Les bràctees florals -ja presents escampades i escasses en la tija floral per sota de la inflorescència- tenen 8-11 x 5-6 mm i són triangulars, acuminades, membranàcies i amb lleugeres crestes marrons paral·leles. Les flors, curtament pedicel·lades, són sub-erectes a la preantesis, patents en l’antesi i, després, pengen al madurar i en la fructificació. Els pedicels tenen 4-5 mm, són una mica acrescents i arriben fins a 7 mm a la fructificació. El periant, de 25-30 mm, és tubulós, lleument estret a la base, i de color groc en general; els tèpals externs estan soldats a la meitat inferior de la seva longitud. Els estams, exerts, mesuren 30-35 mm. L’antesis dura unes 48 hores i la dehsicència de les anteres coincideix amb l’obertura del periant. La receptivitat de l’estigma és major el segon dia de l’antesis. La producció de nèctar arriba a 0.34 mL per flor. El quocient pol·len/òvul és de 4.115. Les flors són sovint visitades per insectes: Apis mellifera, Trigona, Poliste, Eumenes, Vespa, Leucippus falax, Amazilia tobaci. Deu haver-hi protàndria i auto-incompatibilitat ja que normalment fa molt poques llavors. La proliferació irregular de cèl·lules mare del pol·len (39%) suggereix que l’estrès del medi ambient (temperatures de 32 a 40 o C), la insolació molt forta i la baixa humitat poden induir inestabilitat cromosòmica i canvis fisiològics que alteren el normal desenvolupament pre-meiòtic, i que pèrdues o addicions de fragments cromosòmics poden tenir lloc junt amb deficiències o duplicacions de gens. La corol·la és tubular, gairebé cilíndrica, d’uns 3 cm, i a l’obertura té 6 lòbuls. Les poncelles fan només 2- 6 mm. Els estams, 6, estan adherits al receptacle. L'ovari, en canvi, és lliure. Hi ha molt nèctar, generalment, a la base. El fruit és una càpsula de 20-25 x 6-8 mm, amb llavors de 0.5 cm, sense comptar les ales. El fruit és una càpsula triangular i conté nombroses llavors. Algunes varietats no produeixen llavors. Fisiològicament és una planta que fa la funció clorofíl·lica en la modalitat C4. Això vol dir que de dia tanquen els estomes i els obren de nit. De nit carboxilen i, gràcies a la fosfo-enol-piruvat-carboxilasa i a la màlico- deshidorgenasa, transformen el midó en àcid màlic, que s’acumula als vacúols. De dia descarboxilen el malat i fixen el CO2 i van sintetitzant midó i glucans. El CO2 es fixa gràcies a rubulosa-bifosfat-carboxilasa.Les fulles, de més d’1 cm, blanquinoses, sedoses per sota, grises-verdoses per la cara da sobre, amb pecíol no auriculat, de contorn oval, les caulinars bipinnatisectes amb segments de més 1.5 mm d’amplada, oblong-linears o oblong-lanceolats poc aguts. Les fulles basals són majors (fins a 20 cm) que les caulinars (fins a 10 cm). Les basals són més dividides i amb pecíols més llargs que les caulinars. Les cèl·lules epidèrmiques poden arribar a fer 370 micres. Els capítols, també amargs, més que les fulles i menys que les arrels, són globulosos fan fins a 3 x 4 mm i estan breument i irregular pedicel·lats, inclinats cap avall, formant part d’una gran panícula de rames erectes amb involucre blanquinós de folíols exteriors lineals a penes escariosos i els interiors ovals, molt obtusos i molt escariosos; receptacle cobert de pèls blancs llargs; aquenis llisos, de 0.5 mm, cilíndrics, lleugerament corbats, glabres, brillants, amb nervadures fosques.



SINONÍMIA

  • Aloe barbadensis Mill.,1768.
  • Aloe barbadensis var. chinensis Haw., 1819
  • Aloe chinensis Steud. ex Baker, 1877
  • Aloe elongata Murray, 1789
  • Aloe flava Pers., 1805
  • Aloe indica Royle, 1839
  • Aloe lanzae Tod., 1890.
  • Aloe littoralis J.König ex Baker, 1880
  • Aloe maculata Forssk.,1775 nom. Illeg.
  • Aloe officinalis Forsk.
  • Aloe perfoliata var. barbadensis (Mill.) Aiton, 1789
  • Aloe perfoliata var. vera L., 1753.
  • Aloe rubescens DC., 1799
  • Aloe variegata Forssk,.1775 nom. illeg. •Aloe vera var. chinensis (Steud. ex Baker) Baker, 1880
  • Aloe vera var. lanzae Baker, 1880
  • Aloe vera var. littoralis J.König ex Baker, 1880 •Aloe vulgaris Lam., 1783

ETIMOLOGIA DEL NOM CIENTÍFIC

LINNÉ va poder fixar-se en Aloos, el pare dels dos gegants que van encadenar el déu Mart, déu de la guerra, durant uns quinze mesos. Les dents laterals de les fulles podrien recordar a aquelles cadenes, que després el déu Mercuri es va encarregar de trencar. A banda, «àloe", en llatí, vol dir: "d'amargor". A més, alguns creuen que podria derivar de «sal» en grec (=alós), ja que, a més de trobar-se vora el mar, el sabor recordaria el de l’amargor de l’aigua de mar. O bé de l’àrab «al·loèh» que significa «brillant i amarg», o de l’hebreu «ahal». (amb el mateix significat).

