Ginesta de muntanya

Cytisus scoparius (L.) Link [1822, Enum. Hort. Berol. Alt, 2 : 241] = Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex WDJ Koch

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Arbust de més d’1 metre d’alçària amb tiges molt ramificades, majoritàriament dretes, estriades, lluentes, verdes, lignificades només a la base, piloses a les puntes joves, amb pèls blancs prims rectes; fulles trifoliolades amb folíols oblongs aguts, a vegades el central més gros, amb vores pubescents; però folíols de les rames superiors únics, sense els dos acompanyants. Pecíol de les fulles trifoliades de fins a 13 mm i folíols de fins a 11 × 4 mm. 2 estípules obovals piloses per sota de fins a 17 × 5 mm. Calze de 5-6.5 mm, glabre amb el llavi superior de 3.4 mm i l’inferior de 3.5-5 mm i dents de 0.2 mm, pubèruls. Flors papilionàcia groga, caduca, a vegades amb l'estendard vermell, que fa 16-24 mm, amb ungla de 2 mm, ales de 16-24 ×8-10 mm, oblongues, glabres, amb ungla de 3.5-4.5 mm, i la carena de 17-25 ×8-10 mm, falcada, pubèrula al marge inferior, amb aurícula de 2 mm i ungla de 3-4 mm. Pedicels florals allargats de 6-11 mm.. Estams recorbats, didínams (4 llargs +5 curts +1 mitjà separat). Els estams llargs, el mitjà i 4 dels curts tenen les anteres basifixes. El tub estaminal és oblic de la mida del calze gairebé. Les anteres fan 1.4-2.7 mm, essent les basifixes una ica més grans que les dorsifixes. Ovari amb 14-18 rudiments seminals, ciliat al marge i glabre a les cares. Estil pubescent (rarament glabre) molt recorbat.

Llegum de 20-50 7-12 mm, pla, de contorn el·líptic, ciliat als marges i glabre a les cares, ennegrit a la maduresa, amb 10-13 llavors de 2.7-4 2-3 mm, ovoides o el·líptiques una mica aplanades., de color castany o verdós, amb excrescència seminal de 0.5-1 0.6-2.1 mm, blanc. Dins el gènere, la gódua es distingeix per les tiges de secció no arrodonida amb 5 costelles en forma de ^, i sense pèls als sinus. Ovaris i llegums ciliats als marges. I dins les Lleguminoses, el gènere Cytisus es distingeix per l’absència de fulles bipinnades, flors amb 10 estams ben desenvolupades, tiges fortes, sense ales, sense espines, sense glàndules abundants, fulles trifoliolades, estams no del tot lliures, estípules al costat de pecíol i lliures, llegum plana no inflada, calze amb 2 llavis amb 2 dents al superior + 3 a l’inferior, llavors amb excrescència o estrofíol.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Sol fer colònies sota boscos caducifolis esclarits, des de 200 a 2000 m snm, preferentment sobre Silici. Espècia típica europea ha estat introduïda a Amèrica Àfrica del Sud, Japó i SE d’Austràlia.

VETERINÀRIA

La planta es donava a cabres, ovelles o conills quan no hi havia res més, ja que en excés produeix mal de ventre. En banys desparasita els gossos de paparres. Les tiges xafades s’empren amb tifa de vaca per curar ossos trencats d’ovelles o cabres, amb ajuda de les mateixes tiges de la gódua. Per curar ferides de cavalls o burros, aplicar la decocció de 30 minuts en aigua. Contra la sarna a les ovelles s’aplica el suc de les tiges o la decocció. Contra els cucs anals a les ovelles s’aplica el suc de xafar les tiges. Penjar rames de gódua a la quadra evita que les mosques vagin al bestiar. Les rames s’empren per a cremar els pèls del porc al començar la matança.

PROPIETATS MEDICINALS

afrodisíaca
antioxidant
antídot de verí d’escurçó
antihemorràgica
cosmètica antioxidant
diürètica de clorurs
estimulant dels nervis del cor
laxant
tònica cardíaca
tòxica
vasoconstrictora
vomitiva (en especial en dejú)

FLOR DE BACH

pessimisme, desesper, tristesa, depressió, sensació de no poder superar els reptes de cada dia, desànim, falta de perspectiva del futur.

ESOTERISME

Una mena d’ordalia consistia em donar a beure una tisana de f,ors de gódua a una dona sospitosa de ser una bruixa; si es posava malalta quedava exonerada, però si no quedava afectada aleshores era condemnada per bruixeria. El 25 de juliol, per la festivitat de Sant Cristòfor, s’adornen els cotxes en alguns pobles amb rames de gódua. O, pel maig, o per Corpus s’empraven per fer catifes o arcs decoratius. Si el primer de maig es pengen rames de gódua a l’entrada de la casa, ja tot aquell any no hi entraran les bruixes.

ALTRES USOS

Les branques s’empren (al Montseny) per fer el sostre d’una barraca, junt amb falgueres, fang i pedres. També s’empren les rames per fer escombres. Les flors s’empraven per tenyir la llana de groc. Unes miques de flors s’han emprat des del segle XII per aromatitzar la cervesa. De la pela de les tiges se n’han fet cordes. Les poncelles s’adoben com si fossin tàperes. La planta es va introduir als EEUU per estabilitzar talussos sota carreteres.

TOXICITAT

A les persones molt debilitades els produeix taquicàrdia, especialment si estan baixes de Potassi per prendre diürètics; i, en dejú, provoca el vòmit. Està contraindicada si hi ha hipertensió. Si a més es pren el sol la planta pot tornar-se mutagènica. En conills pot arribar a provocar malformacions del paladar. És una planta mel·lífera que atrau també altres insectes. Hi ha espècies similars, com ara Genista florida que són molt més tòxiques.

