La subespècie típica té la fulla de més de 8 cm d’amplada, amb dents del marge escasses i arrodonides. Un exemplar monumental és el del santuari de Falgars (La Pobla de Lillet), per tenir 14 m d’alçària i 1.6 m de volt de canó. Un altre blada o auró monumental és la de Cal Coma (Fórnols), de 13 m d’alçària i 3.3 de volt de canó. https://plantipodes- am.cat/fitxes/bladacoma.html. I encara dos més: la blada del Prat Rodó (Sales de Llierca, amb 14 m d’alçària i 2.7 de volt de canó; i l’oró de la Font de la Sarga (Fígols i Alinyà) amb 14.6 m d’alçària i 2.7 m de volt de canó. S’ha descrit, a més de la subespècie típica i algunes altres no hispanes, la subespècie granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm. de fulles entre 5 i 8 cm d’amplada, amb dents més abundants al marge i menys arrodonides. Un exemplar monumental és a l’Horta de Sant Joan, anomenat Auró de Josepó, amb 15 m d’alçària i 3 m de volt de canó. https://plantipodes-am.cat/fitxes/aurojosepo.html



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa vora roques, vora rius a alzinars, rouredes, pinedes de pi roig o de pi negre. De terra baixa (200 m snm) fins a la zona subalpina (2000 m snm). Típic del centre i SW d’Europa es fa fins els Balcans Magreb, Líban, Caucas i Nord d’Iran. No tolera gens la contaminació atmosfèrica. La subespècie opalus es fa a les rouredes i pinedes de pi roig o de pi negre. En canvi, la subespècie granatense es fa en ambients més secs a les rouredes de roure de fulla petita i alzinars, al pis supra-mediterrani i sobre sòls profunds. Per exemple, a les Muntanyes de Prades i al massís de Montserrat.

USOS MEDICINALS

  • dermatitis UE
  • estrenyiment UI
  • ferides UE
  • hemorràgies UE
  • inflamació del fetge UI
  • inflamació de la melsa UI
  • talls UE

HISTÒRIA

Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el «maple tree» està dominat per Júpiter; i el decuit, tant de les fulles com de l’escorça, reforça molt el fetge, i obre les obstruccions tant al fetge com a la melsa, alleugerint els dolors de costat.

ALTRES USOS

Amb la fusta, de color blanc una mica rosat, se’n feien rodes de politges, motlles d’estampar indianes, puntes de llança, zoquetes (protectors del puny dels segadors) i diverses peces de torneria i d’instruments de corda. Les fulles poden alimentar el bestiar.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document