ESPÈCIE SIMILAR

Sorghum halepense (L.) Pers. [1805, Syn. Pl.,1:101] 2n=40 – La «canyota» és planta vivaç amb soca estolonífera, panícula allargada piramidal amb eix i rames glabres, espigueta fèrtil oblongo-lanceolada, espigueta estèril lanceolada, cariòpside oval-oblonga. Planta silvestre d’Europa meridional, Àsia i Nord d’Àfrica; introduïda a Amèrica i Austràlia. A Catalunya és comuna als guarets i marges de camps excepte al NW i a la part central del Nord.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Probablement oriünd de la regió d’Atbai (desert oriental del Sudan) o almenys n’hi havia allí ja al IV mil·lenni aC. A Etiòpia on es començà a cultivar el segle I aC o bé de l’Índia, on es conreava el segle I dC, o de Mesopotàmia, on se n’han trobat figures datades del segle VII aC. Al Sud d’Europa hi arribà cap a l’any 60 dC. Els segles VII-XIII els àrabs expandiren el seu cultiu per l’Orient Mitjà, Nord d’Àfrica i Sud d’Europa. Cultivat actualment a bona part de països subtropicals, tropicals i de clima temperat. Se n’han obtingut híbrids molt productius (13 Tm de gra/Ha) a partir de 1950. Resisteix bé les sequeres, i activa el seu creixement a partir dels 15ºC. Agraeix tenir disponible al terreny matèria orgànic i adob mineral, però tampoc és gaire exigent. Ressiteix una mica d’excés de salinitat al sòl. Cal sembrar-lo quan sigui segur que ja no vinguin fredorades. Es cultiva tant per a alimentació humana com per a farratge. Els principals productors de melca (2018) són USA (9.3 M Tm), Nigèria (6.8 M Tm), Sudan o Etiòpia (5 M Tm), Índia (4.8 M Tm), Mèxic (4.5 M Tm), Brasil (2.3 M Tm), Xina (2.2 M Tm) i Níger (2.1 M Tm). La producció mundial de gra de melca s’estima en 66 milions de tones (2019), i la de material per ensitjar en més de 22 milions de tones l’any (a Espanya, unes 170.000 tones). A Catalunya el 2007 hi havia unes 1500 Ha dedicades a la melca (270 de regadiu i 1330 de secà). El 2008 s’exportaren 3.700 tones de gra i se n’importaren 872.000 tones. Al món els EEUU produeixen el 25%, i l’estat de Kansas la meitat del país. Àfrica produeix uns 30 milions de tones l’any.

VARIETATS

  • Durra : intensament cultivada al Nord d'Àfrica, al Sud-Oest d'Àsia i a l'Índia. Panotxa compacta i dura, resistent a l'atac dels ocells. L'exerció de la panotxa és força pobre, és a dir, el peduncle que sosté la panotxa des de la fulla és curt. Raquis, glumes i branques de la panotxa pubescents, i fulles fosques. Susceptible a la sequera.
  • Feterita : procedeix del Sudan, la seva característica principal és la precocitat. És intermèdia entre Durra i Milo; té 8-9 fulles de color verd clar i una bona exerció de panotxa, sent aquesta compacta i punxeguda a l'àpex. El gra, és color blanc guix amb testa marró.
  • Hegary : dona origen als sorgos sensibles al fotoperíode. És resistent a la sequera per detenció del creixement. Té abundant rebrots, farratge i tiges sucoses, cosa que la fa molt apta per a pasturatge. La panotxa és el·líptica, semi-compacta amb aspecte de ram, i el gra és blanc-blavós.
  • Kafir : originària de l’Àfrica tropical des d’on s´ha estès per tot el món. Es caracteritza per posseir bona exerció de la panotxa (compacta), per ser bon farratge (plantes de 1.3 a 2.7 m d'alçària, tija forta i de 12 a 15 fulles verd fosc) i per la seva resistència a la sequera.
  • Kaoliang : constitueix un dels cultius més antics de la Xina. Està adaptat a zones més fredes. Posseeix poca exerció de la panotxa, és poc rebrotadora, amb 7 a 10 fulles de color verd fosc i curtes. El gra té tanins que li confereixen un color castany i propietats anti-ocells.
  • Milo : originària d'Àfrica, és una varietat important ja que ha estat base de nombroses hibridacions; és rebrotadora, té 8-10 fulles de color verd fosc amb nervadura blanca, panotxa oval, curta i compacta, amb exerció pobre. El gra és blanc, groguenc o marró i té un embrió gran.
  • Shallu : procedeix de l'Índia. També del tipus anti-ocell però en aquest cas a causa de la gran flexibilitat de les seves panolles. És un melca d'abundant rebrots, amb 7 a 10 fulles de color verd clar, panolles erectes còniques i molt laxes. El gra és petit, vitri, dur, de color blanc groguenc.