HÀBITAT

Prové de l'Àfrica del NE, concretament de l'illa de Socotra, situada a l'Oceà Índic, entre Somàlia i el Iemen (país al qual pertany en l'actualitat). Es considera sub-espontània al Nord d'Àfrica (incloses les illes Canàries), així com a les costes meridionals d'Europa. Però el seu cultiu és intensiu en les Antilles (illes d'Aruba i Bonaire), Curaçao, i en altres zones tropicals similars: Haití, Hawaii, etc. A l'Àfrica el cultiu és extensiu a Kènia, Tanzània, Etiòpia, Nigèria. També es conrea en alguns països andins, Veneçuela, Mèxic, Texas, Florida, Arizona, i al Nord d'Àfrica, des de les illes Madeira fins el Sudan. Es conrea així mateix en jardins resguardats de la fred i en hivernacles, gairebé sempre no gaire lluny de la mar, en gran part dels països de les zones temperades. No obstant això, en les mateixes Barbados ja no s'explota el seu cultiu. A Àsia es troba des de l'Índia fins a Malàisia. Es fa millor en terrenys sorrencs una mica nitrificats o pedregosos, en climes no massa freds o protegit del fred i de l’excés d’humitat. Potser els llocs on es cultiva a més gran escala sigui l’estat de Texas (Vall del Río Grande), a La Florida i a Califòrnia. A Israel es pot cultivar amb èxit tot i haver de suportar temperatures properes als 40º C durant dos mesos. Per altra banda a Xile resisteix sequeres importants amb temperatures de 45º C, gràcies als seus gens Hsp`70 i Hsp100 i ubiquitina.

CULTIU

Normalment, es compren plantes reproduïdes vegetativament, ja que les varietats estàndard són estèrils. S'han fet així perquè sempre produeixin substàncies semblants. És fàcil fer créixer un Àloe petitó. Es posa en una caixa gran o torreta d'uns 40 cm de profunditat i amb un fons de sorra barrejada amb una mica de torba. A sobre d'aquest fons d'uns 10 cm, s'omple l'espai amb barreja de sorra + torba + terra bona rica en humus. Al centre es col·loca la planta i es rega abundantment tot. No convé que li toqui el sol directament durant molta estona. Ara bé, plantes crescudes a ple sol produeixen més i majors arrels axil·lars, i això fa que tinguin el doble de massa que aquelles crescudes a mitja ombra o només el 10% de les crescudes a l’ombra intensa. L’ombra parcial incrementa el nombre i la longitud de les fulles produïdes per la tija primària, però la massa (en sec) queda reduïda al  66% de la que s’aconseguiria a ple sol. La massa de les arrels queda reduïda també. A mitja ombra al 28% i a plena ombra al 13%, respecte a la que s’aconsegueix a ple sol. Amb tot, al cap de sis mesos les diferències entre les concentracions d'aloïna i carbohidrats solubles és mínima. La glucosa és el carbohidrat soluble més abundant. Si es prefereix col·locar la planta al terreny directament, abans caldrà fer un forat d'uns 60 cm d'ample per 60 cm de fondo, en el qual es posarà la barreja de sorra + torba, barrejada amb la terra del voltant; i, si aquesta no fos bona, terra extra. Potser és millor regar la planta abundantment però no gaire sovint. Que no hi hagi altres plantes a prop. Aviat, hi haurà plançons laterals. Caldrà esperar que tinguin almenys 15 cm d'alt per arrencar amb cura i fer-los viure independentment. Evidentment, a l’hora d’eixarcolar la terra cal tenir molt de compte en no fer malbé les arrels de l’Aloe vera. Quan la volguem trasplantar val més deixar-la a l’aire uns 9 dies perquè cicatritzi la ferida que li haurem provocat al fer l’esqueix. La propagació pot ser per llavors, però només són fèrtils les llavors produïdes per fecundació creuada, no les produïdes per una planta aïllada. Per altra banda, cal tenir en compte que si hi ha altres espècies del gènere a la vora poden produir híbrids fàcilment. Hi ha plantes que no produeixen llavors. I la germinació no sol pujar del 25% a les llavors normalment en condicions normals. En càmera climàtica pot arribar al 65 %. Un cop germinades les llavors, caldrà esperar 4 anys a tenir plantes aprofitables comercialment. I les plantes no solen viure més enllà de 12 anys. La reproducció vegetativa és la més emprada per viveristes. Es poden aprofitar rebrots (3-4 per any). Així podrem «ja» aprofitar les plantes al cap de 18 mesos. Aprofitar bocins d'arrels no és tan eficient, ja que triguen 2 anys a ser aprofitables i hi ha perill que agafin malalties a través dels talls. En aquesta espècie sembla que la propagació in vitro sigui realment rentable. A més, hi ha l’avantatge de la conservació genètica del clon escollit. Es pot esterilitzar els segments amb estreptomicina i bavistina i després amb clorur mercúric o hipoclorit sòdic. Per evitar que els segments segreguin massa suc groc, es pot afegir vitamina C al medi on hi haurà una font adient de Carbó (1 g/L PVP= polivinil-pirrolidona), i àcid cítric (0.5 g/L). Les arrels adventícies tractades amb àcid salicílic i àcid indol-butíric, durant 35 dies contenen molt més àloe- emodina (x10) i crisofanol (x8) que les no tractades. Normalment s'afegeixen auxines i citoquines per iniciar els desenvolupament del call. Després, progressivament caldrà anar passant a un medi cada cop menys xop. Un medi MS (MURASHIGE & SKOOG)** amb 2 mg/L de BAP (=6-benzil-amino-purina) i 0,5 mg/L d`àcid naftalèn-acètic pot donar lloc a 75 nous tanys d’uns 4 cm.

