Dins l'espècie es poden definir subespècies o varietats. De fulles densament glandulars pubescents per ambdues cares, i fol·licles víscids: ssp. nevadensis (de les serres bètiques). Sense aquesta caràcters poden ser amb sèpals de més de 20 x 8 mm: ssp. vulgaris. O poden ser amb sèpals de menys de 20 x 8 mm. Entres aquestes últimes hi ha tres subespècies a la península hispànica. La ssp. paui (dels Ports de Tortosa) es distingeix per tenir el pètals (mig blaus mig balncs) més llargs que amples, i l'esperó no més llarg que el limbe del pètal. Sense aquest caràcter queden la ssp. dichroa (de Galícia), de pètals del tot blancs. I ssp. hispanica (del centre de la península), de pètals del tot blaus.



NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Català: Corniol, badola, bonet blau, guants de la Mare de Déu, vídues, ocellets.
  • Castellà: aguileña, aquileña, aquilegia, aquilera, aquileya, campanillas, capa de rey, clérigos, clérigos boca abajo, escuernacabras, farolillos, farolillos de San Antonio, flor de los celos, flor virginal, frailes boca abajo, guante de dama, guantes de la Virgen, guileña, guileñas, hierba de pitos, manto real, pajarilla, pajarillas, pajarillas bobas, pajaritos, palomilla, palominera, pelícanos, pelecano, peliancos, pelicanos, soldados.
  • Gallec: acoleja, aquileja, aquilégia, bonetes, enxertina, enxertiña, erva-pombinha, escornacabra, escornacabras, fardillos, fardiños, fidalguiños, herba de pito, herba de pitos, herba do pito, herba dos pitos, herba pombiña, hierba de pito, luvas-de-nossa- senhora, paxariño, paxariños, pombinha, roquete, soldados, viúvas.
  • Euskera:  kuku-belar, kuku-belarra, kukuprraka, laufraka.
  • Francès: Ancolie, gants-de-Nôtre-Dame.
  • Alemany: Akelei
  • Àrab: أنقولية شائعة
  • Danès: Akeleje.

ESPÈCIES SIMILARS

En jardineria es cultiven moltes espècies del gènere. A. longicornes (d'Àsia oriental); A. formosa, chrysantha, caerulea (d’Amèrica). Al país, d'esperons en ganxo tenim A. vulgaris amb estams exerts i estaminodis obtusos; i A. viscosa ssp. hirsutissima (dels Pirineus) amb estams no exerts i estaminodis aguts, fol·licles de 12 mm, planta pubescent, glandulosa, viscosa. I dins aquesta espècie també hi ha, amb fulles poc pubescents 1-ternades i fol·licles de 18 mm, la ssp. montsicciana (des de Campdevànol fins el Montsec). I amb esperons rectes, i estaminodis aguts: A. pyrenaica. D’aquesta espècie hi ha quatre varietats o subespècies. La var. pyrenaica és dels Pirineus (des del Cadí) fins part més oriental de la Serralada Cantàbrica. La var. discolor és de la part occidental de la Serralada Cantàbrica). La var. guarensis és del Prepirineu d’Osca. La var. cazorlensis és de les Serres de Cazorla i Segura. Es troba als marges frescals de boscos i bardisses, en terrenys amb força saó, ben drenats, porosos, amb força humus, des de vora el mar fins a l’estatge subalpí. A la península hispànica abunda més al quadrant NE. A Catalunya es pot dir que és absent de la part plana central lleidatana i de l'Empordà. Tot i ser una espècie típicament europea es fa també a l’Oest d’Àsia, al NE d'Amèrica del Nord i al SW d’Amèrica del Sud, a més de al SE d’Austràlia i a Nova Zelanda.

HISTÒRIA

NICHOLAS CULPEPER, curiosament, explicava al segle XVII que els herbolaris espanyols feien servir la rel de la planta contra càlculs renals dels més difícils de fer sortir. Calia menjar-ne un bocí cada dia en dejú. Les fulles les emprava ell en locions contra la faringitis. Transcriu la recepta de TRAGUS: 4 g de llavors d’Aquilegia i una mica de safrà amb vi. Això desobstrueix el fetge i cura la icterícia. Per provocar el part, també funciona prendre les llavors en vi, un o dos cops. L’aquilègia és planta de Venus.