ESPÈCIES PRINCIPALS

Sorghum almum, Sorghum amplum, Sorghum angustum, Sorghum arundinaceum, Sorghum bicolor, Sorghum brachypodum, Sorghum bulbosum, Sorghum burmahicum, Sorghum ecarinatum, Sorghum exstans, Sorghum grande, Sorghum halepense, Sorghum interjectum, Sorghum intrans, Sorghum laxiflorum, Sorghum leiocladum, Sorghum macrospermum, Sorghum matarankense, Sorghum nitidum, Sorghum plumosum, Sorghum propinquum, Sorghum purpureosericeum, Sorghum stipoideum, Sorghum timorense, Sorghum trichocladum, Sorghum versicolor, Sorghum verticiliflorum, Sorghum vulgare var. technicum.

USOS CULINARIS

Diversos pobles africans el tenen com a principal aliment. És un dels cereals més consumits després de l’arròs, el blat, el blat de moro, i l’ordi. Es pot menjar integral o sense closca, en sopes, com a cereal cuit (sense gluten), com a cus-cus, fent-ne pa (kisra), polenta, pastissos, cocs, pasta-eixuta, galetes, etc. El segó de melca es pot afegir a farines sense gluten per donar millor gust al pa. També pot intervenir en l’elaboració de cervesa i altres begudes alcohòliques (burukutu, pito). Es pot trobar melca blanca de cultiu biològic, decorticat, de gra sencer o en farina, molt adient per a dietes veganes o lliure de gluten. Es pot bullir el gra dos minuts a foc fort, després a foc molt suau 40 minuts més i al final 2 minuts més a foc fort, fins que quedi molt poca aigua. S’hi pot afegir al bullir-lo, oli, sal, anet, orenga, pebre, curri, etc. Les llavors germinades s’afegeixen a amanides. I el gra germinat es pot torrar per obtenir una mena de malta base posterior per a la obtenció de cervesa. El gra es pot torrar per obtenir-ne una mena de crispetes, però aleshores les proteïnes seran menys bio-disponibles. Les tiges són dolces però a la llarga podrien resultar tòxiques cures i tendres pel contingut en cianurs. De les varietats de canya dolça se n’obté un xarop molt dolç, edulcorant (cuit). La combinació de fitasa i tannasa fan que el Fòsfor sigui més biodisponible, i els tanins i els fitats disminueixin a la farina. La farina torrada és prou sanitosa i protegeix igualment el fetge.

ALTRES USOS

A Marc 15:23 el que tradueixen per hisop devia ser melca (mullada amb vinagre), cosa que Jesús refusà. La planta (sense llavors) s’ensitja i un cop fermentada es dona al bestiar. Recentment s’empra per a afabricar biodiésel o etanol. La varietat de gra roig s’empra a l’Àfrica occidental per a tenyir, per exemple el formatge tendre wagashi.

