La var. indica (Lam.) Wehmaer [Pfl.-Staffe:248 (1911)] és l’al·lucinògena i psicotròpica (fins a un 20% de THC), gràcies a el seu indument glandulós. Sembla ser que com a més altura sobre el nivell del mar i més càlid sigui el clima, i més adobades estiguin les plantes, més concentració de THC i CBD tindran les plantes. Té les fulles més fosques i amples i fa només 1.8 m d’alçada. És més aviat relaxant. La var. sativa té efecte estimulant ni energètic. És més alta, fins a 3.5 m i amb fulles més estretes i de color verd més clar. La var. ruderalis, del Nord de l’Himalaia, és més ramificada, i no es cultiva com a droga. És la que es cultiva per extreure’n la fibra per a cordills o paper. En total, hi ha unes 700 varietats de Cannabis al comerç. Contra l’ansietat i la depressió recomanen la Luminarium. Contra l’insomni, la Eran Almog o la Sedamen o la Luminarium. Contra l’artritis, la Midnight. I contra l’estrès post-traumàtic, la Stellio. Contra el mal de cap, la Midnight o la Avidekel. Contra l'esgotament, la Stellio o la Luminarium. Per millorar la concentració mental, la Cognitiva. Com afrodisíaca, la Luminarium o la Sedamen. Contra els dolors, la Midnight. Malgrat que no sol presentar gaire problemes, la planta pot quedar afectada per fongs: Botrytis, Fusarium, Oidium, Phytium, Puccinia. Mentre la resina va fermentant abans de convertir-se en «xocolata» es pot associar a fongs més o menys perillosos.



NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Català: cànem, cànyem, gansalla, haixix, Maria, Marihuana.
  • Castellà: cáñamo, marihuana, cáñamo africano, cáñamo de flor, cáñamo indiano, grifa, hachís, kif, mariguana, María, rondillo.
  • Portuguès: Cânhamo, cannabo, cánamo, cánnamo, cânamo, linho-cannemo,linho-cánamo, linho-cánhamo, linho-cánhemo, linho-cánnamo, linho-cânamo,linho-cânhamo.
  • Euskera:  calamo, calamúa, garsande, kalamo, kalamu, kalamua,linabera.
  • Francès: chanvre, chanvre indien.
  • Anglès: Hemp / Cannabis / Cannabis sativa / Grass / Hashish / Indian hamp / Indian hemp / Marihuana / Marijuana / Pot/ Bhang.
  • Alemany: Hanf/ Haschischpflanze / Indischer hanf / Kultur-hanf / Marihuana
  • Grec: Κάνναβη κλωστική / Καννάβι / Κάνναβις η ήμερος / Κανναούρι.
  • Àrab: -al-bhango / al-hashish/ al/قنب مزروع الشهدانج / الفنبز / القنب الهندي qanaap
  • Danès: Almindelig hamp /Hamp /Indisk hamp.

