Buddleja- Jardi Botanic Gombren

BUDDLEJA

BUDDLEJA DAVIDII Franchet [1887, Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, sér. 2, 10 : 65] 2n = 76

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

El gènere Buddleja compta amb unes 100 espècies al món repartides entre la Xina, Àfrica oriental i meridional, i Amèrica. S’ha considerat primer que pertanyia a la família de les Escrofulariàcies, la qual cosa queda corroborada per les similituds bioquímiques. Després, se l’ha ficat dins la família de les Loganàcies, i finalment s’ha optat per crear una família amb 10 gèneres, la de les Buddlejiàcies. Les plantes del gènere són arbustives o petits arbres. L’escorça sol ser llisa, o estriada longitudinalment. Les fulles són oposades (rarament alternes), enteres o lleugerament dentades, amb estípules entre els pecíols poc desnevolupades. Les inflorescències són cimoses, compactes, llargament pedunculades, grans. Les flors són bisexuades, actinomorfes, tetràmeres (rarament pentàmeres). El calze és campanulat o tubular, persistentñ. La corol·la és campanulada, hipocrateriforme o infundibuliforme, amb el tub recte o una mica corbat. De colors que poden ser blanc, groc, rosat, lila, violeta. Estams 4(5), igulas, inclosos o poc exerts, sense estaminodi, amb anteres medifixes, subsèssils. Ovari súper. Estil filiforme. Estigma bífid. Fruit bilocular, septicida. Llavors nombroses, discoidees o fusiformes, alades, petites.

Buddleja davidii és un arbust que pot arribar a fer 5 m d’alçària. Normament fa més de 1.5 m. Les tiges joves són de secció quadrangular, de color verd clar o roig, amb medul·la, pubescents, amb pèls estrellats, blancs, a vegades fent flocs. Fulles de 10-18 x 2.5-4 cm, decusades, lanceolades o oval-lanceolades, finament dentades, atenuades en pecíol curt, glabrescents per dalt, tomentoses i blanquinoses per sota, poc rígides, combades. Estípules entre els pecíols enteress o una mica crenades. Inflorescència de 10-16 x 3-5 cm, paniculiforme, formada per verticil·lastres de cimes multiflores més o menys contretes, a vegades amb 2-4 rames laterals. Bràcetees linears piloses. Flors tetràmeres, aromàtiques, amb olor de vainilla. Pedicels de 2-3 mm. Bracteoles linears, piloses, més curtes que el calze. Calze de 2.5-3 x 1.2-1.5 mm, tubular, de color granat, amb pèls estrellats. Dents del calze de 0.5-0.7 x 0.6 mm, triangulars, aguts. Corol·la de 4.5-5.5 mm de diàmetre, hipocrateriforme, de color lila o morat, amb la gola ataronjada. Tub de la corol·la de 5-8 x 0.6-1 mm, recte, pilós (pèls simples escassos, i glàndules ambarines geminades). Lòbuls de la corol·la de 1.5-2 mm., suborbiculars, irregularment crenulats, patents. Estams 4, inclosos, soldats a la zona mitjana del tub. Anteres de 0.5 mm. Ovari cilíndric. Càpsula de 7-9 x 1.7-2.2 mm, el·lipsoide o subclaviforme, amb 2 valves bífides. Llavors de 3-5-4.5 x 0.2-0.3 mm, fusiformes, reticulades, prolongades a la base, i amb una ala amembranosa a la punta. De color castany clar.

ESPÈCIES SIMILARS

Buddleja albiflora: bronquitis.
Buddleja americana: ferides, fetge inflamat, reuma, diürètica, dolors, sedant,infeccions tracte urinari.
Buddleja asiatica: analgèsica, cosmètica, abortiva, ferides, malària, tumors.
Buddleja brasiliensis: hemoptisis, bronquitis, tos, reuma, dolors, asma,hemorràgies, artritis, hemorroides, grip, catarro, masegades.
Buddleja cordata: ferides, fetge inflamat.
Buddleja coriacea: diürètica.
Buddleja diffusa: ferides, bronquitis, reuma, diürètica, dolors.
Buddleja globosa: ferides, fetge inflamat, bronquitis, infeccions tracte urinari.
Buddleja incana: ferides, reuma, dolors, infeccions tracte urinari.
Buddleja madagascariensis: bronquitis.
Buddleja officinalis: febre, espasmes, malaties oculars (fotofòbia, opacitat de la còrnia, cataractes, conjuntivitis, glaucoma), ferides, fetge inflamat, tumors..
Buddleja saligna: bronquitis
Buddleja salviifloia: ferides, bronquitis, reuma.
Buddelja sessiliflora: ferides, bronquitis, dolors, reuma, diürètica, sedant.
Buddleja thyrsoides: bronquitis, tos.

