Drupa de 2 × 1.5 cm i 2-2.3 g, o fins a 4 cm (i 4.5 g) en cultivars ucraïnesos, el·líptica- oblonga, acídula, vermella la madurar, amb una sola llavor allargada a l’interior. Possiblement l’exemplar més gros sigui el de Császló (Hongria), pels seus 3.7 m de volt de canó. Els més alts els de Montigny-les-Metz (França) i Varsòvia (jardí botànic), pels llurs 10 m d’alçària. I el més vell el del Palazzo Emo Capodilista a Pàdova (Itàlia) pels sues 825 anys. • CULTIVARS: Aurea, Chieri, Golden Glory, Variegata. • MALURES: Monilia fructicola, Pseudomonas syringae, Phytophtora citricola.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa per Europa Central i meridional, el Caucas, Turquia i Armènia. En marges de boscos sobre terrenys calcaris. A Catalunya es troba vora Avià (Berguedà) a la riera de Graugés. A Gran Bretanya i països escandinaus hi va ser introduït el segle XVI. Als Estats Units, el XVIII.

ESOTERISME

Pel Nadal ortodox (6 de Gener) es mengen els borrons collits la vigília, amb vi mentre es fa el senyal de la Creu per tenir bona salut la resta de l’any.

LITERATURA

«Zdrav kao dren» en serbi vol dir «sa com un corneller mascle».

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticoagulant
  • antidiabètic
  • antiinflamatori
  • antioxidant
  • antiparasitari
  • antitumoral
  • astringent
  • cordial
  • frena la producció de MDA
  • hepatoprotector del cisplatí
  • inhibidor de l’alfa-amilasa pancreàtica
  • inhibidor de la lipasa pancreàtica
  • neuroprotector
  • oftàlmic
  • protector de cartílags
  • protector del cor quan hi ha obesitat
  • protector de radiacions ionitzants
  • protector renal
  • protector de testicles del metotrexat
  • redueix freqüència de l’activitat epileptiforme provocada per la penicil·lina
  • reté el «jing»

USOS MEDICINALS

  • ateroesclerosis
  • càlculs renals
  • càncer FRU FUL
  • càncer d’ovaris SKOV3
  • càncer de còlon (+Au)LS174/CaCo-2
  • càncer de mama MCF-7
  • càncer de matriu HeLa
  • càncer de pròstata PC-3
  • càncer de pulmó A549
  • còlera
  • colesterol alt
  • colitis ulcerosa
  • cops de calor
  • dermatitis
  • diabetis
  • diarrea
  • displàsia oral (+ Au/Ag)
  • esteatosis hepàtica
  • febrífug
  • fetge gras
  • glaucoma (p.p. 0.7% àcid logànic UE)
  • grips FRU
  • hemorràgies
  • hiperlipidèmia
  • infeccions d’orina
  • malària
  • memòria debilitada
  • menopausa
  • obesitat
  • osteoartritis (p.p. loganina=
  • osteoporosis associada a hipercolesterolèmia
  • paràsits intestinals
  • pseudo-aneurisme
  • Pseudomonas aeruginosa
  • psoriasis (+ Au + AG) UE
  • refredats FRU
  • retinopatia diabètica
  • reuma
  • Staphylococcus aureus
  • triglicèrids alts
  • tumors (+ teràpia fotodinàmica)

ALTRES USOS

Se’n fa una mena de confitura o gelea amb els fruits, que també es mengen deshidratats (i amb sal) o fermentats o ben madurs caiguts ja al terra. A Armènia en van vi i del vi un vodka. Als Alps d’Àustria o Alemanya en fan el licor «dirndlbrand». I a l’antiga Iugoslàvia «rankia». També se’n extreu un tint de les fulles i de l’escorça, per tenyir barrets de roig. La fusta és més densa que l’aigua, dura, elàstica. S’empra en ebenisteria per fer mànecs, peces de torneria, engranatges, radis de rodes, llances, javelines, arcs, bastons. Això ja des del segle VII a.C. a Grècia. La floració primerenca ajuda a les abelles a sobreviure a l’hivern. Els cérvols, les llebres i altres animalons mengen les seves fulles. A més de planta de jardí, de la fusta se’n fa carbonet o es crema directament coma llenya als països on abunda molt. Els fruits són una delícia per als ocells. La llavors torrades i moltes poden substituir el cafè, contenen àcid el·làgic, furfural i derivats de la pirazina.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document