
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es fa a horts, jardins, torretes amb flors, camins, marges, guarets, camps conreats, des de terra baixa fins l’estatge subalpí. És cosmopolita però escasseja als països tropicals o als desèrtics.
Les flors es tanques unes 2 hores abans que plogui. Els romans clàssics consideraren la planta un elixir de vida mentre que les «autoritats» sanitàries espanyoles actuals la consideren verinosa (no 196 de l’annex la Ordre SCO/169/2004, de 28 de gener) i la identifiquen com idèntica a Stellaria dichotoma, de la Xina, amb fulles sèssils i tota ella peluda. Per a NICHOLAS CULPERPER (segle XVII) el «chickweed» és del domini de la Lluna. Contra la inflamació del fetge aplica compreses amb el suc de la planta o la planta saltejada va molt bé. També de la mateixa manera es pot aplicar contra bonys, vermellors, picors, inflamacions a la pell de la cara. El suc sol o bullit amb llard ajuda contra les rampes, convulsions, espasmes, paràlisis. El suc, o l’hidrolat (=destil·lat aquós) va bé contra la inflamació dels ulls o de l’oïda o de les hemorroides. També va bé contra les úlceres venèries o les varicoses o on sigui de la pell. Un cataplasma de les fulles bullides amb malví i farina de llinosa i de fenigrec cura els bonys infectats i alleuja el mal de la tendinitis. Bullint un grapat de la planta amb un grapat de pètals de roses vermelles en un petricó (1/4 de L) de vi moscatell fins a reducció a 3/4 i afegint-hi 1/2 litre d’oli de peus de porc o de xai per acabar-ho de bullir més i aplicat això vora el foc i fent massatge amb la ma i embenant-ho tot després, cura qualsevol mal.
És costum generalitzada donar la planta tendra a les gallines i altres ocells perquè millorin la posta d’ous. La planta, com tantes altres, fa mal als conills si la mengen mullada.
Degut al seu contingut en saponines recomanen que no en prenguin les embarassades o persones anèmiques i a més a més invàlides que donin el pit. Degut al contingut en nitrats, als nens petits (menors de 4 anys) els podria provocar anèmia (metahemoglobinèmia). Tampoc és adient aplicar la planta als ulls si hi ha glaucoma. A algunes persones el contacte amb la planta els produeix dermatitis.