HISTÒRIA I LITERATURA

Alguns suposen que la planta és originària de la zona al Nord de l’Himàlaia. Al Bhutan és planta silvestre actualment. Era coneguda pels antics egipcis, que l’empraven contra el glaucoma i la congestió uterina, i en general contra els dolors. La paraula «disciplina» deriva del càstig que amb una vara feta amb la tija de la planta els mestres sumeris infligien als alumnes que no es portaven prou bé. Per altra banda, empraven la planta com a medecina contra còlics nefrítics, o de la bufeta, i contra l’insomni. SUSHRUTA (segle VI a.C.) a Benarés, l’emprava, amb vi, per anestesiar parcialment els pacients abans d’operar-los. A la Xina, hi ha la llegenda que atorga a aquesta planta remei per a tots els mals, com a resposta dels déus a les calamitats i queixes dels humans. Segons unes restes arqueològiques, la planta s’ha d’haver emprat des ja des de fa 10.000 allí. El llegendari SHENG NUNG la mencionava com a remei diví. En la versió del seu tractat escrit el segle I, el recomanen contra el reuma, la gota, la malària, el beri-beri, la debilitat femenina, i per recuperar la memòria. Fa 3.000 anys els escites i els tracis es sotmetien a una mena de sauna aprofitant els vapors de la planta per sortir-ne eufòrics. A l’Índia la planta s’ha relacionat amb el culte a Shiva des de fa mil·lennis. Es pren en forma de bhang (píndoles formades amb les fulles menors apicals barrejades amb flors femenines; o bé una beguda de llet, espècies i la resina de la planta). El bhang el prenen els devots de Shiva durant els dies que duren les celebracions en honor d’aquesta divinitat. Els santons poden, a més, fumar els cabdellets de la planta. A Europa el cultiu de cara a obtenir fibra per teixir es va implantar entre l’any 2000 i el 1000 a. C. A l'Amèrica de Nord no es va implantar fins el 1606. GALÈ reconeixia (segle II a. C.) que els pastissets fets amb els brots de la planta són euforitzants, si bé en excés acaben per reduir del tot el desig sexual i la producció d’esperma, i que dona molta escalfor. Al segle XI els monjos escocesos empraven la planta contra els dolors reumàtics. Al segle XVI sembla ser que SHAKESPEARE la fumava en pipa. Per aquell temps es deia que «When hempe is sponne, England’s done» (―Quan el cànem sigui filat, Anglaterra s’haurà acabat―). Potser es referien a la complexitat i la ruïna associada a les relacions internes entre la reina ELISABETH I els parents i pretendents al tron, i entre les faccions religioses (catòlics/protestants), i a les pugnes militars envers Espanya, Holanda, Irlanda i França. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la planta «hemp» és regida per Saturn. Explica que a Holanda de les llavors en fan una pasta que donen als qui pateixen icterícia. Ell la recomana contra còlics i hemorràgies. Un remei curiós que recomanava és el de fregir la planta en la mateixa sang de l’hemorràgia i donar a menjar aquest material al pacient. La planta reconeixia que era molt bona per a matar els cucs intestinals tant en persones com al bestiar. També (el suc) per matar paparres, tisoretes o animalons que hagin penetrat dins l’orella. La decocció de la rel seria contra el mal de cap, la gota o dolors artrítics, tendinitis o dolor als malucs. Contra les cremades, el suc barrejat amb oli o mantega. CHARLES BAUDELAIRE (1860: «Le paradis artificiel») escrivia que «El que el haixixs dona amb una ma ho treu amb l’altra. És a dir, et dona poder d’imaginació, i et treu la capacitat d’aprofitar-te’n». En l’actualitat a la majoria de països del món hi ha un munt de legislació contra els cultivadors, usuaris o comerciants de la planta. Això no obstant, als Estats Units, per exemple, on la planta està prohibida des de 1937, aproximadament la meitat de la població ha provat algun cop la planta, ja sigui en forma de bhang (fulles seques i puntes de tiges), ganja (resina barrejada amb cabdells), o charras (resina pura). A Pèrsia, els segles XI, XII, XIII, els d’una secta secreta que consumien la planta del haixixs eren coneguts com hashishins. Però no està clar que fossin assassins. Les bruixes que existien fins no fa gaire, respiraven vapors de Cannabis, amb Belladona i Jusquiam per provocar un estat endevinatori. Però altres empren la resina per facilitar robar llurs víctimes. NADIA SOLOWIJ escriu (1998): «Després de l’eufòria, els efectes cognitius aguts del cànnabis estan entre els més cercats pels que l’empren. La pèrdua d’associacions, la intensificació d’experiències ordinàries, l’elevació de l’humor, la imaginativa i plaent al·lucinació, tots els efectes cognitius que ofereix als usuaris amb un benvingut alleujament del tedi del dia a dia... aquests són els efectes que experimenten cada dia durant anys. Però fa molt que hom sospita que el preu que es paga per aquesta estimulació dels efectes cognitius de diversió poden comportar algun tipus de perjudici cognitiu irreversible, i, per tant, la pèrdua de l’habilitat de treure profit del seu ús».