ESPÈCIES SIMILARS

Al gènere Aloe hi ha unes 360 espècies, o gairebé 600 segons alguns botànics. Viuen en zones tropicals. I es crien, o fins i tot s’hibriden, en molts jardins. Les més corrents són, a part l’Aloe vera, A. arborescens i A. umbellata=saponaria, almenys a Catalunya. La majoria són oriünds de la zona de l’Est de l’Àfrica, des del Cap de Bona Esperança, a la punta Sud, fins la mateixa Aràbia. A Sud-àfrica s’hi poden trobar 119 espècies, de les quals 71 són endèmiques del país. Al món, entre les medicinals destaquen algunes espècies:

  • A. albiflora. Conté àcid hidroxi-cinàmic (derivat); 1,2-etanediool, fenil
  • A. arborescens [Sayyan, en Kone; Inkalane, en zulu; Hiha-iraru («no cal metge», en japonès]: Es conrea en molts jardins espanyols, arriba fins a 3.5 m d'alçada. Té fulles bastant estretes i llargues. La tija pot ramificar-se molt. Té moltes virtuts: contra tumors, leucèmia, limfomes, fibrosarcomes, malalties de la pell, al·lèrgies, inflamacions, dèficit immunitari, diabetis, cremades per radioteràpia, etc. Conté aloenina, àloe-mannana (inhibeix sarcomes), i arborana B, beta-sitosterol; 3-hidroximetil-furà; (Z)-3-esanol; (Z)- esanal, aloctina A (inhibeix el fibrosarcoma). Els dímers elgènics A i B inhibeixen l'activat citosòlica de la deshidrogenasa alcohòlica i la aldehid-deshidrogenasa; i redueixen, doncs, la intoxicació etílica. Conté proteïnes amb activitat anti-proliferativa.
  • A. aristata. Conté 3etil-fenol; p-etilèn-guaiacol; vainillina.
  • A. aspera. Conté m-pirol; àcid oleic (derivats); campesterol (derivats); estigmasterol (derivats).
  • A. capensis [Shubiri, en suahili]: Té fulles més blavoses i espines més patents en els marges laterals. S'utilitza com a font de colorant fosc. El seu sèver és marró fosc, però amb reflexos verds. Prové de el Cap, Lesotho, Natal (Sud-àfrica). Pincipis actius: 13-27% derivats hidroxi-antracènics: aloïna A, aloïna B, aloinòsid A, aloinòsid B, 5-hidroxi-aloïna A [exclusiu d’aquesta espècie], àloe-emodina, crisofanol feroxidina, feroxina A, feroxina B, aloeresina A, aloeresina B, aloeresina C, iso-aloeresina A, aloeresina D [exclusiu de Kènia], aloenina B [de Kènia]. Sol emprar-se per elaborar l’anomenat «amarg suec». Dosis diària màxima 100 mg (=0.1 g).
  • A. chinensis. Es pot considerar espècie apart o simplement una varietat asiàtica. Té taques allargades blanquinoses i de contorn borrós a les fulles.
  • A. ferox [Bergaalwyin, en Afrikaans; Umhlaba, en zulú]. Originari d'Orange, Lesotho i Natal. S'usa com el capensis. Amb la inflorescència pot sobrepassar els 5 m d’alçada. Conté arabinogalactans i rhamnogalacto-uronans. És la font principal de sèver o suc concentrat fosc per a usos medicinals.
  • A. jucunda. Conté àcid fenil-acètic; benzè-4-etil-1,2-dimetoxi; 4-vinil-veratrol; 2-allil-1,4- dimetoxi-3-metil-benzè; fenol,3,5-bis(1,1-dimetil-etil); estragol ; bumetrizol.
  • A. linguiformis (= Glotiphyllum linguiformis): extensament present, per exemple, als jardins del castell rus de Calella de Palafrugell (Cap Roig). Hom diu que el marí rus, potser bolxevic camuflat de tsarista, el va conrear perquè creia fermament que la planta era activa contra el càncer en humans.
  • A. macra. De les Illes Mauricio i Réunion.
  • A. perryi: pot substituir a l'A. vera, però es considera menys poderós. Prové de l'illa de Socotra.
  • A. plicatilis: de el Cap de Bona Esperança. -A. purpurea. De les Illes Mauricio i Réunion.
  • A. sp.: similar a l’Aloe vera, del Rajasthan. Flors amb 8 dels 11 caràcters de l’Aloe vera diferents. Inflorescència molt més ramificada., fulles amb menys (30%) per planta, menys gruixudes però més llargues i amples, amb contingut igual en polisacàrids, però molt inferior (4, respecte a 400 ppm) en aloïna. És una varietat molt adient per a prepara begudes i sucs.
  • A. succotrina Lam. (= A. vera Miller, = A. purpurascens Haw.). Originari de Kapland, a Sud-àfrica.
  • A. tormentori. De les Illes Mauricio i Réunion.
  • A. tenuior: l'arrel s'utilitza al país d'origen (Sud-àfrica) contra els cestodes (cucs intestinals de secció plana)
  • A. umbellata (= A. saponaria; = A. latifolia). [Icena, en zulú; Sereledi, en tswana]. S'utilitza al país d'origen (Lesotho) per ferides, cremades (per insolació) i furóncols; i, internament, contra la tènia. Es fan banys col·lectius en aigua contenint la seva infusió quan hi ha epidèmies de refredat, per estroncar-les. Els que han viatjat a Sud-àfrica afirmen que o els botànics europeus estan equivocats, o la planta ha evolucionat al Sud d'Europa cap a formes molt diferents de les nadiues. Té les fulles no molt llargues, una mica vermelloses i molt tacades molt allargades ataronjat-rosades, estretes, paral·leles. Les flors s'utilitzen en ungüent oliós per curar cremades. Conté antranols.

