
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Dins la família de les ranunculàcies, aquesta planta es diferencia perquè no té les fulles oposades, té les flors regulars o actinomorfes, el fruit en poliaqueni amb carpels amb una sola llavor, flors solitàries amb un petit involucre de bràctees a sota, pètals no diferenciats dels sèpals, fulles o orbiculars. Es fa des del nivell del mar (a Escandinàvia) fins als boscos subalpins (2000 m snm) dels Pirineus. Prefereix pinedes frescals i ombrívoles de pi roig o pi negre, però també es troba a les fagedes, (rouredes, avellanoses) i preferentment sobre terrenys calcaris. A la península es fa a les serralades del Nord, al Sistema Ibèric i a les muntanyes de llevant. A Catalunya s fa a bona part del territori llevat en general de la zona costera i de la conca de Lleida. També es fa a la meitat de llevant de Nord-Amèrica i a la zona del Japó. Se n’han descrit algunes varietats: acuta; hispanica, japonica, transylvanica.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «liverwort» és una planta regida per Júpiter i sota el signe del Cranc. La té per molt bona contra qualsevol afecció hepàtica, per calmar i refredar el fetge, per netejar-lo, desinflamar-lo, i per tant, bona contra la icterícia. Bullida en cervesa calma la calor al fetge o als ronyons. També la té com un remei excel·lent contra herpes, crostes, tinya, èczemes, úlceres.
HOMEOPATIA: amigdalitis - bronquitis crònica – hepatitis - mal de coll.
Sempre cal donar l’herba seca, mai tendra.
Pot produir gastritis i baixada de la pressió arterial. Si les fulles tenen fongs, poden ser dolentes. Més val fer la infusió de les fulles ja seques, perquè tendres poden donar problemes. En tot cas, recomanen no prendre’n pas més de nou dies seguits (novena).