HISTÒRIA

La reina VICTÒRIA d’Anglaterra estiuejava a Vernet-les-Bains (Conflent) a finals del segle XIX per rendre-hi ls aigües termals. El seu jardiner o el mateix ARMAND DAVID la van ajudar a introduir als jardins de la residència aquesta planta duta de la Xina. I d’allí es va anar extenent pels Pirineus, especialment pels marges de torrents i rieres. A Anglaterra és considerada una panta típica dels jardins del país, tot i que no hi porta gaire més d’un segl. Però se l’admira primer per l’abdunància de flors de diversos colors, segons la raça. En segon lloc, perquè atrau moltes papellones i per això se la coneix com a Butterfly Bush. I en tercer lloc, perquè va colonitzar els cràters deixats per les bombes nazis durant la segona guerra mundial.

PROPIETATS MEDICINALS

anticonvulsiva
antihepatotòxica
antioxidant
antiinflamatòria
antioxidant
antivírica
fotoprotectora
antiprotozoica
fungicida
hipotensora
inhibidora de COX
inhibidora de 5-LOX
moluscicicda
tint FLO
treu el «fred»
treu el «vent»

USOS MEDICINALS

acne
Alzhemier
amebiassis
artritis
beri-beri
càncer de matriu HeLa
càncer de pell
cremades
èczemes
Epidermophton floccosum TIJ
fotofòbia
fractures
glaucoma
hemiplègia
hemorràgies
lepra
mal de cap
malària
miastènia greu
motilitat gàstrica
ferides
picor a la pell
Plasmodium
reuma
seqüeles d’hemiplegies
Staphylococcus aureus
tos
tos ferina
trastorns neurològics
Trichomonas vaginalis
Trichophyton interdigitale TIJ
Trichophyton rubrum TIJ
úlceres

EFECTES FISIOLÒGICS

La luteolina i la colxicina actuen promovent l’apoptosis a les cèl·lules Mgc-803 de càncer d’estómac. La colxicina també actua contra les cèl·lules de càncer de mama Bcap-37. La luteolina actua, a més a més, com immunomoduladora, pro-coagulant, antuitussiva, i antiasmàtica.
La linarina és analgèsica, antipirètica, antiinflamatòria i neuroprotectora (inhibeix l’acetil-colinesterasa). Pot ser una bona tèràpia contra glaucoma, miastenia gravis, motilitat gàstrica, i Alzheimer. La linarina activa la via PI3K/Akt a les neurones amb beta-amiloide. Hi incrementa la viabilitat o atura la mort cel·lular o l’apoptosis. Això es fa palès per una reducció de la capsasa-3, i de la tinció amb JC-1 o amb annexina-V/PI. La linarina indueix la fosforilació de l’Akt. I estimula també la fosforilació la la GSL-3- beta (una diana de la via PI3K/Akt). La linarina també incrementa l’expressió de la proteïna antiapoptòtica Bcl-2.
L’extracte de la planta inhibeix la inflamació provocada pel Cutibacterium acnes. Redueix COX-2, iNOAS, TNF-alfa, IL-1beta, IL-6, IL-8 i les vies de NF-kappa-B i MAPK als queratinòcits. L’extracte fet amb etanol i èter de petroli o acetat d’etil té activitat citotòxica envers les cèl·lules HeLa (càncer matriu) i cèl·lules L.929 (fibroblasts proclius a càncer).
La quercetina actua com antitrombòtica i analgèsica.
Els compostos volàtils atrauen papellones i un munt d’insectes.
El calceolariòsid és el component més antioxidant, pel que fa als radiclas lliures de OH, ONOO, O.
El martinòsid té efecte analgèsic noniceptiu per la via NO, argnina, i colinèrgica.
La buddlejasaponina-1 i el mimengòsid tenen activitat antiprotozoària contra Leishmania infantum i contra Trichomonas vaginalis.

Per llegir més, descarrega't el document

Descarrega't el document