Cada any surt una tija nova i la vellA queda ajaguda i seca. Fulles alternes estretament oblongues ( fins 2 x 12 cm), aprimades a les puntes, lleugerament dentades, excepte les de més el cim (enteres); les inferiors atenuades en pecíol alat. A la base del pecíol a vegades apareixen bràctees foliars lanceolades menudes en petits feixos superiors. Estomes anomocítics (sense cèl·lules annexes i desordenats) a les dues cares de les fulles, amb diferenciació histològica dorso- ventral, amb feixos vasculars colaterals tancats. Tija mostrant en secció transversal: epidermis amb tricomes cònics multicel·lulars i tricomes flabel·liformes, còrtex, cilindre central, colènquima angular, canals secretors, i feixos vasculars col·laterals no tancats. Invòlucre floral de peces lineals obtuses. Carpels (2) units en un ovari ínfer, amb un únic primordi seminal; estil únic, amb dues rames curtes. Estams 5, amb anteres introrses connades en forma de tub i amb un apèndix curt apical. Aqueni sublinear marronós de 3-6 mm, pubescent, amb vil·là blanc de 5-6 mm, i amb pèls una mica ciliats. Solidago virgaurea és una espècie força variable o polimorfa. Se n’han descrit almenys 5 subespècies:

  • alpestris (Waldst. & Kit. ex Willd.) Gremli [1878, Excurs.-Fl. Schweiz, ed. 3 : 219] 2n = 18. (=minuta., =cambrica, = monticola). Capítols nombrosos, força estrets, oblongs, amb peduncles més curts que ells, en panícula racemiforme sobre tija simple o amb rames molt curtes. Planta de menys de 30 cm. De l’alta muntanya (1600-2800 m snm).
  • macrorhiza (Lange) Nyman [1879, Consp. Fl. Eur. : 388]. Capítols escadussers, de 12 mm d’alçària, en raïms espiciformes formant una piràmide laxa, fulles radicals no orbiculars. Planta gairebé glabra, de menys de 20 cm d’alçada, ajaguda, amb les fulles agrupades a la base, obovals. Planta dels sorrals.
  • nudiflora (Viviani) Nyman [1879, Consp. Fl. Eur. : 388]. Peduncles axil·lars curts, filiformes amb 1-2 caps, sense bractèoles, excepte les properes al capìtol; fulles caulinars el·líptiques, agudes, atenuades a la base; les superiors molt enteres; planta glabra; capítols menuts.
  • rupicola (Rouy) Lambinon in Darimont & al. [1962, Lejeunia, nouv. Sér., 9 : 64]. Planta força pubescent tota ella, tiges rígides ben dretes, soca prima, curta, fulles caulinars nombroses, totes el·líptiques-lanceolades, fins i tot les d’entre la inflorescència, que és espiciforme gairebé unilateral; capítols menuts de 8 mm d’alçària. Planta de roques altes marítimes.
  • virgaurea. Planta robusta, de 80 cm d’alçària. Bractèes involucrals de 5-7 mm, capítols de 10-15 mm de diàmetre, periclini oblong. Inflorescència gran, laxa, ben fornida, peduncles llargs. Fulles oboblongues. Planta de l’estage muntà (400-1600 m snm).


HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a bona part dels marges de bosc, landes o matollars poc densos, una mica humits però ben assolellats i més o menys rocosos, i silícics, a Europa, Àsia central i Extrem Orient; a l’estatge muntà o submediterrani humit. No sol ser abundant però sol formar petites colònies laxes aquí i allà. Atrau insectes útils com a lluita bioògica contra malures de l’hort.

ESOTERISME

En rituals esòterics la vara d’or s’empra per atraure diners als negocis i per eliminar les malediccions. Cal fer-los un cop al dia durant una setmana. Es crema la planta seca i, mentre va eixint el fum, es resen les oracions pertinents.

