Fruit en cípsela oblonga, de 0.6-1 mm, finament estriat, glabra, de color castany. Tota la planta és molt aromàtica. Les fulles tenen tricomes gladulars biseriats amb caparrons amb parells de cèl·lules. Sota la cutícula hi ha espais on s’emmagatzema l’essència oliosa aromàtica. MALURES: Cantheris lateralis, Puccinina dracunculina, Sclerotinia minor.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Cultivada, defuig les zones alpines. Prefereix terrenys llimosos o arenosos ben drenats de pH neutre o una mica bàsic, i tolera l’ombra però prefereix la mitja ombra. Pot aguantar sequeres, ja que el rizoma és potent. No tolera les calorades, per sobre dels 30 o C. A Sibèria i al Nord de la Xina pot arribar a fer-se invasora. Probablement és originari de l’Àsia central. Introduït a Europa i a l’Oest d’Amèrica del Nord i a altres parts d’Àsia. França consumeix unes 100 tones l’any d’estragó, els USA unes 50, Alemanya unes 80, Holanda unes 25, Bèlgica unes 15, el Regne Unit unes 10, i Suïssa o Japó unes 2 tones.

VARIETATS

El cultivar «Epicure» és molt aromàtic. La var. humilis aixeca només 30 cm del terra. La var. pilosa és molt peluda de jove. La var. pratorum aixeca 2 m i les fulles són 2-3 lobades. La var. redowski té les tiges grogues. La var. turkestanica té les fulles i els capítols molt amples./p>

ESPÈCIES SIMILARS

  • Artemisia drancunculoides. És de Rússia, una mica amargant i menys romàtica. L’OE esencial conté: elemicina, sabinè, trans-ocimène, gamma-terpinè, metil-eugenol, mircè, cis-ocimè, citronel·lil-acetat, terpinèn-4-ol, estragol.
  • Tagetes lucida és anomenat «estragón mejicano». Té una aroma molt similar a l’estragó francès.

ESOTERISME

Hom el considera com amulet infal·lible per atraure l’amor i la passió amorosa.

USOS MEDICINALS

  • aerofàgia
  • al·lèrgies
  • amenorrea
  • anorèxia
  • ansietat
  • artritis reumatoide
  • Bacillus subtilis
  • Botrytis
  • càncer d’esòfag de cèl·lula esquamosa
  • Candida albicans
  • ciàtica
  • colitis
  • Colletrotichum acutatum, C. fragariae, C. gloeosporoides (p.p. capil·larina)
  • convalescències
  • cucs intestinals
  • debilitat física de nens o ancians (banys amb REL)
  • debilitat psicològica
  • depressió nerviosa
  • dermatitis
  • diabetis
  • dismenorrea
  • encefalomielitis autoimmune
  • edemes
  • epilèpsia OE
  • Escherichia coli
  • esclerosis múltiple
  • escorbut
  • espasmofília
  • fatiga primaveral
  • febre
  • ferides superficials
  • Fusarium seminectum
  • gasos intestinals
  • gota
  • Helicobacter pylori
  • indigestió
  • insomni
  • leishmaniosis (Leishmania major)
  • Listeria monocytogenes
  • mal d’estómac
  • mal de queixal REL
  • mossegades de gossos REL
  • mossegades de serps REL
  • nàusees
  • neuràlgies reumàtiques
  • neuritis
  • neuropatia perifèrica diabètica
  • obesitat
  • paràsits intestinals
  • part lent
  • Phytium ultimum
  • Proteus vulgaris
  • Pseudomonas aeruginosa
  • reuma
  • Salmonella enterica OE
  • Salmonella typhimurinum OE
  • Sclerotinia sclerotiorum
  • Shigella
  • singlot (mastegar-lo)
  • Staphylococcus aureus
  • Staphylococcus epidermidis
  • taquicàrdia
  • tos
  • urticària
  • virus

USOS CULINARIS

Tendre l’estragó és més aromàtic que sec, però, ben conservat, sec també dona molta aroma als cuinats. Forma part de les barreges «herbes provençals, fines herbes i «bouquet garni». També es posa a les amanides, a la salsa bearnesa, salses de mostassa, maionesa, al vinagre, al vodka.