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíac
  • al·lucinogen
  • analgèsic
  • antiangiogènic (↓↓p21ras)
  • anticonvulsiu
  • antihelmíntic
  • antiinflamatori
  • antisèptic
  • colerètic
  • diürètic
  • ecbòlic
  • emol·lient
  • euforitzant
  • febrífug
  • hipnòtic
  • inhibidor del citocrom CYP1 (A1, A2, B1)
  • laxant (rel)
  • narcòtic
  • neuroprotector (de la rotenona)
  • nociceptiu
  • oxitòcic
  • psicòtrop
  • sedant
  • vasodilatador

ALGUNES INDICACIONS MEDICINALS

  • alcoholisme
  • al·lèrgies
  • Alzheimer (CBD)
  • amenorrea
  • amigdalitis
  • anorèxia (sida)
  • ansietat
  • àntrax
  • arítmia cardíaca
  • asma
  • artritis
  • atàxia
  • berrugues als peus *
  • formigueig a braços o cames
  • gastritis
  • herpes simple
  • herpes zòster(dolor)
  • hipertensió
  • histèria
  • icterícia (llavors bullides en llet)
  • impotència sexual
  • indigestions
  • insomni (flors) (ancians, paralítics)
    • * sense que la persona afectada ho sabés, s’enterrava un cordill de cànem amb tants nusos com berrugues, a sota una pedra o dins la pila del fems; i, quan es podria el cordill, les berrugues s’havien curat.

USOS VETERINARIS

En general la var. indica té efecte fort en animals carnívors, i dèbil en animals de naturalesa herbívors. Les llavors de la var. sativa s’empren sovint com aliment per als animals.

  • Canaris (per estimular la muda): xicòria 100 g + sèmola de civada 400 g + llavors de cànem 200 g + llavors d’enciam blanc 100 g + gra de llinosa 100 g + + llavors de cascall 50 g + llavors de calonge (Nigella) 50 g.
  • Cavalls (var. indica) còlics.
  • Gallines (per pondre més ous): llavors de cànem + llavors d’ortiga + cominscastellans (Cuminum cyminum).
  • Gossos (var. indica: potes adolorides per excés d’exercici).
  • Oques (diarrea): aglans d’alzina + fajols (Fagopyrum esculentum) + llavors de cànem.
  • Ovelles (borm): Euphorbia + Sofre + Helleborus niger (rel) + llavors de cànem triturades.

ALTRES USOS

L’ús recreatiu no medicinal de la var. indica està perseguit en molts països. Va tenir molt d’auge durant el moviment hippie internacional dels anys 1960s. De les varietats sense psicòtrops (THC) se n’ha aprofitat tot. Els fruits (canyamons) s’empren per fer begudes (orxates), i com a base de proteïna vegana; i pels ocells (perquè ponguin més ous). De les tiges, un cop macerades, se n’extreu una fibra per a fer teixits (fil), plàstic biodegradable (cortines de dutxa, caixes de CDs), o cordills i cordes, i estopa. De la pasta de paper obtinguda de la planta (amb un 70% de cel·lulosa), després de bullir-la i premsar-la, se’n fan els bitllets de banc (dòlars, euros, etc.). El primer paper de la història va ser fabricat a la Xina cap a l’any 100 d.C. Fins a finals del segle XIX la major part del paper que es fabricava al món era a base de cànem. El paper de cànem té moltes variants: paper de fumar, paper d’embolicar, llenç base per pintura artística, paper documental perquè duri molts anys, paper Bíblia, bossetes per a infusions, paper de filtre, filtres d’oli, filtres de cafè, bolquers, ampolles biodegradables (en 6 mesos), peces de la carrosseria de cotxes (fibra de cànem + kenaf + llinosa), peces d’embarcacions, plafons aïllants en la construcció, cartró, formigó (hemcrete), etc. En algunes begudes com vins, cerveses, i llets, les llavors del cànem hi són un ingredient primordial. Per la fermentació de la planta se’n pot obtenir metanol o etanol. L’oli obtingut de les llavors s’empra en rellotgeria per ser secant, és a dir, un bon lubricant que no empastifa, o en pintures, i sabons. També se n’ha fet biodièsel. I se n’ha fet mantega per menjar. L’aigua (estancada) on s’han macerat les plantes (per extreure’n la fibra) s’ha emprat com a cosmètic contra dermatitis. Per fer aflorar els cucs de terra es pot regar el sòl amb una infusió de la planta. El cultiu del cànem per a teixir el fil ha donat nom a poblacions com Canyamars (Maresme). La planta creixia des de la primavera a la tardor i un cop collida s’assecava al sol a l’era. Un cop seca s’ofegava a la bassa, (o en un gorg) amb pedres a sobre. Les plantes masculines, una setmana, les femenines, dues. Després, es tornava a assecar a l’era (o al forn de pa). En acabat, es trillava per tal de separar el boll de la fibra, i després s’hi passava el rastell de pues de ferro. I ja estava a punt per anar a la filadora. Les madeixes es blanquejaven coent-les amb cendra a la llar de foc, i després s’esbandien. Un cop seques, ja es podien filar al teler per fer mantes, sacs, llençols (més resistents que el cotó), veles de barques, xarpellera, canemassos, espardenyes, bosses; o bé per fer sogues, cordes o cordills de bramant o culs de cadira o la sola d’espardenyes. El cultiu del cànem (var. sativa) per a ús tèxtil està subjecte a permisos especials, subvencions i taxes. Va bé en terrenys amb molta saó, profunds, sense fredorades, molt ben adobats. La planta pot servir per a depurar in vivo aigües residuals, en basses de decantació. També pot depurar el sòl, de radioactivitat. (Txernòbil).

