HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El blat creix bé en climes amb temperatures mínimes al voltant de 3o C i màximes al voltant dels 32o C, i les mitjanes entre 10 i 25 o C. Li va bé una humitat relativa entre el 50 i el 60%. Viu bé si hi ha 400-500 mm de pluja l’any. I sobre sòls poc compactes, profunds, fèrtils, no inundables, amb pH entre 6 i 7.5.

VARIETATS

    Actualment, per a elaboració de sèmoles i pasta es fa servir sobre tot Triticum durum. Per a farina per fer pa es fa servir sobre tot Triticum aestivum. Per a elaborar galetes es fa servir sobre tot Triticum compactum. Entre les varietats actuals (o espècies menors) destaquen:
  • aestivum (blat fariner),
  • aethiopicum
  • araraticum
  • boeoticum (escanya silvestre)
  • carthlicum
  • compactum (club)
  • dicoccoides (escanda)
  • dicoccum (farro)
  • durum
  • ispahanicum
  • karamyschevii
  • macha
  • militinae
  • monococcum (escaña cultivada)
  • polonicum (blat polonès)
  • repens
  • spelta (espelta)
  • sphaerococcum
  • timopheevii
  • turanicum
  • turgidum
  • urartu
  • vavilovii
  • zhukovskyi

HISTÒRIA

El primer blat que es va cultivar va ser el d’una sola llavor (‘Einkorn’). Això va ser a l’Orient Pròxim. A la cultura Natufiense, 12400 a.C. es menjava pa. Després es va anar estenent per Europa i pel Nord d’Àfrica. De tota manera no era tan consumit com l’ordi de dos o sis rengles. Era més consumit el blat del tipus ‘Emmer’, de dues llavors amb closca, originaria de la regió de Zagros. Ben aviat es va estendre aquesta varietat cap a mesopotàmia i al cap de poc a Egipte. Al final dels tempos prehistòrics l’’Emmer’ representava la cinquena part de les collites. L’ordi de dos rengles el 25% i el de sis rengles el 55%. A l’Orient Mitjà l’’Emmer’ va anar cedint pas gradualment a varietats superiors de blats sense closca. A Europa, però, es va anar mantenint. Els blats del tipus ‘Emmer’ com ara el ‘Durum’ eren típics d’Egipte. A l’Edat de Bronze, junt amb l’ordi i el mill eren els productes bàsics per a l’alimentació. A Lachish, cap el 3000 a.C. l’Emmer’ i l’Einkorn’ formaven el 80 del cereal. La resta era ordi de closca i blat ‘Club’ (compactum), i una mica de jui (Lolium temulentum). Els blats del tipus ‘Escanda’ (Triticum sphaerococcum, Tricitum compactum) varen ser els primers que es cultivaren a la vall de l’Indo (Mohenjo Daro). Més endavant varen desplaçar els del grup ‘Emmer’ a Mesopotàmia. A Egipte, però l’Emmer’ s’hi va mantenir. El cultiu del blat, junt amb la domesticació de cabres i ovelles va encetar el període Neolític, caracteritzat a més per assentaments més o menys estables. La necessitat de portar un control de les collites, dels bescanvis o comerç del gra i de recordar dades diverses va dur a la invenció de l’escriptura cuneïforme cap a l’any 3000 a.C. Durant tot el segle XX es van anar creant noves varietats de blat a base de creuar varietats poc productives però resistents a condicions adveres, amb varietats poc resistents a les adversitats però molt productives en condicions òptimes. La invasió d’Ucraïna va posar fi als anys de bonança i bona productivitat mundial de blat. Fins aleshores al món se’n produïen uns 700 milions de tones l’any, de les quals uns 100 milions venien d’entre Rússia i Ucraïna. Uns altres 125 milions venien de l’Índia i Pakistan. Uns 130 milions de la Xina. Uns 50 milions de tones dels USA I més de 35 milions de tones venien del Canadà o de Franç Genèticament hom pensa que l’hexaploide Triticum aestivum va aparèixer fa 2000 anys al creuar-se Triticum turgidum amb Aegilops taushii. Triticum turgidum i Triticum durum essent tetraploides es varen formar per hibridació entre Triticum urartu i Sitopsis. Triticum