HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És endèmica de les províncies xineses de Guangxi, Guizhou, Hebei, Henan, Hubei, Shaanxi i Yunnan. Però està cultivada a bona part del món com a ornamental. La glicina més monumental segurament deu ser la californiana de Sierra Madre, amb 130 anys, que ocupa gairebé mitja hectàrea i pesa unes 250 tones.

HISTÒRIA I LITERATURA

Va ser introduïda a Europa massivament el 1916, però abans, en temps del rei LLUÍS XIV, gràcies els jesuïtes missioners a la Xina, el jardiner ANDRÉ LE NÔTRE, va aparèixer als jardins de Versalles. El 1818 el capità ROBERT WELBANK la introduí al Regne Unit des de la Xina. El nom científic està dedicat a CASPAR WISTAR (1761-1818), metge de Filadèlfia. El nom popular deriva del científic antic (segle XIX): Glycine. Les espècies de Glycine no són tòxiques com les de Wisteria. Actualment als Estats Units arriba a ser invasora.
HAIKU: «Ressorgeix el sol sobre la teulada vermella: sento l’olor de la glicina!»

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticancerosa
  • antihelmíntica
  • diürètica (LLA)
  • reforça la masculinitat i ajuda a desenvolupar la consciència i l’amistat (preparada com si fos una flor de Bach)
  • tònica cardíaca (tòxica)

USOS MEDICINALS

  • artritis reumatoide (BALLARUCS)
  • càncer d’esòfag FLOR
  • càncer d’estómac (BALLARUCS)
  • càncer de fetge Hep-G2
  • càncer de mama (BALLARUCS)
  • diabetis tipus II FLOR

USOS CULINARIS

Les flors ben netes es confiten amb sucre i s’arrebossen amb farina abans de fregir-les. Les fulles molt joves es poden menjar o se’n fa una tisana. De les tiges se’n pot fer fibra per fer paper.

TOXICITAT

Els fruits i les llavors produeixen gastroenteritis, que pot trigar 24 hores a presentar-se. Llur wisterina és tòxica, però al bullir-la perd toxicitat. Mastegar l’escorça o la rel pot conduir a un xoc hipovolèmic.

EFECTES FISIOLÒGICS

In vitro l’extracte lipofílic de les flors de Wisteria sinensis augmenta la captació de glucosa tot estimulant l'expressió i la translocació de GLUT4, que estan regulades per la fosforilació Akt. In vivo, el tractament millora la hiperglucèmia, la resistència a la insulina i la dislipèmia, i reverteix l'esteatosi hepàtica i el dany pancreàtic (en ratolins diabètics). El tractament augmenta l'expressió de GLUT4 mitjançant l'activació d'Akt en teixit adipós blanc i múscul esquelètic. L'activació d'Akt estimula la fosforilació de GSK3β al fetge i als músculs esquelètics; i això indica que aquest extracte té efectes reguladors sobre la síntesi de glucogen al fetge i als músculs esquelètics.


Per llegir més sobre la glicínia, descarrega't el document