Té fulles d’un verd fosc quan tenen sempre ombra (saba amb 3 mM de K+), o més clares (saba amb 12 mM de K+) si estan més assolellades. Són alternes, lanceolades o oblongo-lanceolades, de consistència una mica coriàcia, aromàtiques, pinnatinervades, amb el nervi principal molt sobresortint per sota, i amb la vora de la làmina de vegades una mica ondulada (especialment als tanys o a les fulles apicals de la capçada). Tenen àpex agut i base atenuada. Fan uns 3-9 cm de longitud i tenen un curt pecíol. La cara de dalt és de color verd fosc llustrós, mentre que el revers és més pàl·lid. Les flors, dioiques, són d’un groc molt clar i estan disposades en petites umbel·les sèssils de 4-6 flors, amb 4 petaloides de 3-4.5 x 1.5-2 mm, oblongs, més tard, caducs. Flors que apareixen al març-abril, i estan embolicades abans d'obrir-se per un involucre subglobós. Les flors masculines tenen 8-12 estams d’uns 3 mm, i gairebé tots tenen de 2 nectaris oposats, sub-basilars que s’obren de baix a dalt per ventalles d’1 mm; i gineceu rudimentari. Les flors femenines tenen 2-4 estaminodis apendiculats i ovari subsèsil amb estil curt i gruixut, i estigma trígon subcapitat; i ovari lliure, embolcallat per 2-4 estaminodis tripartits. El fruit és una drupa, ovoide, de 10-15 mm, negra a la maduresa, tova, suaument acuminada, amb el pericarpi prim, amb una sola llavor de 6.5 x 9 mm, llisa; amb el receptacle poc engruixit. Té llavor única de 9 per 6,5 mm, llisa. Madura a principis de tardor. 2n=42, 48.



MALURES QUE POT PATIR EL LLORER

  • Athelia rolfsii
  • Aureobasidium sp.
  • Cacoecimorpha pronubana
  • Calonectria ilicicola
  • Capnodium sp.
  • Coccus hesperidum
  • Glomerella cingulata
  • Gynaikothrips ficorum
  • Limacinula sp.
  • Paraconiothyrium variabile
  • Pestalotiopsis uvicola
  • Phytophtora citricola
  • Pseudomonas syringae
  • Psylla piri
  • Raffaelea lauricola
  • Stigmina carphopila
  • Trioza alacris
  • Xylella fastidiosa

https://plantamus.com/blog/enfermedades-del-laurel/

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És de la ribera del Mediterrani. Durant les glaciacions es va anar refugiant en indrets més humits i càlids. Cerca refugiar-se en petites valls humides i arrecerades. A la península hispànica és abundant a la zona cantàbrica, on sembla tenir ADN de Laurus azorica també. A Galícia i a l’extrem meridional de la península es barreja amb boscos d’alzina surera humits. També es fa a Portugal, i a les zones properes al mar dels Països Catalans. Tenen un aire tropical les lloredes de la Costa Brava, vora Lloret i Tossa de Mar, on es fa amb la falguera Osmunda regalis, i sota els verns (Alnus glutinosa).

CULTIU

És fàcil reproduir el llorer ja sigui per llavor, ja sigui per esqueix. Esqueixos lignificats de 8-10 cm de longitud es posen en sorra gruixuda en pots de vidre. Un cop han sortit les arrels es trasplanten en torretes petites amb una barreja de sorra i llim que dreni bé, i a sota s’hi aplica escalfor. El millor període per fer els esqueixos és a l’estiu, de juliol a agost. Després, cap a finals de setembre, es trasplanten al planter amb llim i sorra. A l’hivern no poden suportar gelades, però els agrada un ambient ben ventilat. Poden agrupar-se en rengles ben atapeïts. A la primavera ja es podran plantar, preferentment en un terreny amb molt d’humus, humit i poc fred. Les llavors, un cop desproveïdes del pericarpi, es poden posar a germinar. La llavor amb el pericarpi quedaria adormida. Llevant el pericarpi, posant-la a estratificar en fred i humitat i àcid giberèl·lic, germina molt bé, sempre que contingui o hagi contingut més del 15% d’aigua.

