NOMS POPULARS

  • Alemany: Kleinblütige bergminze Anglès: Calamint / Lleser calamint
  • Àrab: فوذنج جبلي
  • Aragonès: oregano, organo, tolonjina de güerto, tremonsillo blanco
  • Castellà: ancola, aneloa, anéota, añota, calamento, calamento campestre, calaminta, calaminta de montaña, calaminta de monte, calaminta menor, creobula, hedeota, hierba de los pastores, hierbabuena de padstor, hierba pastora, madre de pollo, menta poleo, neota, nevada, nébeda, nébeda mayor, neuta, nieta, poleo, poleosa, ñota, té, yerba nieta /SSP: SYLVATICA: albahaca menor, amola, calamento, calaminta, hedeota, hierba pastora, menta, menta poleo, poleo menta, te de vega.
  • Català: borrisol, calament, calamenta, nepta, poliol de bosc, rementerola, rebenterola, rubins/ SSP: SYLVATICA: borriol, rementerola, rementerolla, tarongina borda, toronjina borda, calamenta, netta, burriol, herba mentera, mentera, mentereta, poleo vero, poliol de menta.
  • Croata: Divlji bosiljak / Дивљи босиљак
  • Danès: Hedebjergmynte/ Bjerg-mynte
  • Eslovè: Drobnolistni čober
  • Estonià: Harilik kivimünt
  • Finlandès: Kivikkokäenminttu
  • Francès: Calament faux népéta / Calament glanduleux
  • Galès: Erbin bach
  • Gallec: calaminta, herba das aceitonas, nébeda, népeta
  • Holandès: Kleine bergsteentijm
  • Italià: Mentuccia, nepitella
  • Japonès: カラミンサ・ネペタ
  • Persa/Farsi: زیبانعنای دارویی
  • Polonès: Kalaminta mniejsza / Kocimiętka
  • Portuguès: calaminta-das-montanhas, calamintha, erva-das-azeitonas, neveda, néfeta, néveda-maior / SSP. SYLVATICA: calamenta, calaminta, erva das azeitonas, erva-das- azeitonas, nebeda, nebeda ordinaria, neveda, neveda maior, néveda, néveda dos gatos, nêfeta, nêveda.
  • Txec: Marulka šantovitá
  • Vasc/Euskera: egilits, gatubelar / SSP. SYLVATICA : egilicha, egililia, egilitsa.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa als marges de les vinyes o dels boscos propers a elles. Hi ha tres varietats. Una (ssp. glandulosa = nepeta) és pudenta i de fulla petita (10 mm) i arrugada i grisa. L’altra (ssp. ascendens) és agradablement olorosa però una mica amargant, de fulla verda i mitjana (25 mm). I la tercera (ssp. sylvatica) és finament olorosa, de fulla gran (40 mm) i gens amargant. La primera es fa als secarrals. La segona als marges de bosc o en guarets no massa secs. I la tercera als marges de torrents o de bosc humits. Es pot trobar des de Grècia a Anglaterra, i d’allí fins al Marroc, silvestre o cultivada. A la península hispànica es fa arreu, fins els 800 m snm (ssp. glandulosa) o els 1500 m snm (ssp. ascendens; ssp. sylvatica).

