És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
SANET DE PAGÈS
Daphne laureola L. [1753, Sp. Pl. : 357] 2n=18
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Thymelaeaceae A. L. de Juss. es distingeix per les flors sense corol·la i superovàriques, amb flors gamosèpales, amb 8 estams. Dins la família, el gènere Daphne es distingeix pel periant caduc abans de madurar del tot el fruit que és carnós o coriaci ni no ser plantes del tot herbàcies. Dins el gènere, Daphne laureola es distingeix per les fulles obovals-lanceolades, coriàcies penninervades de més de 12 cm de longitud, per tenir més de 50 cm d’alçària, amb les tiges dretes, cilíndriques, coriàcies, toves; i les flors en grups laterals, i de color verd grogós i fruit negre al madurar. El lloreret o Daphne laureola és una planta subarbustiva de 40-100 cm, de tiges dretes, toves però gens fràgils, de pela grisa, glabra. Fulles agrupades en roseta al capdamunt, glabres, coriàcies, persistents, de 6-12 × 2-3 cm, obovals o oblanceoaldes, atenuades en un curt pecíol. Flors de color groc verdós poc oloroses, menudes, pedicel·lades, en grups de 3-10 axil·lars, una mica inclinades avall, amb bràctees groguenques molt més curtes que les flors. Periant glabre, amb lòbuls oval-lanceolats 2-3 cops més curts que el tub-. Baia nua, ovoide, primer verda, al final negra, brillant. La ssp. philippi (Gren.) Nyman [1881, Consp. Fl. Eur. : 640] dels Pirineus centrals i atlàntics té les fulles i les flors menors i les bràctees igualant la inflorescència.