ESOTERISME

Segons la mitologia grega, el llorer està molt relacionat amb Apol·lo. Apol·lo estava molt cofoi per haver mort Pitó, un mostre de cent caps que llençava foc per les seves cent boques, i que ho destruïa tot al seu pas per la Tessàlia. Per això, creient-se ja invencible, va desafiar Cupido. Cupido es va enfadar i, com a represàlia, disparà una fletxa amb punta d’or a Apol·lo, i això li inspirà amor i passió. Però, acte seguit va disparar una fletxa amb punta de plom a Dafne, filla de la Terra i del riu Peneu. Com a resultat de les fletxes disparades per Cupido, a Apol·lo se li despertà una ardent passió de concupiscència envers Dafne. Però Dafne s’omplí de desdeny i animadversió envers Apol·lo. Quan Dafne corria per fugir d’Apol·lo, el pare d’ella va acudir a auxiliar-la i la va convertir en llorer allí vora el riu. Al veure-la convertida en llorer, Apol·lo l’abraçà i la besà mil cops, i al final, donant-se per vençut, tallà unes rames i se’n va fer una corona. Content amb el seu amulet, sentencià que, tot i que no havia pogut ser la seva amant, almenys seria el seu símbol de la victòria per a coronar artistes, prohoms, poetes i esportistes. Deixà la pell de Pitó perquè les nàiades podessin cobrir el seient i seure allí còmodament per fer profecies en el futur, envoltades pels llorers. I Júpiter, déu dels llamps, va respectar sempre més aquell indret, el poder de clarividència de les nàiades, i les rames de llorer que mai el llamp les toca.

S'emprava en rituals d’endevinació a l’oracle de Delfos, situat al peu de la font de Castàlia, al Mont Parnàs, «obert» només els mesos de bon temps i no pas a l’hivern. La nimfa o nàiada que practicava la dafnomància emergia de l’aigua tota nua, però ho feia duent enganxada alguna fulla de llorer provinent de la lloreda del costat. Segons on se li havia enganxat alguna fulla, això significava una o altra cosa. Després, si llençava al foc unes rames de llorer i espetegaven molt fort, això era senyal de que la profecia que acabava de fer era encertada i esperançadora. Si no espetegava gaire, era senyal que la profecia no era gaire segura o poc afalagadora. Ella també mastegava fulles de llorer fins aconseguir un estat propici per a l’endevinació. I escoltava la remor del vent sobre les fulles dels llorers com a veu divina que responia a les preguntes dels devots.

Els romans i els grecs antics empraven el llorer per a coronar els campions d’esports. El costum va començar en la celebració dels Jocs Pítics, l’any 582 a. C. Abans, als Jocs Olímpics, des del 776 a. C., les corones eren fetes de rames d’olivera. També creien que aportava força física als esportistes de la lluita quan en duien. Era una planta sagrada junt a l’olivera, l’olivereta (Ligustrum vulgare), la murtra, i el romaní.

És un arbre regit pel Sol i el signe de Leo. Té la virtut de foragitar embruixaments i els mals que Saturn pugui fer al cos humà. És impossible que un llamp el fereixi.

Hom diu que repel·leix els llamps tenir una ram beneït per Setmana Santa penjat al balcó. També es poden cremar aquestes fulles per a foragitar una tempesta.

Foragita el diable. Pot emprar-se junt al ginebre, hipèric, milfulles, ruda,vesc.

Foragita les bruixes, cremant-ne sobre brases junt amb oli beneït i rames de donzell (Artemisia absinthium). Alguns pagesos creuen que les bruixes al caure ―per efecte d’aquests fums― dels núvols amenaçadors de turmentes, es poden fer mal amb les forques que deixen ells al camp, cap per munt.