monococcum és diploide (2n=14). El tetraploide Triticum dicoccoides devia formar- se de manera natural a partir de Aegilops searsii o Aegilops speltoides i Triticum urartu. En canvi els hexaploides es varen formar en cultius Triticum dococcoides i Triticum durum es varen creuar amb Aegilops tauschii per formar hexaploides com Triticum spelta i Tricticum aestivu El blat presenta varietats principals diplodes, tetraploides, i hexaploides. La diploide T. monococcum és molt poc afí amb el T. dicoccoides silvestre. Com els seus noms indiquen, el primer té un sol gra per espigueta i el segon dos. Per contra, T. monoccocum sembla haver derivat del T. aegipoloides (Balcans, Palestina, Iraq, Pèrsia). L'hexaploide i alguns tetraploides són de gra nu (sense gluma). El tetraploide T. dicoccum era el més cultivat (excepte a la conca del Danubi) a Àsia i Europa. Va ser el blat típic a Egipte. Hom suposa que va derivar del T. dicoccoides de les muntanyes de Pèrsia, Iraq i Palestina. No se'n coneixen varietats hexaploides silvestres. El T. vulgare (= aestivum) i el T. compactum són hexaploides (nombre de cromosomes = 6 n; mentre que el normal seria el diploide 2 n). Hom suposa que es van crear al creuar-se races diploides amb tetraploides. T. compactum es troba els darrers temps neolítics a la conca del Danubi i fins i tot Dinamarca. Va ser la varietat típica europea a l'edat de Bronze i a la de Ferro. Els pans «sagrats» dels jueus eren pans àzims que contenien restes de corniell del sègol, és a dir, LSD. DIOSCÒRIDES (segle I) recomanava mastegar grans curs de blat i posar-los com emplastre sobre on hagi mossegat un gos. La farina amb oximel, per llevar les pigues. El segonet amb vinagre calent, contra la sarna. El segonet amb ruda per desinflar les mames després del part, contra les picades d’escurçó i contra el mal de ventre. El llevat del pa contra els galindons. Amb sal, contra els abscessos. La farina amb vi contra picades de bestioles verinoses. Les farinetes, contra la hemoptisis. Amb menta de les faves i mantega, contra tos i traqueïtis. El pas sec, contra la diarrea. El pa tendre amb salmorra contra la pell aspra i encetada. La sèmola bullida fins que es desfaci, contra la hemoptisis. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el «wheat» és planta de Venus. De PLINI (segle I) recull que els grans torrats treuen el fred de dins. De PLINI recull també que la farina de blat bullida en vinagre corregeix l’encongiment dels tendons, lleva les pigues i els barbs de la cara. De GALÈ (segle II) recull que l’oli extret del blat, aplicat calent, cura la tinya i èczemes. De MATTHIOLI (segle XVII) recull que aquest oli posat a les úlceres, o esquerdes, o arrugues, de la pell les cura. Llesques de pa xopades amb aigua de roses i aplicades sobre els ulls els desinflamen, sobre tot quan estan vermells. Llesques de pa calent aplicades durant una hora sobre el coll, unes quantes vegades al dia, poden curar les escròfules. Aplicar farina de blat amb suc de jusquiam (Hyosciamus niger) als genolls els rebaixa l’edema. La farina de blat barrejada amb un rovell d’ou, mel i turpentina resol abscessos, nafres o úlceres. El segó xopat amb vinagre i aplicat amb una bena cura l’escorbut, taques, lepra i altres impureses de la pell. El segó bullit en vinagre redueix la inflamació de les mames i de les hèrnies i ajuda a mitigar el dolor de les picades d’escurçó. Les fulles de blat aplicades amb sal lleven berrugues i durícies de la pell. Les oblees remullades amb aigua aturen la diarrea. Aplicades per fora o preses fan bé quan un nen s’ha herniat. Bullides fins que l’aigua es fa espessa van bé contra la hemoptisis; i amb menta i mantega lleven la ronquera.