LITERATURA

«And the lost heart stiffens and rejoices
In the lost lilac and the lost sea voices
And the weak spirit quickens to rebel
For the bent golden-rod and the lost sea smell Quickens to recover
The cry of quail and the whirling plover
And the blind eye creates
The empty forms between the ivory gates
And smell renews the salt savour of the sandy earth».
[T.S. ELIOT: «Ash Wednesday» (1930)]

HISTÒRIA

ARNAU DE VILANOVA (segle XIII) recomanava aquesta planta contra els còlics nefrítics i per fer orinar molt.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la Golden Rod és planta de Venus. La decocció de la panta tendra o seca, o el destil·lat aquós, és un remei molt bo, segons ell, per tractar masegades internes, hemorràgies (internes o extrenes), ferides, o hèrnies; ja sigui beguda o en compreses. Contra les ferides no hi ha herba millor, deia, ja siguin ferides internes o externes, a la boca a la gola o als genitals. La decocció (glopejada) ajuda a fixar les dents que es belluguen.
JOHANN KÜNZLE (naturista suís dels segles XIX/XX) reconeixia que la bareja de Solidago virgaurea + Galium verum + Lamium galeobdolon havia curat un home que prenia la infusió a glopets durant tot el dia (1L al dia). L’havia curat del ronyó que li quedava i que estava ple de pus (piúria).
MARIA TREBEN (segle XX) ho transcriu i afegeix que també ha anat bé en altres casos amb diàlisis. A més, ella recomana la planta contra traumes psicològics, tan relacionats amb l’energia del ronyó.
MAURICE MESSEGUÉ (segle XX) la recomanava molt en compreses a la ronyonada per quan els ronyons no funcionen bé.

PREPARATS

  • Alcoholatur: 2 culleradetes de cafè/dia.
  • Càpsules: 300 mg extracte sec.
  • Extracte fluid: 1-2 g/dia.
  • Homepatia: D1, D2 contra malalties dels ronyons, reuma, artritis (10 gotes/ 2 x dia).
  • Infusió (bullir mig minut) d’un grapat/L (+ 20 g ginebrons), i reposar 20 minut [JEAN VALNET].
  • Infusió (KÜNZLE) Solidago virgaurea + Galium verum + Lamium galeobdolon. Contra piúria.
  • Phytodolor ©: Solidago virgaurea + Populus tremula (x3)+ Fraxinus excelsior. Antiinflamatori, antireumàtic.
  • Tint (amb alum): flors (groc), fulles (marró ataronjat)
  • Tintura: 60 gotes/3 x dia
  • Xarop contra enteritis infantil [HENRI LECLERC]: 100 g summitatas florides + 1 aigua + 1.5 Kg sucre. Bullir la planta 10 minuts en l’aigua. Reposar 12 hores. Colar prement-ho bé. Dissoldre en el sucre. A prendre a cullerades.