HISTÒRIA, LITERATURA I ALTRES USOS

A Astúries diuen:—«Si supieran les muyeres lo bueno que ye la nielda, pastiaríanla en el prau como les vaques la yerba» —. PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES, al segle I ja coneixien les virtuts de la planta com a depurativa del verí de serps i per foragitar-les (els fums), com a diürètica, contra el mal de ventre, les convulsions, l’asma, la febre, els carn-esqueixats, i com antídot previ als verins, contra cucs intestinals (amb sal i mel), contra la icterícia, cops als ulls, dents brutes (glopejant el vi on s’hagi cuit). Contra l’elefantiasis, bevent en acabat sèrum de llet. El boll de la planta aplicat a la matriu, com abortiu. El suc, contra l’otitis. Contra la ciàtica, una moxa amb la planta als punts dolorosos. Quan les peces d’una bota de vi no acaben d’encaixar, es renta per dins amb una infusió de la planta, i d’aquí li ve el nom de «rebenterola», perquè fa botir la fusta i fa que encaixin les peces i la bota torni a ser estanca.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva (OE; pols UE)
  • analgèsica
  • antibiòtica de Gram-negatius (OE)
  • antídot preventiu de verins
  • antiinflamatòria
  • antireumàtica
  • aromàtica
  • carminativa
  • colagoga
  • dentifrici (cuita en vi)
  • digestiva
  • diürètica
  • ecbòlica
  • emmenagoga
  • estimulant
  • estomacal
  • expectorant
  • ressolutiva
  • mucolítica
  • oxitòcica
  • pectoral
  • reequilibrant nerviosa
  • repel·lent de serps (fums)
  • tònica
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • afonia
  • al·lèrgies
  • amigdalitis
  • artritis UE
  • asma
  • Aspergillus niger
  • cabell debilitat
  • Candida albicans (OE)
  • carn-esqueixats
  • ciàtica (moxa)
  • còlera
  • còlics
  • cops als ulls (compreses)
  • cucs intestinals
  • depressió nerviosa
  • desmais
  • dismenorrea
  • distensió abdominal
  • elefantiasis
  • epilèpsia
  • Escherichia coli (OE)
  • estrès
  • febre (OE)
  • gasos intestinals
  • halitosis
  • hipertensió
  • icterícia
  • infeccions genitals
  • infeccions urinàries
  • inflamació intestinal
  • mal de cap
  • mal de coll
  • mal de queixal
  • mala circulació (a mans i peus)
  • males digestions
  • nàusees
  • obesitat
  • otitis (suc)
  • refredats
  • grip
  • ressaca
  • reuma UE
  • tos
  • urticària

PREPARATS

  • Bafs
  • Banys generals
  • Condiment de cargols, carn, pollastres (amb orenga i serpoll), embotits, verdures, castanyes, patates, olives, etc.
  • Fregues amb la planta tendra a zones amb dolors artrítics.
  • Fums (moxa).
  • Ratafia, herberet, etc. (begudes alcohòliques).
  • Remei contra l’esterilitat sexual femenina: Calamintha menthifolia + Mentha pulegium + Lavandula pedunculata + Rosmarinus officinalis + Salvia lavandulifolia
  • Brassica nigra (fulles).
  • Remei UE contra la metrorràgia: Calamintha menthifolia + Salvia verbenaca + Cistus albidus + Paeonia officinalis (fulles) + Valeriana officinalis + Cannabis sativa. Amb el boll es fan massatges als malucs.
  • Tintura casolana feta macerant la planta tendra amb aiguardent: per guarir talls i cremades; contra cucs intestinals.
  • Tisana hepàtica: Calamintha menthifolia + Sideritis hirsuta + Matricaria chamomilla + suc de llimona.
  • Truita amb la planta tendra; contra el mal de ventre.

TOXICITAT

Amb 1 mL/Kg i.p. d’OE (oli essencial) no s’ocasiona pas la mort en rates. Dosis d’1 g/Kg d’extracte fet amb hexà minven l’activitat motora i el to de la musculatura esquelètica, i provoquen hipotèrmia i una lleugera diarrea. L’extracte fet amb diclorometà a dosis de 500 mg/Kg provoca efectes similars i ptosis palpebral, especialment mitja hora i 3 hores després de la i.p. (injecció intraperitoneal). En ambdós casos es produeix hepatomegàlia. L’extracte fet amb butanol a 700 mg/Kg provoca una depressió del SNC, minva el to muscular, provoca hipotèrmia, incrementa la diüresis i dona set. En canvi, l’extracte aquós només provoca una lleugera hipertèrmia a les orellaes i una lleugera disminució de to muscular.


Per llegir els principis actius i sobre l'oli essencial, descarrega't el document