USOS MEDICINALS DEL SUC DE FULLA DE BLAT

  • abscessos
  • acne
  • alcoholisme
  • al·lèrgies
  • anèmia
  • angina de Vincent (amigdalitis)
  • angiocolitis
  • arterioesclerosis
  • asma
  • berrugues UE
  • bronquitis
  • càncer
  • Candida albicans
  • càries
  • cel·lulitis
  • ciàtica
  • colecistitis
  • còlera
  • còlics
  • contusions UE
  • cremades UE
  • cucs intestinals (+ sucre)
  • depressió nerviosa
  • diarrees
  • dismenorrea
  • distonia neurovegetativa
  • èczema
  • edemes
  • epistaxis
  • esgotament
  • esquizofrènia
  • febre
  • flatulència
  • fongs a la pell
  • furóncols
  • gota
  • grip
  • hematúria
  • hemoptisis
  • hemorràgies
  • hemorroides
  • hepatitis
  • herpes
  • hidropesia
  • impotència sexual
  • impureses a la sang
  • incontinència urinària
  • infertilitat sexual
  • inflamació dels vasos limfàtics
  • inflamació intestinal
  • insolació
  • insomni
  • intoxicació urinària
  • letargia
  • leucorrea
  • lumbago
  • mal d’esquena
  • mal de collites
  • malalties de la bufeta del fel
  • malalties del coriàcies
  • memòria debilitada
  • menorràgia
  • migranyes
  • neuràlgia del trigemin
  • obesitat
  • peu d’atleta
  • prostatitis
  • raquitisme
  • reuma
  • Salmonella
  • tos
  • trastorns de la tiroides
  • trastorns psicosomàtics
  • trombosis
  • tuberculosis
  • úlcera d’estómac
  • varicel·la
  • varius
  • verola

USOS MEDICINALS DEL SEGÓ (SEGONET, BRENY) DE BLAT

  • cabell poc brillant
  • càncer de còlon
  • càncer de mama
  • caspa
  • disenteria
  • epistaxis (sang pel nas)
  • escorbut (+ vinagre)
  • falta d’energia
  • febre (bullit 15 minuts + rovell d’ou afegit)
  • hemorroides
  • hèrnies
  • lepra (+ vinagre)
  • mal de cap UI
  • mal de coll UE
  • malalties del cor
  • mastitis
  • microbiota intestinal pobre
  • obesitat
  • pell encetada UE
  • picades d’escurçó (+ vinagre)
  • triglicèrids alts
  • restrenyiment

PROPIETATS MEDICINALS DEL GERMEN DE BLAT

  • ajuda a desintoxicar-se de l’alcohol i el tabac
  • ajuda a mantenir en bon estat els ulls, ungles, pell i cabell
  • ajuda a recuperar musculatura
  • ajuda a regenerar la pell
  • antianèmic
  • antihipertensiu
  • antineuràlgic
  • antioxidant
  • antireumàtic
  • antitrombòtic
  • digestiu
  • energètic
  • evita envelliment de la pell (arrugues, psoriasis, flaccidesa)
  • hipoglucemiant
  • immunoestimulant
  • incrementa la fertilitat sexual
  • millora el desenvolupament del fetus
  • protegeix el cor
  • protegeix la pròstata
  • rebaixa el colesterol
  • rebaixa la diabetis
  • rebaixa els triglicèrids
  • reforça la memòria
  • regula el trànsit intestinal
  • reverteix el desgast ossi
  • sedant en cas d’insomni, estrès, ansietat

PROPIETATS DE L’OLI DE GERMEN DE BLAT

  • abaixa el colesterol i els triglicèrids
  • anti-equimosis
  • anti-fatiga
  • antioxidant carronyaire de radicals lliures
  • aplana arrugues de la pell
  • augmenta fertilitat sexual
  • calma dolor de cremades, talls, insolació
  • calma la psoriasis
  • cicatritza cremades
  • cosmètic: rejoveneix la pell
  • evita que el cabell s'embarbolli
  • evita l’envelliment UI
  • evita malalties neurodegeneratives
  • immunoestimulant
  • millora cabells
  • millora la circulació
  • millora ungles
  • protegeix de tenir angina de pit
  • rebaixa el colesterol

