Fulles caulinars inferiors curtament peciolades, amb el limbe de 1-3 cm d’amplada estretament oblanceolat, amb els nervis laterals destacant. Fulles de la zona mèdia i superior de fins a 15 × 2.5 cm d’oblongues a lanceolades. Inflorescència ramificada amb nombroses cimes formant una panícula. Flors basals de cada cima amb bràctees. Les altres sense. Pedicel floral de 1.5- 2.5 mm, erecto-patent, de fins a 20 mm en la fructificació (aleshores una mica reflectits). Calze floral de 3-4 mm amb lòbuls ovals com de cera amb pèls sedosos aplicats a la cara de fora, i glabres i amb pèls dispersos a la puntam, a la cara de dins. Calze fructífer de dins a 9 mm. Corol·la de 3-4 mm d’amplada, campanulada, de color porpra o vermell fosc, sense venes reticulades més fosques. Tub de la corol·la de 2.5-3.5 mm, cilíndric. Gola amb esquames trapezoidals, emarginades,, més o menys piloses. Lòbuls de la corol·la de 2-3 mm, patents, pans, glabres per la cara de fora. Estams inserits a la part superior del tub de la corol·la. Anteres de 0.9-1.3 mm. Ovari amb l’estil més curt que el tub de la corol·la. Núcules de 5-8 × 4.2-6 mm, amb la car a dorsal més o menys comprimida, plana, oval i amb garfis curts i rodejada d’un marge engruixit amb molts garfis curts, i de color castany fosc. Al Ripollès a vegades té les fulles caulinars inferiors més estretes (0.8-1.8 cm), amb indument més laxe i rígid, les núcules més estretes (4-5 mm) amb la cara dorsal una mica convexa i marges menys engruixits. MALURES: Sclerotinia sclerotiorum, virus del mosaic de l’alfals.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es troba en marges de pastures. A Catalunya el terç Nord. A la península hispànica al terç Nord i al centre. Manca a la meitat SW. Al món es fa a Europa, Àsia central i Amèrica del Nord (introduïda massivament).

HISTÒRIA

Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la «Hound’s tongue» és planta regida per Mercuri. La rel és molt ben remei, ja sigui en pastilles, en decuit o d’altra manera, per estroncar les emanacions reumàtiques al cap, ulls, nas, estómac, pulmons. Les fulles bullides en vi aigua o en oli i sal estoven i obren el ventre. Les fulles, aplicades a la ferida, curen les mossegades de gossos rabiosos. Per prevenir que caigui el cabell cal aplicar llard on s’hagi bullit el suc de la planta. Aquest remei també cura les cremades. Les fulles matxucades curen les ferides obertes verdes. La rel cuita a les brases i inserida com a supositori cura les hemorroides. L’aigua destil·lada de la planta o hidrolat cura la verola francesa i tota mena de talls i úlceres.

ESOTERISME

Duent a la planta dels peus fulles de la besneula, evitarem que els gossos ens bordin. Duent un bocí de la rel a sobre com a amulet farem reconciliar enemics i atraurem les simpaties del públic. Duent dins una bosseta verda que pengi del coll fins el ventre, algunes fulles de la besneula amb un bocí de pergamí amb les lletres EEL CHAD, això protegeix la dona embarassada d’un part prematur i assegura la bona salut del nen que ha de néixer.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic
  • anticancerós
  • antiespasmòdic
  • antihemorràgic
  • astringent
  • cicatritzant
  • emol·lient
  • hemostàtic
  • resolutiu
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • berrugues
  • caiguda de cabell
  • càncer de cara
  • catarro
  • cremades de primer grau
  • diarrea
  • dolors
  • espasmes
  • ferides
  • flebitis
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • indigestions
  • llagrimeig als ulls
  • luxacions
  • mossegades de gossos rabiosos
  • nafres
  • neuràlgies
  • psicopaties
  • sífilis
  • tos
  • tumors

POSSIBLE TOXICITAT

La planta a raó de 60 mg d’extracte/Kg és tòxica per als vedells i per als cavalls. També per als animals de sang freda. Degut als alcaloides pirrolizidíncs en humans pot atacar el fetge a la llarga produint-hi hiperplàsia biliar i cirrosis (fibrosis hepàtica.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document