de al centre, de color castany. L’estil, únic, és molt curt i l’estigma en caparró. La corol·la de 1.5-3 mm de diàmetre i cau aviat estant encara el cim dels pètals units. El carràs sol ser cònic i amb molts grans de raïm. El gra de raïm és un baia ovoide, globulosa, o molt allargada (var. ‘Sweet Sapphire’), negra o d’un verd molt clar, acidulada o dolça, amb un sol compartiment i en general amb 8 llavors dures de 5-6 3-4 mm, ovoides, apiculades.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Probablement originària del Caucas i Turquia. Requereix d’unes hores de fred (500- 1400), però no madura si no fa calor a l’estiu. Preferix sòls profunds ben drenats, més aviat seca, ja que pot fer arribar les arrels fins a 50 m de fondària.

CULTIU

Al món només 3l 05% de la superfície culivada es dedica a la vinya. I de la producció de raïm 2/3 parts es dediquen a l’elaboració de vins. Evidentment això no regeix per als països musulmans. A Catalunya cal declarar el cultiu de la vinya a partir de 1300 metres quadrats. I cal fer la DUN (declaració unificada) cada any. Si es deixa la vinya s’ha d’arrencar i aleshores es pot traspassar el dret del cultiu a algun altre pagès. El raïm es pot vendre a cooperatives agrícoles. Actualment es fa el vi en condicions molt més higièniques que de bell antuvi. Les marques s’assorteixen de cultius de zones amb denominació d’origen (DO). A Catalunya hi ha ha les DOs següents: Alella, Conca de Barberà, (AOC) Roussillon, Costers del Segre, Empordà-Costa Brava, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona, Terra Alta.

HISTÒRIA I ESOTERISME

A les muntanyes de Zagros (entre Geòrgia, Armènia i Iran) es produïa vi cap a l’any 5400 a.C. La vinya es va estendre ràpid des del centre d’Anatòlia i de les muntanyes de Síria i del Líban cap a l Pròxim Orient. A Lachish, cap a l’any 3000 a.C. s’assecaven grans de raïm per convertir-los en panses. I també se’n feia vi. També a Egipte cap el segle XX a. C. La vinya no va arribar a la Xina fins l’any 128 a.C. i ho va fer a mitjançant en general Chan K’ien. Li havia agradat molt el vi que li oferiren a Ferhana i per això va fer arribar llavors de raïm al seu país per cultivar la planta allí. A Mesopotàmia la vinya es cultivava ja en temps de Urukagina (mort el 2371 a.C.). Sargó d’Acad (2270-2215 a.C.) va fer una incursió pel centre d’Anatòlia i va endur-se’n plantes de vinya, roses i figueres per aclimatar-les a Mesopotàmia. A l’Edat de Bronze hi havia vinya ala Creta minoica. El coneixement del cultiu de la vinya devia passar dels aqueus als grec a través de les illes del Mar Egeu. A la Bíblia és força conegut el passatge (Gènesis, 9:20-22) on Noè s’emborratxa i els seus fills el troben estirat a terra despullat. Segons la mitologia grega Dionisos va ser qui va inventar el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Era fill extramatrimonial de Zeus i Sé-mele. Els romans li posaren el nom de Bacus. La cerimònia catòlica de la consagració del pa i el vi té les seves arrels a la tradició minoica.. Els portaempelts americans varen possibilitar la reinserció de la vinya després de la plaga devastadora de la fil·loxera de finals del segle XIX. La plaga, però, havia vingut cap el 1850 introduïda per ceps americans implantats a França.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
  • antiinflamatòria
  • antiemètica
  • antioxidant FUL LLA
  • antivírica FUL
  • aperitiva
  • astringent FUL
  • cordial
  • depurativa
  • diürètica
  • emol·lient
  • enfortidora
  • estomacal
  • hepàtica
  • oftàlmica
  • refrescant
  • reguladora de la circulació sanguínia FUL
  • tònica venosa i capil·lar FUL

USOS MEDICINALS

  • amenaça d’avortar FUL
  • ateroesclerosis FRU FUL
  • berrugues SABA
  • blennorràgia FUL
  • cames cansades FRU FUL
  • càncer FRU
  • càncer de mama LLA
  • Candida albicans FUL
  • caquèxia FRU
  • carcinoma de cèl·lula esquamosa al coll o cap LLA
  • cel·lulitis FUL
  • còlera FUL
  • congelacions FUL
  • convalescències FRU
  • cor debilitat FRU
  • coupe-rose FUL
  • dermatitis FUL
  • diabetis mellitus FUL
  • diarrea FUL CIRCELLS
  • dismenorrea FUL
  • dolors
  • èczema
  • epistaxis FUL
  • Escherichia coli FUL
  • estomatitis FUL
  • ferides (+ farina d’ordi)
  • flebitis FUL
  • fragilitat capil·lar FUL
  • gota FRU
  • hemorràgies FUL
  • hemorroides FUL
  • Listeria monocytogenes FUL
  • mal de coll
  • mala circulació FUL
  • mareig
  • menopausa FUL
  • mesotelioma LLA
  • metàstasis de melanoma a pulmons (extracte de llavors)
  • nàusees FUL
  • obesitat
  • oligúria FUL
  • restrenyiment FRU
  • reuma
  • ronquera FRU
  • set FRU
  • Staphyloccus aureus FUL
  • suors FRU
  • tos PANSES
  • tuberculosis FRU
  • úlceres FUL
  • varius FUL
  • virus de l’hepatitis C LLA
  • virus HSV-1 de l’herpes-1 FUL
  • virus de parainfluenza PIV FUL
  • virus SARS-CoV-2 FUL
  • vòmits

