CORRETJOLA GROSSA
Calystegia sepium (L.) R. Br. [1810, Prodr. Veg. Nov. Holl. : 483] 2n=22-(24)
(=Convolvulus sepium L. [1753, Sp. Pl. : 153] )
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Les Convolvulàcies tenen flors gamopètales superovàriques isostèmones regulars; no són plantes bulboses i tenen el fruit en càpsula indehiscent. Dins la família, el gènere Calystegium se separa del Convolvulus al qual és molt proper, perquè té les bractèoles sota el calze que el cobreixen. Ambdós gèneres no són plantes paràsites i tenen la corol·la major de 8 mm enters i a la flor hi ha només 1 sol estil. Calystegia sepium és una liana perenne amb rizoma gruixut i ramificat. És tota ella glabra. Les tiges poden arribar a 4 m i tenir uns 3 mm de gruix. Tenen línies d’engruiximent i en secció són com poligonals, estan molt ramificades i són molt enfiladisses. Les fulles, sagitades, fan 5-13 3-7 cm. Tenen un pecíol de 2-5 cm. Peduncle floral de 2.5-11 cm, erecte-patent. Flors pentàmeres, bracteolades, sèssils. Bractèoles de 13-20 9-12 mm, una mica més altes que el calze, ovals, mucronades, cordades, planes o amb quilla a la base, verdes, amb marges solapant-se, a vegades rogenques, acrescents. Calze campanulat amb sèpals de 10-15 4- 6 mm, oval-lanceolats, mucronats. Corol·la de 40-55 30-43 mm infundibuliforme, amb lòbuls una mica sinuats, en general totalment blanca, a vegades rosada a la zona del cim.
Estams 5, de 15-20 mm, amb els filament comprimits, eixamplats i glandulosos a la zona inferior, blancs, amb anteres de 4.5-5.5 mm. Disc nectarífer entre els estams de 1.2-1.5 mm d’alçària, en forma de copa. Ovari glabre. Estil de 20-25 mm. Estigmes de
2.2-3.2 mm. Càpsula de 10-16 8-10 mm, esfèrica o el·lipsoidal, amb dehiscència loculicida, amb 1-4 llavors. Llavors de 5.5 4-4.5 mm, quasi esfèriques, de color castany fosc.
MALURES: Stagonospora convolvuli, Starmerella bombicola, virus del mosaic del cogombre
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en canyars, marges molt humits de terra baixa, vora els horts i als fondals i vora les platges. És cosmopolita, si bé mancant a bona part de l’Àfrica, que defuig les zones fredes. Pot arribar a ser invasora. A Catalunya es troba arreu llevat de a les muntanyes per sobre els 1600 m snm. S’ha descrit una subespècie o espècie propera (silvatica) que arriba només a la cota 300, té les bractèoles que cobreixen el calze majors (14-32 mm), corol·la major (5-9 cm), estams més llargs (24-40 mm), amb anteres majors (6-8 mm). A Catalunya es troba entre Tarragona i Girona mai gaire lluny de la costa.
ESOTERISME
Lligant al coll un drap de lli contenint tres rels de corretjola gran això fa que minvin les cataractes i millori la visió. El vi on s’hagin macerat les flors posa pau entre els amants. Perquè es curin les nafres es posen dues fulles tendres de la corretjola gran sobre la ferida i es diu: « Nafra, nafra, de sang i aigua formada, en nom de la Santíssima Trinitat, que prompte sia curada». En acabat es deixen les fulles en un racó humit, i mentre es panseixen les fulles les nafres es guareixen.
LITERATURA
«Hola, hola, corretjola, despabila’t i fes via. Si de nit clous la corol·la, obri-la, que ja és de dia».
PROPIETATS MEDICINALS
- aperitiva
- colagoga
- colerètica
- depuradora de la sang
- diürètica
- emol·lient
- febrífuga
- hepàtica
- inductora de la MMP-9 (p.p. lectines)
- inhibidora de la beta-glucosidasa (p.p. calistegina A3)
- laxant
- preventiva avortaments • tònica
USOS MEDICINALS
- càncer de mama MCF-7
- càncer de pell A43
- congestió hepàtica
- embaràs
- febre
- fetge delicat
- glioma U87-MG
- osteoporosis UE
- restrenyiment
- retenció d’orina
- tendinitis UE
USOS CULINARIS
La rel i les tiges ben cuites es poden menjar. Tenen gust dolç i són laxants.
POSSIBLE TOXICITAT
Com que és una planta laxant i que estimula la gelatinasa B o MMP-9, més val no abusar-ne. De tant en tant potser convingui menjar la rel cuita pel seu efecte depurador sobre el fetge i la sang.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document