Floreix un cop ben desenvolupades les fulles. Drupa menuda (5-8 mm), globulosa, coronada per les restes del calze, negra a la maduresa, amargant, amb una sola llavor de 3 mm. Segurament l’exemplar més gran del món sigui el del jardí botànic de Bonn (Alemanya) pels seus 0.5 m de volt de canó, 7.2 m d’alçària i 70 anys d’edat.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es troba sovint a les bardisses, boscos de ribera, rouredes i pinedes de pi roig. É centreeuropeu i submediterrani. Preferix racons humits o amb sòl profund i no massa exposats al sol. És de terra baixa i muntanya mitjana, fins 1200 m snm, preferentment sobre sòls calcaris. A la península hispànica escasseja a la meitat Sud i abunda a la zona de més el Nord (Pirineus i Serralada Cantàbrica). A Catalunya escasseja a les planes de Lleida i de les Terres de l’Ebre i abunda més a la Serra Transversal i Serralada Pre- Litoral a la zona central. Poden acompanyar-lo: Clematis vitalba, Crataegus monogyna, Prunus spinosa, Rubus ulmifolius.

HISTÒRIA I ESOTERISME

Per als búlgars el sanguinyol és símbol de salut i longevitat i per això per Nadal posen uns bocins de branca de sanguinyol a la banitsa (una mena d'enciamada). Segons la mitologia clàssica el sanguinyol en realitat és Polidor, fill del rei de Troia, Príam. El rei prometé un sac ple d’or a qui protegís el seu fill en el seu viatge a la Tràcia. Però arribat allí, el rei de la Tràcia, Polimestor, robà el sac d’or i matà Polidor. Quan Enea cercava Polidor i no el trobava va trencar una branca de sanguinyol i va veure que sagnava. Una veu l’advertí que no ho fes, que el sanguinyol en realitat era el seu estimat Polidor. Per altra banda, Ròmul va llençar una javelina feta de sanguinyol i allí on va caure va posar la primera pedra de la ciutat eterna. I el cavall de Troia era fet de sanguinyols tallats del bosc de Karneios al mont Ida a l’illa de Creta. Com que el bosc estava consagrat a Apol·lo el déu es va enrabiar molt, i els grec varen haver d’instituir una celebració de desgreuge al temple erigit a l’illa de Santorini. El 20 de febrer o el segon dia del mes «ventöse» era segons el calendari de la Revolució Francesa el dia del sanguinyol o «cornouiller». VIRGILI (segle I a.C.) a les Geòrgiques escrivia: «I sovint veiem que, sense dany per a ell, les branques d’un arbre es canvien en les d’un altre, que una perera transformada dona pomes degudes a un empelt i que drupes empedreïdes de sanguinyol vermellegen damunt pruneres». DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que la «krania» ―no està clar a quina espècie es referia ― és un arbre força astringent, comestible, com el nispro. També les fulles i els brots són astringents i poden soldar lesions grans en zones dures, però no són pas adients per a lesions petites en zones toves ja que es ressecarien massa de pressa El suc que treuen les rames verdes al cremar-les s’aplica a excrescències de la pell.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

  • ansietat
  • anti-aging FRU
  • anticoagulant
  • antioxidant
  • antitrombòtic
  • astringent FUL
  • conjuntivitis
  • cosmètic per al cabell FUL
  • diarrea ESC
  • febrífug REL, ESC, FRU cuits UE (al front)
  • ferides FUL FRU
  • goll exoftàlmic
  • hipertiroïdisme
  • mal de coll
  • mal d’estómac
  • pell envellida FRU
  • periodontitis FRU
  • protector de fibroblasts i del col·lagen
  • ràbia (hidrofòbia)
  • resistència múltiple als antibiòtics
  • taquicàrdia
  • tremolors
  • vomitiu FRU

ALTRES USOS

Amb els fruits se’n fa confitura i licor. Dels fuits se n’extreia un 45% oli per a les làmpades o per fer-ne sabó. Durant el Neolític a Eslovènia s’acumulaven fruits a les coves. També amb les branques es feien trampes per a pescar. Les fletxes d’ÖTZI eren de sanguinyol. Amb la fusta, rosada, dura, resistent i lleugera, se’n poden fer bastons, escombres, peces de cistelleria, reixats, mànecs d’eines, mànecs de plomes estilogràfiques, agulles, pinxos, i peces de torneria. Se’n pot extreure un tint de color blau fosc dels fruits. Dels troncs més gruixuts se’n pot fer un carbonet de molt bona qualitat. Això apart, és molt bo com a llenya per cremar. És bo tenir-lo vora els horts ja que alimenta ocells que de passada menjaran insectes nocius per als cultius. Les flors atrauen a papallones i altres insectes. Les cabres mengen els fruits quan són madurs, però els poden resultar tòxics a la llarga. Les rames posades al paller, a la pallissa o al graner foragiten els ratolins.

POSSIBLE TOXICITAT

Hom creu que l’animal que ha estat bastonejat amb una rama de sanguinyol pixarà sang o fins i tot la llet eixirà sanguinolenta. El contacte amb la saba pot produir butllofes a la pell i dolor muscular des de la ma que l’ha tocada fins el colze o més amunt.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document