Per purificar l’aire d’un habitatge sobre unes brases de carbó o un cotó xopat amb alcohol, assegurat dins una cassoleta de terrissa, s’hi posen a cremar fulles de llorer, olivera (Olea sp.), espígol (Lavandula latifolia), romaní mascle (Cistus clusii). I es va passejant la cassoleta per les habitacions perquè s’hi vagi escampant el fum purificador [Ferran & Ferrando].

Porta clarividència, visions i somnis profètics. Somniar en una branca de llorer és senyal de distincions, prosperitat i honors. Però somniar que dus una corona de llorer és senyal de que a la vida real estàs perdent prestigi. Prevé les actuacions dels fantasmes i dels poltergeists. En els banys per dur a terme neteges espirituals, o «limpias», es posa Llorer, Clau i Canyella. Escrivint un desig sobre una fulla i cremant-la, això pot ajudar a fer-lo realitat. Perquè l’amor duri, es talla una tija de llorer i es divideix en dues meitats. Cada amant n’ha de guardar una meitat.

LITERATURA

  • —«En aquesta santa casa, els llorers hi són florits, i a la cara de les noies els àngels hi són escrits. En aquesta santa casa, els llorers hi són granats, i a la cara de les noies els àngels hi són pintats»—.
  • «Cal no adormir-se en els llorers!»
  • «Posar la corona de llorer abans de la cursa». És una estratègia didàctica típica d'alemanya —«Den Lorbeerkranz vor dem Rennen aufsetzen» »— per animar els deixebles a obtenir millor rendiment, quan encara tot just estan començant a aprendre.
  • «Batxillerat» ve de «Baca laureatus». «Laureato» en italià significa que es té el títol i s’ha passat l’examen de doctorat i en tot cas haver assolit un grau per tenir el poder de la clarividència.
  • —«Entre los árboles todos, se señorea el laurel; entre las mujeres, Ana; entre las flores, el clavel»—. Poema a Galerías, d’ Antonio Machado.
  • Calderón de la Barca a «Amar después de la muerte» posava: —«Abenhumeya valiente, a cuya altivez bizarra no el roble del Alpujarra dé corona solamente, sino el sagrado laurel, árbol ingrato al sol, cuando llore el español, su cautiverio cruel...»
  • Unes branques simulades de llorer daurades adornen la tribuna del congrés dels diputats de Les Corts Generals de l‘Estat, a Madrid. També a Madrid, als jardins a la zona Nord del Tribunal Suprem, hi ha unes bons exemplars de llorer, podats en forma de piràmide.
  • A l’escut nacional de Grècia, a més de la creu ortodoxa sobre atzur, hi figuren dues rames de llorer formant una circumferència que envolta el camp d’atzur.
  • La verge de Loreto (Itàlia) el 10 de desembre del 1294 va aparèixer dins un bosc de llorers. És la patrona dels aviadors.