PROPIETATS MEDICINALS

  • Remei per curar el foc. Llevat de forners o farina de blat amb una mica de vinagre + aiguanaf. Fer-ne una pasta amb nou moscada, greix dolç i una clara d’ou ben batuda. Ficar-la allà on tinguis la inflamació aquesta. [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn]
  • Remei contra la inflamació del braguer de les vaques, quan ja no els raja llet. Untar-lo amb aquest ungüent: farina de blat + blets (= Calendula) + herba prima (Asperula cynanchica) + Camamilla. [LLUÏSA SADURNÍ, de les Comes de Gombrèn]
  • Molla de pa + llet + safrà + mel: aplicar-ho a grans o abscessos. També quan hi ha pulmonia o pleuresia.
  • Perquè les dones que alleten tinguin molta llet, cal bullir en dos litres d'aigua un grapat de blat, un altre de civada, un altre de blat de moro, i un altre d'ordi; s'hi afegeixen unes panses i s'espera que el líquid es redueixi a la meitat. La dona ha de prendre'l, una vegada colat, dues vegades al dia.
  • Torrades amb vinagre aplicades a la planta dels peus poden abaixar la febre, o desinflamar contusions o zones afectades pel reuma
  • Contra el mal de ventre, cataplasma de molla de pa, clara d’ou, mel i anís.

USOS INDUSTRIALS

La palla, a més de ser aliment pel bestiar, o jaç, pot ser matèria prima per a fabricar plàstics biodegradables. Amb el mateix blat, quan anava barat, es feia biodièsel. Amb palla, fang i fems es construïen murs de tova. Amb palla es fan barrets i altres estris similars.

POSSIBLE TOXICITAT

    L’al·lèrgia al gluten o la seva intolerància s’anomena malaltia celíaca. Si no es corregeix amb una dieta negativa, pot produir:
  • al·lèrgies
  • al·lucinacions /psicosis
  • artritis reumatoide
  • asma
  • atàxia
  • autisme
  • Crohn
  • demència
  • depressió nerviosa
  • dermatitis herpetiforme
  • diabetis tipus 1
  • diarrea
  • epilèpsia
  • esclerosis múltiple
  • esquizofrènia
  • malalties autoimmunes
  • neuropatia perifèrica
  • paràlisis cerebral
  • síndrome de fatiga crònica
  • trastorns obsessius-compulsius

USOS CULINARIS

  • amanides (gra cru)
  • blat inflat
  • bulgur
  • carquinyolis
  • cervesa
  • cocs
  • coques
  • cus-cus
  • farina blanca
  • farina integral
  • farinetes
  • galetes
  • germen de blat
  • gofi
  • grans bullits en llet (frumenty)
  • grans torrats
  • oblees
  • oli de germen de blat
  • pa amb llevat
  • pa àzim
  • pasta eixuta
  • pastissos
  • salses
  • segó
  • segonet
  • seitan
  • sèmola
  • sopes
  • suc de fulla tendra
  • tortes

LITERATURA

  • «No diguis blat fins que sigui dins el sac i ben lligat». «Ser blat de bona lluna» [Ser una persona senzilla]
  • «Any de grana, poca palla; any de palla, poca grana. Entre blat i palla, més n’hi ha, més se’n degalla».
  • «Qui sembra tardà, ni palla ni gra».
  • «Any de rostoll, poc soroll». «Any de rosada, any de forment».
  • «De poca semença creix gran blat».
  • «Per sant Joan, les garbes al camp. Per sant Pere. Les garbes a l’era». «Per santa Caterina, si tens blat fes farina».
  • «Terra negra fa bon blat».
  • «Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar».
  • «Després del blat just és parlar de la palla».
  • «Això és com cercar una agulla en un paller».
  • «Està que no se li podria ficar una palla al cul». [De tan satisfet i orgullós]
  • «Qui cull la palla i llença el gra mai no té pa».
  • «Té més crostes que un pa de crostons» [És molt dissimulat]
  • «Home lluner no omple el graner». «Home lluner, poca palla al paller».
  • «A la casa on es treballa mai no hi falta gra ni palla».
  • «Qui té la cua de palla, aviat s’encén».
  • «Home de palla».
  • «Llarg com un dia sense pa».
  • «No posis llevat, que no pastaràs pas» [Avís que no reeixiràs en les teves pretensions amoroses]
  • «Al pa pa, i al vi vi».
  • «Qui dona un pa vol un coc».
  • «Donar sempre pa i coc del mateix forn».
  • «Si tens pa sec, fes-te’n sopes».
  • «Posat a pastar, tot ho fa coques». [Primer no ho volia fer, i després en fa un gra massa] «Amb el pa a les mans es moriria de fam».
  • «És per sucar-hi pa».
  • «Arreplega segó i escampa farina».
  • «Penes amb pa són de bon passar».
  • «El pa qui no el sap llescar no el sap guanyar».
  • «Més val talent que pa de forment».
  • «Gent jove, pa tou»
  • «A la casa on no hi ha pa tothom crida i tothom té raó».
  • A L’Alt Empordà i a la Garrotxa les noies casadores s’entortolligaven una fulla de blat a un dit de la ma i recitaven: « fulla de blat, diga’m la veritat: si.... [nom del pretendent] em porta voluntat». Si la fulla es desentortolligava era senyal afirmativa; si quedava ben fixada era que no.