  • Bouquet garni: julivert + farigola + llorer + alfàbrega + api + cerfull + ro,maní + sajolida + estragó + orenga + cilandre
  • Chakapuli: rostit georgià de xai amb vi blanc i estragó
  • Fines herbes: cibulet + julivert + cerfull + estragó
  • Herbes de Provença: farigola + marduix + orenga + romaní + alfàbrega + fonoll + cerfull + estragó + llorer + sajolida + espígol
  • Nyoquis amb xampinyons i estragó: 350 g de xampinyons + 1 dent d’all + oli d’oliva verge + sal + 350 g de nata + 1 nyora mòlta + 1 rama d’estragó + pebre negre mòlta + 500 g de nyoquis + formatge parmesà recent ratllat. Cal netejar i partir en quarts o en octaus els xampinyons. Cal pelar i picolar la dent d’all. Es posen els xampinyons i les miques de sal a la paella amb una mica d’oli per fregir-ho. A mig coure-ho s’hi afegeix l’all. Quan estigui tot ben cuit, afegir el pebre, la nata, la nyora mòlta, l’estragó i més sal. Quan la nata es vegi que bull afegir-hi els nyoquis per coure’ls a foc lent tapats, durant 7 minuts. De tant en tant destapa-rho i remenar-ho. Un cop tot ben cuit, afegir-hi el formatge ratllat per sobre abans de servir-h a taula.
  • Potica: nous moltes + estragó + quark + avellanes + llavors de carbassa + llavors de cascall. Tot cuit en forma de pastís concèntric. típic d’Eslovènia per Pasqua.
  • Sal baixa en Sodi: sal + a+pi + porro + créixens + cibulet + julivert + estragó + levístic + all + alfàbrega + marduix + romaní + farigola + algues Kelp.
  • Salsa bearnesa: rovell d’ou + escal·lònia + estragó + vinagre + mantega + pebre negre + cerfull. Cal netejar i pelar l’escal·lònia i picolar les herbes (estragó, cerfull). Afegir després a les tres coses el vi i el vinagre (6 cullerades de cada), i deixar reposar. Es munten 3 rovells i s’hi va afegint el líquid anterior. Al tornar-se espès afegir-hi la mantega fosa (100 g) però no massa calenta. Cal anar-ho batent perquè sigui tot homogeni. Combina amb verdures, carns i peix.
  • Salsa holandesa: suc de llimona + vi blanc + rovell d’ou + mantega
  • Sopa d’estragó [MAURICE MESSEGUÉ]: Es posa a bullir un manat d’estragó fresc en aigua amb sal i una lliura 400 g de pèsols secs. Un cop cuits es passa to per un molinet i s’hi afegeix una mica de mantega i/o de crema de llet fresca.

POSSIBLE TOXICITAT

Degut al seu efecte emmenagog les embarassades més val que no en prenguin. I menys encara que emprin l’oli essencial. Com tantes plantes aromàtiques a algunes persones els pot provocar dermatitis de contacte o al·lèrgia pel pol·len. L’estragol és cancerigen però a dosis molt més elevades del que es puguin prendre amb infusions d’estragó. De tota manera un ús quotidià molt seguit (més d’un mes) podria alterar el fetge. La dosis letal mitjana (50%) s’estima en poc més d’un gram d’OE/Kg de massa corporal. La mateixa però d’extracte etanòlic no té efecte nocius. En tot cas, als USA es permet un 0.3% de pes de fulles en productes alimentaris en general i fins a un 0.04% d’OE en productes fornejats (galetes, pa, etc.) i tant ales fulles com a l’oli essencial se’ls considera allí GRAS (generally recognized as safe). Contra Anopheles stephensi l’OE al 0.4% mata el 90% de les larves.


Per llegir més informació, descarrega't el document