Tot i que pot suposar-se que tots els àloes són medicinals, TORKELSON, per exemple, afegeix a la llista anterior, els següents: A. boylei, A. bracteata, A. burgersfortensis, A. candelabrum, A. castanea, A. cooperi, A. davydana, A. dhufarensis, A. ecklonis, A. fosteri, A. humilis, A. krausii, A. macrantha, A. marlothii, A. minima, A. succotrina, A. tomentosa, A. volkensii. Els àloes més usats medicinalment són A. vera i A. ferox. Aloe ferox pràcticament només s’empra per extraure’n el sèver (=acíbar).

HISTÒRIA

A la Xina, uns dibuixos de la planta de l’àloe emprada per un metge que està tenint cura de les ferides d’un soldat, s’atribueixen al temps de la cort de FU-HSI, del segle XXVII a.C. Molt després, la farmacopea de la dinastia Song (750 d.C.) recollia algunes propietats de l’Àloe vera, contra les convulsions infantils, la febre, els abscessos i la sinusitis). Almenys en una tauleta d’argila amb escriptura sumèria del segle XXI a.C. s’hi menciona aquesta planta. Hi ha dibuixos d'àloes en algunes tombes de faraons. En aquella època de l'antic Egipte es fabricaven elixirs de llarga vida contenint suc de l’Àloe (vegeu papir d'Ebers, del segle XVI a.C.) i la mateixa NEFERTITI (segle XIV a.C. ) l’emprava per abellir la pell. Però segurament ja s’emprava allí durant el quart mil·lenni a. C. Per altra banda, a l’actual Líban, a les ruïnes del temple del sol a la ciutat de Baâlbek (o Heliòpolis per als grecs) s’hi troba una figura del déu Baal-Zebut (déu de les mosques després reconvertit en bel-zebú) sostenint una planta d’àloe, segurament esculpida cap a l’any 2000 a.C. en temps del domini de la religió cananea. Molt probablement, la reina de Saba, al segle X a. C. usava olis balsàmics amb suc d’àloes del seu país per tenir cura de la seva pell i cabells, tan admirats precisament per SALOMÓ. Textos perses del segle V a.C. mencionen les virtuts medicinals de l’Aloe vera. Al segle IV a. C., ALEXANDRE EL GRAN, aconsellat per ARISTÒTIL, va conquistar l'illa de Socotra per proveir-se més fàcilment de les fulles de l'àloe. Les empraven per curar les ferides dels soldats. Al segle I a. C., la famosa reina CLEOPATRA tenia cura el seu cutis, tan admirat per MARC ANTONI, untant-lo amb àloes. Potser era Aloe vera o potser era una altra planta. El mateix cos de JESUCRIST va ser embolicat en un rotlle de mirra i àloes d’uns 30 Kg per NICODEM (Joan: 19: 39); i, sembla que no li va anar malament. Però ja abans la Bíblia menciona l’àloe, per exemple a Números 24:6 («Com valls amb torrents s’han estès, com jardins al costat del riu, com àloes que Jehovà plantà, com cedres a vora les aigües»). O al Salms 45:9 («Tota la teva roba és perfum de mirra, àloe i canyella». O a Proverbis 7:16,17 («Sobre el meu llit he estès una bonica vànova de lli egipci, l’he perfumada amb aroma de mirra, àloe i canyella»). O al Cant dels Càntics 4:12-14 (« Tu, germaneta, promesa meva, ets jardí clos, closa font, pou segellat, jardí on broten els magraners de fruits exquisits; jardí on hi ha flors d’olivereta, nards i safrà, canya aromàtica i canyella, tota mena d’arbres d’encens i mirra i àloe»). Però en tots els casos la Bíblia no es referix a Aloe vera sinó a una altra planta, potser un arbre de l’Índia, de la família de les timeleàcies, de resina molt aromàtica: Aquilaria agallocha ֲא ָה ִלים – «ahalim». O potser alguna espècie de Commiphora. Al segle I de la nostra era, DIOSCÒRIDES escrivia en el seu famós tractat De Materia Medica, sobre moltes virtuts de l'Àloe, ja fos en ús intern (insomni, desordres estomacals, dolors localitzats, restrenyiment, mal de cap) com en ús extern (pèrdua de cabell, ferides sagnants, mal de ronyons, malalties de la boca i genives, taques i cremades de sol, úlceres genitals, abscessos, picors, hemorroides, torçades, amigdalitis, i per mantenir net el prepuci i els ulls). PLINI EL VELL; CELS, GALÈ DE PÈRGAM (metge de l’emperador MARC AURELI), contra trastorns gastro-intestinals i per guarir ferides. Al segle XII a Alemanya sant ALBERT EL MAGNE emprava àloes contra paràsits intestinals. Al segle XIII, MARCO POLO va constatar l'ús i admiració dels xinesos pel Aloe chinensis. Al segle XV, en època dels Reis Catòlics, eren molt cultivats a Andalusia, ja que els àrabs l'apreciaven molt. Un dels noms àrabs de la planta (sàber) significa paciència, que és el que cal, per exemple, per tornar a ressuscitar. A la Meca i a l’entrada de les cases de molts musulmans s’hi poden veure àloes. El mateix CRISTÒFOR COLOM en duia als vaixells durant els viatges per descobrir les Amèriques. Al segle XVII JOHN GOODYEAR, en la seva versió de De Materia Medica, afirmava que l’àloe és molt amargant i d’olor forta, amb la virtut de unir, fer adormir, assecar, engruixir, fer anar de ventre i netejar l’estómac, d’aturar els esputs de sang i alliberar els ictus i guarir les úlceres genitals. El 1820 la farmacopea dels Estats Units ja reconeixia l’Àloe de les illes Barbados com un remei purgant i protector de la pell. Al segle XX MAHATMA GANDHI bevia suc de l’Àloe tot sovint. I el gel de la planta s’emprà al Japó per guarir les cremades provocades per l’explosió de les bombes atòmiques que posaren fi a la Segona Guerra Mundial. El mercat internacional mou (2018) uns 125-1300 milions de $ en Aloe vera cru i uns 110-1100 milions de $ en productes amb Aloe vera. El 65% del mercat està dominat pels USA; l’Índia domina un 10% i la Xina un altre 10%.