ESOTERISME

Alguns contrabandistes pirinencs en duien a sobre com amulet per infondre'ls valor. Les llavors posades en una bossa penjada del coll, diuen que atrau l’amor de la persona que volem que s’enamori de nosaltres. També es pot fer pols amb les llavors i fregar la pell del cos amb això per tenir una experiència amorosa més forta. La flor és el símbol de la bogeria de l’amor. Regalar-les invita a la reconciliació després d’una discussió.

PROPIETATS MEDICINALS DE L’AQUILEGIA VULGARIS

  • afrodisíac (llavors)
  • antioxidant
  • aperitiu
  • astringent
  • càncer (estómac, mama)
  • cosmètic
  • depuratiu
  • diaforètica
  • diürètic
  • emmenagog
  • hepatoprotector (Fulles)
  • immunoestimulant
  • narcòtic
  • resolutiu
  • sudorífic
  • tòxic (?)
    • Flor de BACH: dona claredat.

PREPARATS

  • Herba Pollosa (Aquilegia vulgaris) + serp blanca (Malpolon monspessulanus): contra el xarampió. Ho feien bullir i s’ho bevien. Ho diu en JAUME CARBONELL, de Ripoll. 2000.
  • SIMON PAULLI (segle XVII) afirmava haver salvat d’una mort segura nens afectats de verola o xarampió amb la barreja de 2-4 g de llavors en pols + destil·lat de Fumària + destil·lat de Plantago coronopus. Una barreja alternativa seria la de llavors d’aquilègia + llavors de mostassa + llavors de créixens + llavors de meló + destil·lats de Fumària + Cnicus benedictus + Scorzonera hispanica + Aquilegia (flors) + Foeniculum vulgare.

PRINCIPIS ACTIUS (LLAVORS)

  • àcid trans-5, cis-9, cis-12- octadecatrienoic
  • àcid caprílic
  • àcid decanoic
  • àcid esteàric
  • àcid hexanoic
  • àcid làuric
  • àcid linoleic
  • àcid mirístic
  • àcid oleic
  • àcid palmític
  • àcid palmitoleic
  • àcid prúsic-glucòsid
  • aquilegiòsid C
  • aquilegiòsid D
  • aquilegiòsid E
  • aquilegiòsid F
  • aquilegiòsid G
  • aquilegiòsid J
  • aquilegiòsid K
  • aquilegiòsid L
  • aquilegnina
  • delfinidín-3,5-diglucòsid
  • delta-8-esfingolípid-desaturasa
  • fructosa (NÈCTAR)
  • iso-citosòsid (=4’-metoxi-5,7-dihidroxi-flavona-6-C-glucòsid)(FULLES)
  • iso-vitexina-4’-O-beta-D-glucopiranòsid (FULLES)
  • iso-vitexina-4’-O-delta-D-glucopiranòsid-2’’-O-beta-D-glucoprianosil (FLORS)
  • lipasa
  • magnoflorina (REL)
  • mucílag
  • nitril-glucòsid
  • proteïna
  • sacarosa (NÈCTAR)

TOXICITAT

És una planta que té fama de tòxica entre els herbolaris de Barcelona, per exemple. Però al UK posen les flors a les amanides o en fan te. Sembla ser que l’aquilegina desprès cianur al descomposar-se a l’intestí gràcies a la beta-glucosidasa. O sigui, que la toxicitat vindria a ser similar a la de les ametlles amargues. Però la planta cuita perd toxicitat al descomposar-se l'aquilegina. De tota manera, si algú se’n fes un tip, cosa que no ha quedat documentada la base de dades PFAF, els símptomes de la intoxicació serien: formigueig a la pell, agitació, descoordinació, convulsions, i finalment paràlisi cardíaca, per manca d’oxigen a les cèl·lules del miocardi.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els aquilegiòsids són derivats (glucòsids) del cicloartà. Els aquilegiòsids C,D,E,F tenen una acció immunosupressora. Inhibeixen la proliferació de limfòcits en ratolins al·logènics.


Descarrega't el document