PREPARATS

Infusió: una culleradeta de cafè de flors per tassa en infusió (10 minuts reposant). Començar amb una tassa per dia i si senta bé ampliar fins a 2 o 3 o 4.
Extracte fluid de planta estabilitzat: 1-3 g al dia.
Tintura: 2-8 gotes, 2-3 cops al dia
Tisana diürètica: summitats florides de gódua 15 g + ginebrons 15 g + rel de dent-de-lleó 15 g. Posar-ho en 3/4 de L d’aigua i bullir fins que el líquid es redueixi a la meitat. Colar i ensucrar al gust. Una cullerada sopera del líquid cada hora
Cataplasma calmant: Cistus ladanifer + Cytisus scoparius cuit junt i posat amb una gasa sobre cops.
Barreja contra èczemes: gódua + cendra de roure + sal (9 dies seguits UE)
Barreja per prendre contra la paràlisis parcial: aigua:vi (3:1) + Dictamnus hispanicus + romaní + espígol + pèl de panotxa + sàlvia + caps d’ase + poliol de riu + agrimònia + lluquetó (Globularia vulgaris) + milfulles + rel de panical (Eryngium campestre) + Thymus mastichina + tamariu + brutónica + gódua [fórmula de la Serrania de Cuenca]

EFECTES FISIOLÒGICS

La esparteïna té un efecte curaritzant sobre les terminacions nervioses motrius i un efecte paralitzant sobre el sistema nerviós central. Amplia i prolonga l’acció hipertensora i cardiovascular de les terminacions del sistema simpàtic. Aïlla el cor de tota influència nerviosa extrínseca ja sigui vagal ja sigui simpàtica. Només persisteix la influència del sistema nerviós ganglionar del cor. A petites dosi, l’esparteïna afecta una mica el sistema vascular; però a dosi més elevades té un efecte vasodilatador amb hipotensió. L’efecte diürètic és irregular, però sobre tot està centrat en l’eliminació de clorurs. Reforça el pols i les contraccions del cor, regularitza el ritme cardíac. L’escoparina té un efecte diürètic clar. L’extracte de gódua té un efecte vasoconstrictor 5 cops superior al de la banya de sègol, i per això puja la pressió arterial i atura les petites hemorràgies a la geniva. La lupanina i la 17-oxo-esparteïna actuen com a neuroprotectores a cèl·lules PC12 prevenint la formació de beta-amiloide tan típic de l’Alzheimer. A l’hipocamp els dos alcaloides eviten la neurotoxicitat dels oligòmers del beta-amiloide soluble. També incrementen la freqüència de transients espontanis de Calci, és a dir, potenciant la sinapsis. Ambdues també incrementen la fosforilació de l’Akt i activen el receptor d’acetil-colina nicotínic.
NOTA FINAL: Aquesta espècie estava a la llista de plantes prohibides, tot i que s’exceptuava la rel, a la ordre ministerial de la doctora ANA PASTOR JULIÁN de 2004: ORDEN SCO/190/2004, DE 28 DE ENERO, DEL M.o DE SANIDAD Y CONSUMO (BOE 27/01/2004).

GINESTA

Spartium junceum L. [1753, Sp. Pl. : 798] 2n = 54

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Arbust de 2-3 m, amb aparell foliar poc desenvolupat, i tiges ramificades cilíndriques amb 20-35 costelles menudes poc marcades, amb medul·la interior blanca esponjosa, poc rígides però gens friables, amb indument de cera quan són joves i alguns pèls rectes aplicats. Fulles alternes, oposades o gairebé, amb estípules, unifoliolades, caduques. Inflorescència en raïms terminals, de flors pedicel·lades amb una bràctea a la base del pedicel i 2 bractèoles sota el calze. Calze fes, amb el llavi superior partit fins gairebé la base quedant les 5 dents a la zona inferior. Corol·la papilionàcia groga amb pètals unguiculats, l’estendard orbicular i apiculat amb l’ungla molt curta, ales ovades- el·líptiques més curtes que l’estendard, adnates al tub estaminal i quilla major de 20 mm, linear-lanceolada i també adnata al tub estaminal i amb la punta corbada, amb els seus dos pètals separats a la punta, i puberulent al marge inferior. Estams mono-adelfs amb tots els filaments formant un sol tub, amb anteres basifixes o dorsifixes, i anteres apiculades amb 2 feixos de pèls a la base. Ovari assegut amb 14-20 rudiments seminals biseriats, una mica pilós. Estil glabre, arquejat a la punta, Estigma lateral linear-el·líptic, intrors. Fruit (llegum) assegut, linear-oblong de secció el·líptica estreta, dehiscent amb 10-18 llavors majors de 3 mm, ovoides, aplanades, brillants de color castany o roig, sense taques, sense excrescència. Dins la família de les Lleguminoses aquest gènere (amb una sola espècie) es distingeix pels manyocs de pèls a la base dels estams i pel calze en embut i fes.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta de terra baixa i de solells secs de la conca mediterrània però ha estat introduïda a altres zones temperades d’Amèrica, Àfrica del Sud, SE d’Austràlia i Àsia. A Catalunya solen acompanyar-la Hyparrhenia hirta, Hyparrhenia sinaica, Foeniculum vulgare, Ruta chalepensis, Psoralea bituminosa, Brachypodium retusum.

ALTRES USOS

Les branques s’empren per fer escombres. Les flors per tenyir la llana. Les tiges fines com a cordills per lligar les parres. La planta és decorativa als jardins però pot tornar-se invasora, i de pas fixar talussos. De les flors se n’extreu un absolut per als perfumistes.

Per llegir més informació, descarrega't el document

Descarrega't el document