El receptacle té escates tricuspidades amb la punta peluda. Els capítols fan 5-10 cm de diàmetre i tenen unes 10-20 lígules de 2.5-4 cm de color tan groc que pot fer mal a la vista. Flòsculs del mateix color, fins a 30. Rames de l’estil apendiculades i piloses. Fruits en forma d’aquenis similars a les pipes dels gira-sols, amb un vil·là de 2 arestes espinoses principals de 9-12 mm i 1-2 menors deltoides. BACTERIS ENDOFÍTICS: Actinobacteriae, Alphaproteobacteriae, Bacillus aquimaris, Bacillus methylotrophicus, Firmicutes, Gammaproteobacteriae, Listeria sp., Micrococcus luteus, Pseudoxanthomonas helianthi. MALURES: Alternaria sp. Aspergillus tamari, Botrytis cinerea, Fusarium oxysporum, Penicillium citrinum, Penicillium polinicum, Podosphaera fusca, Pseudomonas syringae, Sclerotinia sclerotiorum, Sclerotium rolfsii, Trichoderma viride.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Originària del Canadà i els EEUU, de Nova-Escòcia fins a Minnesota i Kansas. Allí els amerindis ja la cultivaven. El nom de tupinambu ve dels amerindis brasilers de la tribu Tupimabà que el 1615 estaven de visita pel Vaticà. S’havia plantat a Paria dos anys abans i en tenien unes mostres exposades al Vaticà. És espècie naturalitzada potencialment invasora a Catalunya. Es fa vora als marges de cursos d’aigua, o cultivada als horts, sobre sòls rics en matèria orgànica i nutrients. Resisteix bastant bé el fred hivernal, fins i tot temperatures de 50 graus centígrads negatius. Solen acompanyar-la Angelica sylvestris, Calystegia sepium, Solidago canadensis, Symphytum officinale, Vicia sepium. A la península es fa a la meitat Nord i al llevant, a més de a Huelva. Al mon, es fa sobre tot a l’hemisferi Nord. A Catalunya es troba amb menys probabilitat al Garraf, Penedès, Anoia, Segarra, Les Garrigues, i muntanyes per sobre els 1400 m snm.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaques
  • ajuden a absorbir Ca, Fe, Mg
  • anticanceroses (càncer de mama)
  • anticoagulants
  • anticolesterolèmiques
  • antidiabètiques (per esmorzar)
  • antidislipidèmiques
  • anti-fatiga crònica
  • antifúngiques
  • antihipertensives
  • antiinflmamatòries (p.p. heliangina)
  • antimutagèniques
  • antiobesitat
  • antioxidants (als fibroblasts)
  • anti-retinopatia diabètica
  • antireumàtiques
  • anticaquicàrdiques
  • antitripanosòmiques: (p.p. helianto-tuberòlid-8-O-tiglat )
  • aprimants (excepte a les vaques/rumiants)
  • colagogues
  • colerètiques
  • comestibles
  • cordials
  • desintoxicants (d’etanol, metalls pesants, Estronci radioactiu)
  • diürètiques (àcid úric)
  • espermatogèniques
  • estimulants de la proliferació de fibroblasts REL
  • estimulants de la quimiotaxis dels neutròfils (p.p. lectines)
  • estomacals
  • immunoestimulants
  • inhibidores de l’alfa-amilasa
  • inhibidores de l’alfa-glucosidasa
  • insulinogèniques
  • laxants suau
  • manca de capacitat de concentració mental
  • prebiòtiques
  • preventives de l‘acne
  • preventives de càncer de còlon
  • promouen síntesis de vitamines B
  • protectores dels espermatozous
  • protectores hepàtiques
  • protectores de la mucosa gàstrica
  • protectores renals
  • tòniques

USOS CULINARIS I INDUSTRIALS

Els tubercles allargats es couen i resulten viscosos i poc dolços. Solen barrejar-se amb patates o altres verdures, o salses. Se’n fan truites, sopes i menges de quaresma. Es pot coure amb panses, gingebre, mantega, avellanes, botifarra, etc. PIUS FONT QUER posava que “no se tata de ninguna golleria, pero bien aliñadas, las aguaturmas se dejan comer”. La que la inulina és un bon prebiòtic que no acaba de digerir-se pot dir-se que és una menja molt sana però que no alimenta o dona calories. Si es cou molt, la inulina acaba donant fructosa. Els tubercles es poden torrar per fer una mena de cafè. Dels tubercles se’n pot extreure per fermentació etanol de molt bona qualitat, per fermentació amb llevats, o, industrialment, se n’extreu també fructosa, butanol, àcid succínic, àcid cítric, àcid làctic, inulina. Com a fornidores de biomassa poden produir en la part aèria fins a 120 Tm/Ha.

EFECTES FISIOLÒGICS

El metil-2-(4’metoxi-4’-oxo-butanamida)-benzoat actua com antiinflamatori als macròfags activats per LPS, frenant la producció de IL-1beta, IL-6, TNF-alfa proteica i genètica. També inhibeix les vies MCP-1, Rantes, MAPK las adipòcits 3T3-L1 cultivats vora macròfags RAW 264.7


Per llegir més sobre les nyàmeres, descarrega't el document