
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Les fulles superiors són menors. Inflorescència en panícula ramificada, amb tricomes eglandulars de fins a 600 micres, sovint flocosos. Bràctees florals de 3-7 (14) mm, amples, de lanceolades a ovades, mig membranàcies, pubescent a a tota la cara de sota o només a la base. Pedicels de 1-4 (6) mm. Flors nombroses, d’un verd blanquinós. Tèpals 6, lliures, de 7-15 ×3-5 mm (els interns de 0.5-1 mm i més estrets que els externs), amb 5-10 nervis de color verd grogós més intens., amb 2 plecs nectarífers a la base del dors prop del marge. Estams 6, més curts que els tèpals i una mica més llargs que els estils. Filaments estaminals de 4-9 mm, filiformes, però eixamplats a la base. Anteres de 0.5-1× 0.5-1 mm de color verd grogós clar. Estils 3, curts (2-3 mm), divergents, lliures des de la base. Estams (6) inserits al fons del periant, amb anteres reniformes. Càpsula de 12-25 8-13 mm amb 3 compartiments soldats a la base, i que s’obren pel cim. Llavors comprimides, alades, de 6-8 2-4 mm.
Es fa en formacions megafòrbiques subalpines, vora rierols. A Catalunya es troba principalment als herbassars de l’estatge subalpí (fins 2400 m snm), tot i que pot baixar a la muntanya mitjana en racons amb avellaners (900 m snm). A la península es fa als Pirineus i Serralada Cantàbrica, i al Sistema Central. Al món es fa a Europa, Sibèria i Alaska.
Al Neolític s’emprava el suc per enverinar la punta de les fletxes. L’aigua on s’hagi remullat la rel 8 dies s‘empra als camps per matar pugons o l’escarabat de la patata.
Segons la mitologia clàssica Melampus va guarir les filles de Proetus que crien haver-se transformat en vaques fent que beguessin llet de cabres que havien pasturat el veladre. Per a San ALBERT MAGNE (segle XIII) recomanava prendre el veladre contra la melancolia quan aquesta va acompanyada de soliloquis incoherents. ORIBÀS DE PÈRGAM (segle IV) reconeixien que als bojos se’ls enclaustrava i se’ls sotmetia al tractament agressiu del veladre. Durant el segle XVIII alguns es curaven després d’haver estat gairebé un mes lligats amb una cadena triple a un mur per evitar que fessin mal.
Els conills moren a vegades si se’ls dóna barrejada amb l’herba de menjar. Cabres, vaques i altre bestiar també pot morir si en menja. S’explica el cas d’un home que va morir per menjar el pa llescat amb un ganivet que acabava de tallar veladres i no l’havia eixugat.