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

  • afrodisíaca
  • alimentària
  • Alternaria alternata (cera FUL)
  • Alzheimer
  • anèmia hemolítica ****
  • antihemorràgica
  • anti-aflatoxina B1 [p.p. apigenidina]
  • anticoagulant antiplaquetari (REL)
  • anti-complement**
  • antiinflamatòria (↓COX-2) FUL, LLA, SEG [p.p. cafeoïl-glicerols/ karfirina]
  • antimelanogènica * (B16/F10)
  • antioxidant
  • antitrombòtica
  • antivírica: HSV-1 (p.p. polipèptid LLA)
  • arterioesclerosis LLA FUL
  • asma REL
  • astringent
  • broncodilatadora REL
  • càncer de còlon HCT-15
  • càncer d’esòfag
  • càncer de fetge HepG2
  • càncer de mama MCF-7 (p.p. 3-deoxi-antocianina)
  • càncer d’ovari A27801AP, PTX-10
  • càncer de pulmó A549
  • colesterol alt
  • colitis (SEG)
  • cosmètica antiarrugues FUL
  • debilitat
  • diabetis SEG
  • diarrea
  • diürètica
  • edemes
  • emol·lient
  • epilèpsia
  • Escherichia coli
  • esteatosis hepàtuica
  • hiperplàsia prostàtica
  • immunomoduladora (↓IgE a mieloma U266)
  • inhibidora de l’alfa-amilasa (segonet)***
  • inhibidora de l’aromatasa (segonet)***
  • inhibidora de la hialuronidasa (SEG)
  • inhibidora (lleu) de la mineralització (Ca, P) dels ossos
  • inhibidora de les serina-proteïnases
  • larvicida contra mosquits
  • Legionella pneumophila
  • mal d’estómac
  • mala circulació cerebral
  • obesitat (SEG)
  • osteoporosis
  • Parkinson
  • Penicillium sp. (cera beina FUL)
  • protegeix el fetge del cisplatí FUL(beina roja)
  • sida (+ teràpia retroviral)
  • Staphylococcus aureus, MRSA
  • timpanisme al bestiar (+ Aristolochia)
  • tos REL
  • Toxoplasma gondii
  • toxoplasmosis (extracte oliós cru)
  • úlcera d’estómac
  • BARREJA CONTRA L’ANÈMIA: fulla de Sorghum bicolor (30.0), calzes d’Hibiscus sabdariffa (20.0), escorça del tronc de Theobroma cacao L. (10.0), Khaya senegalensis (5.5), Mangifera indica (5.5), rel d’Aristolochia ringens (7.0), escorça de rel de Sarcocephalus latifolius (5.5), Uvaria chamae (5.5), Zanthoxylum zanthoxyloides (5.5), llavors de Garcinia kola (5.5).
  • BARREJA CONTRA L’ANÈMIA FALCIFORME: Piper guineense + Eugenia caryophyllata +Pterocarpus osun + Sorghum bicolor FUL + trona [Na3(HCO3)(CO3)·2H2O]

POSSIBLE TOXICITAT

Pasturant melca (¿tractada?) els xais poden desenvolupar signes neurològics que inclouen debilitat, atàxia, sacsejada del cap, nuclis, incapacitat per aixecar-se i opistòtons després de pasturar extensions de melca. Poden morir o viure i presentar signes neurològics residuals d'atàxia quan estan estressats. També les ovelles que pasturen l’híbrid S. sudanese × S. bicolor poden donar a llum xais febles i incapaços de pujar. Els xais nounats presenten rigidesa extensora i opistòtons quan se'ls ajudava a posar-se dempeus. L'examen histològic dels cervells revela lesions microscòpiques similars. El canvi predominant és la presència d'ampliacions axonals focals (esferoides) als segments proximals dels axons, que estan restringits als nuclis de la medul·la, el cerebel i el mesencèfal. A més, la medul·la espinal conté esferoides a la substància grisa de la banya ventral als nounats. Els esferoides estan composts per agregats de neurofilaments, mitocondris, cossos vesiculars i cossos densos limitats per una fina funda de mielina. Hi ha gliosis lleu als animals més greument afectats. Hi ha una degeneració walleriana mínima a la substància blanca adjacent als nuclis afectats del cervell i als funículs ventromedials i dorsolaterals de la medul·la espinal. NOTA: en canvi, no sembla tòxic ni per a les cabres ni per a les vaques; i, ensitjat i en bon estat o ecològic, tampoc per a les ovelles.


Per llegir molt més sobre la melca, descarrega't el document