ESOTERISME

  • Per curar les cataractes a la Vall de la Vansa agafaven set grans de blat i un per un el llençaven dins un plat amb aigua. Cada cop, però, abans se senyaven i recitaven: «Gloriosa Santa Creu, Santa Llúcia benaventurada, si ets blanca, Déu t’escampa; si ets negra, Déu te’n trega». I també resaven una Avemaria just abans de llençar-lo al plat. Si feia una bombolleta, la desfeta o cataracta es curava.
  • A l’Urgell quan es comprava un cavall mul o ase la dona de la casa anava a algun veí a demanar per caritat un panet i el donava a la bèstia. Quan se l’havia acabat de menjar aleshores el deixava entrar. Així hom pretenia evitar qualsevol desgràcia a l’animal.
  • A l’Alguer (Sardenya) al mudar-se a una casa nova hi porten sal i pa, que conservaran com a mostra mentre hi visquin. [Això mateix feien a Rússia]. Per altra banda, per protegir una criatura quan la deixen sola li posen un pa al costat.
  • Per fer-se passar en singlot, o per no ennuegar-se, cal olorar la crosta de sota d’un pa ben a la vora la boca (que ha de romandre tancada).
  • Per allargar a vida d’un moribund cal posar-li a les galtes pans calents.
  • Per donar forces a un malalt se li apliquen al cor i als canells torrades sucades amb vi ranci i aspergides amb pols de canyella. Menjar-se-les també protegeix de la verola.
  • Per curar les angines es posen dues torrades de pa sucades en vinagre sobre el coll.
  • Per donar sort i desitjar progrès econòmic es regala una rosa i unes espigues de blat granades per Sant Jordi (23 d’Abril).
  • Per treure una berruga cal tocar-la amb el nus de la canya del blat i en acabat llençar l’herba a les escombraries.
  • Segons PARACELS, es prenen 9 grans de blat d'una espiga agafada a l'hora planetària de Mercuri i es col·loquen al palmell de la mà esquerra; es llancen sobre ells efluvis magnètics amb la mà dreta, alhora que es realitza la següent invocació de cara a llevant: "Oh lluent gra de blat! En tu l'abundància es tanca i ets el més sagrat que hi ha sobre la terra, per això et beneeixo en nom d'Adonai, daurat blat." A continuació, es fiquen els grans en una bossa de seda groga, s'exposa als perfums del sol i es porta la bosseta a sobre per atraure la sort.
  • Si en un recipient de vidre hi posem grans d'ordi, de blat i d'arròs, i hi afegim tres monedes, el podem col·locar a prop de l'entrada del negoci o de la llar. Així no ens faltarà prosperitat econòmica.
  • Somiar amb blat vol dir riquesa, proporcionada a la quantitat de blat que vegem o allò que amb ell succeeixi en el transcurs del somni, podent també significar pèrdues si en veiem poc o el veiem rosegat per animals. Somniar amb blat a l’era sol significar enllaç fructífer. Si el blat es va consumint al foc, això pot indicar una gran mortaldat.
  • Per atraure l’amor d’una persona caldria dissimuladament fer-li menjar una molla de pa sec en pols que s’hagi dut a l’aixella durant tres mesos. També serveix això per atraure la fidelitat d’un gos.
  • Perquè no vagin les mosques al plat, caldria posar-li a sota una molla de pa.

Per llegir molt més sobre el bat, descarrega't el document