LITERATURA

  • ―«Más amargo que el acíbar». En sentit literal o en sentit figurat.
  • JULIO FLÓREZ.―»Cierto es que hay ámbar y color y almíbar en muchas de esas flores, mas te advierto que éstas esconden repugnante acíbar,olor de cirio,y palidez de muerto.
  • ANTONIO MARTÍNEZ

    • «Queridísimo Alóe Vera
    Tu Cálida Compañía
    Me Maravilla
    Y Me Regenera.
    Sábila Milagrosa,
    Dulce y Espesa,
    Verde y Tiesa,
    Hierba Misteriosa.
    Mágico Remedio
    Que la Piel Curas
    Y las Arrugas
    Quitas de Enmedio.
    Gracias Plantita!
    Eres un Amor!
    Y ser tu Cuidador
    Me Honra y Excita».

PREPARATS

    Usos interns:
  • Aloïna: 40 mg, 2-3 cops al dia, en càpsules o comprimits
  • Càpsules d’extracte (de polpa) liofilitzat o extret amb CO2 supercrític.
  • Crema preventiva de cremades per radioactivitat (amb fosfolípids)
  • Extracte fluid 5-30 gotes al dia dissoltes en alguna beguda
  • Extracte aquós fet amb ultrasons és particularment eficaç contra influenza-virus.
  • Gel deshidratat a 80o C ric en fibres + carbó actiu: triplica la IL-10 (anti-inflamatòria) em macròfags molestats amb LPS.. En canvi, sense carbó actiu, la disminueix un 40%, mentre que activa la IL-1beta (pro-inflamatòria) un 30%. Això a 0.25 g/L. A 1 g/L actua com a citotòxic contra cèl·lules caco-2 amb IC50.
  • Gel preparat per extrusió fins a 500 MP i deshidratat sense escalfar: multiplica per 2.4 la disminució de la IL-10 i manté la concentració de la IL-1 beta en macròfags molestats per LPS. Això a 0.25 g/L.
  • Hidromel: planta triturada 1.5 Kg (sense haver estat regada durant la setmana anterior a la recol·lecció de les fulles) & mel 2.5 Kg & vi negre de 18 o 3.5 Kg. Es tritura i es deixa macerar a les fosques i ben tancat durant 5 dies. S’administra amb molta cura, primer una culleradeta de moka dues hores abans dels menjars, tres cops al dia. Pot augmentar-se la dosis gradualment fins a una cullerada sopera cada cop, a arribar al segon mes i fi del tractament.
  • Microencapsulats amb gel d‘Aloe vera i pectina. Perquè medicaments o olis essencials arribin millor a la sang després de l’estómac.
  • Nanocàpsules amb Aloe vera, fetes de poliamida (DETA, acetona-etil-acetat, DMSO, gelatina, Tween, clorur de sebacoïl monomèric, oli d’oliva) d’uns 100 nm. .
  • Polpa o gel preparat en xarop estabilitzat (a molt alta pressió i amb sorbat potàssic com a conservant): una culleradeta al dia o més.
  • Sèver: 100 mg barrejats amb algun carminatiu (anís, p.ex.) i antiespasmòdic (belladona, p.ex.), en comprimits o càpsules (millor). 20 mg es prenen sense perill d’irritacions gastrointestinals.
  • Suc liofilitzat (1Kg correspon a 200 Kg de suc líquid).
  • Tovalloletes impregnades amb gel d’Aloe vera + àcid hialurònic: per eixugar el voltant dels ulls i netejar-los de fongs i bacteris.
  • Xarop preparat amb sucre posat en mig del tall sagital de la fulla i deixant regalimar el líquid. A culleradetes durant el dia i la nit.
    • Usos externs:
  • Bafs amb trossos de polpa per prevenir atacs d’asma
  • Conservant provisional de dents arrencades
  • Col·liri (gel d’Aloe vera amb sulfat de neomicina)
  • Compost (substitut) per regenerar alvèol dental: «aloe vera-derived gel-blended poly(3- hydroxybutyrate-co-3-hydroxyvalerate) (PHBV) nanofibrous scaffold»
  • Crema anti-acne: Aloe vera + Garcinia mangostana + Camellia sinensis
  • Fulla aplicada partida sagitalment per la meitat.
  • Fulla punxada i escalfada al forn aplicada sobre nòduls reumàtics o cessaments sinovials, esquinços, etc. Cal que quedi adherida durant una setmana (fixada mitjançant bandatge).
  • Fulla triturada, per a bafs.
  • Mascaretes cosmètiques amb cold cream, àloe ver ai òxid de ferro magnètic.
  • Polpa fresca o estabilitzada (hemorroides, etc.), aplicada molt freda per donar-li més consistència. Es pot conservar al congelador mentre no s’usa.
  • Rentats oculars i compreses a la pell (en dermatosis rebels): 1/2 culleradeta de sèver en mig litre & una culleradeta d’àcid bòric. Es guarda a la nevera.
  • Sèver (25 g) dissolt en clara d’ou muntada, aplicant-ho al tòrax (pleuritis, pneumònia, bronquitis).
  • Tintura de polpa (tònic capil·lar).
  • Vacuna preventiva de norovirus, amb antígens similars als del virus de Norwak, per via nasal, amb pols de polisacàrids d’Aloe vera.