TOXICITAT

No és pas recomanable donar-la a dones embarassades, pel perill que desenvolupin reaccions d’hipersensibilitat o al·lèrgies, o trastorns gatrointestinals. Com a diürètica pot interactuar exagerant l’efecte dels medicaments diürètics o hipotensors. I a algunes persones els pot provocar dermatitis de contacte.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • Protegeix el cor dels efectes tòxics, per exemple, de l’iso-proterenol. Evita que pugin els nivells de MDA (malon—dialadehid) i evita que s’abaixin els nivells de protecció de l’oxidació.
  • El kaempferol-3-O-rutinòsid és un potent (48%) anti-adipogènic, almenys in vitro en cèl·lules 3T3-L1 on suprimeix els increments de l’expressió de PPAR-gamma i de C/EBP- alfa.
  • L’extracte de la planta (250 mg/Kg/15 d) redueix els nivells de glucosa en sang, l’activitat de l’amilasa sèrica, el TNF-alfa, l’activitat de la catalasa (CAT), i les nivells de MDA panreàtics; i incrementa els nivells d’insulina sèrica, de glucogen hepàtic, i de CAT i de SOD pancreàtiques.
  • El polisacàrid de 40 KDa, sense efectes oclaterals nocius, a 5 mg/Kg, en injecció intramuscular, redueix molt els tumors de càncer de pròstata humà PC3 (i de ratolí AT6.), o els de mama MDA-453, o de pulmó de cèl·lula petita H529, així com el melanoma C8161.
  • L’àcid 3,4,5-O-tricafeoïl-quínic té un efecte antiinflamatori més potent que la indometacina, almenys pel que fa a la reducció del TNF-alfa (50% més) i de la IL-1beta (10 vegades més).
  • Les saponines triterpèniques (glucòsids desmosídics de l’àcid poligalàcic) actuen contra Candida albicans i Crytptococcus neoformans.
  • Els clerodan-diterpens actuen contra Staphylococcus aureus.
  • L’oli essencial té efecte citotòxic (IC59 9-14 micrograms/mL) envers les línies cel·lulars canceroses MDA-MB-231 (càncer de mama), A375 (melanoma de pell ) i HCT116 (càncer de còlon).
  • L’extracte de la var. alpestris evita o reverteix la senescència a fibroblasts, i canvia l’expressió de l’ARNm, reduint la de diversos components SASP (senescence-associated secretory phenotype). És a dir, evita o reverteix l’envelliment de la pell.
  • Els poliacetilens de la Solidago virgaurea inhibeixen enzims següents: alfa-glucosidasa, beta-glucosidasa, alfa-amilasa, acetil-colinesterasa, o butiril-colinesterasa.
  • El preparat d’extractes Phytodolor© fa abaixar el contingut intracel·lular de TNF-alfa i de PTGS2, a nivell proteic i genètic, i indueix apoptosis en monòcits activats amb LPS en condicions sèriques lliures. També inhibeix la translocació de la subunitat p65 del NF- kappa-B redox-regulada cap el nucli (en aquests macròfags). Resumint, és un bon antiiinflamatori. El preparat abaixa la febre, rebaixa el dolor, especialment el reumàtic. I inhibeix la dihidro-folat-reductasa, i per tant, la formació de timina. El preparat inhibeix les mieloperoxidases (però no pas gràcies al Solidago).
  • La virgaureasaponina-1 té efecte antitumoral contra el sarcoma 180 (en models singenètics DBA/2-MC-SC-1). Estimula la fagocitosis de les cèl·luels del moll de l’os, i llur proliferació, així com la proliferació de les cèl·lules de la melsa; però fa que augmenti el nivell de TNF-alfa a la sang.

ESPÈCIES SIMILARS

Solidago gigantea Aiton [1789, Hort. Kew., ed. 1, 3 : 211] 2n = 36

És una espècie típica d’Amèrica del Nord, però es troba subespontània a Europa i a l’Extrem Orient. Arriba a fer fàcilment 2 m d’alçària. Tija simple ben dreta, glabra, i una mica rogenca. Fulles finament dentades en llur meitat basal, lanceolades, acuminades, trinervades, curtament peciolades; les superiors lanceolades-linears. Invòlucres de peces linears. Els capítols són menors (4-5 mm) i disposats en raïms unilaterals una mica arquejats formant una inflorescència molt ampla. Les lígules perifèriques són curtes i oblongo-linears. Les plantes tetraploides (2n=72) són les invasores que formen grans colònies. Aquestes plantes tetraploides contenen menys diterpens i menys mononterpens. Pot infestar-se amb el míldiu Golovinomyces asterum var. solidaginis. Es troba a les planures gironines entre Sant Celoni i Roses, a més de vora Ripoll, sobre tot vora els rius. Al jardí botànic de Gombrèn hi viu bé. Hom suposa que té les mateixes virtuts principals que Solidago virgaurea.

Solidago canandensis L. [1753, Sp. Pl. : 878] 2n = 18

Té la tija pilosa i la inflorescència més estreta, amb les rames més curtes, patents o en angle recte respecte a la tija principal, i el capítols més grans, amb lígules perifèriques en nombre de 10-20 de 4 mm, i invòlucre de 4 mm. Aquenis de 1-1.5 mm, amb pappus de 2-3 mm. Fulles mitjanes de 6-13 cm, subenteres o dentades. Se’n poden distingir 2 subespècies. La ssp. canadensids fa flors centrals de 2.5-3 mm i invòlucre de 2-3 mm. Es fa a jardins fins a 1300 m snm. La ssp. altissima fa flors centrals de 3-4 mm i involucre de 3.5-5 mm. És força més comuna que l’anterior, almenys fora dels jardins. Aquesta subespècie altissima es troba als marges de rierols, sobre tot al terç Nord de Catalunya, però a cotes baixes (fins a 150 m s.n.m.). PROPIETATS: analgèscia / antisèptica UE/ astringent/ diürètica


Per llegir més, descarrega't el document