ORELLA DE XAI
Stachys byzantina C. Koch 1. [1848,Linnaea,21: 686] 2n = 30
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Labiatae A.L. de Juss. es distingeix per tenir les flors gamopètales, superovàriques i anisostèmones, el fruit en tetra-aqueni (o diaqueni) i l’estilet ginobàsic. Dins la família de les Labiades, el gènere Stachys es distingeix per tenir la corol·la netament bilabiada, els 4 estams didínams aproximats i paral·lels sota el llavi superior de la corol·la, l’estil dividit en 2 rames quasi iguals, àpex de l’aqueni arrodonit, fulles entre les flors similars a bràctees i cel·les de les anteres oposades per l’àpex i no paral·leles. Dins el gènere, Stachys byzantina es distingeix per tenir una mena de llana recobrint tota la planta i algunes tiges rastreres. Stachys byzantina és una planta tota ella sedosa-llanosa blanquinosa, de tiges dretes i algunes rastreres, i amb flors rosades. Pot ser anual en climes freds o reviure uns quants anys en climes benignes. Les tiges tenen secció quadrangular i algunes ramificacions. Poden arribar fins els 60 cm d’alçària.
Les fulles són toves, carnoses, amb arrugues fines i denses i recobertes per ambdues cares d’una pilositat blanca sedosa llanosa densa. Fan 5-10 × 2-3 cm, són lanceolades-oblongues i neixen oposades; el pecíol pot fer 1-6 cm. Els marges són crenulats. La inflorescència en espiga de verticil·lastres laxa fa 10-25 cm. En mig les flors les fulles són molt menors i subsèssils. El calze fa 10-11.5 mm i és tomentós per fora i glabre per dins,; té 5 dents de 3 mm triangulars oberts en estrella. La corol·la fa 13 mm, és pilosa per fora, de color morat més o menys o blava o vermella, amb el tub de 7 mm, el llavi superior de 4.5-6 mm, enter, i el llavi inferior de -56 mm, amb 3 lòbuls, essent el central major. Estams exserts del tub. Estigma exsert, bífid, amb rames de 1.5 mm.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Planta oriünda de Turquia i el Caucas, es cultiva als jardins, en especial els de muntanya d’Hongria, Itàlia, França i Pirineus. Es pot trobar a vegades assilvestrada. A Catalunya és més fàcil trobar-la al Berguedà i al Ripollès, però també és possible trobar- la a les muntanyes del prelitoral. A La península hispànica es troba a més al Pirineu d’Osca, al Cantàbric i a la Serra madrilenya.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS
- Alzheimer
- ansietat
- anticancerós
- anticonceptiu
- antioxidant
- antitirosinasa
- Bacillus subtilis
- Candida albicans
- cicatritzant
- càncer de matriu
- cremades
- dermatitis
- diabetis
- digestiu
- dismenorrea
- Enterococcus faecalis
- Escherichia coli
- esclerosis de la melsa
- febre
- ferides
- gota
- Klebsiella pneumoniae
- mal d’estómac
- mal de ventre
- mareig
- migranya
- Pseudomonas aeruginosa
- rampes a les cames
- Staphylococcus aureus
- Staphylococcus sanguis
- talls infectats o que sagnen
- taquicàrdia
- tumors cerebrals
- tumors genitals
- úlceres canceroses
- vulnerari
PREPARAT
PREPARAT CONTRA EL CÀNCER: bàlsam + oli + rel de Ranunculus parnassifolius + ballarucs de Rosa canina amb Rhodites + rel de Conium maculatum. Cal macerar-ho un mes.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document