BARREGES

  • Amarg suec / elixir de llarga vida: 10 g. de àloe 5 g. de Mirra 0.2 g. de Safrà 10 g. de fulles de Senet 10 g. de Càmfora natural 10 g. de rels de Ruibarbre 10 g. de rels de Zedoària 10 g. de Mannà 10 g. de Teríaca veneciana 5 g. de rels de Carlina angèlica 10 g. de rels d’Angèlica arcangèlica. Aquestes herbes es fiquen en una ampolla gran de coll ample, es cobreixen de 1.5 litres d’aiguardent (38-40°) i es macera tot durant 15 dies al sol o vora la llar de foc. S’agita cada dia; el mateix es fa abans de colar-ho i abans de cada ús. Les Herbes Sueques es guarden en ampolletes ben tapades en un racó fresc. Així es conserven molts anys. Com més vel es fa, més eficaç és aquest elixir. Més informació a «La salud de la botica del Señor: MARIA TREBEN.* * *
  • Apòsits per curar nafres (ferides/cremades/úlceres): A) escuma a base d’Aloe vera, chitosan i òxid de polietilè. B) chitosan fúngic, Aloe vera, hidròxid de tetraciclina. C) polietilèn-glicol-metil-èter-metacrilat combinat amb gel d’àloe liofilitzat i extracte de Moringa oleifera. D) col·lagen-I i Aloe vera. E) Aloe vera, gelatina i poli-èpsilon- caprolactona. F) col·lagen + chitosan-glucan + fibres buides d’Aloe vera. G) Aloe vera + chitosan + alginat. H) vitamina E, midó, alcohol polivinílic, fibres de seda. I) fibroïna + gel Aloe vera. J) Aloe vera + Ag + curcumina + àcid metacrílic + alcohol polivinílic + òxid de polietilè + carboxi-metil-cel·lulosa. K) alginat sòdic + polivinil- acohol + vitamina E + Aloe vera
  • Beguda refrescant: A) Aloe vera + gingebre + llima + Phyllanhus eemblica. B) Litxi + Aloevera.C)Aloevera+sucdemagrana. https://www.aloeyolofrance.com
  • Burns & Wounds: remei dels amish contra cremades a base d’Aloe vera, Arctium majus, Artemisia absinthium, rel de malví, rel de consolda (Symphytum), escorça de roure, Lobelia inflata, mel, lanolina, oli d’oliva, oli de germen de blat, glicerina vegetal, cera d’abella i mirra.
  • Càpsules de FRANK: sèver + jalapa + ruibarbre + xarop de donzell (Artemisia abstinthium)
  • Càpsules de MORRISSON: sèver + jalapa + extracte alcohòlic de coloquíntida + guta- gamba
  • Col·lutori par als fumadors: Aloe vera + Curcuma longa + Calendula officinalis + Chamomilla recutita.
  • Compost antidiabètic consta de: Aloe vera + Nigella sativa + Boswellia carterii; Commiphora myrrha, Ferula assa-foetida.
  • Cosmètica: també sol barrejar-se amb molts altres ingredients en locions corporals o pomades. Sembla ser que no dona bon resultat barrejar suc d’àloe amb lanolina. Sí, en canvi amb cold cream o altres grasses més suaus.
  • Crema per que es vegin les venes al braç: 20% oli essencial de Pebre Negra + 80% gel d’Aloe vera.
  • Dentifricis: Aloe vera, pròpolis, mirra, calèndula.
  • Dermud (pasta amb fang del Mar Mort + OZn, Aloe vera + provitamina B5, + vitamina E + aigua del Mar Mort): contra psoriasis i cremades pel sol (insolacions).
  • Desinfectant de mans: barreja d’alcohols (isopropílic, propanol, etanol) al 85% + glicerina + gel d’Aloe vera + clorur de benzalconi.
  • Endodòncia infantil amb pasta de pols d’òxid de Zinc i Aloe vera.
  • Gel antiseborreic: Aloe vera + piroctona olamina + lactoferrina+ glicero-fosfo-inositol.
  • Gel humectant de la boca per als internats a les UCIs: gel d'Aloe vera + Mentha piperita (veramina).