PREPARATS

  • DIETA: les cures de dieta exclusiva de raïm són depuratives i convenen als qui pateixen: acetonèmia, anèmia, anorèxia, càlculs biliars, càlculs urinaris, calor, càncer, caquèxia, congestió hepàtica, debilitat muscular, diarrea, èczemes, enteritis, febre, furunculosis, gastritis, gastritis, hemorràgies, hepatitis, hipertensió, inflamació de la melsa, mal de coll, mala circulació , mareig al viatjar , obesitat, oftàlmies, restrenyiment, tos, tuberculosis.
  • FULLES: Les tendres es fan servir per embolicar carn picada (en especial d’aus) o altres menges i coure-ho tot plegat (una hora). Es menja també la fulla cuita així. Banys de peus: 2 grapats per L, bullir-ho 15 minuts i afegir a l’aigua del bany de peus (o de mans). Bany de 10-15 minuts per afavorir la menstruació i la circulació en general. Col·liri: infusió de 15 g per L per rentar el sulls (filtrada per tela densa). Extracte fluid: 2 culleradetes de cafè al dia. Infusió: una cullerada per tassa (+ una cullerada de fumària), arrencar el bull i reposar 10 minuts. Prendre’n 2-4 tasses al dia, entre els àpats.
  • LICORS: són destil·lats alcohòlics derivats del most de raïm (en general). N’hi ha també de maceració (ratafies, elixirs). Seran més o menys medicinals segons les plantes afegides.
  • LLAVORS: torrades donen un succedani del cafè.
  • MOST: si no ha fermentat es pot conservar congelat. No té res que veure així amb el que venen envasat (amb additius).
  • OLI DE LLAVORS DE RAÏM: és adient per rebaixar el colesterol. Conté un 20% d’àcid oleic i u 70% d’àcid linoleic (omega-6). En ús extern s’empra contra l’acne i la denominada cel·lulitis. Ideal per fregir o per fer salsa maonesa. També es fa servir per fer sabons, per donar llum o per fer pintures.
  • SABA. En UE contra oftàlmies i taques vermelles a la pell; en UI contra càlculs biliars o urinaris i contra excés de capricis.
  • SARMENTS: les tiges llargues que s’aparten a les podes es poden enterrar fins que es facin servir per fer el foc de coure els calçots. La cendra dels sarments es fa servir per emblanquinar les dents.
  • VI: el vi negre s’obté del most de raïm negre (amb la pell) barrejat amb les branques del carràs. El vi blanc s’obté del raïm blanc amb pell o del negre sense pell. El vi de Moldàvia (Purcari) diuen que no produeix ressaca ni mal de cap. Sembla ser que petites quantitats eviten l'arterioesclerosi. Com que el contingut en sacarosa pot variar entre el 2% i el 30%, la idoneïtat per als diabètics és també variable. Segons LOUIS PASTEUR «el vi és la més sana i la més higiènica de les begudes». El vi negre és el que conté més polifenols antioxidants. L’anomenada paradoxa francesa consisteix en la 2.5 vegades menor mortalitat entre els francesos respecte als nord-americans tot i estant la dieta igualada pel que fa a greixos. Els francesos són dels que mengen més formatge i a la vegada els qui tenen nivells menys apujats de colesterol.
  • XAMPANY. Equival a l’anomenat cava (a Espanya) o franciacorta (a Itàlia). Però el xampany genuí només és el produït a la regió al NE de Paris de la Champagne, segons el mètode inventat per DOM PERIGNON (segle XVII) i perfeccionat a mitjans del XIX pels alemanys KRUG, BOLLINGER, ROEDER, DEUTZ. El vi espumós ha sofert una segona fermentació dins d’ampolles reforçades per a resistir la pressió del gas (CO2) que es formi i tapades amb taps de suro i un fermall de filferro retorçat. Alguns creuen que el cava o xampany rejoveneix, és bo pel cor, aixeca els ànims, potencia la memòria, evita l’obesitat i protegeix la pell.
  • FLOR DE BACH: per afeccions de persones que sempre dirigeixen i imposen el que cal fer als altres i a ells mateixos, sense esperar el parer dels altres, que són ambicioses, dominants, inflexibles.

Per llegir més sobre la vinya, descarrega't el document