El tub és blanc-rosat. Les escames de la gola de 5-6 mm, lanceolades, papil·loses al marge i al dors. Estams amb filaments tan gruixuts com les anteres; i filaments una mica més curts. Anteres de 3-4 mm, emarginades. Núcules de 3.5-4 x 2.4-3.5 mm, llises, brillants, amb un anell basal de 0.5 mm, llis, profundament dentada la base. S’ha cultivat extensivament, per exemple, al Plateau de Sault. A Catalunya es pot trobar a l’Empordà, a la Serralada central i Serralada Pirinenca, dispersa per racons humits o almenys sobre sols amb molta saó. És força rara, però de trobar. En cultiu hidropònic la zeatina a 1.5 mg/L estimula la producció de polifructans. El borinots (Bombus pascuorum, B. pratorum, B. terrestris) solen ser els qui en pol·linitzen les flors



HISTÒRIA

Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) és planta de Saturn sota el signe de Capricorn. És freda, seca, i de terra. Ajuda a millorar la salut dels qui escupen sang o pixen orina sanguinolenta. Contra lesions internes, ferides, o úlceres als pulmons, va bé beure vi on s’hagi bullit la rel. Així s’allibera la flegma. Allibera els pulmons, de la pressió del refredament al cap, i allibera el ventre de la pressió d’hemorràgies o humors. El xarop de l’arrel va bé contra les ferides internes. El destil·lat aquós també, així com contra les ferides externes de la carn o dels tendons. Mitiga la febre. Les fulles també serveixen, però no amb tanta força com la rel, contra les mateixes afeccions. Aplicant les arrels matxucades a hèrnies o ossos trencats, s’aconsegueix curar-los. Com DIOSCÒRIDES, ell assegura que bullint trossos de carn en el caldo de la rel, al cap d’una estona els trossos s’ajunten. Uns banys amb aigua de la rel alleugen les hemorroides sagnants. També alleuja els pits irritats de les mares que donen el pit. Alleuja també el dolor de la gota externament, o els dolors en articulacions, gangrena i úlceres de diversa índole. La planta segurament va ser introduïda als jardins anglesos en temps de la tsarina CATERINA LA GRAN (CATERINA II) (segle XVIII).

TOXICITAT

Les fulles joves són les que contenen menys alcaloides pirrolizidínics. Es tracta de nuclis de retronecina esterificats mitjançant un grup 7-OH amb àcid angèlic, o amb àcid viridiflòric, amb lleugeres modificacions. Un mètode d'extracte d’aquests alcaloides està descrit a https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/15493660/ Les fulles grans a algunes persones delicades del fetge els poden produir vòmits, mal de ventre, i anorèxia. La USFDA ha prohibit la venda de productes amb Symphytum officinale d’administració per boca/oral. Però per altra banda, s’ha aconseguit produir plantes per manipulació genètica que contenen un 80% menys d’alcaloides pirrilizidínics. Desaconsellen aplicar als mugrons de les dones que alletin preparats cosmètics amb la planta, ja que els alcaloides pirrolizidínics (o els additius) podrien passar al bebè i produir-li trastorns hepàtics. En general, és millor emprar la planta sempre només en ús extern (o en homeopatia per a ús intern). En tot cas, prendre-la només puntualment un dia molt de tant en tant, si és que el fetge ho resisteix. La Comissió E recomana restringir el seu ús a 4-6 setmanes l’any. Alimentar-se més d’un any amb fulles o arrels de la planta comporta per a les rates patir com a mínim adenoma hepato-cel·lular de fetge. El sarcoma hemangio-endotelial ja és més rar en elles aleshores. En teoria, els alcaloides pirrrolizidínics són hepatotòxics, cancerígens, pneumotòxics i genotòxics/ mutagènics/ clastogènics. Els alcaloides pirrolizidínics de la consolda a partir de 140 micrograms/mL indueixen intercanvis da les cromàtides bessones i aberracions als limfòcits. Una dieta del 8% de fulles de consolda en rates els provoca a la llarga (4 mesos) fibrosis hepàtica. Sembla ser que també els components proteics i carbohidratats de la planta estimulen la proliferació de les cèl·lules neoplàsiques de l'ascites d’Ehrlich, a la vegada que exerceixen un efecte antimitòtic envers els limfòcits T humans. Per això és millor no aplicar ni prendre la planta si s’està patint un càncer ben desenvolupat. Si una úlcera a la pell varicosa o no és molt gran, l'aplicació externa d’algun preparat amb la planta pot representar un perill per la probable penetració al reg sanguini i limfàtic.