  • Gel contra aftes infantils: bicarbonat sòdic + alginat + Aloe vera + pròpolis + Camamilla + mel.
  • Gel vaginal: Aloe vera + àcid hialurònic + beta-glucans i alfa-glucans de Coriolus versicolor + Centella asiatica + Azadirachta indica.
  • Hiper: Aloe vera + papaia + picnogenol: contra inflamació i aterosclerosis a les coronàries.
  • Kumaryasava: Terminalia chebula 1.200 + aigua 12.280 + Aloe vera suc 12.280 + guda(gur)-jaggery 4.800 + shahad – mel – 3000 + Woodfordia fruticosa 0.768 + Myristica fragrans (nou) 0.048 + Syzygium aromatiucm 0.048 + sheetal mirch 0.048 + Nardostachys jatamansi 0.048 + Piper chaba 0.048 + Plumbago zeylanica 0.048 + Myristica fragrans (aril) 0.048 + Pistacia chinensis 0.048 + Terminalia bellerica 0.048 + Inula racemosa 0.048 + loha bhasma 0.025 + tamra bhasma 0.024. És un preparat ayurvèdic digestiu contra inflamació del fetge i la bufeta del fel, desintoxicant (almenys del tetraclorur de Carboni), antiepilèptic, antihiperlipidèmic, antiinflamatori, antioxidant, antireumàtic, cardioprotector, carminatiu, colagog, colerètic, emmenagog, hematínic, laxant suau, diürètic suau. Pot incrementar el Pitta, però es considera sobretot apte per apaivagar el Kapha. Es recomana contra anorèxia, mal de panxa, hemorroides no sagnants, epilèpsia, estrenyiment crònic, anèmia, fetge gras, males digestions, icterícia, angiocolitis, cirrosis, esplenomegàlia, mal d’esquena, amenorrea, artritis reumàtica, irregularitat menstrual, ovari poliquístic. Recomanen prendre’n de 5 a 10 mL als nens (2 cops al di); de 10 a 20 mL als adults (2 cops al dia), i com a màxima dosis diària 60 mL. Sempre amb aigua (almenys una quantitat igual a la del preparat).
  • Mascareta antiacne: gel d'àloe vera 50% + 0.05% de tretinoïna.
  • Mascareta de bellesa: argila verda, àloe vera, alcohol polivinílic, i de cereal.
  • Muktashukti bhasma; Aloe vera + nacre + vinagre. És antiinflamatori, evita diarrees al·lèrgiques, inhibeix les prostaglandines inflamatòries, la histamina i el 5-HT, i estabilitza les membranes dels lisosomes. Poder equivalent a 1/3 del de l’aspirina.
  • Pastilles laxants d’ús farmacèutic. http://www.ub.edu/pharmakoteka/node/24697 El Sanatorium actual conté sèver d’ Aloe ferox + Camamilla + Anís verd + Cassia angustifolia (fulles ) + antiaglomerant (SiO2). És a dir, té la mateixa fórmula que el 1949, però sense Sofre.
  • Pegats d’Aloe vera + fentanil: contra dolors molts forts.
  • Píldores benedictines de FULLER: sèver + assa-fètida + gàlban + mirra + sulfat ferrós + macís en pols + safrà + oli pirogenat de succí (Pinus succinifera), xarop d’artemisa.
  • Píndoles contra Helicobacter: bicarbonat sòdic, àcid cítric, amoxicilina, Aloe vera (gel), hidroxi-propil-metil-cel·lulosa.
  • Pomada antiinflamatòria d’Aloe vera + aceclofenac.
  • Pomada vulnerària per a nafres diabètiques. Aloe vera + Commiphora molmol + Adiantum capillus-veneris + Lawsonia inermis + vaselina. Preparant la barreja assecada al forn a 60o C, trossejada i afegint-hi la vaselina.
  • Reconstruir parts d’ossos es pot fer amb un material mixt de poliuretà, hidroxiapataita i Aloe vera.
  • Xiclets per humitejar la boca: maltitol, xilitol, OE menta piperita, Aloe vera gel.
    • * * * MARIA TREBEN recomana l’amarg suec contra un munt d’afeccions; a vegades combinant-ho amb Ortiga, Calèndula, Milfulles o amb Càlam Aromàtic (per càncer intestinal).

