Les fulles superiors són menors. Inflorescència en panícula ramificada, amb tricomes eglandulars de fins a 600 micres, sovint flocosos. Bràctees florals de 3-7 (14) mm, amples, de lanceolades a ovades, mig membranàcies, pubescent a a tota la cara de sota o només a la base. Pedicels de 1-4 (6) mm. Flors nombroses, d’un verd blanquinós. Tèpals 6, lliures, de 7-15 ×3-5 mm (els interns de 0.5-1 mm i més estrets que els externs), amb 5-10 nervis de color verd grogós més intens., amb 2 plecs nectarífers a la base del dors prop del marge. Estams 6, més curts que els tèpals i una mica més llargs que els estils. Filaments estaminals de 4-9 mm, filiformes, però eixamplats a la base. Anteres de 0.5-1× 0.5-1 mm de color verd grogós clar. Estils 3, curts (2-3 mm), divergents, lliures des de la base. Estams (6) inserits al fons del periant, amb anteres reniformes. Càpsula de 12-25 8-13 mm amb 3 compartiments soldats a la base, i que s’obren pel cim. Llavors comprimides, alades, de 6-8 2-4 mm.



NOMS POPULARS

  • Català: Veladre, baladre, ballestera, viladre, biladre, el·lèbor blanc, herba ballestera, herba del ballester, herba vomitòria, peu de llop
  • Castellà: Ballestera/Ballestera blanca / Eléboro blanco / Hierba de ballesteros / Surbia / Verdegambre/ Xurbia, Isurbia, Jurbia
  • Gallec: allo do lobo, bedegambre, beldegambre, berdegambre, burbia, eléboro-branco, herba do lobo, surbia, veratro, veratro-branco, verdegambre
  • Portuguès: Veratro, eléboro-branco, helleboro branco, herba do lobo, surbia, veratro- branco
  • Euskera:baladrea
  • Francès: Veratre blanc/Ellébore blanc / Faux hellébore / Hellébore blanc / Varaire / Varaire blanc / Véraire / Vérine
  • Anglès: False helleborine/European white hellebore / White false hellebore/ White veratrum
  • Alemany: Weisser germer/Brechwurz / Germander / Germel / Germer / Gärwere / Lauskraut / Lauswurz / Läusekraut / Nieswurz / Schwarzer germer / Weisse nieswurz

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en formacions megafòrbiques subalpines, vora rierols. A Catalunya es troba principalment als herbassars de l’estatge subalpí (fins 2400 m snm), tot i que pot baixar a la muntanya mitjana en racons amb avellaners (900 m snm). A la península es fa als Pirineus i Serralada Cantàbrica, i al Sistema Central. Al món es fa a Europa, Sibèria i Alaska.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac
  • analgèsic
  • antiespasmòdic
  • antihelmíntic
  • astringent
  • bradicàrdic
  • curaritzant
  • esternutatori
  • hipnòtic
  • hipotensor
  • inotròpic
  • mucolític
  • purgant
  • relaxant muscular
  • repel·lent d’insectes
  • sialagog
  • tònic vascular
  • tòxic
  • vomitiu

HOMEOPATIA

  • aversió als aliments calents
  • aversió a la calor
  • boca seca
  • cianosis
  • ciàtica
  • còlera
  • congestió cerebral
  • coprofàgia
  • debilitat
  • deliris violents
  • depressió premenstrual
  • desig d’aliments salats
  • desig de begudes fredes i àcides
  • desig de besar tothom
  • desig de suïcidar-se
  • desmai al fer exercici
  • diarrea molt líquida
  • dismenorrea
  • dolors insuportables
  • embaràs psicològic
  • exaltació religiosa
  • febre amb sensació de fred
  • fred a les mans
  • gran fluïdesa verbal
  • hipocresia
  • intolerància a ser tocat
  • intoxicació alimentària
  • mal de cap
  • mal d’estómac al menjar fruita
  • mala circulació
  • manies destructives (papers, roba)
  • neuràlgies
  • pols ràpid però dèbil
  • rampes a les cames
  • reuma que empitjora amb la humitat
  • set insaciable
  • suor freda al front
  • taquicàrdia
  • vertigen al caminar
  • vòmits amb bilis i sang

DOSIFICACIÓ

  • Extracte hidroalcohòlic 20-50 mg/dia.
  • Pols de la rel 20-100 mg/dia.
  • Pomada UE: tintura 5 g + lanolina 10 g + llard 20 g.
  • Tintura 20-60 gotes/dia.

VETERINÀRIA

  • Còlics dels cavalls (FUL).
  • Diarrea de les vaques (REL).
  • Ferides profundes del bestiar UE.
  • Ronya (REL bullida e aigua o cuita amb oli i llard; o cuita en oli i tabac).
  • Sarna de vedells o cabres (REL cuita en vinagre i Aconitum) UE.
  • Polls (REL o FUL).
  • Cucs intestinals als porcs UI.
  • Paràsits hepàtics (Planaria) a les ovelles.
  • La decocció concentrada resulta mortal per al ocells granívors i fins i tot per a les rates.
  • La planta encara que sigui seca també resulta mortal per als conills.
  • Llençant el suc al gorg del riu fa que els peixos quedin mig morts i siguin fàcil d’agafar amb les mans.
  • La planta, entaforada als forats per on passaven ratolins o rates fa que es tirin enrere.

ALTRES USOS

Al Neolític s’emprava el suc per enverinar la punta de les fletxes. L’aigua on s’hagi remullat la rel 8 dies s‘empra als camps per matar pugons o l’escarabat de la patata.

HISTÒRIA

Segons la mitologia clàssica Melampus va guarir les filles de Proetus que crien haver-se transformat en vaques fent que beguessin llet de cabres que havien pasturat el veladre. Per a San ALBERT MAGNE (segle XIII) recomanava prendre el veladre contra la melancolia quan aquesta va acompanyada de soliloquis incoherents. ORIBÀS DE PÈRGAM (segle IV) reconeixien que als bojos se’ls enclaustrava i se’ls sotmetia al tractament agressiu del veladre. Durant el segle XVIII alguns es curaven després d’haver estat gairebé un mes lligats amb una cadena triple a un mur per evitar que fessin mal.

TOXICITAT

Els conills moren a vegades si se’ls dóna barrejada amb l’herba de menjar. Cabres, vaques i altre bestiar també pot morir si en menja. S’explica el cas d’un home que va morir per menjar el pa llescat amb un ganivet que acabava de tallar veladres i no l’havia eixugat.


Per llegir més sobre el veladre, descarrega't el document