PREPARATS I BARREGES

Banys generals (fulles) contra mal d’esquena. Macerar primer tota la nit les fulles en aigua abundant i l’endemà arrencar el bull abans d’abocar l’aigua a la banyera amb aigua calenta.

Cataplasma de fulles escaldades triturades.

Cataplasma de fulles tendres triturades.

Cataplasma rel assecada al forn i mòlta

Compreses xopades amb aigua d’haver bullit la rel. En poques hores es nota l’efecte sobre petites úlceres. Però cal tenir paciència per retirar la compresa perquè quedarà enganxada. Es pot fer a base de llençar-hi aigua durant molta estona.

Crema «verum» amb extracte fluir de l’arrel 1:2, 35 g; etanol 60% v/v, amb menys de 0.35 ppm d’alcaloides pirrolizidínics. Fins a 12 g en ús extern al dia.

Extracte amb CO2 (+ 15 % etanol) supercrític (150-300 Bar)

Extracte hidroalcohòlic pressuritzat.

Fulles arrebossades (llet + ou + farina)

Loció suau (O/A) al 8% (fulles), per estimular la formació de col·lagen.

Maceració en aigua freda.

Pomada casolana d’arrels fregides en sagí.

Pomada amb 35% d’extracte d’arrel i 1.2% de nicotinat de metil.

Similasan (arnica plus esprai): Arnica montana 4x, Calendula officinalis 4x, Hypericum perforatum 4x, Symphytum officinale 6x (0712-2). Remei homeopàtic per cicatritzar ferides.

Tintura casolana en aiguardent posat a sol i serena 15 dies.

Tisana contra l’úlcera d’estómac: consolda 100 g + Calendula 50 g + Polygonum aviculare 50 g.

Vi deixant macerar 40 dies les arrels ben netes en vi blanc. Va molt bé pels pulmons, segons MARIA TREBEN.

PROPIETATS MEDICINALS.

  • afrodisíaca
  • analgèsica
  • anodina
  • antidiarreica
  • antiespasmòdica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antimitòtica
  • antioxidant
  • antireumàtica
  • antiulcerosa
  • astringent
  • circulatòria
  • comestible (fulles molt joves tendres o bullides; rels tendres com verdura en caldos; rels torrades com a succedani de cafè)
  • cosmètica
  • depurativa
  • desintoxicant
  • emol·lient
  • estimulant dels fibroblasts
  • expectorant
  • hemostàtica
  • inhibidora dels intercanviadors Na H (IC50 250 micrograms/mL)
  • mutagènica
  • osteogènica (6CH) (al voltant d'implants de Titani)
  • promou formació de callositat
  • refrigerant
  • resolutiva
  • sedant
  • vulnerària

ESOTERISME

Per protegir les maletes o equipatge durant un viatge, cal posar fulles de consolda dins. Per altra banda, per aconseguir diners, cal fer un ritual amb la rel de al consolda. Per als grecs era planta consagrada a la deessa Juno. I s’emprava com a cicatritzant de ferides i úlceres. Asseguraven que retornava (en banys de seient) la virginitat a les dones.

USOS AGRÍCOLES

El mulxing amb les fulles va molt bé per al cultiu de patateres. El caldo de deixar remullar les fulles una setmana és un adob molt bo per a les tomaqueres. La goma de les arrels s’emprava per tractar la llana abans de ser filada.

ESPÈCIES SIMILARS

El mulxing amb les fulles va molt bé per al cultiu de patateres. El caldo de deixar remullar les fulles una setmana és un adob molt bo per a les tomaqueres. La goma de les arrels s’emprava per tractar la llana abans de ser filada.


Per llegir més, descarrega't el document