ESOTERISME

Es crema sèver en rituals de màgia negra.

INDÚSTRIA

Es pot fabricar un film transparent per cobrir articles d’alimentació càrnia, per exemple, a base d’Aloe vera, àcid cítric, alcohol polivinílic i carboxi-metil-cel·lulosa. Protegeix de l’aigua, dels bacteris i de l’efecte oxidant de la llum. Un film similar però amb més efecte bacteriostàtic és el que es pot fabricar amb acetat de cel·lulosa i oli essencial de Romaní (Rosmarinus officinalis) i Àloe vera. També un bany amb una dissolució de carboximetil- cel·lulosa, aigua i gel d’àloe ver fa que, per exemple, les cireres/guindes, les pomes, les prunes, els tomàquets, o les gambes, o els bistecs de cabrit es conservin en millor estat. Les bates de protecció hospitalària es poden fabricar amb teixits als quals s’han incorporat micropartícules d’Aloe vera, i així tenen un cert poder bactericida protector. El mateix passa amb la part exterior dels matalassos. Així els teixits es tornen més hidrofòbics i inhibeixen el creixement d’Escherichia coli i Staphyloccocus aureus, almenys. S’hi pot afegir 2% d’extracte glicòlic d’Aloe vera al ciment Portland per fer-lo més ràpidament soluble i que no faci grumolls. Vacuna nasal amb quasi-partícules de norovirus poden aplicar-se amb gel d’Aloe vera com a vehicle. Es pot fabricar un súper-capacitador amb carbó activat (1890 m2/g) derivat de l’Aloe vera. S’aconsegueix una capacitància de 410-306 F/g amb un sistema de 3-2 elèctrodes L’aparell sòlid fabricat mostra una capacitància específica de 244 F/g amb una densitat d’energia de 8.6 Wh/Kg. En un electròlit líquid l'aparell mostra una capacitància específica de 126 F/g i un ample de finestra de potencial de fins a 3 V, la qual cosa resulta en una densitat d’energia de 40 Wh/Kg. A uns 700 o C es mostra més actiu que a 800 0 a 600 o C. Després de carregar-se durant 20 segons l’aparell súper-capacitador fabricat en un líquid iònic de 3V pot donar llum vermella a un led durant 30 minuts. Amb Aloe vera es pot sintetitzar espinel·les (spinel), un mineral magnètic emprat en joieria. El líquid per rentar les lentilles òptiques es pot elaborar amb fórmules tradicionals afegint-hi gel d’Aloe vera, per millorar-ne la qualitat i tolerància. Es poden fabricar esponges d'aplicació en biomedecina a base de gel d’Aloe vera i goma gel·lan a través de liofilització. El suc d’Aloe vera (filtrat per carbó actiu per llevar-li els antracenòsids residuals) es pot afegir a alguns sucs de fruits (litxi, papaia, magrana, taronja) indicant-ho a l’etiqueta del refresc, com un reclam donada la fama de la planta. Gràcies a extractes d’Aloe vera es poden fabricar compostos nanotèrmics d’alta prestació a base de nanovaretes d’OCu i Alumini d’utilitat en propel·lents, explosius i en pirotècnia.

AGRICULTURA

El tractament fungicida sobre les nectarines amb gel diluït d’ Aloe vera combat Botrytis cinerea, Botrytis gladiolorum, Fusarium oxysporum, Heterosporium pruneti, Penicillium digitatum, Penicillium gladioli, Rhizopus stolonifer. I alenteix la maduració per producció d’etilè. Un bany de pomes, prunes, grans de raïm, taronges amb gel diluït d’Aloe vera ajuda també a que es conservin millor aquestes fruites. Fins i tot poma en llesques es conserven millor (a la nevera).

CUINATS

  • 1. Amanida amb Aloe vera: enciam + pinya americana en almívar + (pernil d’ànec) + nous pelades + melmelada de pinya amb Aloe vera + ametlles ratllades + llavors de sèsam torrades + flors d’Aloe vera (escaldades) + vinagre + oli d’oliva + sal.
  • 2. Gelat amb Aloe vera confitat. Ingredients: 2 rovell + 200mL llet + 50 g llet en pols + 1 pell de taronja + 40 g sucre + 25 g fructosa + 200 mL nata amb un 35% de matèria grassa, per muntar + 100 g Aloe vera (confitat). S’arrenca el bull de la llet amb la pell de la taronja. Un cop refredada, l’aboquem (sense la pell ja) sobre els dos rovells d’ou, i els deixatem. Hi afegim el sucre i la llet en pols i ho anem remenant amb el foc ben baix fins que es torni espès. Ho posem en un bany d’aigua freda i ho anem batent. Un cop fred s’hi afegeix la fructosa (perquè no es formin cristalls de gel). Ho deixem a la nevera unes hores. Muntem la nata i l’anem incorporant a poc a poc. Ho posem al congelador i ho retirem de tant en tant per barrejar-ho bé perquè no es formin cristalls. I afegim al final els bocins d’Aloe vera confitat, preparat bullint els daus de gelatina de la fulla moltes vegades durant 12 hores dins un xarop molt concentrat.
  • 3. Hamburgueses de carn de vedella amb 3% de gel d’Aloe vera.
  • 4. Nuggets amb un 20% de gel d’àloe, amb carn de cabrit, per millorar el sabor i textura de la carn.
  • 5. Pa fet amb mel i àloe vera. 250 g d’aigua + 5 cullerades de mel amb gel d'àloe + 500 g farina de força + 1 sobre de llevat sec + pipes pelades per guarnir per fora. Primer es posen els components líquids, i després s’hi afegeix la farina, la sal i el llevat. Es remena, es deixa reposar 30 minuts. Es va amassant durant 15 minuts. I es posa al forn a 200 oC, ja amb la forma de barra de pa i adornat amb les pipes, i pintat amb una mica d’aigua, durant 35 minuts (sense haver-lo escalfat abans).
  • 6. Melmelada d’àloe vera. 250 g àloe pelat i net + 150 g sucre + 1/2 poma pelada + 1/2 llimona escorreguda. Es talla a bocins tot i es deixa reposar 2 hores. Després es posa a bullir i es va remenant durant 20 minuts. S’envasa en pots de vidre que resisteixin el foc i es posen al bany-Maria per esterilitzar-ho. Un cop refredada l’aigua ja es poden treure per guardar-los.
  • 7. Pastís d’àloe vera.3ous+1 iogurt(100g)+1/2got de mel+1 got oli oliva+ pela d’una llimona + 60 mL d’àloe vera suc + 3 gots de farina + 1 sobre de llevat + 1 got i mig de sucre. Es baten els ous bé i s’hi afegeix el sucre, la mel, l’oli, l'àloe i la llimona (pela). Un cop ben barrejat, s’hi afegeix la farina i el llevat, i es remena fins que no quedin grumolls. Es prepara la safata per anar al forn (s'unta el cul amb oli i hi posa paper de forn). Es posa la massa dins la safata al forn a 180oC durant 35 minuts.

Per llegir molt més sobre l'aloe vera, descarrega't el document