TOXICITAT

Les varietats al·lucinògenes ja sigui fumades, aspirades (bafs) o consumides per la via digestiva, en forma de fulles, resina, oli, o la barreja de tot això, provoquen a més d’al·lucinacions, pèrdua de memòria a curt termini, sequera a la boca, disminució de les habilitats motores, vermellor als ulls, paranoia, i ansietat o encallament mental. Les al·lucinacions són intenses i seguides (quan s’està «col·locat»). A cada persona, i segons la potència de la planta, l’afecta de manera diferent. Però a moltes persones els provoca eufòria burlesca, seguida d’insensibilitat estúpida. Fumar la planta, barrejada amb tabac, pot conduir a una mena d’arteritis similar a la de Buerger. Algunes persones «ben col·locades» senten ansietat, pànic, depressió, por de tornar-se boges, o paranoia. Els qui tenen tendència prèvia a la psicosis paranoica esquizofrènica la poden desenvolupar més o menys exageradament a l’intoxicar-se amb cànnabis. A llarg termini, la planta pot produir addicció, disminució de la capacitat cognitiva (en especial als adolescents), i problemes de capteniment en nens que siguin fills de mares consumidores. Tot depèn de la concentració de la droga. Subjectivament, l’ús o abús continuat durant anys del cànnabis minva la memòria, la salud física general, el nivell d’energia, la capacitat de pensar amb claredat o de concentrar-se en tasques complicades, la capacitat de solucionar problemes de la trajectòria vital, la capacitat de comunicar-se, la qualitat de la relació amb els superiors dins el treball, el sentiment de confiança, la coordinació i l’entusiasme vital. Normalment desaconsellen prendre’n a les dones embarassades o que donin el pit. Això no obstant, si per haver caminat vora un camp de cànem, la criatura perd al gana, un remei esotèric consisteix en que la mare es posi una branqueta entre els pits. Els metges del segle XIX recomanaven no tractar la depressió nerviosa ni el delirium tremens amb Cannabis, perquè era contraproduent. En casos d’intoxicació greu per la resina del Cannabis indica, FONT QUER recomanava una injecció de 0.5 mg d’atropina subcutània, a més de molta escalfor, o, en tot cas, prendre molt de cafè. Hi ha hagut algun cas d’intoxicació mortal per grans dosi de la resina (que al fermentar deu contenir fongs més o menys perillosos). Però el perill principal és el legal, ja que el comerç de la droga comporta càstigs de presó, o els pot comportar, i en alguns països, fins i tot la pena capital. Conduir sota els efectes de la marihuana a més de comportar un perill tècnic també pot comportar una bona multa. I, finalment, hi ha casos de connivència policial que a més de al terreny de la droga s’amplien al terreny del terrorisme amb efectes col·laterals d’interès polític («pel bé comú»). El principal focus terrorista actualment és dins el món islàmic, que en teoria té prohibit l’ús de l’alcohol però no el del cànnabis. Sempre val més començar provant el CBD, que sembla ser legal i no tòxic, que no pas la planta il·legal. Però hi ha un munt de medicaments que interaccionen malament amb el CBD o amb la planta. Per a més informació: https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/ natural/1439.html


Per llegir sobre la seva descripció microscòpica, altres indicacions medicinals, els seus principis actius i més informacions, descarrega't el document