PREPARATS

  • Adob de les olives: vinagre, sal, llimona, all, comins castellans, farigola, fonoll, llentiscle, llorer, murtra, orenga, sajolida.
  • Bàlsam de Fioravanti. Adient contra dolors als ossos, i contra la gota. Composició: trementina veneciana (Larix) 12 p + resina elemí 6 p + gàlban 5 p + mirra 6 p + copaiba 6 p + Àloe vera 2 p + estorac líquid 4 p + baies tendres madures de llorer 8 p + canyella 3 p + galanga 3 p + claus d’olor 3 p + nou moscada 3 p + zedoària 3 p gingebre 3 p + Dictamnus albus 2 p + alcohol 80 o 190 p. Primer es trituren fins a fer-ne pols les arrels, la canyella, el clau, la nou moscada, i les baies de llorer i es posa a macerar això en alcohol durant 4 dies. Després s’hi afegeixen les gomo-resines i es macera 2 dies més. Finalment es destil·la a bany-maria fins a obtenir 156 p de licor.
  • Banys de cap: llorer (fruits) + comins + hisop + orenga + eufòrbia. Contra sinusitis i inflamació del paladar.
  • Banys de peus (o genolls): llorer (Laurus nobilis) + mercolatxa (Mercurialis tomentosa) + romaní (Rosmarinus officinalis) + farigola (Thymus vulgaris).
  • Bioabsorbent de metalls pesants (Pb, Cd, Cu, Zn): fulles triturades desgreixades (restes industrials).
  • Bouquet garni: julivert + farigola + llorer + cerfull.
  • Cataplasma diürètic: s’aplica sobre el baix ventre, calent, a base de fruits de llorer, ginebrons, dents d’all, tot ben triturat amb una grapat de segonet i es bull en vi blanc fins que espesseixi i es pugui aplicar.
  • Fulles seques. Es poden dur de viatge com a remei d’urgència contra el mal d’estómac. Només cal mastegar-ne una porció.
  • Herbes (ramet) per l’estofat: llorer + farigola + sajolida + orenga.
  • Licor digestiu mallorquí: fonoll marí (Crithmum maritimum) + fonoll (Foeniculum vulgare) + fulles de llorer + brot de romaní (Rosmarinus officinalis) + fulles de tarongina (Melissa officinalis) + alcohol de boca rebaixat.
  • Liniment antireumàtic: 4 fulles de llorer + 4 fulles de baladre (Nerium oleander) en 1 L d’alcohol rebaixat, deixat reposar 40 dies a sol i serena.
  • Oli d’amanir A) amb fulles de llorer i rames florides d’hisop (Hyssopu officinalis): per donar millor gust a la carn de porc o pollastre. B) amb fulles de llorer i un bitxo (Capsicum).
  • Oli medicinal [Dioscòrides]: El daphnélaion es prepara amb fruits de llorer ben negres o madurs. Es bullen en aigua i es va recollint el greix amb la closca d’un musclo. Aquest oli és verd, picant i molt amargant. Dona escalfor, obre obstruccions, relaxa i evita fatiga de tendons. És adient contra tendinitis, tuberculosi, febre amb calfreds, catarro, mal de cap, mal d’oïda. Sempre per ús extern. Per ús intern resultaria vomitiu.
  • Pomada contra grans de pus: fulles fresques 50 g + fruits 50 g + llard 100 g. S’escalfa fins que s’hagi evaporat l’aigua. Es filtra per una gassa i es deixa refredar.
  • Sabó (en pastilla): Es prepara el sabó d'Alep amb greix de la baia del llorer. És el que es fa servir a l'hamam.
  • Sal d’herbes: pols obtinguda triturant les plantes amb l’ajuda d’aire líquid. Sal + julivert + llavor d’api + all + orenga + llorer.
  • Suc de fulles: 3-4 gotes en aigua per beure, per llevar la por, l’excitació, per fer venir la regla, millorar l’estómac i l’oïda.
  • Tisana de rel de gram (Cynodon dactylon) i fulles de llorer: contra els dolors menstruals.
  • Travarica (licor digestiu croata): Foeniculum vulgare Mill., Myrtus communis L., Salvia officinalis L., Ruta graveolens L., Juniperus oxycedrus L., Ceratonia siliqua L., Juglans regia L., Citrus spp., Ficus carica L., Laurus nobilis L., Rosmarinus officinalis L., Artemisia absinthium L., Rosa centifolia L., Mentha × piperita L., M. spicata L.
  • Vinagre de llorer: en compreses calentes contra dolors de la grip o mals reumàtics, o picades de bestioles (abelles, mosquits, vespes, etc.), en sinusitis, mal de ronyons, mal de la regla.
  • Xarop contra la tos: rel de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) + rel de malví (Althaea officinalis) + flor de malva + figues seques + pell de taronja + fulles de llorer.


Per llegir sobre les propietats, les seves indicacions, els noms populars en diferents llengües i moltes més informacions, descarrega't el document